Mostrando entradas con la etiqueta Manuel Barceló. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Manuel Barceló. Mostrar todas las entradas


Font: E.V. (elpuntavui.cat)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu ho compartien quasi tot: la passió per les classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'ambient engrescador de la Residència d'Estudiants, l'amistat amb Eduard Valentí, Mercè Montañola, Lola Solà i la lleial Amàlia Tineo, l'enlluernament pel Mediterrani en el revelador creuer universitari de 1933, l'amor a la poesia, el convenciment que tot dos eren de foc. Però els van separar dues espases funestes: la guerra i la mort. Espriu, d'esperit més conservador, no compartia el fervor revolucionari del seu amic, que al capdavall hauria d'aplacar-lo quan una tuberculosi va obligar-lo a recloure's al sanatori del Brull, on va morir abans de fer els 25 anys.
Flames a la fosca, un espectacle estrenat el juliol passat al Mercat de les Flors dins la programació del Grec, reconstrueix l'amistat entre els dos poetes, coincidint amb la celebració dels seus centenaris (tots dos van néixer el 1913), imaginant un Espriu que aprèn a fer-se gran amb el pes de la culpa i el record de l'amic mort, invocant-lo com un espectre benefactor. Amb un títol inspirat en un dels poemes de Rosselló-Pòrcel (“Tota la meva vida es lliga a tu / com en la nit les flames a la fosca”, dedicat a la seva Mallorca natal), l'espectacle es presenta avui al Teatre Catalunya de Santa Coloma de Farners (19 h), sota la direcció de Teresa Vilardell i interpretat per Manel Barceló, Salvador Miralles i Fina Rius. L'obra, en la qual ha col·laborat l'Ajuntament de Santa Coloma, retrata un Espriu encara poc conegut, un poeta emocionat que, en companyia d'Amàlia Tineo, continua evocant amb dolor l'amic perdut de la joventut encara als anys seixanta, per mitjà de les cartes que van intercanviar, de poemes, pròlegs i entrevistes.

Homenatge al cardenal Jubany

Aquest any també es commemora el centenari del cardenal Narcís Jubany (1913-1996), bisbe de Girona entre 1964 i 1971, i arquebisbe de Barcelona fins al 1990. Fill de Santa Coloma, la seva vila natal l'homenatjarà avui amb el descobriment d'una placa en memòria seva a la mateixa església on va ser batejat (12.30 h). Dijous s'inaugurarà a la Casa de la Paraula (20 h) una exposició commemorativa amb objectes personals i fotografies que documenten la seva relació amb la vila, i posteriorment el doctor Antoni Matabosch impartirà una conferència sobre la seva figura amb el títol El cardenal Jubany. Un colomenc al servei de l'Església, de la cultura i del país.


TEXT: SANTIAGO RUSIÑOL
DRAMATÚRGIA: PABLO LEY i CARME PORTACELI
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: BORIS RUIZ, MANEL BARCELÓ, DAVID BAGÉS, LLORENÇ GONZÁLEZ, GABRIELA FLORES, MONTSE PÉREZ, CARME GONZÁLEZ, ALBERT PÉREZ, CRISTINA SIRVENT, NEUS BERNAUS i els músics: DANI NEL·LO, JORDI PRATS, FRANCISCO SUÁREZ, MIQUEL ÀNGEL CORDERO i ANTON JARL
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)


Després de dotze anys torna al Teatre Nacional de Catalunya el clàssic de Santiago Rusiñol. En els últims anys hem pogut veure versions de tot tipus, però mai una revisió de l'obra com la que han fet Pablo Ley i Carme Portaceli. De l'obra original publicada en 1907 i ambientada en les costums del segle XIX només en queda la història dels personatges. La nova versió s''ubica al segle XX, des de la dictadura de Primo de Rivera (1923) fins a la mort de Franco (1975).

Amb el canvi de dates, no només deixa de tenir sentit molt dels costums que apareixen en l'obra de Santiago Rusiñol, aquella forma de viure de la nova classe social burgesa, sinó que es perd bona part de la essència dels personatges. A més Pablo Ley i Carme Portaceli han donat excessiu protagonista a la Història, fent a les transicions resums excessivament llargs del que va passar social, política i culturalment durant aquells anys.

Si ens centrem en la història del personatges, la mateixa que a l'original de 1907, trobem a un genial David Bagés fent de Esteve, amb uns tocs magistrals de surrealisme. Miquel Barceló torna a brillar donant vida al Senyor Ramon i Boris Ruiz es regala un exquisit avi. De la resta del repartiment, una moderada Gabriela Flores com Tomaseta i un jove promesa a l'alça Llorenç González com Ramonet.

La Sala Gran s'obre un cop més a allotjar una escenografia majestuosa, que només es pot presenciar en una sala com aquesta. Amb un tractament visual extraordinari, una gran pantalla convertible ens mostra els fets històrics a base de projeccions i els músics compleixen la seva funció per fer més curtes les transicions.

Carme Portaceli signa aquesta renovació del clàssic amb encert i d'aquesta manera el TNC compleix la seva tasca de modernitzar els clàssics catalans i fer-los propers al públic.