Mostrando entradas con la etiqueta Elena Gadel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Elena Gadel. Mostrar todas las entradas


UN MUSICAL DE XAVIER TORRAS Y TONI MARTÍN (Basado en el libro 'Guapos y Pobres' de Alfredo Ruiz)
LIBRETO Y LETRAS: TONI MARTÍN
DIRECTOR DE ESCENA: TONI MARTÍN
DIRECTOR MUSICAL: XAVIER TORRAS
INTÉRPRETES: IVAN LABANDA, ELENA GADEL, MARIONA CASTILLO, MUNTSA RIUS, FRANK CAPDET, XAVI DUCH, JORGE VELASCO y GRACIA FERNÁNDEZ
MÚSICA: XAVIER TORRAS
DURACIÓN: 1h 40min
PRODUCCIÓN: HOLD ON COMPANY
TEATRE GOYA

¿Qué pido a un musical? Que durante el tiempo que dure no me aburra, se me haga por lo menos entretenido. A partir de aquí que la historia sea más o menos light son gajes del oficio. ‘Guapos y pobres’ es un musical de amigos, parejas, amor, deseos, frustraciones, expectativas, lo que viene siendo la vida de un grupo de jóvenes treintañeros urbanitas en una ciudad vendida al turismo y que se olvida de sus habitantes, con precios desorbitados y con una generación que aspiraba a más y se tiene que conformar con lo que tiene mientras depende de lo mucho, poco o nada que sus padres les puedan ayudar.

Después de ver uno o más musicales en Londres y volver al estatismo de los de casa donde cuesta mover un mueble. Los personajes entran y salen, apenas hay juego coreográfico, más que un musical por momentos parecemos en medio de la grabación de una sitcom. Ya sé que se juega en minoría de dinero, las producciones son diferentes, pero al ver “Guapos y Pobres” en un teatro más grande de las salas alternativas habituales, que normalmente acogen la mayoría de musicales de Barcelona, podríamos esperar que se moviera algo más allá de los actores. 

La trama es previsible y más si eres un espectador inquieto y te has ido interesando por el género musical y aún más si has visto alguna serie juvenil a lo largo de tu vida. Pero bueno tampoco hemos venido a descubrir América, venimos a que nos entretengan y nos hagan olvidar por un momento lo que pasa fuera de estas cuatro paredes. Y sí, se te olvida.

Un reparto con las mejores voces del musical que ha aportado Barcelona al mundo, entre las que destaca: Ivan Labanda, Elena Gadel, Frank Capdet o Mariona Castillo. Aunque el mejor chorro de vocal sea para Gracia Fernández que abandona el papel de pizpireta de otros musicales para toparse con la seriedad. Y no sé si fue culpa del micrófono, de la acústica de la sala, pero sufrí con las intervenciones de Muntsa Rius, que se quedó con tonos más bajos que sus compañeros, a punto del desafine.

Pese a todo, considero un acierto llenar el Goya de musicales, con un poquito más de ayuda en la producción, quizás sea el teatro que por tamaño pueda convertirse en el referente del musical en Barcelona. De momento, la primera piedra ya está puesta.

GUAPOS & POBRES

by on 16:37
UN MUSICAL DE XAVIER TORRAS Y TONI MARTÍN (Basado en el libro 'Guapos y Pobres' de Alfredo Ruiz) LIBRETO Y LETRAS: TONI MART...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

Font: Xènia Pérez Frisas (ara.cat) | Foto: ACN
‘Guapos & Pobres’ és una representació de la vida quotidiana de vuit joves que “sobreviuen” els estralls de la crisi. Interpretats per actors avesats al món del musical com Ivan Labanda, Elena Gadel o Mariona Castillo, entre d’altres, els protagonistes mostren una generació que, malgrat tenir estudis i experiència, no aconsegueix arribar a final de més i ha de viure en un entorn que no els permet desenvolupar els seus coneixements.
Xavier Torras i Toni Martín són els creadors d’aquest musical “amb esperit optimista” que, segons Martín, busca transmetre l’impuls d’arriscar-se a deixar-ho tot i “lluitar per fer el que ens agrada, encara que el context no ajudi”. L’obra està basada en el llibre ‘Guapos y pobres: una nueva clase social’, d’Alfredo Ruiz, un recull d’entrevistes a gent real de Barcelona que descriuen com es senten en la seva situació social i econòmica.
A diferència del llibre de Ruiz, que exposa diferents històries independents, ‘Guapos & Pobres’ estableix un fil comú entre les vides dels personatges i els mostra en escenes quotidianes interrelacionades entre elles. “Arribes a estimar molt als personatges, hi reconeixes gent amb qui has conviscut i a tu mateix”, assegura Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Goya, que afirma que l’obra és emocionant no només per la història i la qualitat de la interpretació sinó per la implicació dels actors i els creadors.
Torras, encarregat de posar la música a projecte, ha destacat que és “un musical a l’ús i sense complexos” que, igual que els personatges s’arrisca en un format “de gran envergadura”. ‘Guapos & Pobres’ s’estrenarà el 14 de maig al Teatre Goya, que tanca la temporada amb la primera estrena d’un musical a les seves sales.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)

Talent i imaginació, a escena. Si fa set anys el filó de Grease va desencadenar la febre per les grans produccions musicals, la majoria franquícies -Mamma mia!, La bella i la bèstia, Spamalot, Chicago...,- en aquest moment es necessiten altres fórmules per aconseguir fer quadrar els números. El menys és més, amb la proximitat del públic com a principal carta, s'imposa i són les sales alternatives les que en aquest moment porten la veu cantant amb propostes que han captivat els espectadors.


Trobem, aplaudit per crítica i públic, Over the moon,un musical de butxaca amb quatre cantants-actors -Elena Gadel, Ivan Labanda, Víctor Estévez i Patrícia Paisal-; un pianista i director musical-Xavier Torras- i un director -David Pintó. L'escenografia: una vintena de cadires i una espelma. Res més, talent a part, han necessitat per seduir la petita sala de l'Almeria Teatre amb un gran espectacle concebut a partir de les cançons de Jonathan Larson, l'autor de Rent iTick... tick... boom!
De dijous a diumenge, un centenar d'ànimes, disposades a tres bandes, viuen un «viatge emocional que els remou», afirma Paisal. «Estem tan pròxims a la gent, que l'emoció els toca», subratlla Víctor Estévez. L'ordre de les cançons embasta una dramatúrgia que s'inicia parlant d'un salt al buit que simbolitza el mèrit del muntatge, propiciat per la il·lusió d'uns professionals que es resisteixen a «acabar al Mercadona». «Calarriscar-se. Si no ens movem, la cultura desapareixerà. Nosaltres tenim el nostre art i les ganes de mostrar-lo, aquesta és la nostra millor arma».
Lamenten que els productors no apostin pel petit format. «Fins i tot tenint els diners, s'aboquen al que és més fàcil, busquen l'entreteniment sense anar més enllà», diu un Ivan Labanda crític amb les superproduccions del gènere. «Les franquícies ensopeixen l'art».
Tant ell com Paisal no van dubtar a abandonar el musical Los miserables i fer aquest salt al buit a la recerca de la realització personal. «Volíem fer coses nostres, que ens apassionen», diuen. Els musicals «superficials» no els satisfan. «Over the moon té missatge, tracta qüestions amb les quals ens identifiquem», addueix Labanda. Preguntes com: ¿per què seguim líders que no fan res?; ¿Per què, per no dormir sols, continuem vivint amb una parella que no estimem?... es deixen veure en melodies, adaptades al català, com Seasons of love, La vie boheme, No day but today o Therapy, que interpreten mirant de tu a tu l'espectador. D'aquesta manera «senten com si els cantéssim a cada un d'ells».
La mateixa proximitat es respira en un Teatre Gaudí, habitual defensor del gènere, que ha trencat tots els esquemes amb la celebrada festa salvatge d'Andrew Lippi: The wild party. Una vintena d'artistes envaeixen l'exigu escenari sota l'excel·lent batuta coreogràfica de Lino di Giorgio. La seductora partitura de Lippi, quatre magnífics músics i l'oportunitat de sentir l'alè d'actors habituals de les grans produccions, com Roger Berruezo o Xavier Duch, són prou reclam per a aquesta orgia musical cridada a fer el salt a platees més grans. «La crisi del gran format ens porta a les petites sales, però és molt gratificant actuar tan a prop de la gent», diu Berruezo.
La sala d'Ever Blanchet completa l'oferta amb un altre èxit cantat: els irreverents Cuentos cruentos.Duch, Mariona Ginès i Joan Rigat entonen, al fil del text de Dino Lanti, les vicissituds de protagonistes de conegudes faules: els set nans estan a l'atur; els tres porquets no troben una casa digna; la ventafocs és obesa i l'Alícia es perd, enterbolida per les pastilles, al país de les meravelles.
Altres propostes, amb fugues a altres gèneres, mostren les possibilitats del musical de petit format. A ritme de cabaret s'ha instal·lat a la Sala Muntaner una sàtira sobre els poderosos del món: Bilderberg Club Cabaret. A La Seca Espai Brossa, la companyia Dei Furbi ha versionat l'òpera de Mozart La flauta màgica. Els intèrprets, en un bon exemple d'adaptació a uns temps en els quals l'«enginyeria financera roba el protagonisme a la humanitat», fan els arranjaments musicals a cappella. El missatge de Mozart encaixa com un guant en el present: gràcies al poder de la música (de l'art), els personatges podran travessar alegres la fosca nit de la por.

Musicals en la intimitat

by on 15:50
Font: Imma Fernández ( elperiodico.cat ) Talent i imaginació, a escena. Si fa set anys el filó de  Grease  va desencadenar la febre ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

DIRECCIÓ: DAVID PINTÓ
DIRECCIÓ MUSICAL: XAVIER TORRAS
INTÈRPRETS: VÍCTOR ESTÉVEZ, ELENA GADEL, IVAN LABANDA, PATRÍCIA PAISAL, XAVIER TORRAS (piano)
DURADA: 1h 30min
PRODUCCIÓ: PROMOCIONS TEATRALS DEGIRA S.L.
ALMERIA TEATRE

Over the moon és teatre musical, d'això no hi ha dubte, però no és un musical. No hi ha escenografia, només un munt de cadires i quatre intèrprets. No hi ha trama amb principi ni final. Simplement les cançons es suceeïxen unes a les altres. Això sí, totes tenen molts punts en comú: la crisi dels 30, el què fer, l'amor, el desamor, com seguir vivint, cap on anar...

L'Almeria Teatre s'ha transformat amb públic a tres bandes, dos laterals i una en front de l'escenari clàssic. Si més no aquesta última està mal concebuda (sense esglaó) ja que des de la segona fila es perd bona part de la visió del que està passant a l'escenari.

Però, la veritable protagonista del muntatge és l'energia que desprenen els quatre intèrprets damunt l'escenari. Brillants cadascun d'ells, encara que destaquen la força de l'Elena Gadel, sobretot en els seus moments amb el Víctor Estévez. I brillant, també el moment en solitari de l'Ivan Labanda, assegut en un petit sofà i cantant a una velocitat inusitada.

Des de fa un parell d'anys, els Musical Lovers de Barcelona no gaudeixen de suficients oportunitats de veure musicals. Amb l'excusa o no de la crisi aquest gènere s'està tornant de culte i destinat només a petites produccions en teatres alternatius. Muntatges com Over the moon demostren que hi ha una gran cantera d'actors i públic que demana més teatre musical. Aviam si per fi els productors gosen saltar al buit.

OVER THE MOON

by on 14:44
DIRECCIÓ: DAVID PINTÓ DIRECCIÓ MUSICAL: XAVIER TORRAS INTÈRPRETS: VÍCTOR ESTÉVEZ, ELENA GADEL, IVAN LABANDA, PATRÍCIA PAISAL, XAVIER...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Pau Doz i Laura Olivella volien fer un espectacle de cançó i ball a partir del disc que Manu Guix va fer dels temes de Lluís Llach. De seguida, van veure que, furgant, se'ls obria un món verge, el de la Nova Cançó. Dels 42 temes que els van captivar, només n'han pogut deixar una quinzena. Els va atrapar la capacitat d'expressar una idea sense dir-la, l'estratègia per evitar la censura. Aquest món abstracte d'idees, Pau Doz l'ha situat en un circ, als darreres d'un circ. Un home misteriós surt d'una caixa on estava atrapat, el circ es revela com la llibertat. Quan conegui els personatges que hi viuen, comprovarà que encara hi ha camí per accedir a la independència. A força de cançons no és un espectacle obertament polític, tot i que la fidelitat en el simbolisme, en la metàfora, permeten imaginar la llibertat individual o bé la col·lectiva. L'obra, que ha rebut el vistiplau dels autors a través de la Societat General d'Autors i Editors (Lluís Llach, Jaume Sisa, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Pere Tàpies, Joan Isaac, Josep Maria Andreu, Ricard Miralles i Lleó Borrell) fins al punt de canviar algunes lletres, es podrà veure fins al 24 de juny al Guasch Teatre.
Pau Doz confessa que coneixia la Nova Cançó per referències dels seus pares. Se sorprèn que en menys de 40 anys s'hagi esvaït qualsevol presència latent avui del “fenomen musical més important del país”. Per a la companyia (a més del director i Olivella, Elena Gadel, Albert Doz i Xavier Duch), aquelles cançons avui són vàlides. Per això s'afegeixen a la reivindicació de l'article Ens calen cançons d'ara de la revista Germinabit publicada el 1959 per Lluís Serrahima que va ser la llavor de la Nova Cançó. Fins al punt que es van plantejar de titular el musical amb una evident complicitat Segueixen faltant cançons d'ara. Un domador i la seva ajudant, una equilibrista, una vident i un forçut ensenyen la dura vida del circ, tot i el miratge que es produeix a l'escenari. Tots els intèrprets han treballat en musicals professionals com són Mar i Cel, Grease, Hair, El mikado, Spamalot o 40 El Musical, entre d'altres. Ara arrenquen la producció humilment. Són només cinc cantants que interpreten les cançons sobre una versió musical gravada. Els músics els van oferir actuar de franc. No els va semblar just. Però no hi renuncien si desperta l'èxit.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,