Mostrando entradas con la etiqueta Llàtzer García. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Llàtzer García. Mostrar todas las entradas

Divendres 12 de juliol
Apadrinem: Marilia Samper i Marc Angelet
Directors: Carles Fernández Giua, Víctor Muñoz i Calafell, Jordi Prat i Coll i Ferran Utzet
Intèrprets: Vanessa Segura, Marta Aran, Maria Casellas, Oriol Guinart, Guillem Motos i David Vert
Mestres de cerimònies: Llàtzer Garcia i Marc Rosich
Nau Ivanow (Dins del Grec2013)

Som convocats a un ritual, a una experiència, a tota una nova aventura. Els mestres de cerimònia se'ns presenten vestits com els antics mecenes: perruques, trajes d'època i unes malles, ja comença l'espectacle. El guió de presentació d'aquest ritual està escrit com estremès del que vindrà més tard. Durant 15 minuts s'explica el procediment d'apadrinament amb dinamisme i comicitat. Marc Rosich té un do innat pel monòleg còmic que fa partir-se de riure als presents. Assajat o no ha estat el primer encert.

Després els padrins ens dividim en dos grups i a l'estil de Pentateatre Atòmic veient les dos obres a la vegada, primer un grup i després un altre. Obres: curtes, de 30 minuts, per a tres actors i només assajades una setmana. El grup A primer veu 0,86 de Marc Angelet on la ficció es dóna la mà amb la creixent realitat de ser cada vegada éssers 2.0, més virtuals que reals. Interessant punt de partida i sorprenent final que deixa al públic ple de preguntes de si això pot convertir-se en realitat. Passem doncs a la terrassa de la Nau Ivanow per gaudir de Pequeños Monstruos de Marilia Samper, una comèdia que tracta sobre les relacions d'una parella però sobre tot entre dos germanes, amb una bèstia de la comèdia com és la Vanessa Segura.

Una vegada finalitzades les representacions tornem a la sala per decidir a qui dels dos volem apadrinar. Cada dramaturg tindrà un padrí i una padrina. Això no és un torneig, tots dos guanyem, tothom guanyem. Això sí, si ets amic dels dos has de vigilar a qui votes, no vagis a sortir escollit i tinguis un conflicte personal. És un joc però sempre pot haver perills...

Una proposta jove per donar suport a la dramatúrgia catalana cada vegada més popular, però que no ens enganyem igual de precària que la resta del sector. No sé si pot ser una proposta exportable més enllà del Grec2013, però les dos hores de having fun, això no ens les treurà ningú. Divendres 19 de juliol a les 21h nova i última oportunitat d'apadrinar un dramaturg, en aquest cas a l'Helena Tornero i al Marc Artigau. Encara que jo proposaria com fi de festa poder apadrinar al Llàtzer Garcia i al Marc Rosich i a les seves malles.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,


Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
La companyia Arcàdia presenta avui a la sala del cafè teatre de La Planeta de Girona (21 h, 12 euros) l'obra La terra oblidada, del dramaturg gironí Llàtzer Garcia, que va guanyar amb aquest text dramàtic el premi de teatre Ciutat de Gandia 2012. El guardó inclou l'edició de l'obra.
La terra oblidada es va estrenar el 23 de febrer de l'any passat a la sala Flyhard de Barcelona, que ha participat en la producció. S'hi va representar quatre setmanes, amb una bona acollida del públic, però la malaltia d'un dels actors va obligar a interrompre les representacions. La terra oblidadatorna la setmana vinent a Barcelona, on es representarà del 27 de febrer al 10 de març a la sala Atrium.
Els actors Marta Aran, Muguet Franc, Guillem Motos, Laura Pujolàs i Gal Soler completen el repartiment d'aquesta obra escrita i dirigida per Llàtzer Garcia. Aquest autor de 31 anys ja havia escrit prèviament per a Arcàdia les obres Esquivel! Una comèdia estereofònica, Vent a les veles, Ens hauríem d'haver quedat a casa –produïda per La Planeta i estrenada a Temporada Alta– i Kafka a la ciutat de les mentides. Garcia va formar la companyia Arcàdia l'estiu del 2009, amb Marta Aran, Laura López i Guillem Motos, amb l'objectiu d'investigar “un llenguatge escènic lligat a gèneres que, habitualment, s'associen més a la narrativa o el cinema que al teatre”. La companyia té la seva residència a la Nau Ivanow.
La terra oblidada és “un drama cru i tens” centrat en les complexes relacions entre tres germans i el seu pare, un home que, després d'haver treballat la terra tota la vida, es troba en una cadira de rodes per una malaltia, i de sobte inicia una vaga de silenci. La filla que té cura del pare se sent indefensa i decideix convocar la resta de germans per trencar el silenci del seu progenitor. A mesura que passen les hores, el silenci es va tornant desesperant i obre antigues ferides que ja semblaven cicatritzades.
Pere Hosta torna amb el seu ‘Pàjaru'
El clown Pere Hosta torna demà (21 h) i diumenge (18 h) a La Planeta amb el seu espectacle Pàjaru, que va estrenar el novembre passat al mateix espai, dins de Temporada Alta. Hosta i el director, Manel Trias, participaran demà, després de l'obra, en un debat amb el públic, dins del cicle Troballes d'El Galliner.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT i DIRECCIÓ: LLÀTZER GARCÍA
INTÈRPRETS: MARTA ARAN, LAURA LÓPEZ, GUILLEM MOTOS, DAVID ORTEGA i MIMA RIERA
PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA
SALA MUNTANER


Una companyia arriba a un café teatre a muntar el seu espectacle i comencen els problemes que pateix qualsevol companyia que hagi fet bolos per teatres alternatius: els focus no funcionen, l'escenari és massa petit, no tenen temps ni espai per muntar l'escenografia, durant els assajos han de compartir l'escenari amb un altre actor que actua darrere d'ells.

Llàtzer García torna a la comèdia, on es mou com peix a l'aigua, per fer-nos un retrat força precís del que pateixen moltes companyies en la majoria de teatres alternatius. Malgrat la realitat, hi ha un punt d'exageració en algunes accions que provoquen el riure fàcil en l'espectador. Tot i així el ritme de l'obra no decau i l'hora i vint minuts que tan a escena com des de platea passa sense necessitat de mirar el rellotge.

Grans interpretacions de la companyia Arcadia, però cal destacar al personatge de la Marta Aran, una directora que acaba sense saber què fer per aixecar el seu espectacle i la Mima Riera, que interpreta a una actriu tan insegura que es incapaç de rebre les ordres directes de la seva directora i que ha de buscar-se tota mena d'intermediaris.

Amb una de les escenografies més completes que hem pogut observar darrerament a la Sala Muntaner, Ens hauríem d'haver quedat a casa és una comèdia fresca i original, amb un bon ritme, que serveix com contrapunt perfecte al drama diari que ens toca patir.
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , , , , ,

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: LLÀTZER GARCÍA
INTÈRPRETS: MARTA ARAN, MUGUET FRANC, JOSEP MOTA, GUILLEM MOTOS, MIMA RIERA
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS SL
SALAFlyhard

Primer drama de la SALAFlyhard, especialista, volgut o no, en comèdies. Però aviat descobrirem que en aquesta sala no importa el gènere del muntatge sinó l'ambient i la cura amb la que tracten tots els espectacles que allà es representen.

Terra Oblidada parla de les relacions familiar complicades. Un pare (Josep Mota), en cadira de rodes, es nega a parlar i aconsegueix que els seus fills que viuen a la ciutat, tornin al poble a visitar-lo perquè la seva filla gran que el cuida ja no sap que fer perquè torni a parlar. A partir d'aquí començarem a conèixer la història que s'amaga darrera la família.

A la família se li suma un nou personatge de la Mima, la xicota del fill que servirà com a mediadora entre pare i fills, i una mica de narradora dels sentiments que el públic comença a desenvolupar a favor o en contra de pare i dels fills. No arriba a hora i mitja el patiment de l'obra, però Llàtzer García aconsegueix mantenir la intensitat de principi a fi i al públic expectant fins la darrera escena.

La peça conté molta violència verbal, però cap de física. Tot es demostra amb gestos i amb paraules, encara que l'angoixa dels personatges es transmet a la platea que no sap amb qui posicionar-se. No és una obra de bons ni de dolents. Però a la sortida tothom tindrà una opinió de cadascú dels personatges. És el que passa quan una obra no només t'entreté sinó que et deixa pòsit. 

TERRA OBLIDADA

by on 18:54
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: LLÀTZER GARCÍA INTÈRPRETS: MARTA ARAN, MUGUET FRANC, JOSEP MOTA, GUILLEM MOTOS, MIMA RIERA PRODUCCIÓ: FLYHAR...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

DRAMATÚRGIA: MARILIA SAMPER i LLÀTZER GARCÍA
DIRECCIÓ: MARILIA SAMPER
INTÈRPRETS: JAVIER BELTRÁN, ORIOL CASALS, MUGUET FRANC i XAVI FRANCÈS
TGB

Aquí es compleix allò de que la bona confitura en pot petit. Dos punkis i un vespino té un embolcall de comèdia/muntatge sense gaires pretensions, però si obriu el caramel hi ha molt de suc a dins. El Nadal com a teló de fons perquè és l'època ideal per explicar solituds, insatisfaccions, desitjos no complerts i d'altres que hem de fer tots els possibles perquè es compleixin. 

Quatre personatges, dos punkis amb vespino incorporada, el noi que treballa a la gasolinera on es desenvolupa tota la trama i una noia que ha fugit de casa, de la seva família i del seu promès. A partir d'aquí un munt de confessions es posaran damunt la taula i serviran perquè l'espectador es vagi fent la seva idea de com acabarà tot. Malgrat de durant l'hora i quart que dura la funció el text dóna moltes voltes, el final es bastant previsible, no es deixa res a l'interpretació.

No caldria posar 'peròs' a la feina de cap dels quatre actors, però si que sobresurt el Xavi Francès que interpreta al noi que treballa a la gasolinera, potser el personatge més indefens quan veu el seu establiment okupat per tres individus que no tenen cap intenció de marxar-se i que pretenen passar la nit. I també és el personatge amb més parts còmiques de tots.

Dos punkis i un vespino és un conte de Nadal diferent, sense els clixés habituals i que qüestiona perquè hem de ser obligatòriament feliços en aquestes dates. Sense dubte aquesta és la temporada de Marilia Samper, que ja ens va meravellar amb F3dra (Pleasure and Pain) al començament de temporada i que esperem ansiosos el su T6. La segona mà, la del Llatzer García, tampoc cal perdre-la de vista.

La dramatúrgia catalana ha agafat volada i això ja no hi ha qui ho aturi, esperem.

DOS PUNKIS I UN VESPINO

by on 16:24
DRAMATÚRGIA: MARILIA SAMPER i LLÀTZER GARCÍA DIRECCIÓ: MARILIA SAMPER INTÈRPRETS: JAVIER BELTRÁN, ORIOL CASALS, MUGUET FRANC i XAVI ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,