Mostrando entradas con la etiqueta AtriumLab. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta AtriumLab. Mostrar todas las entradas

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
La Sala Àtrium arrenca la tercera edició del premi Atriumlab amb l'obra que ha estat guanyadora de la Beca Desperta, que impulsa la fàbrica de creació Nau Ivanow (amb el suport d'A portada). RetorCia estrenarà demà Discordants, que es podrà veure fins al 15 de juny. El director de la sala, Raimon Molins, ha volgut aclarir que l'emergència no té res a veure amb l'edat sinó amb la inquetud i aquest ha estat el motor per seleccionar un cicle que s'allarga fins al 13 de juliol.
L'espectacle, seleccionat entre 40 propostes ha rebut una aportació de 3.000 euros a més de tenir possibilitat de residència i sala d'estrena. Discordants imagina la controvèrsia d'una parella heterosexual quan es descobreix que una d'elles té el VIH. David Marín, director i ara actor, reclama parlar d'un tema amagat perquè, “per incòmode, està molt estigmatitzat”. Els actors han creat l'espectacle des de la improvisació i sempre des de l'òptica de l'humor tot aportant uns personatges avalats per entitats que treballen per controlar la sida.
En l'acord signat entre Atrium i Nau Ivanow s'ha permès que les altres dues produccions del cartell (El desvetllament d'una papallona nocturna amb Anna Sabaté donant veu al text i al compromís d'artista de Virgínia Woolf i F.A.MY.L.I.A. en el primer treball teatral de The Mamzelles que elles decideixen quedar-se a l'ombra com a autores) també disposin de dues setmanes de residència.L'Atriumlab és l'estratègia que l'equip de la Sala Àtrium va decidir per encabir propostes de cerca de llenguatge escènic d'altres artistes que seria difícil aguantar, d'entrada, cinc setmanes d'exhibició. Ara estan molt satisfets perquè més d'un 80% dels muntatges estrenats, posteriorment han tingut vida en la cartellera de Barceloja i han fet gira per Catalunya.

DRAMATÚRGIA: ANNA MARIA RICART
DIRECCIÓ: MARC CHORNET ARTELLS
INTÈRPRETS: ALBA JOSÉ, CLARA DE RAMON i LAURA TAMAYO
DURADA: 1h 10min
PRODUCCIÓ: SALA ATRIUM
SALA ATRIUM

Tercera proposta de l'edició d'enguany de l'AtriumLab. Recordem que com tot laboratori artístic, tot és provar, provar i seguir provant. Hi ha fòrmules que funcionen i d'altres que la barreja no ha resultat del tot agradable. Barregem dramatúrgia de la mà de la periodista i dramaturga Anna Maria Ricart amb la direcció de Marc Chornet, la posada en escena de Laura Clos (Closca) i l'intepretació de Alba José, Clara de Ramón i Laura Tamayo i el resultat és de clar i ampli notable. Però anem per parts.

Anna Maria Ricart signa un text molt complex, amb molts punts que es toquen per sobre però que són molt importants en el moment en que es desenvolupa la història i d'altres que són pures ratllades i que sobren del tot. L'idea de jugar amb la sexualitat i de convertir tota l'obra en un joc no és nova, és un text que veu molt dels anys 90, d'adolescent autodestructius que no saben que fer de les seves vides, encara que a l'obra tot passi en un lloc i en unes circumstàncies indeterminades. La dramatúrgia enganxa, vols saber cap on va la ratllada, a la que potser li sobren deu minuts de durada.

La direcció ha optat per convertir el petit teatre de l'Eixample en una mena de set cinematogràfic on la narrativa pertany més a aquest art que no pas a les arts escèniques, cosa que de vegades sorprèn a l'espectador i d'altres l'avorreix, submergint-lo en una sèrie de repeticions i flashbacks absurds que de la mateixa vegada que hi són podien no ser-hi.

Si hi ha un nom que sona darrerament en els espais escènics alternatius o off's de Barcelona aquest és el de la Laura Clos (Closca), poc a poc s'està fent un forat amb les seves escenografies trencadores com la que ens ocupa. Omplir les parets de roba, en un desordre ordenat sorprèn d'entrada a l'espectador que es pregunta què fa tot allò allà. Se'ls mostrarà a mitges, l'altre part s'ho hauran de'imaginar mentres completen mentalment el puzle.

Capítol apart mereix l'interpretació. Alguns ja tenien clar que la Clara de Ramon era tot un diamant interpretatiu al que li esperava una vida escènica molt llarga. Va començar amb Agost on la van veure des de la llunyania de la Sala Gran aquí a una sala petita com l'Atrium podem corroborar el que tothom ja diu, aquí s'amaga una actriu brillant.

Flors carnívores mereix polir alguns aspectes encara al laboratori abans de sortir a la llum, però l'experiment ha arribat amb èxit i ara a de trobar el seu camí per seguir creixent i millorant.

FLORS CARNÍVORES

by on 13:33
DRAMATÚRGIA: ANNA MARIA RICART DIRECCIÓ: MARC CHORNET ARTELLS INTÈRPRETS: ALBA JOSÉ, CLARA DE RAMON i LAURA TAMAYO DURADA: 1h 10mi...
Font: J.B. (elpuntavui.cat)
La Sala Atrium, amb només dues temporades i mitja, afronta la segona edició de l'Atrium Lab, un espai d'invitació a companys de viatge per presentar treballs d'experimentació amb una escenografia mínima i amb unes miniestades de dues setmanes. Jordi Prat i Coll va obrir dijous el cartell amb De quan somiava, un text dramatúrgic que cus mil trames i ressona en el món càustic i decadent de Copi. No és casualitat, Prat ja ha abordat abans aquest actor i dramaturg argentí que va ser un reclam de la Barcelona canalla de la transició.
Aquesta versió d'un monòleg que interpreten quatre actrius (Màrcia Cisteró, Sara Espígul, Berta Giraut i Fiona Rycroft) navega entre un món pop amb coreografies de temes eurovisius i un univers cruel i fosc que encarna dimonis interiors. Prat escriu a partir d'una dona derrotada: una actriu soltera i sempre abandonada, que distreu la seva amargor escrivint contes sòrdids o cantant ingènua temes més cruels del que aboca la seva composició musical. Les quatre actrius despleguen un ampli registre i contagien diversió, tot i l'ombra d'incestos, vicis i enveges. Encara es podrà veure fins al 19 de maig.
L'Atrium Lab s'allargarà fins al 30 de juny. Després de De quan somiava, s'hi presentarà El cor delator(del 22 de maig al 2 de juny), una peça que parteix d'un conte d'Edgar Allan Poe i pretén crear una atmosfera fantàstica a la petita sala del Consell de Cent. Marc Chornet planteja a Flors carnívores (del 5 al 16 de juny) uns personatges equívocs que reflecteixen la lluita pel poder, un text d'Anna Maria Ricart. Per acabar, a La grandesa d'ésser un entre tants (del 19 al 30 de juny), Laminimal Teatre Sistèmic fa evolucionar el llenguatge dels Sistemes Minimalistes Repetitius del Teatro Fronterizo i José Sanchis Sinisterra.


Als responsables de la Sala Atrium els ha vençut la recança. Cada anys reben nombroses propostes que els semblen molt interessants, però que on tenen cabuda dins la temporada comercial de la sala. Per treure's l'espina han muntat el cicle Atrium Lab, que des del 9 de maig fins al 17 de junt mostrarà tres noves propostes de joves creadors de l'escena catalans.
L'Atrium Lab, diu Raimon Molins, el director de la sala, dóna prioritat al treball humà per davant de l'infraestructura dels muntatges i vol ser una plataforma d'exhibició de propostes escèniques realitzades amb rigor i exigència per creadors que pensen més en madurar artísticament que en la rendibilitat econòmics dels projectes. Els creadors, afegeix, han tingut tot la llibertat per treballar en els seus projectes i espera donar-los més repercussió amb el cicle. En aquesta primera edició la Sala Atrium ha apostat per creadors coneguts per l'equip del teatre, però ja estan redactant unes bases per obrir la convocatòria de la segona edició.
Aquestes són les tres obres formen l'Atrium Lab:
  1. Gàbies, de Carla Torres (del 9 al 10 de maig): Una reflexió sobre les limitacions personals amb què les persones hem de conviure narrada a través de l'amistat de tres dones molt diferents. Carla Torres, que també interpreta un dels personatges, vol mostrar com evolucionen cadascuna d'elles, i com se'n surten, o no.
  2. Els desgraciats:(del 23 de maig al 3 de juny): Un text de teatre de terror, amb tocs de cinema expressionista de i les pel·lícules de Buster Keaton. Ivan Morales, que acaba de fer una temporada existosa a La Seca Espai Brossa amb Sé de un lugar dirigeix a Jordi Vilches i Bruno Bergonzini.
  3. Fa una mica de soroll (del 6 al 17 de juny). L'actor gironí, i ara també director, Albert Prat porta a l'escenari el primer text de la jove dramaturga argentina Romina Paula, un dels descobriments de la passada edició del festival Temporada Alta. 'Fa una mica de soroll' s'endinsa en la relació de dos germans que es veu truncada per l'arribada d'una cosina que fa quinze anys que no veuen.
Font: www.ara.cat