Mostrando entradas con la etiqueta Pep Tosar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pep Tosar. Mostrar todas las entradas

DRAMATURGIA: EVELYN ARÉVALO y PEP TOSAR
DIRECCIÓN: PEP TOSAR
BAILE: JESÚS CARMONA
CANTE: ALBA CARMONA
GUITARRA: JESÚS GUERRERO
PERCUSSIÓN: DAVID DOMÍNGUEZ
DURACIÓN: 90min
FOTO: JOSEP AZNAR
PRODUCCIÓN: GREC 015 FESTIVAL DE BARCELONA y PEP TOSAR
SALA HIROSHIMA (GREC 2015)

Parto de una base para nada objetiva. Federico García Lorca fue uno de los escritores que de adolescente me hizo vibrar con su poesía (Poeta en Nueva York y Romancero Gitano) y luego con sus dramaturgias (Yerma, La Casa de Bernarda Alba, El Público...). Con mis sentimientos a flor de piel entré en la Sala Hiroshima a dejarme cautivar por el espectáculo.

Dicho y hecho. A pesar de que el flamenco no corre por mis venas, la puesta en escena me dejó noqueada. El flamenco de Alba Carmona a la voz y Jesús Carmona en el baile me transportó a Andalucía, a Granada. Maravillosa la percusión de David Domínguez, justa, precisa, sólo de pensarlo se me vuelven a poner los pelos de punta. Los versos del poeta en voz de Pep Tosar y la parte de teatro documental con Antonina Rodrigo, Juan Loxa, Allen Josephs, Domingo Ródenas, Mario Hernández i Vicenta Fernández-Montesinos García dan vida y voz al poeta.

Federico García es un espectáculo de vida, de pasión, de rescate, de necesidad de que recordemos la magia, el duende de una persona a la que mataron por ser ella misma. No es ni un recital poético, ni un concierto, ni un espectáculo teatral al uso, es un gran y brillante homenaje a una figura imprescindible. Un amplio recorrido por su obra, por su vida y por su sentir. Con la imprescindible participación de sus biógrafos y de su sobrina, la última persona viva que le conoció. Se nos está muriendo la historia, pero aun la podemos rescatar.

Cuatro días en el Festival Grec (y con las entradas agotadas) no son suficientes para que el espectáculo tenga el recorrido que merece. Recomendado para todas las edades, y sobre todo para aquellos que están empezando a salir del cascarón y los que se quedan con ganas de más después de una clase de literatura. Vuelvan, que yo prometo volver a deleitarme con la lección magistral de Pep Tosar, que domina la dramatúrgia, la dirección, la puesta en escena y la interpretación. Todas las teclas perfectamente afinadas. Bravo.

Historia de sobra conocida y de la que el final nos sigue machando. Una voz única que una bala nos arrebató, Federico murió pero como dice Allen Josephs no sólo ha muerto una vez sino cada vez que se niega su importancia dentro de la literatura dramática se le vuelve a matar. No importa demasiado, al menos para mí donde estén "enterrados" sus huesos, si sus versos, sus textos siguen estando vivos en la mente de sus lectores. En 2016 se cumplirán 80 años de su asesinato, si fuéramos un país "normal" comenzaríamos a honrarle. Como no lo somos, al final, le dejaremos morir.

FEDERICO GARCÍA

by on 16:25
DRAMATURGIA: EVELYN ARÉVALO y PEP TOSAR DIRECCIÓN: PEP TOSAR BAILE: JESÚS CARMONA CANTE: ALBA CARMONA GUITARRA: JESÚS GUERRERO ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,

Font: ara.cat
El director Pep Tosar ha explicat aquesta tarda al programa 'La tarda' de La Xarxa que té la intenció d'obrir una nova sala de teatre, després de deslligar-se del Círcol Maldà el 2013, forçat perquè els llogaters de la sala no li renovaven el contracte –malgrat que després s'hi va seguir oferint teatre amb uns altres gestors.
"Només tinc dues opcions: obrir una sala o marxar fora. Si em quedo aquí és per fer aquesta feina, i per fer-la amb garanties necessito un espai per poder exhibir", explica, amb l'experiència de no haver trobat sala per estrenar 'Allò de què parlem roman inexplorat' "ni de genolls". "Ningú aguanta un sentiment d'inutilitat com aquest", diu. Per això, optarà per obrir una sala. "Esperem que al gener pugui estar oberta", ha afirmat. 
Tosar va obrir el Maldà el 2008 i, en tancar-lo cinc temporades després, ja va dir que buscaria un nou destí per programar els espectacles de teatre d'arrel poètica que havien singularitzat l'espai. També va demanar ajut a les institucions perquè els cedissin un espai. 
L'artista està a punt d'estrenar 'Con la claridad aumenta el frío' al Teatro La Abadía de Madrid (versió d''Allò de què parlem...') i el gener que ve protagonitzarà 'Solo / Pep Tosar' a partir d'August Strindberg al Teatre Akadèmia. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Font: ara.cat
El director del Círcol Maldà ha anunciat la data de tancament de la sala: a finals de setembre del 2013. Després de cinc anys en actiu, el director, Pep Tosar, i el seu equip, en un comunicat que dirigeixen al seu públic, lamenten que "els estaments teatrals de l'administració de Catalunya –la Generalitat i l'Ajuntament– [...] no han trobat motius suficients per tractar-nos igual que la menys considerada de les anomenades 'sales alternatives'". Tosar també afirma que la propietat del local, la família Vilallonga, no té intenció de renovar-los el contracte de lloguer. "A conseqüència dels punts anteriors, el nostre entusiasme s'ha esgotat", afirma.
Una intensa programació
Malgrat això, diuen que "fins al mes de setembre vinent no pensem afluixar gens la nostra activitat a la sala". Després de l'obra actual en cartell -Lluïsa Mallol amb 'L'assignatura 400'-, arribarà al Círcol Maldà 'El mestre i Margarida', una dramatúrgia de Tosar sobre la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov que ja es va poder veure al festival Temporada Alta de Girona. I després, 'Boris Vian, constructor d'imperis', amb Oriol Genís i Xavier Albertí; la reposició de 'Mallorca, vers a vers' sobre la poesia mallorquina del segle XX; l'espectacle d'humor musical 'Le Carromato'; 'Persona', un espectacle de màscares amb Javier Villena; 'Strindberg', celebració del centenari de l'autor amb unes lectures dramatitzades coordinades per Teresa Vilardell; 'Realitat invisible', un espectacle de dansa amb Catalina Carrasco; 'Encontros', amb textos d'Helder Costa, interpretat cada setmana per diferents actors; 'Tots aquests dois', la reposició de l'espectacle de Tosar sobre Guillem d'Efak, i 'Vaivén', de Ramón Sánchez Orense, dirigit per Miko Jarry.
Per acabar el recorregut de la sala, Pep Tosar recuperarà el que probablement és el seu personatge més famós amb 'Sa història des senyor Sommer'. S'acomiadarà definitivament d'aquest espectacle, després de 20 anys i 1.000 representacions. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: ara.cat
Durant anys, en totes les rodes de premsa de Pep Tosar apareixia en un moment o altre la mateixa pregunta: ¿Quan tornaria a portar a escena el mític muntatge d'El mestre i Margarida que va presentar al Grec el 2003? Finalment, Tosar ha decidit tornar a adaptar la novel·la de Bulgàkov. Però no serà el mateix muntatge que va veure la llum fa 9 anys, sinó una nova versió més modesta, amb menys actors i pressupost, i un nou text que trasllada l'acció de la Rússia dels anys 30 a la Barcelona del present. I en lloc de la fèrria burocràcia estalinista, el retrat se centra ara en el món teatral barcelonès.
"Vull retratar en clau de comèdia la situació de censura encoberta que s'ha viscut a Barcelona des de fa gairebé 25 anys, pràcticament des de les olimpíades", ha explicat Tosar. "En l'àmbit del teatre, que és el que jo més conec, no es mou gairebé res que no tingui rendibilitat en termes polítics o econòmics". Tosar actuarà a l'obra, però no reprendrà el personatge que va interpretar el 2003, el dimoni ("em va portar molta mala sort", revela), sinó que aquesta vegada donarà vida al Mestre. Fermí Reixac es posarà en la pell del diable: "Ell té molt més de dimoni que jo", assegura Tosar.
El muntatge s'estrenarà al Teatre de Salt dins del cicle Temporada Alta el 16 de novembre, i encara no té sala confirmada a Barcelona. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,
Font: J.B. (elpuntavui.cat) 

Els quatre mesos de reformes per culpa d'una esquerda al sostre han estat la gota que ha fet vessar el got. L'ànima de la sala, Pep Tosar, va anunciar ahir que ni els propietaris estan disposats a renovar-los el contracte l'octubre del 2013 ni ell té més paciència a Barcelona. El Círcol Maldà havia de ser el seu refugi acollint a les seves creacions i d'altres de similars, que tenen un públic fidel, però que les sales han deixat de programar. Dijous s'estrena l'ambiciosa Un dia d'aquests, escrita a deu mans per autors reputats com ara Eduardo Mendoza.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
La tossuderia de Pep Tosar no té límits. El 2009 va reobrir el singular Círcol Maldà de Barcelona per poder-hi dur a terme els seus projectes escènics, un teatre poètic i estètic lluny de la comercialitat. No només ha aconseguit mantenir-lo dret sense els ajuts públics que tenen les sales alternatives, sinó que aquest estiu s'ha encarat a unes reformes imprevisibles -el Círcol ha hagut de tancar dos mesos per rehabilitar l'espai- amb l'anunci d'un dels seus projectes més ambiciosos. Ha proposat a cinc autors establerts a Barcelona que escriguin una obra breu situada a la ciutat però cada una en una dècada diferent, dels anys 70 fins avui. El conjunt es titularà Un dia d'aquests i arrencarà amb el text de Miquel de Palol, seguit dels de Flàvia Company, Julio Wallovits, Monika Zgustova i Eduardo Mendoza.
La idea va sorgir de les experiències de microteatre que triomfen en altres ciutats. La microsala del Maldà, però, no permetia canvis de localització. Per això van decidir col·locar-los tots al mateix escenari. El mateix Tosar coordinarà l'espectacle, que també tindrà cinc directors. Per ordre: Xavier Albertí, Jaume Mallofré, Eduard Fernández (l'actor debutarà en la direcció), Adrià Aubert amb Evelyn Arévalo i Rosa Novell. Per fer econòmicament viable l'espectacle, amb aquest reguitzell de noms de primera línia, cada obra només comptarà amb un parell d'actors, que podrien repetir en alguns muntatges. Un dia d'aquests s'estrenarà el 18 d'octubre.
Poesia i ironia
"Als 70 comença l'època que hem viscut, nosaltres i els espectadors. Jo al meu text intento dir que ara comença una altra transició", avança Eduardo Mendoza. Segons Tosar, tots els textos comparteixen "històries realistes, identificables, amb una combinació de poesia i ironia, i desprenen una mirada cap a aquesta ciutat que l'espectador acostumat a veure teatre no només d'entreteniment reconeixerà".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Pep Tosar ja ha traslladat biografies d'autors com ara Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet o Damià Huguet a l'escena. Ara hi torna amb Guillem d'Efak, un empàtic poeta i guia turístic que va arribar a Manacor als 3 anys amb el seu pare, un guàrdia civil que va servir a Guinea Equatorial, on va tenir un fill amb una nadiua de la tribu d'Efak. Tots aquests dois s'estrena dijous al Círcol Maldà i pretén reproduir una de les vetllades que el músic i poeta va presentar a la Cova del Drac durant tres anys en què la sala acollia músics de la Nova Cançó, com també embrionàries companyies (Boadella, d'Els Joglars, ara en fa mofa a Adiós, Cataluña).
Guillem d'Efak va deixar de ser guia turístic perquè va “creure” –en paraules de Pep Tosar– amb la possibilitat de recuperar el català als anys 60. De la mateixa manera que Josep Maria Espinàs al Principat, o un incipient Raimon ho feia al País Valencià. D'Efak va ser l'escollit per donar veu al català de les Illes Balears. Durant un període va compatibilitzar aquesta labor artística amb un punt de militància amb altres treballs a l'escena. Tosar intueix que D'Efak va decidir tornar a Manacor amb el seu bus turístic, quan aquesta bandera va anar perdent força en favor de la professionalització. El director, que canta temes del músic i l'interpreta amb la camaraderia d'un cambrer de la Cova del Drac (representat per Víctor Pi), també hi ha inclòs un treball audiovisual. Al llarg de l'espectacle s'aniran passant fragments d'entrevistes amb amics de la infància d'Efak, així com amb veus d'Els Setze Jutges, mentre viatgen en l'autobús “i es veu el paisatge per la finestreta”, indica Tosar.
D'Efak va ser un personatge que va saber criar l'empatia. Els xòfers sempre volien anar amb ell perquè es guanyaven moltes propines gràcies a la seva habilitat de persuadir els turistes. Sabia parlar vuit idiomes. La seva biografia explica, fins i tot, l'aventura de robar la pistola al policia que controlava, cada nit, les actuacions a la Cova del Drac. “D'Efak saludava la concurrència advertint que, entre el públic hi havia un que duia pistola.” Una nit, després d'engatar-lo, li va prendre. Li va tornar la nit següent amb la condició que deixés de denunciar-los. L'agent que implorava de genolls que li retornés la pistola va seguir denunciant les accions que considerava delicte el franquisme. Un altre element que completa l'espectacle és una sèrie d'unes 200 imatges, moltes de la infància del cantant i poeta. I és que el pare, a part de ser guàrdia civil, també era un amant de la fotografia. Tosar va conèixer D'Efak? Només puntualment. Li va proposar, als anys 90, si volia protagonitzar la seva primera direcció (amb text d'Alexandre Ballester). Molt distanciat de l'escena, el va rebutjar. El 2004, Tosar va cantar Tots aquests dois interpretant un personatge a la sèrie Poblenou, Ara ha llegit a la biografia que D'Efak es va alegrar de la versió, quan ja estava malalt a l'hospital.
Font: www.elpuntavui.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Fa tres anys que gestiona i programa aquesta sala de teatre i concerts "amb una militància rabiosa", diu. Des de les parets d'aquesta estança del palau del carrer del Pi, ens observen, silents, seriosos retrats escrostonats d'avantpassats dels barons de Maldà. Em mostra, amb orgull, les millores que han fet a les instal·lacions. Mentre seiem tranquil·lament per conversar al bar del teatre, m'explica que va tenir el pressentiment que entre aquest lloc tan especial i ell hi havia un parentiu.
Has triat el color groc. No ets supersticiós?
El groc ha format part de la meva vida des de petit. Sóc daltònic i sempre pintava les coses de groc. Tot i que respecto la superstició del teatre perquè vaig tenir un disgust molt seriós quan ens va caure a sobre una barra del telar coberta per una funda groguíssima! Va anar pels pèls que no prenguéssim mal.
Què et fa decidir gestionar el Círcol Maldà?
La necessitat. Pot semblar que sigui un impuls de caràcter romàntic però va arribar un moment en la meva carrera professional en què o disposava d'un lloc on poder presentar la meva feina o l'havia de deixar perquè no trobava un lloc on exhibir els meus espectacles sense haver de suplicar a ningú.
Teniu ajuts públics?
De moment, no. Esperem que aquest any ens facin cas, sinó desapareixerem. Fa unes setmanes va haver-hi una reunió a la Generalitat on es va tractar el nostre cas, o sigui que ells ja saben quin és el nostre destí. Tot i així, la sala s'ha estabilitzat només amb els ingressos de la taquilla.
I els socis del Círcol Maldà?
En tenim una trentena. Si n'aconseguíssim mil cinc-cents seria la primera vegada en aquesta ciutat que un teatre seria finançat pels seus espectadors.
Què et dóna la poesia?
Em fa visible el que roman invisible, com deia Blai Bonet. M'aporta companyia, creixement, amplitud, confort espiritual. Amb Esquena de ganiveti amb La casa en obres, el públic diu que, quan surt, té ganes de llegir els llibres. Però el meu propòsit no és divulgar les obres o vendre llibres, això ho han de fer altres, sinó fer un busseig profund sobre les vides dels autors.
Prepares un muntatge sobre Guillem d'Efak?
Es dirà La cova del drac. Serà un espectacle que farà servir la música, la poesia i l'audiovisual. El fil biogràfic passarà per la seva condició de guineà i mallorquí, per la postguerra a Mallorca, la fugida a Barcelona, l'èxit en la Nova Cançó, la fundació de La Cova del Drac amb l'Ermengol Passola i el seu retorn a Mallorca. I cantaré alguns dels seus temes més recordats, com el Blues en sol, la Balada d'en Jordi Roca i Tots aquests dois.
Els autors mallorquins sembla que són poc reivindicats a Mallorca.
El món de la cultura catalana, circumscrita en els països de parla catalana, pateix d'una manera endèmica un complex d'inferioritat difícil d'explicar. Durant l'època franquista el teatre només podia venir de Madrid i en castellà! A partir dels anys vuitanta semblava que també podia venir de Barcelona. Mai de Mallorca, mai!
Per què creus que passa això?
És una mirada que fa el balear cap a si mateix en la qual no troba res de què s'hagi de sentir orgullós. En els segles XIX i XX hi havia autors teatrals mallorquins que cultivaven el sainet no d'una manera grollera, sinó sainets deliciosos, extraordinaris, prou respectables. I fa poc va morir el molt honorable Alexandre Ballester, que va tenir una mica de ressò als anys setanta a Catalunya. Però, a Mallorca? Llevat d'algun grup amateur i jo, que li vaig estrenar Foc colgat al teatre Principal l'any 1991, ningú s'hi va interessar.
Tornaràs a posar-te en la pell del senyor Sommer?
Crec que enguany serà l'última vegada. Em sap molt de greu però li diré adéu perquè no puc més. Acumulo disset anys i més de nou-centes representacions. No és que estigui cansat de fer-lo, és que m'esgota, noto que el deixo de pilotar.
El teatre català té bona salut?
El que té una salut excel·lent, brutal, és el teatre d'entreteniment, vodevilesc. El teatre català, tal com l'havíem entès tota la vida, no en té gens, de salut. El que té és un Alzheimer galopant: no se'n recorda de si mateix, no reconeix la professió. Ara tothom està d'acord que o banalitzes o vulgaritzes el teu producte i el fas entrar en el consum, en l'evasió, o no té sortida. Jo no vull participar de tot això, no hi estic en contra però m'entristeix quedar-me tan sol.
Et veig pessimista.
Diuen que l'optimista és aquella persona que està d'acord amb la realitat i que, per tant, no la canvia. Sóc un pessimista profund que no estic gens d'acord amb la realitat que em toca viure, no la reconec en absolut, em sembla hostil i intento millorar-la. Per això em sembla que participo d'un determinat optimisme, perquè si intento millorar-la és que crec que encara és possible. I, de vegades, ho aconsegueixo.
Font: Elisenda Roca (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,