Font: Laura Serra (ara.cat)

 Helena de Troia ha arribat als nostres dies. Però no congelada en els llibres de mitologia, sinó en carn i ossos. És al Teatre Lliure de Gràcia i ha tornat per defensar-se. Carmen Machi es posa a la pell de la dona més bella del món segles després de la Guerra de Troia i explica, per primer cop, com va anar la tragèdia des del seu punt de vista. El director Miguel del Arco (artífex d'èxits com La violación de Lucrecia i La función por hacer) creu que no s'ha fet justícia: "La reina d'Esparta deixa pares, filla, marit i el regne perquè s'enamora de Paris. Era una dona que no tenia ni veu ni vot, que no podia opinar, que va ser venuda pel seu pare com una mercaderia, i només va prendre una decisió per amor". Però, en canvi, ha passat a la història "com la més puta". Les fabulacions dels poetes la van deixar com una dona interessada, infidel i cruel. Zeus la va condemnar a l'etern deteriorament per expiar les seves culpes. D'aquí ve aquest Juicio a una zorra que estrena avui el Lliure de Gràcia i que s'hi podrà veure fins al 16 de desembre.
Carmen Machi es planta a l'escenari vestida de vermell, amb perruca rossa i talons platejats, i com que "ja està més enllà del bé i del mal es pot permetre dir el que vulgui", diu el director. "Algun avantatge ha de tenir ser eterna", fan broma. Per l'efecte d'una poció contra el dolor que barreja amb vi -en la història mitològica ella la dóna a Telèmac-, Helena s'emborratxa, es descontrola, se sincera i vomita tot el seu dolor. "Com totes les drogues, l'alcohol potencia les seves emocions: la indignació, la ràbia, la pena, l'amor, el sarcasme", afirma l'actriu.
El personatge que surt a escena viu al segle XXI. El dramaturg se l'ha imaginat com una dona maltractada d'avui en dia, sotmesa a la violència dels homes. I també es planteja l'origen dels conflictes bèl·lics des dels inicis dels temps. Del Arco fa dir a Helena: "¿De veritat que algú amb seny pot pensar que tot aquell desplegament era realment per mi?" "És com les armes de destrucció massiva. Qualsevol excusa és bona per prendre una ciutat estratègica i rica. La riquesa mou la humanitat i la posteritat és el que perseguien els grecs", justifica Del Arco.
Un vestit a mida per a Machi
Miguel del Arco, inspirat sobretot per l' Odissea , però també per la Ilíada ,Les troianes i Helena d'Eurípides, va escriure un vestit a mida per a Carmen Machi. "Fins que ella no va dir que sí no em vaig posar a escriure", va dir ahir. Lluny del personatge de comèdia que l'ha fet popular a la televisió, Aída -"Mai he fet comèdia al teatre", recalca-, l'actriu aconsegueix tocar totes les cordes d'un text molt exigent i en surt indemne. L'espectacle s'havia de fer només quatre dies al Festival de Mèrida el 2011 i, gràcies a l'èxit, ha tingut una trajectòria molt més llarga.
"Va ser un mà a mà. No teníem ni ajudants. Vam riure i vam plorar", recorda Del Arco. Machi no havia interpretat mai un monòleg tràgic a escena. "Cada dia em passen coses noves. És catàrtic. Em trenca, em deixa emocionalment destruïda", afirma. Si la bella Helena va ser castigada per Zeus a la lletjor, Machi és castigada per Del Arco a la suor.
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , ,

Fuente: Julio Bravo (abc.es)

El Globe Theatre de Londres dará el nombre de Sam Wanamaker al nuevo teatro jacobino que se construye en el recinto, y que se espera que se inaugure en los primeros meses del año 2014. Sam Wanamaker, un actor y director estadounidense, fue el impulsor del proyecto del Globe Theatre, que no pudo ver terminado, ya que murió unos años antes de su inauguración.

La estructura del nuevo teatro ya existía desde la construcción del complejo, pero se había dejado vacía y se utilizaba para talleres y ensayos. Los responsables del Globe Theatre anunciaron a principios de 2011 su intención de emprender en ese lugar un teatro jacobino que sirviera para albergar espectáculos en invierno (el actual escenario del Globe,, una reproducción del lugar donde se estrenaron muchas de las obras de Shakespeare, solo se abre de abril a octubre, ya que está al aire libre).

Iluminación con velas

El nuevo teatro tendrá capacidad para 340 espectadores, y será la reproducción más fiel existente de un teatro jacobino. Según Dominic Dromgoole, director artístico del Globe, «la fidelidad de la recreación del Globe hace catorce años revolucionó la idea del público acerca de lo que un teatro así puede y debe ser. La recreación de este nuevo espacio, un teatro de sala al estilo de la época, tendrá el mismo efecto, y será unarevelación de igual magnitud». Las funciones, por ejemplo, se iluminarán con velas, como en la época de Shakespeare. Karim Farah-Cooper, que preside el Grupo de Investigación de Arquitectura de Globe, dijo: «Nuestra meta es construir un teatro que Shakespeare podría reconocer».

El nuevo teatro se ha basado sobre todo en los diseños originalespara un teatro cubierto de la época que fueron descubiertos en la Biblioteca del Worcester College de Oxford en los años sesenta. Los diseños muestran un pequeño teatro de sala del siglo XVII, similar en forma y diseño al teatro Blackfriars, en el que trabajó Shakespeare: una sala con la galería en forma de U con el público abrazando al escenario. El estudio de arqutectura Allies & Morrison es el encargado de buscar la más fiel reproducción.

Repertorio

El teatro contará con un foso donde estarán los espectadores de pie, y una galería con dos filas de asientos. También tendrá un local de ensayos en el ático. Según Dromgoole, «queremos explorar esa práctica de actuar tanto en invierno como en verano, y tanto en el interior como en el exterior para aumentar el repertorio de obras, e investigar la práctica teatral de la época: el vestuario y el maquillaje, y cómo todas esas cosas afectaron la forma en que se hizo teatro en esos días».
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , ,


Font: ara.cat
Les dificultats econòmiques que viuen les art escèniques a Europa fa aguditzar l'enginy dels professionals del sector per buscar altres vies per explotar i exportar les produccions. El festival Temporada Alta s'ha associat a diversos festivals i entitats d'arreu d'Europa per desenvolupar una nova iniciativa, una ajuda europea sense precedents que permetrà produir 45 espectacles que circularan internacionalment en cinc anys. La iniciativa s'anomena EARPAN (Emerging Emerging Artists in the Performing Arts Network) i a més del festival de Tardor de Catalunya inclou les entitats següents: el Festival Bitef de Belgrad, la companyia Charleroi Danses, el Klangforum de Viena, l'Stichting Gaudeamus Muziekweek d'Utrecht i el Sao Luiz Teatro de Lisboa. L'EARPAN veurà la llum en la programació de la pròxima edició del festival Temporada Alta.
L'objectiu del Temporada Alta amb aquest projecte és consolidar-se com festival de referència, internacionalitzar-se i possibilitar la internacionalització i l'exhibició dels espectacles de joves emergents per tot Europa. La dinàmica d'aquest projecte consisteix a fer que cada teatre seleccioni i participi en la producció d'un espectacle cada any i els ofereix a la resta de socis. Al seu torn, els socis es comprometen a programar com a mínim dues de les propostes dels altres associats, a banda d'un muntatge propi. I, per acabar, la Biennal de Venècia els programarà tots. D'aquesta manera, es garanteix que les propostes es puguin veure, com a mínim, en dos països diferents i, com a màxim, en set.
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , ,
Font: Eva Vàzquez (elpuntavui.cat)
“No ens cal devenir esclaus / ni ciutadans de Roma, / sinó aliats, si us plau. / Farem un pacte / bilateral / i federal / i els triümvirs / seran els àrbitres.” Així fa una de les estrofes d'Empòrion, la de les tres muralles, una peça teatral coneguda però fins ara inèdita de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) que el segell Brau acaba de recuperar en una edició anotada per Jordi Pla i Joan Ferrerós. El llibre, que els dos estudiosos presentaran al Casino Menestral de Figueres el pròxim 13 de desembre, aborda, en el to facundiós que caracteritza l'autor, el suposat esperit de concòrdia entre grecs i indigetes en el temps que l'antiga colònia emporitana es va haver de sotmetre, a començaments del segle II aC, a la tutela del cònsol romà Marc Porci Cató, un home auster i rigorós que acabarà sucumbint al pragmatisme murri de la població autòctona enfront dels esquemes codificadors de l'imperi. Escrita en vers i en tres actes, Empòrion projecta, de fet, una mirada irònica damunt el mite empordanès que pretenia construir l'ideari noucentista, en el qual el mateix Fages de Climent va militar als anys trenta a pesar de ser-hi sempre una figura de difícil encaix. Jordi Pla, catedràtic de l'institut Deulofeu de Figueres, i Joan Ferrerós, catedràtic del Ramon Muntaner, presenten aquesta peça breu com un divertiment en el qual, a diferència de les tres obres teatrals publicades en vida de l'escriptor, El bruel(1928), El jutge està malalt (1935) i La dama d'Aragó (1955), plana “un afuat sentit de l'humor i una subtil ironia sobre els pressupòsits del caràcter empordanès”, sàtira que acaba constituint una reflexió sobre la condició humana. Aquest és el tercer volum de la col·lecció “Les closes”, que Brau dedica a la recuperació de clàssics catalans i en què han aparegut fins ara Jaume Maurici, la mirada noucentista, recull de les glosses de l'escriptor empordanès en una edició de Jordi Pla, i Víctor Català, una biografia insòlita, recopilació de dades inèdites sobre l'escriptora a càrrec del seu nebot, Lluís Albert.

Reivindicació del poeta Vicenç Burgas


Durant gairebé quinze anys, l'articulista i poeta figuerenc Vicenç Burgas (1930-1992) va regalar per Reis a la seva filla Sara un poema manuscrit en què l'anava posant al corrent de la seva visió del món i dels avatars que l'esperaven en la vida a mesura que creixia. El seu fill i també escriptor, Àngel Burgas, vol homenatjar-lo ara en el vintè aniversari de la seva mort amb la publicació anotada de Poemes a Sara(Brau), que a més dels versos dedicats a la germana entre 1978 i 1992, inclou quinze articles escrits per Vicenç Burgas durant el mateix període i que tracten temes que apareixen també en els poemes.
Posted by at No hay comentarios:
Labels:


Fuente: Miguel Pérez Martín (elpais.com)
¿Qué sucede en los camerinos de los coliseos líricos cuando nadie mira? El misterio será desvelado esta noche en el Fernán Gómez, al menos en parte, por Ángel Roger, que dirige el espectáculo en forma de “recital escenificado” Zarzuelas de la Villa. Con este montaje en el que se alternan romanzas y dúos de las zarzuelas más conocidas, el director pretende poner en valor y “darle una vuelta” al conocido como género chico, lo que considera “una obligación” para los creadores del momento.
“Tenemos la responsabilidad de regenerar la zarzuela. En sus días Tamayo lo hizo con el concepto de las antologías, ya que hasta ese momento las zarzuelas solo se representaban de principio a fin. En el teatro ya está todo inventado, pero el tema de mostrar la cocina de un teatro es algo muy recurrente y es lo que hemos hecho”, explica Roger sobre su montaje, en el que planta en escena tres camerinos por los que irán pasando los diferentes cantantes. “En un camerino es donde mejor se ven las mayores bondades y delirios que puede tener un ser humano”, comenta.
Tras sus muros, se contarán las anécdotas más curiosas de sopranos y tenores, anécdotas reales recopiladas para este espectáculo que servirán como hilo conductor al relato. “Hay una historia muy conocida de La Traviata, en la que durante una representación y tras las toses de la soprano que encarnaba a Violeta —que en la obra va muriendo poco a poco de tuberculosis—, un ministro de Educación presente pidió que sustituyeran a aquella soprano que tosía por otra”, explica el director. También ahonda en las dificultades técnicas y en las peculiaridades de algunas divas y divos, por ejemplo, a la hora de hacer “un pasaje en piano cuando están acostumbrados a cantar de viva voz y les parece algo imposible”.
En la representación habrá una selección de las mejores obras del género: La del soto del parral, La leyenda del beso, La Gran Vía, La tabernera del puerto, El gato montés… Obras de alta calidad que serán interpretadas por cantantes como Mercedes Arcuri, Julio Morales o César San Martín. “Hemos unido romanzas de gran bravura con dúos que no son muy difíciles a nivel vocal pero que son hermosísimos, como los tanguillos de Los dos ciegos. Esas melodías con las que hemos crecido, que cantaban nuestras madres y nuestras abuelas”, explica Roger.
El proyecto cuenta con un presupuesto bajo: el mismo director ejerce de productor y sabe, al igual que todo el equipo, que hay que arrimar el hombro. “Vamos a taquilla. Esto es la producción de todos: si va bien ganamos todos, si es un fracaso perdemos todos. En estos tiempos hay que olvidarse de los cachés y adoptar un modelo de producción distinto”, explica el director. Y añade que una de las complicaciones que se suman a la situación actual es “tener que facturar con el 21% de IVA, lo que te revienta los cálculos iniciales”.
El espectáculo va dirigido a todos los públicos, no solo a aquellos entendidos en zarzuela. “A la hora de idear el montaje he pensado en una obra en la que estuviéramos cómodos mi madre y yo mismo, pero también mi sobrino”, cuenta Roger. Y llama a los curiosos a que se acerquen al Teatro Fernán Gómez para ver un lado diferente de la zarzuela, desnuda de arquetipos castizos, pero siempre cercana musical y temáticamente a la idiosincrasia de la ciudad de Madrid. “El mundo de los cantantes y del teatro está pasando un momento muy duro. Pero nosotros también formamos parte de ese mundo musical, y hay que cuidar lo que es nuestro”, concluye.
Zarzuelas de la Villa. Del 28 de noviembre al 30 de diciembre en el Teatro Fernán Gómez (Colón). Precio: 16 euros.
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , ,


Fuente: elpais.com
La compañía Dantzaz ha presentado esta mañana en Arteleku un extracto de la coreografía Few Brief Sequences, una de las tres piezas que componen el espectáculo Kameleoiak, que se estrenará en el Teatro Victoria Eugenia en 2013. El bailarín y coreógrafo polaco Jacek Przybylowicz ha liderado el pequeño aperitivo, acompañado de los integrantes de la formación. El diseño de los movimientos de los bailarines corresponde al artista polaco, que emplea en su propuesta música del compositor barroco Marin Marais y una proyección de Katarzyna Kozyra.
Przybylowicz se formó en la Escuela Estatal de Ballet de Polonia. El artista formó parte del elenco de bailarines del Grand Theatre de Varsovia, con el que debutó como coréografo con Negotiations. A principios de los 90, Przybylowicz viajó hasta Alemania e Israel, país este último en el que bailó con la Kibbutz Contemporary Dance Company. El artista compaginó los pases con la creación de coreografías como Verlorenheit, Orient Express o Barocco.
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , ,