Mostrando entradas con la etiqueta Vanessa Segura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Vanessa Segura. Mostrar todas las entradas


DRAMATURGIA: JOAN YAGO
DIRECCIÓN: ISRAEL SOLÀ
INTÈRPRETES: QUERALT CASASAYAS, XAVI FRANCÉS, AITOR GALISTEO-ROCHER y VANESSA SEGURA
DURACIÓN: 80min
FOTOGRAFIA: ANNA FÀBREGA
PRODUCCIÓN: TEATRE TANTARANTANA
TEATRE TANTARANTANA

Personalmente con La Calórica tengo una historia de encuentros y desencuentros, pero la promoción de Fairfly me despertó el interés en seguida, más aún sabiendo que habían abandonado su particular formato de esqueches para dar forma a una historia "convencional" (presentación, nudo y desenlace). Cuatro amigos buscan una idea revolucionaria para cambiar el mundo o, simplemente, para entretenerse después de que la empresa en la que trabajan acabe de anunciar un ERO. La idea, mejor no explicarla. El consejo ir con el estómago vacío.

Estilo made in La Calòrica, esta dramaturgia busca entretener, los 80 minutos te los pasas riendo, pero también al mismo tiempo reflexionando sobre cómo, sin ser conscientes, somos partícipes de un mundo en el que todo vale, y se dan por buenas muchas ideas que si nos paráramos a pensar un rato nos parecerían auténticas barbaridades. 

Los cuatro protagonistas de Fairfly representan cuatro perfiles que nos podemos encontrar hoy en día en cualquier empresa. La idealista, naïf y soñadora que quiere cambiar el mundo, la que tiene los pies en la tierra y que necesita hechos probados para dar el siguiente paso, el que tiene una idea en su vida y vive de las rentas para siempre y por último, el currante que sueña con que algún día será rico.

Con una dramatúrgia muy bien construïda y con una dirección que aporta un ritmo vertiginoso a la acción, las interpretaciones alcanzan un nivel de naturalidad impresionante. El hecho de, como espectador, estar dentro de la escena, ayuda a vivir de primera mano sus miedos, sus anhelos y sus victorias. 

Fairfly es una comedia que no te dejará parar de reír, una auténtica terapia de risas, pero con un regusto un tanto complicado de digerir, ya que esta vez lo que pasa en escena no se queda en escena, te acompañará mucho más allá de la salida.

FAIRFLY

by on 20:59
DRAMATURGIA: JOAN YAGO DIRECCIÓN: ISRAEL SOLÀ INTÈRPRETES: QUERALT CASASAYAS, XAVI FRANCÉS, AITOR GALISTEO-ROCHER y VANESSA ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


TEXTO y DIRECCIÓN: LLÀTZER GARCIA
INTÉRPRETES: EDU BUCH, MARIA CASELLAS, XAVI SÁEZ, XAVI GARDÉS y VANESSA SEGURA
DURACIÓN: 85min
FOTO: ROSER BLANCH
PRODUCCIÓN: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
SALA FLYHARD

Recupero una de las obras que me quedaron pedientes en julio, donde el Festival Grec lo engulle todo. L'última nit del món es una tragicomedia de jóvenes de la treintena y sus problemas. Básicamente llena de miedos: a crecer, a madurar, a las responsabilidades, al dolor y a morir sin haber realitzado todo aquello que nos insisten una vez y otra que tenemos que lograr. 

Durante toda la obra subyace una verdad incontestable, vemos demasiadas series de televisión. Los mundos paralelos de la ciencia ficción han hecho mucho daño. Si la temporada pasada, en la misma sala, Carol López ya nos hacía un repaso de los últimos años, Llàtzer Garcia no ha querido ser menos. Y este mundo de ficción hay momentos que juega a favor del montaje, pero cuando entras en la dinámica de no saber si lo que te están contado es realidad o ficción, dentro de una ficción más grande, los polos chocan y se produce una no deseada desconexión.

Por otra parte no se ha sabido acertar con la puesta en escena, el salón no nos hace viajar por todos los lugares reales y fictícios del texto. El montaje se queda un poco cojo, y aunque el espacio de la FlyHard es limitado, no es la primera vez que las carencias de espacio son resueltas con mucha más imaginación.

Es una de las pocas veces, no recuerdo la anterior, que veo a Vanessa Segura en un papel más dramático de lo que nos tiene acostumbrados. Algo que se agradece, descubrir que no sólo de risas se vive. Aunque el papel "bombón" de la pieza, y la que aporta más luz, a un gris que no sólo tiñe vasos y copsa, es Maria Casellas, quizás la que más se ha metido en el personaje, ella es la mejor lleva la voz cantante.

L'última nit del món no es una obra brillante, sirve para esas noches en las que más que darle al play en tu salón, te apetece algo más vivo y en directo. 

L'ÚLTIMA NIT DEL MÓN

by on 20:07
TEXTO y DIRECCIÓN: LLÀTZER GARCIA INTÉRPRETES: EDU BUCH, MARIA CASELLAS, XAVI SÁEZ, XAVI GARDÉS y VANESSA SEGURA DURACIÓN: 85min ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

Font: Xènia Pérez Fisas (ara.cat)
La Villarroel obre la temporada amb dues obres que ajauen al divan les relacions entre germans i que, a més, combinen la comèdia i el drama: 'Petits monstres', de Marilia Samper, i 'La pols', de Llàtzer Garcia.
L'Anna (Vanessa Segura), la protagonista de 'Petits monstres', de Marilia Samper, és una artista conceptual a l'atur i en plena 'crisi dels 40'. Viu a casa dels pares i exposa les seves pors més íntimes. Quan la seva germana Marta (Marta Aran i Mireia Piferrer s'alternen en el paper) es planteja tornar al niu després de la ruptura amb la seva parella, la guerra esclata entre les dues germanes. "Més que la crisi dels 40, l'Anna té una crisi existencial. No ha encaixat mai en aquest món ni ho farà mai", explica Vanessa Segura. Samper reconeix que tant l'Anna com la Marta les va crear a imatge seva, tot i que, entre bromes, els actors asseguren que és més com l'Anna. "La Marta té una visió més pragmàtica de la vida mentre que l'Anna la considera conformista, és una discussió que tinc amb mi mateixa", afirma la dramaturga i directora.
'Petits Monstres' és una crítica a les convencions socials, al pragmatisme de la vida de parella i a l'ideal femení, que la protagonista trenca amb ironia i mordacitat. Samper presenta l'Anna com un personatge que ha decidit viure sense autoenganyar-se i coexistir amb les seves pors, els seus "petits monstres", que comparteix quan ho necessita, encara que es guanyi la fama d'una persona antisocial i políticament incorrecta.
'La pols' es trasllada de la Sala Flyhard a La Villarroel
Marilia Samper va comptar amb la col·laboració del dramaturg Llàtzer Garcia, pel vessant còmic del seu teatre, un terreny que la dramaturga no sol transitar. Ja havien treballat junts a 'Dos punkis y un vespino' i ara, a més, comparteixen la cartellera de La Villarroel. 'La pols' arriba a aquesta sala després de l'èxit que va assolir a la Sala Flyhard. A més, Llàtzer Garcia està dirigint la versió cinematogràfica de la seva obra.
'La pols' és un retrat dramàtic de les relacions familiars a partir de tres personatges, una parella de germans, el Jacob i la Ruth, i l'Alba, la parella d'un altre germà que no apareix a l'obra. El Jacob (Guillem Motos) i la Ruth (Laura López) s'enfronten arran de la mort del pare. L'Alba (Marta Aran) intentarà posar pau entre ells. Samper va expressar la seva admiració per l'obra de Garcia i va dir que és "una funció que et traspassa, amb moltes coses importants i diferents per dir".
'Petits monstres' es podrà veure de dimarts a diumenge a La Villarroel i 'La pols', els dimarts i els dimecres. Serà un mes intens per a l'actriu Marta Aran, ja que forma part del repartiment de les dues peces.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

Divendres 12 de juliol
Apadrinem: Marilia Samper i Marc Angelet
Directors: Carles Fernández Giua, Víctor Muñoz i Calafell, Jordi Prat i Coll i Ferran Utzet
Intèrprets: Vanessa Segura, Marta Aran, Maria Casellas, Oriol Guinart, Guillem Motos i David Vert
Mestres de cerimònies: Llàtzer Garcia i Marc Rosich
Nau Ivanow (Dins del Grec2013)

Som convocats a un ritual, a una experiència, a tota una nova aventura. Els mestres de cerimònia se'ns presenten vestits com els antics mecenes: perruques, trajes d'època i unes malles, ja comença l'espectacle. El guió de presentació d'aquest ritual està escrit com estremès del que vindrà més tard. Durant 15 minuts s'explica el procediment d'apadrinament amb dinamisme i comicitat. Marc Rosich té un do innat pel monòleg còmic que fa partir-se de riure als presents. Assajat o no ha estat el primer encert.

Després els padrins ens dividim en dos grups i a l'estil de Pentateatre Atòmic veient les dos obres a la vegada, primer un grup i després un altre. Obres: curtes, de 30 minuts, per a tres actors i només assajades una setmana. El grup A primer veu 0,86 de Marc Angelet on la ficció es dóna la mà amb la creixent realitat de ser cada vegada éssers 2.0, més virtuals que reals. Interessant punt de partida i sorprenent final que deixa al públic ple de preguntes de si això pot convertir-se en realitat. Passem doncs a la terrassa de la Nau Ivanow per gaudir de Pequeños Monstruos de Marilia Samper, una comèdia que tracta sobre les relacions d'una parella però sobre tot entre dos germanes, amb una bèstia de la comèdia com és la Vanessa Segura.

Una vegada finalitzades les representacions tornem a la sala per decidir a qui dels dos volem apadrinar. Cada dramaturg tindrà un padrí i una padrina. Això no és un torneig, tots dos guanyem, tothom guanyem. Això sí, si ets amic dels dos has de vigilar a qui votes, no vagis a sortir escollit i tinguis un conflicte personal. És un joc però sempre pot haver perills...

Una proposta jove per donar suport a la dramatúrgia catalana cada vegada més popular, però que no ens enganyem igual de precària que la resta del sector. No sé si pot ser una proposta exportable més enllà del Grec2013, però les dos hores de having fun, això no ens les treurà ningú. Divendres 19 de juliol a les 21h nova i última oportunitat d'apadrinar un dramaturg, en aquest cas a l'Helena Tornero i al Marc Artigau. Encara que jo proposaria com fi de festa poder apadrinar al Llàtzer Garcia i al Marc Rosich i a les seves malles.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

TEXT: MARTA BUCHACA, CAROL LÓPEZ, MERCÈ SARRIAS i VICTÒRIA SZPUNBERG
DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY
INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ALBA FLOREJACHS, MIREIA PÀMIES, VANESSA SEGURA
PRODUCCIÓ: FOCUS
LA VILLARROEL

Quatre dramaturgues, quatre actrius i una directora es donen cita per explicar-nos perquè l'any que ve serà millor. I no és una obra exclusivament per dones, encara que hi ha situacions, que ho puguin semblar. És una comèdia per riure'ns de la vida, abans de que ella ho faci de nosaltres. A aquestes alçades no descobrirem res de nou amb temes com les relacions sentimentals, laborals o de la recerca d'una mateix quan s'arriba a la trentena, així que què millor que posar-li humor a l'assumpte.

No és una muntatge amb una història lineal sinó de petits esquetxos de situació en el que intervenen les quatre actrius. Tot mol picadet i sense gaire temps per parpellejar pel ritme vertiginós que agafa l'espectacle amb unes actrius que han nascut per la comèdia. Sobretot l'Alba Florejachs, el gran descobriment del muntatge que s'endinsa en els diferents papers com peix a l'aigua.

La part bona dels esquetxos és que no requereix d'escenografia. Aquest cop s'ha optat per un fos neutre, un sofà vintatge, una moto, una bicicleta estàtica i uns quants micròfons. Encara que com sempre el més important és el text i la interpretació de les actrius per aconseguir que gaudim de l'espectacle.

Menys de noranta minuts de riure costant, fins i tot alguns esquetxos de l'Alba Florejachs fan plorar de riure. Però aquest tipus de teatre ja el van inventar les T de Teatre fa ja més de dues dècades, el que passa és que des d'aleshores les històries tampoc han canviat tant. Sigui com sigui L'any que ve serà millor hauria de tenir una edició anual, perquè les situacions hi donen i ens han deixat amb ganes de més temps. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,