Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Talent i imaginació, a escena. Si fa set anys el filó de Grease va desencadenar la febre per les grans produccions musicals, la majoria franquícies -Mamma mia!, La bella i la bèstia, Spamalot, Chicago...,- en aquest moment es necessiten altres fórmules per aconseguir fer quadrar els números. El menys és més, amb la proximitat del públic com a principal carta, s'imposa i són les sales alternatives les que en aquest moment porten la veu cantant amb propostes que han captivat els espectadors.
Trobem, aplaudit per crítica i públic, Over the moon,un musical de butxaca amb quatre cantants-actors -Elena Gadel, Ivan Labanda, Víctor Estévez i Patrícia Paisal-; un pianista i director musical-Xavier Torras- i un director -David Pintó. L'escenografia: una vintena de cadires i una espelma. Res més, talent a part, han necessitat per seduir la petita sala de l'Almeria Teatre amb un gran espectacle concebut a partir de les cançons de Jonathan Larson, l'autor de Rent iTick... tick... boom!
De dijous a diumenge, un centenar d'ànimes, disposades a tres bandes, viuen un «viatge emocional que els remou», afirma Paisal. «Estem tan pròxims a la gent, que l'emoció els toca», subratlla Víctor Estévez. L'ordre de les cançons embasta una dramatúrgia que s'inicia parlant d'un salt al buit que simbolitza el mèrit del muntatge, propiciat per la il·lusió d'uns professionals que es resisteixen a «acabar al Mercadona». «Calarriscar-se. Si no ens movem, la cultura desapareixerà. Nosaltres tenim el nostre art i les ganes de mostrar-lo, aquesta és la nostra millor arma».
Lamenten que els productors no apostin pel petit format. «Fins i tot tenint els diners, s'aboquen al que és més fàcil, busquen l'entreteniment sense anar més enllà», diu un Ivan Labanda crític amb les superproduccions del gènere. «Les franquícies ensopeixen l'art».
Tant ell com Paisal no van dubtar a abandonar el musical Los miserables i fer aquest salt al buit a la recerca de la realització personal. «Volíem fer coses nostres, que ens apassionen», diuen. Els musicals «superficials» no els satisfan. «Over the moon té missatge, tracta qüestions amb les quals ens identifiquem», addueix Labanda. Preguntes com: ¿per què seguim líders que no fan res?; ¿Per què, per no dormir sols, continuem vivint amb una parella que no estimem?... es deixen veure en melodies, adaptades al català, com Seasons of love, La vie boheme, No day but today o Therapy, que interpreten mirant de tu a tu l'espectador. D'aquesta manera «senten com si els cantéssim a cada un d'ells».
La mateixa proximitat es respira en un Teatre Gaudí, habitual defensor del gènere, que ha trencat tots els esquemes amb la celebrada festa salvatge d'Andrew Lippi: The wild party. Una vintena d'artistes envaeixen l'exigu escenari sota l'excel·lent batuta coreogràfica de Lino di Giorgio. La seductora partitura de Lippi, quatre magnífics músics i l'oportunitat de sentir l'alè d'actors habituals de les grans produccions, com Roger Berruezo o Xavier Duch, són prou reclam per a aquesta orgia musical cridada a fer el salt a platees més grans. «La crisi del gran format ens porta a les petites sales, però és molt gratificant actuar tan a prop de la gent», diu Berruezo.
La sala d'Ever Blanchet completa l'oferta amb un altre èxit cantat: els irreverents Cuentos cruentos.Duch, Mariona Ginès i Joan Rigat entonen, al fil del text de Dino Lanti, les vicissituds de protagonistes de conegudes faules: els set nans estan a l'atur; els tres porquets no troben una casa digna; la ventafocs és obesa i l'Alícia es perd, enterbolida per les pastilles, al país de les meravelles.
Altres propostes, amb fugues a altres gèneres, mostren les possibilitats del musical de petit format. A ritme de cabaret s'ha instal·lat a la Sala Muntaner una sàtira sobre els poderosos del món: Bilderberg Club Cabaret. A La Seca Espai Brossa, la companyia Dei Furbi ha versionat l'òpera de Mozart La flauta màgica. Els intèrprets, en un bon exemple d'adaptació a uns temps en els quals l'«enginyeria financera roba el protagonisme a la humanitat», fan els arranjaments musicals a cappella. El missatge de Mozart encaixa com un guant en el present: gràcies al poder de la música (de l'art), els personatges podran travessar alegres la fosca nit de la por.
Musicals en la intimitat
by
Elisa Díez
on
15:50
Font: Imma Fernández ( elperiodico.cat ) Talent i imaginació, a escena. Si fa set anys el filó de Grease va desencadenar la febre ...
