Mostrando entradas con la etiqueta Sergio Matamala. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sergio Matamala. Mostrar todas las entradas


TEXTO y DIRECCIÓN: MARC ANGELET y ALEJO LEVIS
INTÉRPRETES: BRUNA CUSÍ, VICKY LUENGO y SERGI MATAMALA
BANDA SONORA ORIGINAL: ÀLEX TORÍO
DURACIÓN: 75min
FOTO: ROSER BLANCH
PRODUCCIÓN: FLYHARD PRODUCCIONS
SALA FLYHARD

Parece mentira que todavía no hubiera puesto los pies esta temporada en la FlyHard. Pero la vuelta ha sido sonada y fructífera. #LifeSpoiler es una de las mejores obras que hemos visto en la FlyHard en años. No sólo a nivel dramatúrgico, que también, los actores están de lujo. La premisa es saber qué pasaría si supierámos que todo está pautado, que nuestro futuro no lo escribimos nosotros sino que nos viene dado y cómo esto afectaría a nuestras relaciones, a nuestras creencias, en definitiva a nuestro día a día.

En el minúsculo espacio escenográfico del que dispone la FlyHard esta vez se esconde toda una sorpresa, que no desvelaré, aquí el spoiler estará sólo en el título. Pero realmente el impacto que acompaña a toda la obra comienza una vez uno pone los pies en la sala, y hasta aquí puedo decir. Realmente es un regalo para el espectador ver un espectáculo de una calidad sublime a escasos metros de la acción.

Dramatúrgicamente es de una precisión que pone los pelos de punta. Marc Angelet y Alejo Levis hacen uso de varias técnicas cinematográficas como los típicos flashfowards, flashbacks y la cámara lenta para reproducir imágenes que acostumbramos a ver a través de una pantalla y no en vivo y en directo. La técnica en esta ocasión es el mismo cuerpo del actor y no un aparato tecnológico. Acompaña a la dramaturgia un diseño de luces, obra de Xavi Gardés, como pocos se han visto en esta sala, simple pero tan efectivo que raya la maestría.

El reparto es de lujo. Esta temporada ha sido la gran consolidación de Vicky Luengo, y una vez más vuelve a regalarnos una tremenda interpretación, una naturalidad expresiva dentro del caos de la acción. Si ya nos encandiló en Ivanov al Lliure, en esta ocasión la comunión entre su personaje con el resto del reparto y el público es mágico, esa magia de disfrutar de interpretaciones sensacionales a un palmo de distancia. 

Bruna Cusí, a la que descubrimos en El llarg dinar de Nadal, la protagonista de la celebradísima Estiu 1973 (que se estrena el 30 de junio en los cines), demuestra en #LifeSpoiler que no es flor de un día. Qué control de la escena, de los tonos, una pareja perfecta para Vicky Luengo, con un personaje más oscuro y del que poco a poco iremos descubriendo sus secretos. Completa el reparto, Sergio Matamala, al que le acostumbran a tocar los personajes más extraños y variopintos, como es el caso, el contrapunto “racional” entre la “realidad” y la “ficción”. El personaje de Matamala pone la nota tragicómica a las situaciones descritas. Pero no se puede juzgar al personaje sólo por su envoltura, porque seguro que esconde más de lo que creemos.

Con un metraje de serie de ficción estranjera, un poco más de una hora, un ritmo frenético que no te da ni tiempo ni para respirar, el desenlace vuelve a poner al espectador en una duda, como la vida misma, llena de preguntas para las algunas de las cuáles no hay respuesta. No desvelaré si en este caso la encontaron. La única manera de averiguarlo será disfrutar en vivo y en directo de #LifeSpoiler, sino la duda será eterna. 

#LIFESPOILER

by on 20:29
TEXTO y DIRECCIÓN: MARC ANGELET y ALEJO LEVIS INTÉRPRETES: BRUNA CUSÍ, VICKY LUENGO y SERGI MATAMALA BANDA SONORA ORIGINAL: ÀLEX...

TEXTO y DIRECCIÓN: SERGI POMPERMAYER
INTÉRPRETES: MARTA DOMINGO, PABLO LAMMERS, SERGIO MATAMALA y CONCHA MILLA
DURACIÓN: 1h 25min
PRODUCCIÓN: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
SALA FLYHARD

Quan no tens res a perdre l'únic que pots fer és guanyar... Sería una gran frase para los que llegamos tarde a algunos espectáculos. Después de oír opiniones para todos los gustos, decido verlo con mis propios ojos y emitir la mía. Sorpresa: he ganado.

No reconocerlo sería faltar a la verdad, pero después de una temporada bastante irregular, la Flyhard da por fin en la diana. Un texto muy actual, una situación disparatada pero que tal y como están los ánimos no me parece tan lejana y una puesta en escena que sorprende son los elementos que han conseguido atraparme hasta el final.

Como telón de fondo, la crisis y sus efectos: despidos, paro, hipotecas sin pagar, desalojos, bancos, preferentes... nada que no sepamos ya, hay miles de caras y de ojos a los que atribuirles el papel de víctimas y verdugos. Pero también es cierto que por miles de historias que hayamos escuchado nos siguen estremeciendo. New Order es una suma y sigue donde las aparentes víctimas se convertirán en verdugos, y los verdugos... han nacido para ello.

Marta Domingo realiza la interpretación más interesante de las cuatro, su papel es el que más jugo tiene, además sus discursos van directos al estómago. No llega a ser brillante pero sí lo suficientemente convincente para que en cada réplica los ojos de los cuarenta espectadores recaigan en ella y se abandonen del resto de la escena. Marta Milla dibuja con pequeños altibajos su papel, pero nos deja cinco minutos finales que dan ganas... de pensar y mucho. Sergio Matamala recupera su rol cómico, del que ya estamos acostumbrados, al igual que Pablo Lammers, pero sus personajes nos saben a papel excesivamente conocido.

Sergi Pompermayer dirige su mejor dramaturgia hasta la fecha. La puesta en escena y la disposición de una sala donde la proximidad es el pan nuestro de todos los días ayudan a que salgas con buen sabor de boca de la sala pero con un golpe en el estómago, de esos que por suerte o por desgracia no dejaremos de sufrir en mucho tiempo.

NEW ORDER

by on 20:03
TEXTO y DIRECCIÓN: SERGI POMPERMAYER INTÉRPRETES: MARTA DOMINGO, PABLO LAMMERS, SERGIO MATAMALA y CONCHA MILLA DURACIÓN: 1h 25min ...


“És una comèdia d'entreteniment, que no és poca cosa”, reivindica l'autor Jordi Galceran. Des del 6 d'abril (l'estrena és l'11 i no hi ha data de sortida, per ara) la Sala Villarroel acull la comèdia Burundanga. L'obra, que ja fa nou mesos que és en cartell al Teatro Maravillas de Madrid, arriba amb la companyia Flyhard i Carles Canut com a artista convidat. Ha passat uns tres anys des que Galceran va començar a escriure aquesta peça. Volia ser una comèdia romàntica on una noia droga amb burundanga (nom popular de l'escopolamina, també coneguda com la droga de la veritat) per saber si realment el seu xicot se l'estima. Descobreix, a més, que és membre de la banda ETA, que prepara una acció a Barcelona. Mai fins ara cap peça teatral havia fet comèdia d'aquesta banda terrorista.
Galceran va provar d'eliminar la referència d'ETA, sense sortir-se'n. Res hi ha més impactant que descobrir que s'estima un etarra. Es pot seguir estimant igual sabent aquest secret? Aquesta és la tesi de Galceran, que dibuixa un possible final d'alguns dels terroristes d'ETA (quan va escriure la peça encara no hi havia la treva definitiva d'ara); “un bri d'esperança”, comenta el director Jordi Casanovas. Com totes les comèdies, acaben bé. Per Casanovas, el mèrit del text és que porta els personatges a un atzucac del qual sembla que no podran sortir, però el dramaturg serveix un final feliç.
Ha costat molt que Galceran trobi algú que la volgués confrontar amb el públic. Després d'oferir-la a tots els grans productors, va decantar-se per Casanovas amb la seva petita Flyhard. Es va estrenar a Temporada Alta, amb una bona repercussió, i les localitats de tres setmanes de la sala es van vendre, un mes abans, en 24 hores. El món d'ETA genera molta por perquè el públic ja té una opinió “visceralment formada”. És difícil trobar el to. L'autor considera que ha aconseguit defensar tots els personatges de manera que ningú se senti ofès. A la producció de Madrid, la plana major del PNB en van sortir encantats. No se sap si també hi han anat els d'Amaiur, tot i que sí que hi ha interès a Bilbao per acollir la peça quan estigui de gira.
El retorn de Flyhard
La companyia de Casanovas torna a la Villarroel, que ja el va acollir en la direcció de Daulte. Carol López hi torna a confiar. Sembla un retorn que cridarà l'èxit. D'entrada, ha estat molt ben rebuda l'aventura de Nit de ràdio 2.0, de Cristina Clemente, també interpretada pels actors de la Flyhard que es va fer paral·lelament a les darreres funcions de Res tornarà a ser com abans. També va trigar tres anys a plantar El mètode Grönholm al Teatre Poliorama, després de la bona rebuda al T6 del Teatre Nacional de Catalunya.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

TEXT: JORDI GALCERAN
DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS
INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CARLES CANUT, CLARA COLS, PABLO LAMMERS i SERGIO MATAMALA
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS SL
SALAFLYHARD

Tenir les entrades exhaurides quinze dies abans de l'estrena, ja és sinònim de que allò funcionarà. I així ha estat, Burundanga és un èxit anunciat. El text de Jordi Galceran es mou entre la comèdia i el drama i la companyia d'actors de la Flyhard, a la que de manera excepcional se li ha sumat el Carles Canut, sap transmetre a la perfecció el còctel de sentiments pel que travessen els seus personatges.

Jordi Casanovas ha donat al text un ritme trepidant. Res no està perquè sí, cada acció té un perquè i dóna pas sense pausa a la següent. Tot està mesurat en una sala on cada centímetre compta. Malgrat que s'ha hagut de modificar l'escenografia, el muntatge no perd res, perquè el que importa és el text i els actors, i això no segueix inalterable.

Clara Cols (Sílvia), i Roser Blanch (Berta) esplèndides, les millors de tot el muntatge, interpreten a dues amigues i companyes de pis que volen saber qui s'amaga darrera del Manel (Pablo Lammers). Tot es complica quan arriba el Gorka (Sergio Matamala), un amic basc del Manel. L'excusa d'ETA està molt ben enganxada al text, que gira més entre les relacions personals i sentimentals, els dubtes vitals i les inseguretats dels propis protagonistes i, de seguida la banda terrorista és una simple anèdota.

Burundanga és la droga de la veritat, sense prendre-me-la, puc afirmar que tot el que heu llegit és cert. Tant de bo que aviat, en una sala una mica més gran, podeu comprovar-lo amb els vostres propis ulls, malgrat que mai serà com viure-la a menys de mig metre de distància.

BURUNDANGA

by on 17:51
TEXT: JORDI GALCERAN DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CARLES CANUT, CLARA COLS, PABLO LAMMERS i SERGIO MATAMALA ...


DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE
INTÈRPRETS: CLARA COLS, PABLO LAMMERS, SERGIO MATAMALA, ALÍCIA PUERTAS i BLANCA CAMINAL
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS
SALAFlyHard


Homenatge volgut o no el de la Cristina Clemente al món radiofònic, virtual i a tots aquells que ens passen mitja vida amagats sota un perfil en qualsevol de les xarxes socials existents. Si per una cosa es caracteritza la SalaFlyHard és per la proximitat amb el públic i la frescor que destil·len els seus dramaturgs. La Cristina Clemente aprofita tot això i crea un espectacle fresc, amb un ritme vertiginós i amb una joc de llenguatge realment sorprenent.

La trama transcorre en un emissora de ràdio, els protagonistes són els membres d'un programa de matinada que ajuda als oïents a trobar coses (Ho busco però no ho trobo) que volen fer el programa de la tarda perquè consideren que poden donar molt de sí mateixos en un altre tipus de format. L'Anna (l'Alicía Puertas) és la becària que aprofita aquella nit per demostrar que ella també pot fer antena. A partir d'aquí, els protagonistes deixaran de ser els oïents que truquen per demanar ajuda psicològica i les metàfores digitals serviran per ajudar-nos a conèixer els quatre protagonistes que s'amagen darrere el micròfon.

La SalaFlyhard es caracteritza pels seus espectacles plens de frescor, proximitat amb el públic i quotidaneitat, elements que ha sabut conjugar a la perfecció la Cristina Clemente en aquest muntatge. La història ben tramada, amb un llenguatge que fila prim, no permet en cap moment que l'espectador s'avorreixi i el fa romandre ben atent, gairebé sense poder parpellejar, a cada jugada. Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala i Alícia Puertas aconseguixen un cop més captivar al públic amb les seves interpretacions des del primer minut de funció.

La SalaFlyhard torna a fer diana després d'una primera temporada d'èxits: Un home amb ulleres de pasta, Els últims dies de Clark K, Volem anar al Tibidabo i ara Nit de ràdio dos punt zero. Cristina Clemente ha creat la millor teràpia d'aquest estiu i ens ha fet addictes, perquè això enganxa, i molt. Fins al 8 d'agost tens l'oportunitat de caure en la seva xarxa. Segur que clickaràs 'me gusta' sense pensar-t'ho dues vegades.