Mostrando entradas con la etiqueta Clara Cols. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Clara Cols. Mostrar todas las entradas


DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: CLÀUDIA CEDÓ
INTÉRPRETES: DANI ARREBOLA, ÀLEX BRULL, CLARA COLS y ALÍCIA PUERTAS
DURACIÓN: 1h 20min
PRODUCCIÓN: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
SALA FLYHARD

Largo tiempo desde la última vez que pise la FlyHard, falta de tiempo y una temporada de reposiciones, pero después de tanta recomendación, era visita obligada, el descubrir que se escondía detrás de Tortugues. Clàudia Lledó, una dramaturga totalmente desconocida firma un texto que mezcla realidad y ciencia-ficción con un ritmo vertiginoso, en el que si parpadeas te lo pierdes.

Tortugues habla de amor, de la relación de pareja, de ritmos vitales, de motivación y de un afán por superación y de ambición, que en ciertas dosis puede llegar a ser letal. A pesar de los toques científicos de la pieza que nadie se asuste porque aquí una de letras entendió que la química subyace a cualquier formula incomprensible.

Ternura, auto compasión y ciertas dosis de nerviosismo es lo que despierta la brillante interpretación de Dani Arrebola, un actor al que no le dejan prodigarse mucho por los escenarios, pero traspasa su vis cómica y nos regala momentos para la risa y otros donde el surrealismo toca lo lacrimógeno. Sin bien es el gran centro de atención del montaje, el personaje interpretado por Alícia Puertas también destaca sobre todo en sus momentos de "encantadora de serpientes".

En la intimidad de la Sala Flyhard se nos presenta una puesta en escena espectacular, desde la propia escenografía de Elisenda Pérez, una simple y ampliamente decorada habitación al increíble diseño de iluminación de Lluís Robirola y Xavi Gardès, que han sabido sacar provecho de cada uno de los pequeños espacios. Creo que es la primera vez que veo tantos focos en esta sala, de sobra justificados.

En otro orden de técnicas esta la narrativa de la dramaturgia, fuera del texto, la dirección de Clàudia Cedó ha apostado por la mezcla de lenguajes, el teatro confluye con el cine más allá de la imagen. Por ello desde bien comenzada la representación, la manera de introducirnos que veremos, lejos de proyecciones sobre una pared, el quién es quién es toda una grata sorpresa. Más adelante disfrutaremos de un Fast Foward de lo más cómico y con una ejecución sobresaliente.

Clàudia Cedó y sus Tortugues han realizado un perfecto swing entre la comedia y la ciencia, dejando que los espectadores completen el puzzle de sentimientos que les quedarán durante y después. Nada de desacelerar partículas, la puesta en marcha de un nuevo nombre dramático del que seguramente no tardaremos en volver oír hablar se ha iniciado. 

TORTUGUES

by on 17:50
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: CLÀUDIA CEDÓ INTÉRPRETES: DANI ARREBOLA, ÀLEX BRULL, CLARA COLS y ALÍCIA PUERTAS DURACIÓN: 1h 20min PROD...


“És una comèdia d'entreteniment, que no és poca cosa”, reivindica l'autor Jordi Galceran. Des del 6 d'abril (l'estrena és l'11 i no hi ha data de sortida, per ara) la Sala Villarroel acull la comèdia Burundanga. L'obra, que ja fa nou mesos que és en cartell al Teatro Maravillas de Madrid, arriba amb la companyia Flyhard i Carles Canut com a artista convidat. Ha passat uns tres anys des que Galceran va començar a escriure aquesta peça. Volia ser una comèdia romàntica on una noia droga amb burundanga (nom popular de l'escopolamina, també coneguda com la droga de la veritat) per saber si realment el seu xicot se l'estima. Descobreix, a més, que és membre de la banda ETA, que prepara una acció a Barcelona. Mai fins ara cap peça teatral havia fet comèdia d'aquesta banda terrorista.
Galceran va provar d'eliminar la referència d'ETA, sense sortir-se'n. Res hi ha més impactant que descobrir que s'estima un etarra. Es pot seguir estimant igual sabent aquest secret? Aquesta és la tesi de Galceran, que dibuixa un possible final d'alguns dels terroristes d'ETA (quan va escriure la peça encara no hi havia la treva definitiva d'ara); “un bri d'esperança”, comenta el director Jordi Casanovas. Com totes les comèdies, acaben bé. Per Casanovas, el mèrit del text és que porta els personatges a un atzucac del qual sembla que no podran sortir, però el dramaturg serveix un final feliç.
Ha costat molt que Galceran trobi algú que la volgués confrontar amb el públic. Després d'oferir-la a tots els grans productors, va decantar-se per Casanovas amb la seva petita Flyhard. Es va estrenar a Temporada Alta, amb una bona repercussió, i les localitats de tres setmanes de la sala es van vendre, un mes abans, en 24 hores. El món d'ETA genera molta por perquè el públic ja té una opinió “visceralment formada”. És difícil trobar el to. L'autor considera que ha aconseguit defensar tots els personatges de manera que ningú se senti ofès. A la producció de Madrid, la plana major del PNB en van sortir encantats. No se sap si també hi han anat els d'Amaiur, tot i que sí que hi ha interès a Bilbao per acollir la peça quan estigui de gira.
El retorn de Flyhard
La companyia de Casanovas torna a la Villarroel, que ja el va acollir en la direcció de Daulte. Carol López hi torna a confiar. Sembla un retorn que cridarà l'èxit. D'entrada, ha estat molt ben rebuda l'aventura de Nit de ràdio 2.0, de Cristina Clemente, també interpretada pels actors de la Flyhard que es va fer paral·lelament a les darreres funcions de Res tornarà a ser com abans. També va trigar tres anys a plantar El mètode Grönholm al Teatre Poliorama, després de la bona rebuda al T6 del Teatre Nacional de Catalunya.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

TEXT: JORDI GALCERAN
DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS
INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CARLES CANUT, CLARA COLS, PABLO LAMMERS i SERGIO MATAMALA
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS SL
SALAFLYHARD

Tenir les entrades exhaurides quinze dies abans de l'estrena, ja és sinònim de que allò funcionarà. I així ha estat, Burundanga és un èxit anunciat. El text de Jordi Galceran es mou entre la comèdia i el drama i la companyia d'actors de la Flyhard, a la que de manera excepcional se li ha sumat el Carles Canut, sap transmetre a la perfecció el còctel de sentiments pel que travessen els seus personatges.

Jordi Casanovas ha donat al text un ritme trepidant. Res no està perquè sí, cada acció té un perquè i dóna pas sense pausa a la següent. Tot està mesurat en una sala on cada centímetre compta. Malgrat que s'ha hagut de modificar l'escenografia, el muntatge no perd res, perquè el que importa és el text i els actors, i això no segueix inalterable.

Clara Cols (Sílvia), i Roser Blanch (Berta) esplèndides, les millors de tot el muntatge, interpreten a dues amigues i companyes de pis que volen saber qui s'amaga darrera del Manel (Pablo Lammers). Tot es complica quan arriba el Gorka (Sergio Matamala), un amic basc del Manel. L'excusa d'ETA està molt ben enganxada al text, que gira més entre les relacions personals i sentimentals, els dubtes vitals i les inseguretats dels propis protagonistes i, de seguida la banda terrorista és una simple anèdota.

Burundanga és la droga de la veritat, sense prendre-me-la, puc afirmar que tot el que heu llegit és cert. Tant de bo que aviat, en una sala una mica més gran, podeu comprovar-lo amb els vostres propis ulls, malgrat que mai serà com viure-la a menys de mig metre de distància.

BURUNDANGA

by on 17:51
TEXT: JORDI GALCERAN DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CARLES CANUT, CLARA COLS, PABLO LAMMERS i SERGIO MATAMALA ...


DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE
INTÈRPRETS: CLARA COLS, PABLO LAMMERS, SERGIO MATAMALA, ALÍCIA PUERTAS i BLANCA CAMINAL
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS
SALAFlyHard


Homenatge volgut o no el de la Cristina Clemente al món radiofònic, virtual i a tots aquells que ens passen mitja vida amagats sota un perfil en qualsevol de les xarxes socials existents. Si per una cosa es caracteritza la SalaFlyHard és per la proximitat amb el públic i la frescor que destil·len els seus dramaturgs. La Cristina Clemente aprofita tot això i crea un espectacle fresc, amb un ritme vertiginós i amb una joc de llenguatge realment sorprenent.

La trama transcorre en un emissora de ràdio, els protagonistes són els membres d'un programa de matinada que ajuda als oïents a trobar coses (Ho busco però no ho trobo) que volen fer el programa de la tarda perquè consideren que poden donar molt de sí mateixos en un altre tipus de format. L'Anna (l'Alicía Puertas) és la becària que aprofita aquella nit per demostrar que ella també pot fer antena. A partir d'aquí, els protagonistes deixaran de ser els oïents que truquen per demanar ajuda psicològica i les metàfores digitals serviran per ajudar-nos a conèixer els quatre protagonistes que s'amagen darrere el micròfon.

La SalaFlyhard es caracteritza pels seus espectacles plens de frescor, proximitat amb el públic i quotidaneitat, elements que ha sabut conjugar a la perfecció la Cristina Clemente en aquest muntatge. La història ben tramada, amb un llenguatge que fila prim, no permet en cap moment que l'espectador s'avorreixi i el fa romandre ben atent, gairebé sense poder parpellejar, a cada jugada. Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala i Alícia Puertas aconseguixen un cop més captivar al públic amb les seves interpretacions des del primer minut de funció.

La SalaFlyhard torna a fer diana després d'una primera temporada d'èxits: Un home amb ulleres de pasta, Els últims dies de Clark K, Volem anar al Tibidabo i ara Nit de ràdio dos punt zero. Cristina Clemente ha creat la millor teràpia d'aquest estiu i ens ha fet addictes, perquè això enganxa, i molt. Fins al 8 d'agost tens l'oportunitat de caure en la seva xarxa. Segur que clickaràs 'me gusta' sense pensar-t'ho dues vegades.



TEXT i DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE
INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CLARA COLS i ALÍCIA PUERTAS
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L
SALA FLYHARD


Volem anar al Tibidabo és un bon exemple de com convertir una situació, aparentment, dramàtica en una comèdia. Dues germanes de vint i pocs anys reben la notícia de que la seva mare pateix Alzheimer. Amb l'objectiu de que la seva mare i el seu pare siguin feliços, els amaguen la trista notícia. Amb un punt important d'immaduresa començaran a solucionar tots els inconvenients que trobaran en el seu camí.

Meravellós joc amb el públic el que estableix el text de la Cristina Clemente, ben tramat, en cap cas sotmet a l'espectador a un nombre encadenat d'escenes, aquí tot té un perquè que es comença a entendre segons avança el ritme de l'obra. No hi ha gaire temps entre escenes, l'obra t'atrapa de tal manera que quan arriba l'escena final sembla que faci cinc minuts que es van apagar els llums.

Clara Cols, Roser Blanch i Alícia Puertas estan a l'alçada interpretativament, la naturalitat amb la que actuen domina per complert a l'espectador, que en cap cas deixa de seguir el fil de la història i es crea una excel·lent complicitat entre actrius i públic.

Volem anar al Tibidabo segueix el segell que van deixar Un home amb les ulleres de pasta o Els últims dies de Clark K, una nova dramatúrgia que fuig de la convencionalitat de sales més comercials i que aposta per un llenguatge urbà i apte per a tots els públics, que busquen una alternativa de qualitat als estrenes de la cartellera convencional. La propera proposta a finals de juny amb Candela, signada i dirigida per la mateixa Cristina Clemente, ja l'estem esperant amb candeletes.

VOLEM ANAR AL TIBIDABO

by on 21:16
TEXT i DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE INTÈRPRETS: ROSER BLANCH, CLARA COLS i ALÍCIA PUERTAS PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L SA...