Mostrando entradas con la etiqueta Guasch Teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Guasch Teatre. Mostrar todas las entradas
Font: ara.cat
Segons va informar ahir BTV, el Guasch Teatre del carrer Aragó de Barcelona, especialitzat en el teatre infantil i amb prop de 300 localitats, tancarà definitivament les seves portes com a conseqüència dels nombrosos deutes amb les companyies. La notícia la va confirmar a BTV l'antic responsable de relacions institucionals del teatre, Jaume Nadal, que va assenyalar la "mala gestió" i "l'apropiació indeguda de diners" com a principals causes del tancament. L'empresa havia presentat feia uns mesos un concurs de creditors i el cap de setmana passat s'havia consumat l'acomiadat de dos treballadors.
“Aquest cap de setmana, per causes totalment alienes al teatre, no oferirem teatre infantil. Perdoneu les molèsties”, el missatge que es pot llegir en la pàgina web del Guasch Teatre, és l'única explicació que han donat de moment els responsables del teatre. Tampoc apareix enlloc la programació del mes de juny.
Un dels creditors del Guasch Teatre és la companyia La Paparra, que havia estat en cartell durant el darrer mes. Un dels membres de la companyia, Joan Forns, ha assegurat a BTV que el teatre els deu 15.000 euros i que no són l'única companyia afectada per aquesta situació. Per la seva banda, Nadal afirma que es van falsificar factures –entre d'altres de la companyia Artemises– per cobrar subvencions de l'Ajuntament i la Generalitat.
El teatre va néixer a mitjans dels anys 90 com a Teatre de l'Eixample sota l'impuls dels actors i directors de teatre infantil Joan Guasch i Marta Carbonell i es va rebatejar com a Guasch Teatre després de la mort de Guasch l'any 2000. El seu fill Joan Guasch Carbonell es va fer càrrec a partir d'aquell moment de la gestió.
Pau Doz i Laura Olivella volien fer un espectacle de cançó i ball a partir del disc que Manu Guix va fer dels temes de Lluís Llach. De seguida, van veure que, furgant, se'ls obria un món verge, el de la Nova Cançó. Dels 42 temes que els van captivar, només n'han pogut deixar una quinzena. Els va atrapar la capacitat d'expressar una idea sense dir-la, l'estratègia per evitar la censura. Aquest món abstracte d'idees, Pau Doz l'ha situat en un circ, als darreres d'un circ. Un home misteriós surt d'una caixa on estava atrapat, el circ es revela com la llibertat. Quan conegui els personatges que hi viuen, comprovarà que encara hi ha camí per accedir a la independència. A força de cançons no és un espectacle obertament polític, tot i que la fidelitat en el simbolisme, en la metàfora, permeten imaginar la llibertat individual o bé la col·lectiva. L'obra, que ha rebut el vistiplau dels autors a través de la Societat General d'Autors i Editors (Lluís Llach, Jaume Sisa, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Pere Tàpies, Joan Isaac, Josep Maria Andreu, Ricard Miralles i Lleó Borrell) fins al punt de canviar algunes lletres, es podrà veure fins al 24 de juny al Guasch Teatre.
Pau Doz confessa que coneixia la Nova Cançó per referències dels seus pares. Se sorprèn que en menys de 40 anys s'hagi esvaït qualsevol presència latent avui del “fenomen musical més important del país”. Per a la companyia (a més del director i Olivella, Elena Gadel, Albert Doz i Xavier Duch), aquelles cançons avui són vàlides. Per això s'afegeixen a la reivindicació de l'article Ens calen cançons d'ara de la revista Germinabit publicada el 1959 per Lluís Serrahima que va ser la llavor de la Nova Cançó. Fins al punt que es van plantejar de titular el musical amb una evident complicitat Segueixen faltant cançons d'ara. Un domador i la seva ajudant, una equilibrista, una vident i un forçut ensenyen la dura vida del circ, tot i el miratge que es produeix a l'escenari. Tots els intèrprets han treballat en musicals professionals com són Mar i CelGreaseHairEl mikadoSpamalot o 40 El Musical, entre d'altres. Ara arrenquen la producció humilment. Són només cinc cantants que interpreten les cançons sobre una versió musical gravada. Els músics els van oferir actuar de franc. No els va semblar just. Però no hi renuncien si desperta l'èxit.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)