Butaques i somnis: Roser Blanch

Mostrando entradas con la etiqueta Roser Blanch. Mostrar todas las entradas

“És una comèdia d'entreteniment, que no és poca cosa”, reivindica l'autor Jordi Galceran. Des del 6 d'abril (l'estrena és l'11 i no hi ha data de sortida, per ara) la Sala Villarroel acull la comèdia Burundanga. L'obra, que ja fa nou mesos que és en cartell al Teatro Maravillas de Madrid, arriba amb la companyia Flyhard i Carles Canut com a artista convidat. Ha passat uns tres anys des que Galceran va començar a escriure aquesta peça. Volia ser una comèdia romàntica on una noia droga amb burundanga (nom popular de l'escopolamina, també coneguda com la droga de la veritat) per saber si realment el seu xicot se l'estima. Descobreix, a més, que és membre de la banda ETA, que prepara una acció a Barcelona. Mai fins ara cap peça teatral havia fet comèdia d'aquesta banda terrorista.

Galceran va provar d'eliminar la referència d'ETA, sense sortir-se'n. Res hi ha més impactant que descobrir que s'estima un etarra. Es pot seguir estimant igual sabent aquest secret? Aquesta és la tesi de Galceran, que dibuixa un possible final d'alguns dels terroristes d'ETA (quan va escriure la peça encara no hi havia la treva definitiva d'ara); “un bri d'esperança”, comenta el director Jordi Casanovas. Com totes les comèdies, acaben bé. Per Casanovas, el mèrit del text és que porta els personatges a un atzucac del qual sembla que no podran sortir, però el dramaturg serveix un final feliç.

Ha costat molt que Galceran trobi algú que la volgués confrontar amb el públic. Després d'oferir-la a tots els grans productors, va decantar-se per Casanovas amb la seva petita Flyhard. Es va estrenar a Temporada Alta, amb una bona repercussió, i les localitats de tres setmanes de la sala es van vendre, un mes abans, en 24 hores. El món d'ETA genera molta por perquè el públic ja té una opinió “visceralment formada”. És difícil trobar el to. L'autor considera que ha aconseguit defensar tots els personatges de manera que ningú se senti ofès. A la producció de Madrid, la plana major del PNB en van sortir encantats. No se sap si també hi han anat els d'Amaiur, tot i que sí que hi ha interès a Bilbao per acollir la peça quan estigui de gira.

El retorn de Flyhard

La companyia de Casanovas torna a la Villarroel, que ja el va acollir en la direcció de Daulte. Carol López hi torna a confiar. Sembla un retorn que cridarà l'èxit. D'entrada, ha estat molt ben rebuda l'aventura de Nit de ràdio 2.0, de Cristina Clemente, també interpretada pels actors de la Flyhard que es va fer paral·lelament a les darreres funcions de Res tornarà a ser com abans. També va trigar tres anys a plantar El mètode Grönholm al Teatre Poliorama, després de la bona rebuda al T6 del Teatre Nacional de Catalunya.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

La ‘comedi-ETA' d'en Galceran

by Elisa Díez on 13:08

“És una comèdia d'entreteniment, que no és poca cosa”, reivindica l'autor Jordi Galceran. Des del 6 d'abril (l'estrena ...

TEXT: JORDI GALCERAN

DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS

INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CARLES CANUT, CLARA COLS, PABLO LAMMERS i SERGIO MATAMALA

PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS SL

SALAFLYHARD

Tenir les entrades exhaurides quinze dies abans de l'estrena, ja és sinònim de que allò funcionarà. I així ha estat, Burundanga és un èxit anunciat. El text de Jordi Galceran es mou entre la comèdia i el drama i la companyia d'actors de la Flyhard, a la que de manera excepcional se li ha sumat el Carles Canut, sap transmetre a la perfecció el còctel de sentiments pel que travessen els seus personatges.

Jordi Casanovas ha donat al text un ritme trepidant. Res no està perquè sí, cada acció té un perquè i dóna pas sense pausa a la següent. Tot està mesurat en una sala on cada centímetre compta. Malgrat que s'ha hagut de modificar l'escenografia, el muntatge no perd res, perquè el que importa és el text i els actors, i això no segueix inalterable.

Clara Cols (Sílvia), i Roser Blanch (Berta) esplèndides, les millors de tot el muntatge, interpreten a dues amigues i companyes de pis que volen saber qui s'amaga darrera del Manel (Pablo Lammers). Tot es complica quan arriba el Gorka (Sergio Matamala), un amic basc del Manel. L'excusa d'ETA està molt ben enganxada al text, que gira més entre les relacions personals i sentimentals, els dubtes vitals i les inseguretats dels propis protagonistes i, de seguida la banda terrorista és una simple anèdota.

Burundanga és la droga de la veritat, sense prendre-me-la, puc afirmar que tot el que heu llegit és cert. Tant de bo que aviat, en una sala una mica més gran, podeu comprovar-lo amb els vostres propis ulls, malgrat que mai serà com viure-la a menys de mig metre de distància.

BURUNDANGA

by Elisa Díez on 17:51

TEXT: JORDI GALCERAN DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CARLES CANUT, CLARA COLS, PABLO LAMMERS i SERGIO MATAMALA ...

TEXT i DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE

INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CLARA COLS i ALÍCIA PUERTAS

PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L

SALA FLYHARD

Volem anar al Tibidabo és un bon exemple de com convertir una situació, aparentment, dramàtica en una comèdia. Dues germanes de vint i pocs anys reben la notícia de que la seva mare pateix Alzheimer. Amb l'objectiu de que la seva mare i el seu pare siguin feliços, els amaguen la trista notícia. Amb un punt important d'immaduresa començaran a solucionar tots els inconvenients que trobaran en el seu camí.

Meravellós joc amb el públic el que estableix el text de la Cristina Clemente, ben tramat, en cap cas sotmet a l'espectador a un nombre encadenat d'escenes, aquí tot té un perquè que es comença a entendre segons avança el ritme de l'obra. No hi ha gaire temps entre escenes, l'obra t'atrapa de tal manera que quan arriba l'escena final sembla que faci cinc minuts que es van apagar els llums.

Clara Cols, Roser Blanch i Alícia Puertas estan a l'alçada interpretativament, la naturalitat amb la que actuen domina per complert a l'espectador, que en cap cas deixa de seguir el fil de la història i es crea una excel·lent complicitat entre actrius i públic.

Volem anar al Tibidabo segueix el segell que van deixar Un home amb les ulleres de pasta o Els últims dies de Clark K, una nova dramatúrgia que fuig de la convencionalitat de sales més comercials i que aposta per un llenguatge urbà i apte per a tots els públics, que busquen una alternativa de qualitat als estrenes de la cartellera convencional. La propera proposta a finals de juny amb Candela, signada i dirigida per la mateixa Cristina Clemente, ja l'estem esperant amb candeletes.