Mostrando entradas con la etiqueta Roger Coma. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Roger Coma. Mostrar todas las entradas
ara.cat

 R.C. |Quina és la pitjor indicació que t'ha donat un director dirigint-te?
M.U. | "Mar, perdona... Quan t'enfades, pots inflar els narius del nas una mica? Així ho veiem millor per càmera".
¿Ets més de treballar sota pressió o prefereixes un excés de bonrotllisme?
M'agrada treballar amb bon rotllo però sentint que tothom treballa al màxim de les seves possibilitats.
Si haguessis heretat el do d'actuar d'algú de la teva família, de qui seria?
Crec que de la meva àvia Carme. S'inventava situacions i les feia molt creïbles. Crec que hauria sigut una gran actriu.
Quants anys de vida creus que li queden a la televisió?
Vint-i-un anys, tretze dies i dues hores i mitja.
Si et deixessin triar una sèrie per participar-hi (a part de Les coses grans ), quina triaries de tot el món?
Escolliria (a part de Les coses grans, esclar) A dos metros bajo tierra.
Et truca el Lars von Trier per fer Nimphomaniac i què li dius?
Crec que m'agafaria un atac de riure i no podria dir res.
¿Si et quedés un any de vida seguiries fent d'actriu?
Estaria bé que m'oferissin tots els papers que m'agraden, fer-los i finalment no morir-me.
Si t'haguessis de fer una pregunta que et molestés, quina seria?
"Si t'haguessis de fer una pregunta, quina seria?"
Quin és el teu moment més relaxant del dia?
És quan em puc estirar una estona al sofà a llegir un llibre sense cap tipus de soroll al meu voltant.
Si haguessis de triar els cinc millors plats de la cuina catalana, serien...
Faves a la catalana, l'arengada amb tomàquet fregit, el caldo i carn d'olla, la coca de recapte i els cargols.
De quin viatge guardes més bon record?
Del Vietnam. Vam anar de bolo amb una obra a Taiwan i jo després ho vaig aprofitar per trobar-me amb una amiga a Hanoi. Crec que és un dels llocs on he menjat millor i un dels llocs on la natura m'ha impactat més, sobretot a la badia de Halong.
Què és el que més t'agrada de les gires de teatre?
Em fan disfrutar la relació amb els companys. S'agafen rols molt divertits, sobretot quan són bolos de més d'un dia.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,
Font: ara.cat

El 15 de juny s'estrena 'Les coses grans', una 'sitcom online' dirigida i creada per Roger Coma en què intervé Mar Ulldemolins. Seran capítols de menys de 10 minuts que trauran suc a les petites tragèdies del dia a dia.


M.U. |Quina és la pitjor indicació que has donat a un dels teus actors de Les coses grans?
R.C. | "En aquesta rèplica has de patir sense patir". Per a mi això és la clau de la comèdia. Sempre l'hi demano al Pep Ambròs. Em diu: "Sí, sí, patir sense patir, ja". Encara no ho ha entès, crec.
¿Series capaç de no escriure, dirigir o actuar durant un mes seguit?
Dirigir i actuar sí. Escriure impossible. Escriuria qualsevol cosa on fos. Escriure em serveix a un nivell d'organització personal i emocional. Escric moltes tonteries. La tonteria i l'ociositat són la base de la creació. La creació des del patiment és molt rica però mata.
Quantes vegades t'has banyat a l'estany de Banyoles?
M'hi he banyat sobretot a l'adolescència. És l'espai ideal per a les pulsions hormonals teen i el lloc per començar les xarxes socials, realment socials i no virtuals. Les primeres cites.
¿A l'escola vas ser cruel amb algun company teu? Què li vas fer?
A l'escola som cruels amb nosaltres mateixos, sobretot. Amb la resta de companys era carinyós i tendre. Em sentia intimidat. Sento que amb el pas dels anys m'he anat calmant i guanyant seguretat, amb la maduresa. Encara sóc jove, vale?
Digues un actor i un director que en general agradin a tothom i en canvi a tu no t'acabin de fer el pes.
Javier Bardem. Ho fa bé, d'acord, però no trobeu que no cal fer les coses tan grotesques? A vegades pateix una mica. No m'agrada el patiment en actors. Director? Woody Allen, el trobo fluix. Ha, ha! No, Woody Allen és un gran referent per a mi.
Quina pel·lícula o obra de teatre no faries mai a la vida?
No faria cap de les obres que ja he fet. Repetir em sembla com insultant, com anar en contra de la vida. Per això em costa a nivell psicològic fer teatre, em debilita la repetició.
Si et trobessis sense feina d'actor, amb quina professió creus que series capaç de guanyar-te la vida?
Qualsevol. M'agradaria ser dentista. Fa temps pensava que no podria fer altra cosa que fer d'actor; és com pensar que has nascut per escriure la lletra f i prou, i l'alfabet és molt més llarg. Prova, equivoca't.
Què és el que més t'ha sorprès del rodatge de Les coses grans?
L'interès de la gent. Hem ensenyat molt poc material però es respira una expectació que em m'excita. Em fa por també. A veure si agrada. Voler agradar fa malbé la llibertat, però com es fa per evitar-ho? Si no funciona en farem una altra.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: RAFEL DURAN
INTÈRPRETS: RAMON MADAULA, ÀLEX CASANOVAS, ROGER COMA, MARTA DOMINGO, PEP SAIS, ANNA YCOLBAZETA, MARGALIDA GRIMALT-REYNÉS, ALBERT AUSELLÉ, JOAN VALENTÍ, PERE EUGENI FONT, ÀLVAR TRIAY, SANTI PONS, MARTA BETRIU, PEP AMBRÒS, JOAN DÍEZ, JORDI LLOVET, DAVID ORTEGA,ORIOL RUIZ, JOSEP SOBREVALS
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)

Aquest Mercader no ven i com a espectadora no compro. Hi ha decisions errònies que fan insalvable el conjunt final. La primera i més òbvia que no sé per quina raó s'ha decidit fer una adaptació a l'època actual sense tocar el text. Per tant ens estan parlant de vaixells del 1600 vestits d'Armani del 2012. Incongruències a part, no és normal que s'hagi optat per aquesta decisió, deixant tot el muntatge sense cap tipus de credibilitat.

És una comèdia de 2 hores i mitja a un total de dos rialles petites. No és la millor obra del mestre Shakespeare, però el muntatge tampoc ajuda a fer-la digerible. Segon error: la escenografia. Una espècie de mur de les lamentacions que dóna un estatisme contraproduent a l'obra. Joc de llums i foscors, personatges que entren i surten amb Segway (monopatins elèctrics) i algun element amagat, però tot el conjunt massa inútil per fer entendre la història.

Gran interpretació de Shylock a càrrec de Ramon Madaula, sobretot a la primera part, i d'un inspirat Pep Ambròs com Lancelot Lobbo. La resta d'interpretacions queden diluïdes pel ritme del muntatge i algunes com la de l'Anna Ycolbalzeta arriba a tal grau d'histrionisme que la fa insuportable. Tant o més com el moment drag queen (som moderns, hem de tenir una quota gai) ballant a ritme de l'Amy Winehouse, del tot prescindible i absurd.

Volem ser moderns, creatius, saber que qualsevol text sigui de l'època que sigui és adaptable als temps actuals, però després ens oblidem que un muntatge no només són els focs artificials que puguin sortir d'escena, sinó que la base que tot ho suporta és el text i la seva conjugació amb la posada en escena. I aquí fallen tots dos elements, i el teló cau per alliberar-nos del suplici. Molts més ganivets necessitem per fer complir el tracte de: 'Així mai més'.

EL MERCADER DE VENÈCIA

by on 19:35
TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: RAFEL DURAN INTÈRPRETS: RAMON MADAULA, ÀLEX CASANOVAS, ROGER COMA, MAR...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , , ,


Venècia, al segle XV, era la capital del món: ciutat majestuosa, centre econòmic i port de mercaderies que arribaven i sortien cap a l'Àsia. Al segle XXI, la ciutat on es mastega el capitalisme és Nova York, amb l'epicentre a Wall Street, on el lobi dels jueus és l'amo i senyor de les botigues de tecnologia. No li va costar gaire al director Rafel Duran de fer l'analogia i decidir que l'encàrrec de Sergi Belbel per posar en escena El mercader de Venècia havia de transcórrer a la ciutat on es remenen les cireres avui.
La història del mercader que, per fer un favor a un amic especial, demana un préstec a un jueu usurer ric amb una lliura de la seva carn per penyora recorda molt al funcionament de la nostra economia: manca de liquiditat, hipoteques subprime , prima de risc i desnonaments. Per això Duran fa que el jueu més memorable de la literatura, Shylock (un barbut i melenut Ramon Madaula), aquí es vesteixi amb jaqueta i corbata, igual que el seu antagonista, Antonio (Àlex Casanovas), el mercader transformat en un banquer que s'ha picat els dits. "El món s'ha globalitzat, i el que passa a Nova York passa a Barcelona pocs mesos després. El tsunami del Japó, el 15-M i el pessimisme de la premsa i del carrer han afectat la meva visió del mercader", assegura Duran. Els iPhones, els vestits elegants, la música selecta, el glamur de classe i la borsa són només el marc d'aquesta comèdia amarga de Shakespeare: "Però el marc és el marc, i un Picasso sempre és un Picasso", assegura Duran. I el traductor de referència de Shakespeare -té set títols seus al currículum-, Joan Sellent, ho confirma: "El text no l'han canviat".
El mercat i la societat funcionen igual des de sempre: garrepes, classes altes, anuncis de colònia, contes de fades, corruptes, ambició, amor, judicis injustos i venjança. Tot passa a primer terme a la Sala Gran del TNC, davant d'un mur eclesiàstic i amb una companyia digna de teatre públic: 19 persones a escena, tot i la retallada del 10% del pressupost del teatre el 2012. "Fem els espectacles que no poden fer els privats, que són importants i donen feina. Amb la crisi farem menys espectacles, però no tocarem la qualitat", va defensar Belbel.
L'amor i l'economia
Al llenç que va pintar Shakespeare a finals del segle XVI hi havia un paisatge en què l'ideal amorós venç la usura, però si es grata la capa superficial "és una obra econòmica, perquè tots busquen la riquesa", opina Duran. Tot i que darrere de cada personatge hi ha molt més que el símbol del dòlar, Shylock vol venjança: "És un home humiliat per ser jueu, que quan té la possibilitat de treure tot l'odi acumulat es transforma en perillós, i acaba perdent la raó", diu Madaula -i algú anomena Mourinho!-. El cristià Antonio és amb qui tiba la corda del conflicte religiós i econòmic. "Sent un amor per Bassanio [a qui entrega els diners prestats] que està per sobre de l'amor de pare a fill. Però, tot i això, no és una bona persona per estimar, és un aprofitat", afirma Casanovas.
Una obra gai i antisemita
Així destapa una de les claus de l'obra: Duran juga amb l'amor homosexual d'Antonio cap al jove Bassanio (Roger Coma). "Està considerada l'obra gai de Shakespeare, però si se n'han anat al llit m'importa un rave. Per mi l'amor no és un sentiment romàntic, es demostra amb els actes. I el gest d'Antonio és un acte d'amor", defensa el director. El pobre i noble Bassanio es debat "per l'amor gayer d'Antonio" -diu Coma- i l'amor pel bon partit que suposa Pòrcia, rica, bella i intel·ligent (Anna Ycobalzeta), la dona més potent de les obres de Shakespeare.
L'altra clau de l'obra és l'antisemitisme, molt sovint manipulat. "És una comèdia antisemita però light . Després de l'Holocaust la lectura del mercader canvia i van ser incapaços de riure's de Shylock, però Shakespeare, que era anglicà, ho fa dels tòpics del jueu. L'obra és una guerra d'intolerància religiosa. Aquí no hi ha bons i dolents", resumeix Duran.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,



FITXA ARTÍTICA
TEXT: ÀLEX MAÑAS
DIRECCIÓ: ÀLEX MAÑAS
INTÈRPRETS: David Selvas, Roger Coma i Carmela Poch.
PRODUCCIÓ: ASSOCIACIÓ EN CURSIVA I EL FESTIVAL DE BARCELONA GREC
VERSUS TEATRE

“Lo que pasa a continuación, no pasa aquí, lo que pasa a continuación, siempre pasa ‘en cualquier otra parte’ ”

Un país, un estat, una ciutat que mira de mantenir les seves riqueses i la seva identitat davant de l’onada d’immigració dels països pobres. En un solar, dos homes, dos “polis”, dos gàngster, vetllen per la nostra seguretat, per les nostres riqueses, vetllen per nosaltres.
Un descampat elevat, a la muntanya i als seus peus la ciutat... dins la foscor de la nit... dos homes reben trucades estranyes i immediatament després executen a diferents persones. Una nit es trenca la dinàmica perquè no arriba cap trucada. Els dos homes han de prendre una decisió.
Una obra potser massa ambiciosa en contingut per un espai massa petit. Sobreviure en un món on la propietat està en perill perquè els nous habitants venen a robar-nos-la.
Amb una escenografia escassa, primer pel petit espai que ocupa l’escenari, un cotxe a una banda i a l’altra els tres personatges es mouen no sense dificultats. Sense efectes de llum, només en els canvis de escena realitzats en la foscor. Pocs efectes de so, uns trets que trenquen amb les veus i el silenci.
Roger Coma, Horacio, brillant en els primers minuts, malgrat la cruesa del tema, arrenca un somriure en el públic per la seva intencionada innocència. David Selvas, Felip, una mica per sota del seu company en el seu nivell interpretatiu salva el seu paper de “poli” dolent. Carmela Poch amb un increïble accent d’immigrant de l’Est amb un paper curt però intens.
Una obra que busca deixar en l’espectador un regust amarg del que pot ocórrer aquí o “en cualquier otra parte”.
Publicado por en 4 comentarios:
Etiquetas: , ,