Butaques i somnis: Maria Casellas

Mostrando entradas con la etiqueta Maria Casellas. Mostrar todas las entradas

TEXTO y DIRECCIÓN: LLÀTZER GARCIA

INTÉRPRETES: EDU BUCH, MARIA CASELLAS, XAVI SÁEZ, XAVI GARDÉS y VANESSA SEGURA

DURACIÓN: 85min

FOTO: ROSER BLANCH

PRODUCCIÓN: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.

SALA FLYHARD

Recupero una de las obras que me quedaron pedientes en julio, donde el Festival Grec lo engulle todo. L'última nit del món es una tragicomedia de jóvenes de la treintena y sus problemas. Básicamente llena de miedos: a crecer, a madurar, a las responsabilidades, al dolor y a morir sin haber realitzado todo aquello que nos insisten una vez y otra que tenemos que lograr.

Durante toda la obra subyace una verdad incontestable, vemos demasiadas series de televisión. Los mundos paralelos de la ciencia ficción han hecho mucho daño. Si la temporada pasada, en la misma sala, Carol López ya nos hacía un repaso de los últimos años, Llàtzer Garcia no ha querido ser menos. Y este mundo de ficción hay momentos que juega a favor del montaje, pero cuando entras en la dinámica de no saber si lo que te están contado es realidad o ficción, dentro de una ficción más grande, los polos chocan y se produce una no deseada desconexión.

Por otra parte no se ha sabido acertar con la puesta en escena, el salón no nos hace viajar por todos los lugares reales y fictícios del texto. El montaje se queda un poco cojo, y aunque el espacio de la FlyHard es limitado, no es la primera vez que las carencias de espacio son resueltas con mucha más imaginación.

Es una de las pocas veces, no recuerdo la anterior, que veo a Vanessa Segura en un papel más dramático de lo que nos tiene acostumbrados. Algo que se agradece, descubrir que no sólo de risas se vive. Aunque el papel "bombón" de la pieza, y la que aporta más luz, a un gris que no sólo tiñe vasos y copsa, es Maria Casellas, quizás la que más se ha metido en el personaje, ella es la mejor lleva la voz cantante.

L'última nit del món no es una obra brillante, sirve para esas noches en las que más que darle al play en tu salón, te apetece algo más vivo y en directo.

L'ÚLTIMA NIT DEL MÓN

by Elisa Díez on 20:07

TEXTO y DIRECCIÓN: LLÀTZER GARCIA INTÉRPRETES: EDU BUCH, MARIA CASELLAS, XAVI SÁEZ, XAVI GARDÉS y VANESSA SEGURA DURACIÓN: 85min ...

Divendres 12 de juliol

Apadrinem: Marilia Samper i Marc Angelet

Directors: Carles Fernández Giua, Víctor Muñoz i Calafell, Jordi Prat i Coll i Ferran Utzet

Intèrprets: Vanessa Segura, Marta Aran, Maria Casellas, Oriol Guinart, Guillem Motos i David Vert

Mestres de cerimònies: Llàtzer Garcia i Marc Rosich

Nau Ivanow (Dins del Grec2013)

Som convocats a un ritual, a una experiència, a tota una nova aventura. Els mestres de cerimònia se'ns presenten vestits com els antics mecenes: perruques, trajes d'època i unes malles, ja comença l'espectacle. El guió de presentació d'aquest ritual està escrit com estremès del que vindrà més tard. Durant 15 minuts s'explica el procediment d'apadrinament amb dinamisme i comicitat. Marc Rosich té un do innat pel monòleg còmic que fa partir-se de riure als presents. Assajat o no ha estat el primer encert.

Després els padrins ens dividim en dos grups i a l'estil de Pentateatre Atòmic veient les dos obres a la vegada, primer un grup i després un altre. Obres: curtes, de 30 minuts, per a tres actors i només assajades una setmana. El grup A primer veu 0,86 de Marc Angelet on la ficció es dóna la mà amb la creixent realitat de ser cada vegada éssers 2.0, més virtuals que reals. Interessant punt de partida i sorprenent final que deixa al públic ple de preguntes de si això pot convertir-se en realitat. Passem doncs a la terrassa de la Nau Ivanow per gaudir de Pequeños Monstruos de Marilia Samper, una comèdia que tracta sobre les relacions d'una parella però sobre tot entre dos germanes, amb una bèstia de la comèdia com és la Vanessa Segura.

Una vegada finalitzades les representacions tornem a la sala per decidir a qui dels dos volem apadrinar. Cada dramaturg tindrà un padrí i una padrina. Això no és un torneig, tots dos guanyem, tothom guanyem. Això sí, si ets amic dels dos has de vigilar a qui votes, no vagis a sortir escollit i tinguis un conflicte personal. És un joc però sempre pot haver perills...

Una proposta jove per donar suport a la dramatúrgia catalana cada vegada més popular, però que no ens enganyem igual de precària que la resta del sector. No sé si pot ser una proposta exportable més enllà del Grec2013, però les dos hores de having fun, això no ens les treurà ningú. Divendres 19 de juliol a les 21h nova i última oportunitat d'apadrinar un dramaturg, en aquest cas a l'Helena Tornero i al Marc Artigau. Encara que jo proposaria com fi de festa poder apadrinar al Llàtzer Garcia i al Marc Rosich i a les seves malles.

APADRINA UN DRAMATURG-12 de juliol-

by Elisa Díez on 17:34

Divendres 12 de juliol Apadrinem: Marilia Samper i Marc Angelet Directors: Carles Fernández Giua, Víctor Muñoz i Calafell, Jordi Pra...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: HELENA TORNERO

INTÈRPRETS: ÒSCAR CASTELLVÍ, ORIOL GENÍS, NÚRIA LEGARDA, MIREIA GUBIANAS, OLGA CERCÓS, MARIA CASELLAS, DAVID VERT i ÀNGELS POCH

DURADA: 1h 45min

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

SALA PETITA (TNC)

Primera víctima del tancament de la Sala Tallers. S'havia de representar un mes en la sala tancada, a la petita només uns pocs afortunats que van comprar l'entrada amb temps (100% d'ocupació) van poder gaudir d'una gran dramatúrgia, d'unes petites grans històries.

A toro passat és molt fàcil fer una crítica, ja que no l'importa a ningú. Ja no cal posar espectadors a les butaques, per això he decidit fer-la, però no com la resta. L'obra provaria l'examen, malgrat alguns girs en la dramatúrgia, el resultat ratlla l'excel·lent dels nivells de T6. Però m'agradaria centrar la meva atenció en dos fets: l'aparador de cares noves i aire fresc que aporta Helena Tornero i dos, el preu reduït de les entrades.

Si comencem pel principi, tot T6 compta amb uns actors fixos, la companyia T6 i altres que cada director/dramaturg incorpora en cada muntatge. Pel que portem d'història poques vegades havien coincidit tantes cares "desconegudes" en una mateixa obra: Núria Legarda, Mireia Gubianes, Olga Cercós i Maria Casellas. Aire nou, a un TNC que en el darrers anys ha descobert poques promeses i s'ha dedicat a enaltir a vells coneguts. Per això, l'Helena Tornero té el més sonor dels meus aplaudiments.

D'altra banda, bona part de l'èxit de l'obra, sense menysprear en qualsevol cas a la dramatúrgia i a la interpretació radica en el preu de les entrades. Acostumats a pagar a la Sala Petita una mitjana de 20-25€. No parlis amb estranys ha optat pels 9-15€ com preu. Resultat, sala a vessar.

Nova dramatúrgia, noves cares, preus assequibles = sala plena. Acabo de veure que per Barcelona, propera estrena a la Sala Gran, d'un altre dramaturg català contemporani, Pere Riera. Preus de 15-38€. Omplirà? Continuarà...