Mostrando entradas con la etiqueta Antic Teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Antic Teatre. Mostrar todas las entradas


Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Fotos: Jordi Plana (Goldengas); Ralphee Belushi (Horitzó Cec); Clara Bes (On how to frame nothing) y Antic Teatre

Nos teñimos de amarillo, aunque hace ya algunos días que las primeras hojas han caído del árbol, para presentar los espectáculos más transgresores de la cartelera barcelonesa, el Antic Teatre ya calienta motores. La danza y la performance vuelven a ser protagonistas casi absolutos de este otoño. 

El pistoletazo de salida será el 14 de septiembre con Horitzó cec donde 5 artistas se unirán para crear esta performance de danza, música y voz sin una dirección concreta. No hay nada establecido más allá de la improvisación.

Ese mismo fin de semana se presentan tres piezas cortas: Breve ensayo sobre la nada; Imaginarium Frame; On how to frame nothing. Conceptos, ideas y puesta en escena de dos artistas Iris Heitzinger y Manel Salas Palau. La definición de la velada sería una reunión espontánea en composición a tiempo real.

Susana Goulart e Ignacio Galilea presentan Goldengas del 21 de septiembre al 1 de octubre, una mezcla entre danza, teatre, arte de acción, teatro experimental, vídeo e interacción con la audiencia. La performance nos muestra la relación de una mujer con su propia energía y cómo decide utilizarla.

Una de las características diferenciales de algunas nuevas dramaturgias es el juego entre el espectáculo con su título, entre el 19 y el 22 de octubre se presenta Este verano hice parapente y me reconcilié con el vacío de Adeline Thery y Nicolas Chevalier. Tras este singular título se esconde una conversación nocturna entre dos amigos que deciden compartir sus miedos.


La foto que encabeza el artículo es de Do, otro ejemplo de nuevas dramaturgias que se representará el 26 y 27 de octubre, el final de una trilogía que ha huido de los núcleos de creación para refugiarse en el Berguedà. Según sus creadores, Iris Hinojosa y Gerard Vilardaga es un pequeño acto de desobediencia que cuestiona la perspectiva de género a la hora de abordar cualquier trabajo escénico, además de cuestionarse la relación entre artista y público o los modelos de construcción escénica clónicos y pautados.


El noviembre se iniciará con una producción de La Poderosa, Glosstrop VII (Melancolia de Futur), una mezcla de cuerpos expuestos. Una performance ilusionista que busca desfragmentar hasta la última porción del cuerpo.


También con la participación de La Poderosa y dentro de los nuevos lenguajes corporales se nos presenta, el 18 y el 19 de noviembre: Eclipse, 2015. Una conversación coreográfica entre Carme Torrent y Quim Bigas. Dos piezas con la mirada puesta en el tiempo, la primera 2015 nos hará recordar, mientras que Eclipse nos hará reflexionar sobre nuestro propio devenir. 

+ INFORMACIÓ AQUÍ
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

Fuente: Elisa Díez (Butaques i Somnis) | Vídeo: Sala Hiroshima

Hace tres meses que abrió sus puertas la Sala Hiroshima al barrio de Poble Sec y ya es imprescindible y de obligatoria visita para todos aquellos a los que les canse ser un espectador convencional. El 25 de septiembre es la fecha para iniciar el punto y seguido de una programación que ya dio sus primeros frutos entre abril y julio y que vuelve a optar por los espectáculos internacionales, este primer trimestre de artistas pocos conocidos, y en el segundo trimestre de nombres más consolidados.

La danza vuelve a ser la protagonista de la programación, aunque también habrá hueco para la música, la performance, el teatro de objetos y el teatro, siempre y cuando no sea puro teatro del texto, del que huyen. Los géneros híbridos tan de moda, serán la base de esta nueva programación.

Un dato a tener en cuenta y es que en estos primeros tres meses de programación, los espectáculos estarán creados/interpretados en un 65% por mujeres.

La primera temporada completa de la sala tendrá dos objetivos primordiales: Consolidar su línea artística y segundo plantear estrategias de desarrollo vinculando diferentes entidades culturales locales e internacionales que les permitan en un futuro colaborar y coproducir espectáculos.

A parte de estos grandes macro objetivos, y tocando con los pies en el suelo, también se marcan tres líneas de actuación: ampliar la oferta cultural internacional de la ciudad (con 6 compañías extranjeras en tres meses), seguir apostando por jóvenes creadores (como Alejandro Curiel, recién salido del Instituto del Teatro) y llegar a más públicos a través de la creación de ciclos en la colaboración con otros agentes culturales como el Espai Erre (ciclo Fenòmens), La Poderosa (cicle Retro/2026) y el Festival Salmon (Mercat de les Flors). Gaston Core, su director artístico se ha fijado en el público extranjero, aquellas personas que viven en Barcelona pero que raramente van al teatro porque no encuentran una propuesta que vaya con ellos.

Si en un primer momento el bar se preveía que fuera un instrumento para llegar a más público, los primeros meses indican que el público ha venido directamente a la sala, sin pasar por el bar. A pesar de ello, la idea continúa siendo la de organizar actividades paralelas en el bar para buscar un tipo de socialización al estilo de Buenos Aires.

Toda la programación la encontrarás en su web, de la que destacaré mis imprescindibles, aunque verlo todo sería deseable pero es imposible:

EL BANQUET de Laura Vilar y Miquel Barcelona (18 de octubre a las 18h y a las 20h). Nunart. Performance/Danza. Seis bailarines y un músico más dos invitados (otro músico y un artista de perfil multidisciplinar). EL resultado una propuesta de creación itinerante sobre la integración de la diferencia.. El cuerpo sigue reaccionando al aprendizaje ancestral de que un grupo mirándolo fijamente le quiere hacer daño. Agresión, intimidad, sutileza, desconfianza, canibalismo es la asociación de ideas propuesta.

FOREST WHERE THE STARDUST PIKAru de Yuko Kawamoto (Japón, 21 de octubre 20:30h). New butoh. Yuko apuesta por una expresión enérgica y potente y su presencia es tan fuerte que puede cambiar toda la atmósfera simplemente quedándose quieta. Una pieza sobre víctimas, infancia y cómo comenzar desde cero.

MIX EN SCENE de Amaranta Velarde. (29 y 30 de octubre a las 21h). Danza/DJ set. Esta pieza la vi el pasado junio en La Poderosa y me impactó por el juego de música, performance y coreografía. La misma bailarina lo hace todo, pincha en directo, baila y acciona partituras coreográficas de una manera sorprendente. La propuesta es una viaje que superpone estilos y principios artísticos, utilizando estrategias de postproducción i el espíritu de DJ de la apropiación, la manipulación y versionado de materiales.

HOSTIANDO A M de Agnès Mateus. (11, 12, 13, 14, de noviembre a las 21h y 15 de noviembre a las 19h). Teatro/Manifiesto. Llevo meses persiguiendo esta pieza por diferentes espacios, y esta vez no me la pienso perder. Una mezcla de violencia, música, performance y cabaret que denuncia la realidad del día a día y que utiliza la violencia como la única vía que el mundo entiende para salir de la pantomima en la que se ha convertido.

BONNE, BELLE, DOUNCE de Alejandro Curiel (5 de diciembre a las 21:30 y 6 de diciembre a las 19h). Teatro de objetos/Creación escénica. Especáctulo complejo para un creador novel pero prometedor sobre una relectura de Las Criadas de Jean Genet. Una interrogación sobre la identidad y nuestro lugar en el mundo respecto al otro. Gran componente físico y de gesto, más que textual llena de contrastes rítmicos, fragmentación y repetición. 

PLA FIX, LATUNG LA LA de David Ymbernon. (21, 22 y 23 de diciembre a las 19h). Teatro de objetos/Creación escénica. Espectáculo familiar. David Ymbernon me persigue, llevo toda la Fira de Tàrrega escuchando a la gente hablar de su trabajo y por fin, espero, poder verlo en directo. Un espectáculo casero que se ha venido representando en su casa, donde toda su familia participa, una película de animación teatral, "cocinada" con imágenes y música en directo. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) |foto: Albert Salamé
Els espectacles en espais no convencionals busquen l'espectador vulnerable. De fet, també l'actor mateix es troba indefens, sense la distància que el permeti accedir a una zona d'un cert confort. En la inseguretat dels dos element imprescindibles pel fet escènic es construeix una dramatúrgia de complicitat que és fèrtil. Sobretot els últims anys. Ahir va arrencar la tercera edició de l'Experimental Room Festival a Barcelona, ara també amb la implicació de l'Antic Teatre. L'artista (i directora artística del cartell), Maria Stoyanova, va presentar una performance dins d'una limusina. Un privilegi molt car per a un sector que malviu per ser honest amb el seu univers creatiu. Maria Stoyanova, guarnida amb una màscara de gall, rebia els cinc espectadors que, després de posar-se el cinturó i de servir-se una Fanta de taronja amb got de plàstic (en un vehicle que havia ocupat Lady Gaga quan va actuar a Barcelona) havien d'ajudar l'artista perquè no tirés la tovallola, després de 22 anys de carrera professional amb una vocació a prova de bomba.
Quin teatre es pot fer dins d'un cotxe? A l'Experimental Room Festival, també es prepara un trajecte dins d'un camió: hi caben fins a 15 espectadors. Però no són els espectacles més selectius del festival. Des de demà i fins diumenge, es preveu un muntatge per a un espectador únic. Es tracta d'una proposta de Teater Baest (Dinamarca): Lyst 4; l'acció transcorre en una cambra de l'Arthostal, que col·labora amb el festival. No consta la seva durada.
Molt més lúdic, aparentment, és l'espectacle de carrer (de fet recorda les barraques dels impossibles de principis del segle XX) de Tombs creatius (El viatge) de només tres minuts de durada, que es va estrenar a la Fira de Titelles de Lleida, el maig passat. La peça està pensada només per a un espectador. El seu to lúdic (tot i que el fons sí que podria coincidir amb aquesta dramatúrgia del vulnerable) l'allunya com a proposta radical, que genera una expectativa vital.
En l'època dels Radicals Lliure d'Àlex Rigola, es va convidar la companyia Rimini Protokoll per pujar dalt d'un camió, amb places per prop de 40 persones. El camioner, vingut de Romania amb aquell vehicle, explicava quines eren les seves pors i els seus desitjos entre tants quilòmetres de carretera i soledat. Cargo (2008) va entrar al Mercabarna i la càrrega de la caixa va poder veure, com espectadors d'un documental impossible, com responsables del mercat de majoristes narraven el procés de treball. Però és que també va poder sorprendre algun ballarí actuant en una rotonda (inexplicablement, poèticament) o la sorpresa dels conductors veïns quan s'encenien els llums interiors de la caixa i descobrien que al cotxe del costat del semàfor hi viatjaven una 40 de persones assegues en cadires en forma de grada. Com uns il·legals intel·lectuals, vaja.
Aquest Festival Grec la companyia La Reial (una habitual de Fira Tàrrega amb peces com Kurva, el 2008, en què convidaven els espectadors a comprovar la solitud d'una prostituta de carretera secundària) proposa un espectacle en cotxe. Són cinc trajectes de 10 minuts de durada en què, dins del vehicle (i se suposa que en trajecte) es desgranen textos de Josep Maria Fonalleras, Imma monsó, Marta Rojals, Francesc Serés i Màrius Torres. No pot ser gaire diferent del muntatge, per a tres espectadors màxim, de la darrera edició del Festival Internacional de Titelles de Barcelona, ara fa una dècada. En aquella ocasió, els espectadors eren convidats de pedra d'una parella que es cridaven (de manera similar a l'anunci d'Smart 4 portes de la tele) mentre el cotxe amb un GPS amb veu monòtona, indicava els girs pels carrerons de Montjuïc. La velocitat i l'estretor generava una vulnerabilitat ben evident.
Dins de la limusina
Limousine#1 permetia, ahir, els espectadors viatjar dins de la limusina (amb passeig inclòs per plaça Espanya, Gran Via, Via Laietana i Paral·lel) darrere d'uns vidres tintats per comprovar que aquest cotxe genera més expectació que les torres venecianes. Sovint, el
públic valora més l'embolcall dels espectacles que la mateixa creació escènica. En aquest sentit, Stoyanova es va deixar emborratxar per la joguina i va plantejar una dramatúrgia senzilla, escrita la matinada anterior.
L'artista planteja treballs maratonians, ben diferents del d'ahir. Com la de l'any passat amb Paisajes de Chéjov, en què plantejava diferents accions durant llargues hores, com si fos una mena d'instal·lació escènica. O com va ser el taller en què revisava el seu Madama Butterfly, durant 40 dies tancada a l'AdriÀntic, el 2008. No podia sortir en cap moment i rebia visites de directors per aprofundir en algun dels cinc passatges del seu muntatge. I també de la seva mare, amb qui feia anys que no es parlaven. Ahir, dins de Limousine#1 tornava la referència a la mare: ella estava preocupada que la filla sucumbís en la misèria per culpa de la seva dèria artista. Certament, avui Stoyanova revisa el seu amor al teatre des que és mare d'una nena de tres anys que li demana atenció. Stoyanova va sorprendre amb La gitana, que li va permetre un cert reconeixement en l'estret sector de les noves escenes.
L'Experimental Room Festival inclou, a més d'una variada mostra d'espectacles, un grapat de workshops. Perquè els creadors de la nova escena no poden concebre la representació sense la recerca, l'aprenentatge. Un fet insòlit per als que es creuen que el talent creatiu brota i creix sol.

Imprescindible el pla estratègic de la nova escena

Va ser en el primer tripartit que es va fer el primer intent seriós de vincular tots els artistes híbrids de la cartellera del moment: una de les primeres dificultats va ser trobar-hi un nom que els definís a tots. Ara en fa una dècada, i tot i que es va arribar a formular una associació que els ajudés a organitzar-se, es va desfer massa aviat. Avui, el sector més desemparat (i que paradoxalment actua més a l'estranger) és el de la Nova Escena. Noms com ara Roger Bernat o Ernesto Collado, fan més vida artística fora de Catalunya. Molt en part per la dificultat de generar un circuit estable a Catalunya. L'embrió d'aquest projecte és generar un pla integral específic (com fa uns anys sí que es van signar els de teatre familiar, del circ i de la dansa) i que han desembocat en festivals estratègics, i de sector amb mercat atractiu com són la Mostra Igualada, el reforç de la fira Trapezi i la incorporació del Sismògraf, respectivament en aquesta categoria. El festival Terrassa Noves Tendències (TNT) aspira a ser el festival d'aquest sector. Per a això, cal que el sector s'organitzi i el legitimi i, sí, que es mantingui potent la implicació de la ciutat de Terrassa.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,

Fuente: Xavi Ayén (lavanguardia.com)

Guiris go home. Ese es el explícito título de la obra de teatro que el director Marc Caellas (Barcelona, 1974) estrenará en el Antic Teatre a principios del mes de marzo. Se trata de una reflexión sobre la invasión turística de Barcelona, inspirada en las recientes protestas vecinales contra los estragos del "turismo de borrachera" en la Barceloneta.

Los intérpretes principales son Esteban Feune de Colombi y Víctor Solé, a los que acompañará "un grupo muy numeroso de actores guiris, porque en Barcelona existe una gran vitalidad de grupos teatrales en otros idiomas, sobre todo en inglés, y quería jugar con la idea de invasión, por lo que necesito mucha gente en escena".

Para Caellas, "no podemos resignarnos a ser una ciudad pensada para los cruceristas. Autores como Hakim Bey sostienen que, históricamente, el turismo proviene de las guerras, de los saqueos que realizaban las tropas napoleónicas por los lugares por donde pasaban. Hoy, los disparos se realizan con cámaras fotográficas. Los turistas son gente que consume experiencias, y el consumo desgasta aquello que es mirado. Las hordas turísticas causan estragos en ciudades tan bellas como Venecia o Praga, les roban el alma, alteran su paisaje y deterioran su patrimonio".

La obra reflexiona sobre varios aspectos. "Uno tiene que ver con el tema de 'Viaje alrededor de mi habitación', el libro clásico de Xavier de Maistre. Hoy nos dan dos días de fiesta y salimos como locos a ver Praga en una maratón... y, a lo mejor, nos lo pasaríamos mejor si nos quedáramos en casa. El turismo, como dijo alguien, consiste en transportar a gente que estaría mejor en su casa a lugares que estarían mejor sin ellos".

Caellas ha estrenado algunas de sus obras en ciudades como Miami, Bogotá, Caracas o Buenos Aires, lugares donde ha vivido. Tras haber trasladado al teatro textos de autores como David Foster Wallace, "Guiris Go Home" será la primera vez que estrena en su ciudad. El tema de la desnaturalización de la identidad de Barcelona le preocupa desde hace tiempo, pues es autor del ensayo "Carcelona" (Melusina, 2011), donde expone a través de crónicas la debacle de una ciudad que él ve víctima de "la dictadura del civismo, Copito de Nieve, el aburguesamiento del Camp Nou, las visitas papales, el marketing capaz de vender humo o la criminalización de esas personas llamadas despectivamente 'antisistema'".

Que nadie piense que hay una base xenófoba en la propuesta de "Guiris Go Home". "Para nada. Todos somos guiris -asegura Caellas-, todos hacemos el guiri en ocasiones. Para mí, es una actitud, no tiene que ver con tu procedencia. Lo planteamos todo con mucho sentido del humor. Barcelona es cosmopolita y está bien que venga gente. El problema no es visitar una ciudad, el problema es la actitud con la que vienen. 'Guiri' es una palabra peyorativa en origen pero que, como les ha sucedido a 'sudaca', 'gabacho' o 'charnego' hay gente que la reivindica y se define a sí mismo con ella. Pero, si, por ejemplo, el festival Primavera Sound tiene un límite de venta de entradas, para no desbordarse, la ciudad debería imponerse también un tope de turistas, porque Barcelona no puede crecer más y los turistas, en cambio, aumentan cada año. Es insostenible".

En semejante obra, no podía faltar la paella. "Cocinaremos una -adelanta el director-, y habrá referencias literarias, como la 'Oda a la paella' de Pemán: '¡Oh, insigne sinfonía de todos los colores! / ¡Oh, ilustre paella...!'". Y también se aportarán propuestas constructivas: "Defendemos el turismo experimental de vanguardia. ¿Por qué ir siempre a la Sagrada Familia? ¿Por qué no una ruta de las calles que empiezan por 'p'?".

"Otra de nuestras reivindicaciones -prosigue Caellas- es la renta básica para aquellos que vivimos en barrios turísticos. Si nos pagan un sueldo mensual razonable, cumpliremos nuestro cometido de hacer de extras de este parque temático". El fondo de la cuestión es una paradoja: "Si todo son tiendas y hoteles, perdemos nuestro atractivo porque la gracia de Barcelona es que es una ciudad donde vive gente y tenía personalidad".

Para Caellas, "cuando todo un barrio sale a manifestarse contra el turismo es que hay un problema serio, no puede hablarse de 'turismofobia' como ha hecho el ex alcalde Jordi Hereu. Hay una clara percepción social de deterioro".

La obra ha optado por el micromecenazgo para financiar su producción. Así, en la plataforma verkami pueden realizarse aportaciones que van de los 10 a los 500 euros, con contrapartidas que son entradas para las representaciones, una bolsa de tela con el cartel de la obra -diseñada por Júlia Solans- y también libros, gintónics y un guiri-tour donde "invertiremos los roles y serán los guiris los observados, en sus conductas estrafalarias, en diversos puntos de la ciudad, como si fueran animales de zoológico". Caellas remarca que "la mayoría de las aportaciones son simplemente un modo de comprar la entrada anticipadamente".

En principio, hay representaciones previstas para los días 5, 6, 7 y 8 de marzo, en el Antic Teatre (c/Verdaguer i Callís, 12) aunque dependiendo de la acogida del público, el número de funciones podría ampliarse.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

Font: ara.cat
La IV edició del Premi Dansacat, organitzat per l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), s'ha atorgat aquest divendres a l'Antic Teatre. Aquest premi té com a objectiu reconèixer, incentivar i promocionar la feina dels professionals de la dansa a Catalunya. El jurat, format pels socis de l'associació, ha destacat "tota la feina i compromís amb els professionals de la dansa i les arts escèniques i per ser l'única sala alternativa que aposta, arrisca i segueix donant suport als creadors independent".
L'Antic Teatre, fundat el 1879 i reobert el 2003 gràcies a l'actual directora artística Semolinika Tomic, és un espai de creació de les arts multidisciplinars per a la recerca de nous llenguatges escènics, i s'ha convertit en un dels referents de l'escena independent actual. El centre pretén fomentar la capacitat d'experimentació, creació, producció, exhibició, promoció i difusió dels artistes professionals. Durant l'any passat, l'Antic Teatre va acollir 21 residències, i va oferir 225 funcions en què va vendre prop de 10.000 entrades.
El 2004 va guanyar el premi de la Fira Internacional de Teatre i Dansa d'Osca a la Programació més innovadora a Espanya, i la seva directora artística va guanyar el premi FAD per la resurrecció de l'Antic Teatre, que ha passat de centre cívic abandonat a escenari viu de la creació contemporània, i per la seva acció cultural i artística.
Els finalistes
Els socis de l'APdC han nomenat finalistes del premi el coreògraf i ballarí  Alexis Eupierre i la Mostra de Dansa IN SITU. Eupierre és membre fundador i director artístic del centre de creació de dansa i arts escèniques La Caldera el 1995, i el mateix any va crear la companyia de dansa Lapsus. La seva feina s'ha pogut mostrar a 12 països d'Europa, Amèrica i Àsia, i ha estat docent a diferents companyies de dansa professionals de Barcelona.
Fundada el 2012 per les ballarines i coreògrafes Mireia de Querol i Ariadna Estalella a partir d’un anàlisis de la situació actual de la dansa contemporània i dels creadors independents,  IN SITUvol donar visibilitat a aquest sector ideant l'exhibició en un espai fora dels circuits tradicionals, una manera que permet generar nous públics. Aquesta mostra aporta un diàleg entre els artistes i el públic amb el procés creatiu com a punt de partida. Els socis de l'associació han triat aquesta proposta "per ser una proposta jove" i "per cridar a la reflexió en relació a l'escena i els processos de creació".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: Belén Ginart (ara.cat)
"Som l'única sala de Barcelona amb una programació regular d'aquest tipus de propostes escèniques". Semolina Tomik, fundadora de l'Antic Teatre, descriu amb orgull merescut la línia del petit espai de la Ribera, que el 23 d'abril celebra la seva primera dècada. Des de fa 10 anys, l'espai manté el seu compromís amb l'escena més inquieta: nous llenguatges, veus pròpies, formes d'expressió allunyades de l'ús clàssic del text en teatre. Cada dia tenen com a mínim una activitat diferent. I cada jornada reben una mitjana de tres propostes de creadors escènics que hi volen treballar.
Semolina Tomik va marxar de la seva Iugoslàvia natal als 18 anys amb l'esperit aventurer i l'avidesa de conèixer altres mons pròpia de la joventut. Va recalar a Milà, on va viure a la primera casa okupada de la ciutat. S'hi va fer amiga d'una noia catalana, que la va animar a conèixer Barcelona. "Aleshores, i parlo de fa 30 anys, la ciutat no era en el mapa. Ens fèiem viatges de 24 hores en autocar per anar a Amsterdam a veure un concert, perquè aquí els grups no hi arribaven".
ESCASSETAT DE RECURSOS
D'ençà que va obrir L'Antic Teatre, les coses no han estat fàcils. L'escassetat de recursos ha estat la norma. I els problemes s'han agreujat amb la crisi: la subvenció de l'any passat no l'han cobrat, i dubten de tenir-ne enguany. "I, en canvi, la normativa és més exigent cada cop. No acabem mai de fer reformes", diu Semolina.
"¿Que com ens mantenim? Gràcies al bar". Potser molta gent de la ciutat no ha entrat mai a la sala de l'Antic Teatre, però molts han visitat la seva agradable terrassa, on es pot dinar, picar alguna cosa entre hores o prendre una copa després de la funció. "Els beneficis es reinverteixen, no van a parar a les nostres butxaques", declara. Així es va fent guardiola per a iniciatives com l'espai de residència Adriantic, el segon local de l'Antic Teatre, un centre de creació per on passen cada any entre 12 i 15 companyies. S'hi couen els espectacles seleccionats des de l'Antic Teatre, que n'assumeix la producció o la coproducció.
Un cop escullen els artistes que volen produir, acompanyar i incloure en el programa de residències de l'Adriantic, hi estableixen una relació molt estreta, que és tant d'assessorament com d'acompanyament i promoció. "Considerem que és fonamental una feina de documentació del que fem. Si no, de molts no en quedaria ni rastre", explica. Entre altres tasques, enregistren en vídeo els seus espectacles i hi donen suport online a través de la seva web. També mantenen vincles amb l'escena independent internacional, i editen una revista bianual. De cara al desè aniversari han publicat un llibre que recull tota aquesta memòria. I després d'una dècada de resistència, estan disposats a seguir resistint.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,
L'Antic Teatre activa el seu pla d'internacionalització amb la visita dels artistes de Ljubljana (Eslovènia) aquest cap de setmana. Ahir van presentar un pla que inclou també la primera implicació al Piatto Forte de Berlín. Si al novembre es repetirà per cinquè any aquest festival internacional de música electrònica i arts multimèdia amb artistes de Berlín i Barcelona a Catalunya, també tindrà viatge de tornada a Berlín, gràcies al suport de l'Institut Ramon Llull.
Del 18 al 21 d'octubre, artistes de L'Antic visitaran Croàcia. És la segona iniciativa sota l'empara de CAV_A (Catalan&Balearic Artist Visiting_Artists). Des d'aquest maig, la sala del carrer Verdaguer i Callís (a l'ombra del Palau de la Música) forma part de la xarxa selecta de Trans Europe Halles. És l'única catalana i només en formen part mig centenar. La innovació demana que es puguin compartir experiències a altres ciutats i que les arts estiguin integrades en l'educació reglada des de la infància.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas:


CREACCIÓ: JORDI VILCHES i MARTÍ GALLÉN
INTÈRPRETS: JORDI VILCHES, MARTÍ GALLÉN i LETICIA DOLERA
ANTIC TEATRE


La primera bogeria del duo Vilches& Gallén va arribar fa uns dies a Barcelona a la petita sala alternativa Antic Teatre. Com si d'un somni d'un nen petit, Jordi Vilches ha construït una nau per viatjar a l'espai i ens explica com ha estat el procés i com vol passar aquest Últim dia a la terra. El passarà acompanyat del seu inseparable amic Enric Gallén, assessor de tota aquesta aventura astronàutica i durant uns minuts de la seva germana pija, Leticia Dolera.

Una aventura que condensa en poc més d'una hora els seus desitjos i ens mostra com és i serà aquest personatge tant a la terra com a l'espai. Descobrirem que li ha portat a prendre la seva decisió de marxar tant lluny i que pensa fer una vegada que arribi.

L'espectacle farcit de lletres pròpies, a les quals posa veu el propi Vilches acompanyat a la guitarra per Gallén, és una absurda comèdia pròpia de les pàgines d'un còmic o d'un guionista de Benny Hill.

Estel·lar aparició de Leticia Dolera, com la germana pija de Jordi Vilches, intentant reformant a un germà que poques opcions té per no morir en l'intent de les seves pròpies bogeries. Una estona agradable de riure, sense pretendre res més que gaudir de l'espectacle.

ÚLTIM DIA A LA TERRA

by on 12:27
CREACCIÓ: JORDI VILCHES i MARTÍ GALLÉN INTÈRPRETS: JORDI VILCHES, MARTÍ GALLÉN i LETICIA DOLERA ANTIC TEATRE La primera ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: