Mostrando entradas con la etiqueta SAT. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta SAT. Mostrar todas las entradas

Font: Laura Serra (ara.cat)
Avui l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) farà públiques les xifres d'espectadors de la temporada passada. Al marge de resultats apocalíptics, les sales petites i alternatives aixequen el teló de la nova temporada. La capacitat d'adaptació a la crisi d'estructures petites i tan habituades a la precarietat és un punt important a favor seu. Un altre, el treball incansable al costat del talent artístic del país. I un tercer, la relació de proximitat incomparable que s'obté en aquests espais, niu de petits fenòmens teatrals els últims anys. Oferim una tria d'espectacles que caldrà tenir en compte enguany i que ja pengen de les programacions -encara en construcció- de les sales petites.
Sala Beckett
Carta blanca a la Cia. Obskené
Amb voluntat d'apuntar el focus sobre companyies catalanes que tenen un llenguatge propi, la Sala Beckett torna a cedir el teatre a un col·lectiu creatiu -com va fer amb Indi Gest o La Guapa Teatre- perquè exhibeixi diversos espectacles que té en cartera. Obskené ha arrencat el cicle amb una estrena, Este no es un lugar adequado para morir , que explora la hipocresia, la por i la necessitat de viure en comunitat, amb actors com Pepo Blasco, Rosa Cadafalch i Oriol Genís. Fins al 6 d'octubre es veuran entre Gràcia i el Poblenou diverses peces com Trossos , L'ogret , Buenos Aires i Redaliz .
Trobar la inspiració al col·legi
En comptes de fer una residència en un país exòtic, Cristina Clemente la va fer en una escola de Gràcia, on va treballar amb alumnes en una obra de teatre. D'aquell germen en surt aquest Consell familiar, que dirigirà Jordi Casanovas primer a Temporada Alta i després a la Sala Beckett. Què passa en una llar on funciona la democràcia quan hi apareix un petit dictador?
Sala Muntaner
Un duel que dilapida una amistat
Lluís Soler i Xavier Boada donen vida a dos vells amics que comencen una discussió anodina que acabarà embrancada i amb postures irreconciliables. Ramon Simó dirigirà al gener aquest duel. Com diu el proverbi xinès, a la vida només hi ha tres coses que no tenen marxa enrere: la fletxa llançada, la paraula pronunciada i l'oportunitat perduda.
L'obra americana de Guillem Clua
Abans d'estrenar Marburg al TNC i de l'èxit de la comèdia Smiley , Guillem Clua, instal·lat als EUA, va escriure Gust de cendra . Amb una ambiciosa mirada als conflictes mundials, l'obra situa tres turistes nord-americans a Jerusalem i els creua amb dos palestins sense res a perdre. Josep Sala dirigeix l'obra, estrenada l'any passat, i que acull a l'abril la Muntaner.
Tantarantana
El Pont Flotant es vol avorrir
Després de convidar-nos a un arròs i a conèixer els seus pares, ara els integrants d'El Pont Flotant ens volen presentar un artista plàstic amic seu que la companyia valenciana admira: "Jo de major vull ser Fermín Jiménez. Vull estar sempre content i donar tan bon rotllo com ell", diuen. I aquest és el títol de l'obra. Una oda a gaudir de la vida, dels amics, de la família, de les aficions i del que ens omple, més enllà de treballar.
Flors per al 'Capullito de alelí'
És imprevisible el que pot passar quan Marta Carrasco agafi les flors delCapullito de alelí i les llanci a l'aire. Irònica, crítica i irreverent, la coreògrafa torna amb el seu equip i les tintes carregades. Després de Temporada Alta i el CAET aterra al Tantarantana.
La Seca
La revelació mallorquina
L'obra de Toni Gomila tornarà a fer temporada a La Seca el mes vinent, després d'exhaurir localitats per allà on ha passat: l'últim fenomen teatral mallorquí ha rebut una desena de premis i 10.000 espectadors. La tradicional matança del porc serveix per parlar de la memòria, de la identitat, de la desaparició de tot un món i de la pròpia comunitat.
Ombres rere el mite burgès
" La dama de les camèlies és, sens dubte, un dels grans mites burgesos. El més popular. Una història d'amor atrapada, però, per un altre dels seus preceptes: els diners, el valor del mercat i de la compravenda", escriu Hermann Bonnín. Dirigirà al març una nova mirada sobre aquell personatge novel·lat per Alexandre Dumas que uneix vici i virtut.
Aire a les noves dramatúrgies
Compromesa amb les noves dramatúrgies, La Seca acollirà espectacles que en altres temps serien radicals lliures . Hi actuarà la Societat Doctor Alonso (Club Fernando Pessoa ) i LosCorderos faran al juny la primera temporada llarga a Barcelona, on presentaran el vell projecte El hombre visible . També s'estrenarà al maig El tiempo inmóvil, d'Alejo Levis, un xou audiovisual amb un personatge a escena (Anna Alarcón).
Versus Teatre
Un mort i qui el vetlla cantant
El trio Les Cot (Anna Ponces, Maria Viñas, Elia Corral amb Òscar Peñarroya al piano) signa el seu primer espectacle, un petit musical còmic al voltant d'una cuina i un mort. Van passar pel Círcol Maldà i faran temporada al Versus el mes que ve.
Teatre Gaudí Barcelona
Desnonar els tres porquets
Música i teatre també es troben en una proposta satírica i surrealista que dirigeix Hugo Guzmán. La dramatúrgia adapta els poemes irònics de Dino Lanti, que converteix els personatges de contes clàssics en protagonistes de l'avui (els set nans estan a l'atur i l'Alícia és drogoaddicta). El quartet de corda V.O.Quartet toca i actua en un muntatge que torna a les sessions noctàmbules.
Com plantar cara a la crisi
Mentidera Teatre desconstrueix la idea d'espectacle i escampa pel Gaudí una obra feta d'escenes breus i monòlegs escrits per Matías Feldman, Carol López, Jaume Policarpo i Rosa M. Sardà. Cristina Cervià, David Planas, Mercè Pons i Meritxell Yanes són els intèrprets que acosten al públic una experiència Mgogoro , un cant optimista en temps foscos.
SAT! Sant Andreu Teatre
Estimar-se fins a l'eternitat, o no
Després d'arrencar temporada amb el projecte internacional Dancing partners , el SAT! -que consolida l'especialització en dansa i públic familiar- acollirà For ever & a day . Sense perdre l'humor, el nou espectacle de dansa-teatre de Mar Gómez es dirigeix a adults i explora el sexe, la frustració, la convivència, l'amor.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El ballarí Cesc Gelabert reprèn una petita gira del seu darrer treball, que li va merèixer el premi Butaca al millor espectacle de dansa 2012, avui mateix a Sant Andreu Teatre (SAT!). Hi serà fins diumenge, dins de la programació de DanSAT! Gelabert és un obsessiu de la dansa, “part de la nostra cultura, les seves obsessions són el nostre plaer”, sentenciava Bàrbara Raubert a El Punt Avuien una crítica arran de l'estrena al Teatre Lliure d'ara fa prop d'un any. En aquesta gira, que també circula pel País Basc, el ballarí farà estada al Teatre Municipal de Girona (27 d'abril), a l'Atlàntida de Vic (10 de maig) i a Cal Bolet de Vilafranca del Penedès (9 de juny). La mística del ballarí disfruta dels moviments pausats però sobretot projecta desplaçaments amb cames i braços que responen a les línies de fuga dels arquitectes més depurats com Mies van der Rohe.
El moviment que practica Cesc Gelabert arrossega molta memòria, és un gest eteri però que remet a un passat etern. La mística del ballarí inclou també aproximacions amb el públic: s'hi apropa i parla. Amb la seva veu suau, la seva mirada calmada amb alguna picada d'ullet simpàtica i intel·ligent. I una respiració tolerant amb l'entorn.
Gelabert V.O.+ és un treball recopilatori d'algunes composicions que es remunten 25 anys enrere. Tornant a pujar-ho a escena ensenya com el seu llenguatge de la dansa té un pòsit al qual ha estat fidel. En prop d'una hora, Cesc Gelabert pretén potenciar una trobada íntima amb l'espectador, un “heroi” (segons la definició del mateix ballarí) que s'asseu a la butaca amb ganes de conèixer més. Gelabert V.O. +incorpora tres composicions originals (amb música de Borja Ramos) a altres d'anteriors (la més antiga és del 1984) del mateix ballarí. El ballarí i coreògraf proposa donar algunes claus abans de cada peça.
Coreografia, segons Gelabert, és el pacte secret que mantenen el coreògraf i el ballarí. Una esquizofrènia creativa que, assegura, porta amb elegància. Ell mateix, admet, es traeix. Però això no el preocupa gaire: “Si una coreografia és bona, no cal fer-hi res de nou; si la interpretació és bona, tinc la sensació que no hi ha coreografia.” El seu moviment, efectivament, no envelleix.
Cesc Gelabert és pròxim a tothom, si s'hi pot atansar. Acumula 40 anys a sobre de l'escenari (30 amb la companyia Gelabert Azzopardi) però els seus èxits, en comptes d'enaltir-lo, el fan cada cop més humà. El seu cos de quasi 60 anys, encara amb una agilitat envejable, denota una història, una qualitat de moviment. Ho expressava molt clarament en un programa per a gent gran que es reprodueix al programa Actua de TV3, Dansa per a certa i incerta edat (http://www.youtube.com/watch?v=3d73DavuXEY). Busca la manera de connectar i de sorprendre's, sigui amb la gent gran d'aquell taller o amb unes sessions que va realitzar a l'Espai Lliure, Una setmana amb el públic.
Gelabert disposa d'una història íntima però també s'atreveix a fer ressonar amb la gran història de Catalunya. Va aconseguir sorprendre amb una dansa tan arrelada com és la sardana. Va inaugurar el Festival Grec 2011 amb La muntanya al teu voltant, comprovant que el canvi de punt de vista li donava un aire revelador. També la seva visita al món butoh, amb Frederic Amat a Ki, en el Grec de l'any anterior, va sorprendre els mateixos japonesos.
Ara, el SAT! ofereix l'oportunitat de contemplar, com si fos un àlbum de fotos en moviment, les arrels d'un dels ballarins més internacionals de Catalunya. La seva estètica (li agrada cordar-se el botó del coll encara que no dugui corbata) estilitza un cos preparat per respondre als estímuls del seu cor. Que no és poc.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Aquest cap de setmana (22,23,24 de febrer) l'Espai Dansat! (SAT) acollirà per primer cop a Barcelona l'espectacle d'Àngels Margarit Next. Coproduït pel CAET i Àngels Margarit/cia. Mudances, Next es una peça composada per solos, duets i trios d'Isabel López, Koldo Arostegui i Lourdes Solà, tres intèrprets que exploren la comunicació física entre les persones en una situació de partitura improvisada. 

La mà es converteix en una eina d'una tecnologia sofisticada en comunicació directa amb el cervell. La mà i tocar estableixen una infinitat de signes que serveixen als seus intèrprets per comunicar-se i interactuar en la creació i composició de moviment.

L'espai escènic es manté nu i el video es converteix en l'element escenogràfic que s'ha muntat a partir de paisatges d'ombres explorat per Margarit amb la col·laboració de Núria Font en la gravació.


Trajectòria 

La companyia de l'Àngels Margarit inicia el seu recorregut l’any 1985 i pren el nom del seu primer espectacle, Mudances. És una companyia dedicada a la creació contemporània en diferents formats escènics. Els eixos d’interès són la dansa i l’espai, així com la investigació de llenguatge i poètica pròpies. Des de l’inici, el seu treball inclou la recerca i la interrelació amb altres disciplines artístiques com la música, la fotografia, el vídeo, etc.

Àngels Margarit ha estat guardonada pel Ministerio de Cultura amb el Premi Nacional de Dansa 2010 en la modalitat de creació.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: J.B. (elpuntavui.cat)
El festival Dansat!, originàriament, oferia pels volts de Setmana Santa un cartell d'espectacles i els feia coincidir amb un taller per a interessats a aprofundir en la dansa contemporània. Aquest any, a part de canviar de dates, també ha demostrat una forta voluntat d'obrir el sector molt més enllà del món professional. Un bon exemple són els tallers que la companyia anglesa Ludus Dance, amb 35 anys d'experiència, està fent aquests dies a la Graner. Han impartit sessions a alumnes de primària (50), secundària (50) i també a professors d'educació física i ballarins (20). Diumenge al matí tanquen els tallers amb una sessió familiar (30). El cartell d'espectacles, que va començar dimarts, s'allargarà fins aquest diumenge a l'escenari del Sant Andreu Teatre (SAT!). Destaca l'estrena de l'espectacle familiar Upps, de la companyia Nats Nus Dansa (diumenge, 17.30 h). Avui es presenta Suite#1, formada per dues coreografies Radio Station de Gustavo Ramírez i Línea horizontal del coreògraf Daniel Abreu, que ballarà la companyia valenciana Proyecto Titoyaya.
El sector de la dansa ja fa anys que reivindica que s'integrin les arts escèniques en el currículum pedagògic dels alumnes, com ja és habitual en països com França, Anglaterra i Alemanya. Si el teatre, troba complicitat sovint amb els mestres de literatura, la dansa no hi veu fils des d'on fer-se pròxima als alumnes.Thomas Noone, assessor de dansa del SAT! i director del Dansat!, explica que en les sessions de Ludus Dance, amb un col·lectiu molt divers, s'han centrat a oferir eines per poder treballar a les escoles de totes les edats. Els professors inscrits tenen interès a incloure la dansa en el seu horari però no tenen prou formació.Amb aquesta situació, encara resulta més paradoxal la queixa d'un sector d'exalumnes de l'Institut del teatre (tant en especialitat de teatre com de dansa) i amb crèdits aprovats per a la formació, que la legislació actual els obliga ser llicenciats d'una altra carrera per poder accedir a ser metres de dansa en les escoles reglades. L'Associació d'Actors i directors professionals de Catalunya ja revelaven que aquest nou itinerari podria suposar una alternativa estable a la dificultat d'accedir a la cartellera d'un grapat de professionals.
Barris en dansa
La novena edició del festival també ha integrat un projecte d'Alvaro de la Peña, de la companyia d'Iliacán: Barris en dansa. Es tracta de convidar la gent del carrer a participar en una coreografia comunitària. L'experiència ja l'havien fet en pobles anteriorment però aquest any s'han endinsat a Barcelona: “temíem que en una ciutat amb tanta oferta cultural tindríem menys èxit d'assistència però no ha estat així, n'estem molt contents”, diu De la Peña. Pel coreògraf la peça evidencia que la gent s'ha d'apropiar de la cultura: no és exclusiva dels artistes. Zak! es va estrenar dimecres al SAT! i comptava amb un centenar de persones. Aquesta peça es repetirà diumenge a l'Espai Jove la Fontana i els dies 1 i 2 de desembre a la fàbrica de creació Graner.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Ocho compañías de danza de Catalunya, la Comunidad Valenciana y la de Madrid se unirán en un espectáculo conjunto este sábado en el SAT! Sant Andreu Teatre para llamar la atención sobre la crisis que sufre el sector.

¡Queremos bailar! está organizado por la Federación Estatal de Compañías y Empresas de Danza (FECED), el SAT! Sant Andreu Teatre y la Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. En el escenario se podrá ver a las compañías Erre que Erre, Cobosmika, Cienfuegos Danza, Ibérica de Danza, Otra Danza, La Veronal, Sol Picó y Cesc Gelabert; las dos últimas, a través de la proyección de extractos de sus recientes trabajos. La entrada costará un precio simbólico de seis euros.Según ha explicado la vicepresidenta de la FECED, Fani Benages, este jueves en un comunicado, el objetivo es "reivindicar la danza como parte fundamental de la cultura, como un arte rico y también necesario en la sociedad". "Aunque hay muy buen nivel creativo en general, necesitamos más estructuras de apoyo, más visibilidad y más compromiso de los políticos y gestores", concluye.

Fuente: EP vía www.lavanguardia.es
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,
Renovar-se o morir. La dansa, com tot art, necessita mirades noves que explorin camins diferents. I això és el que oferiran el Mercat de les Flors i el Sant Andreu Teatre SAT! entre avui i diumenge. La vuitena edició de Dansat s'inaugura avui a Sant Andreu amb un doblet de coreògrafes emergents. Christine Cloux presentarà Bellas durmientes, obra amb què ha guanyat el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana com a millor intèrpret i millor espectacle. També actuaran Sau-Ching Wong i Paloma Muñoz, dues creadores residents a Barcelona que exploren els límits de l'ésser humà a Her name is hyseria. I demà serà el torn de LaMov, interessant companyia aragonesa fundada per Víctor Jiménez, deixeble de Béjar.

El Mercat de les Flors, per la seva banda, exhibeix els primers fruits del projecte europeu modul-dance que potencia nous talents. La francesa Perrine Valli debuta avui amb una obra que aborda la prostitució amb una banda sonora que va de Billie Holliday a PJ Harvey. Dijous, Kaori Ito, que ha treballat amb cracs com Alain Platel, Sidi Larbi Cherkaoui i Phillipe Découflé estrenarà el curiós Islands of no memories.Dissabte que ve serà el torn de Tabernacle, que és una impactant peça de l'irlandès Fearghus Ó Conchúir sobre la reacció dels catòlics al seu país arran de l'escàndol dels abusos a menors per part de l'Església catòlica.

Font: Marta Cervera (www.elperiodico.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,