Mostrando entradas con la etiqueta Joan Maria Segura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Joan Maria Segura. Mostrar todas las entradas


AUTORÍA: MARIA MOLINS y BÁRBARA GRANADOS
DRAMATURGIA: JOAN MARIA SEGURA, BÁRBARA GRANADOS y MARIA MOLINS
DIRECCIÓN: JOAN MARIA SEGURA BERNADAS
COMPOSICIÓN MUSICAL: BÁRBARA GRANADOS
INTÉRPRETES: MARIA MOLINS, BÁRBARA GRANADOS, DICK THEM y MIQUEL MALIRACH
DURACIÓN: 80min
FOTO: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: GREC 2017 FESTIVAL DE BARCELONA, SALA MUNTANER y VELVET EVENTS S.L.
SALA MUNTANER (GREC 2017)


Esta edición del Grec 2017 la he acabado en sala y en lo que se denomina Grec Ciutat. Después de dramas, comedias y experiencias de todo tipo, me sumergí en el mundo del cabaret. Esa ansiada y recordada Barcelona de los años 20 y 30, donde el Paral·lel era un Broadway en pequeño. Maria Molins y Bárbara Granados recuperan su esencia en clave femenina y al mismo tiempo por las tablas de la Muntaner se pasean un sinfín de personajes: Maria Aurèlia Campany, Mary Santpere, Ángel Pavlovsky, Guillermina Motta… y si nos descuidamos Shakespeare, y no no es muchos descuido, el Bardo inglés hace acto de presencia. Nada parece estar reñido con el cabaret.

Para los que hemos seguido con más o menos asiduidad la carrera profesional de Maria Molins, sabemos que la llaman para hacer dramas, algunos de esos de cortarse las venas, no hay nada más que pensar en su personaje la Purga (TNC. Dir. Ramon Simó). Se podría decir sin miedo a equivocarse que en CabaretA se desmelena. Sorprende verla interpretar personajes, situaciones tan cómicas. Es todo un alivio, y realmente el punto musical del espectáculo acentúa la parte cómica de las escenas de texto y los geniales movimientos aportados por una dramaturgia y dirección de todo un conocedor en este tipo de género, Joan Maria Segura. Se nota su toque, su aportación al montaje, el ritmo que le ha otorgado, sobre todo para controlar las transiciones, que en este tipo de montajes son uno de los momentos clave.

Bárbara Granados es el contrapunto multidisciplinar del montaje. No sólo aporta una interesante banda sonora (acompañada de Miquel Malirach y Dick Them), con algunas genialidades como la adaptación magistral del Bohemian Rapshody de Queen, que en su versión hablará entre otras cosas de la corrupción catalana. También cabe destacar su aportación entre canción y canción, cómo hacer música con unos instrumentos ‘especiales’.

CabaretA es un espectáculo con alto contenido crítico. Nadie está a salvo: Rajoy y sus problemas lingüísticos, la gente tóxica que nos rodea, los homófobos (brillante y surrealista la historia de Evaristo), el papel de las mujeres en las artes escénicas a nivel Catalunya, la Castor, los cursos de formación de Andalucía, el referédum o el sorprendente momento de los Días Mundiales de algo… 

Dos semanas se quedan cortas para que el público se pueda deleitar con un cabaret poco convencional como el que se han marcado Maria Molins y Bárbara Granados. CabaretA es un espectáculo de teatro - concierto con grandes dosis de humor que se merece una temporada más larga en las tablas barcelonesas. Verano y vacaciones mediante para que en septiembre con la llegada del otoño sea posible encontrarlo otra vez en las salas. ¡Qué viva el cabaretA!

CABARETA

by on 18:48
AUTORÍA: MARIA MOLINS y BÁRBARA GRANADOS DRAMATURGIA: JOAN MARIA SEGURA, BÁRBARA GRANADOS y MARIA MOLINS DIRECCIÓN: JOAN MARIA SE...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,

AUTOR: JOSÉ PASCUAL ABELLÁN
DIRECCIÓN: JOAN MARIA SEGURA i BERNADAS
INTÉRPRETES: MUNTSA RIUS y ROSER BATALLA
DURACIÓN: 1h 5min
PRODUCCIÓN: VANIA
SALA MUNTANER

Dos mujeres se encuentran en la sala de espera de una consulta psiquiátrica. A primera vista pocos puntos en común. Una ejecutiva a la que sólo le preocupa su trabajo y una ama de casa a la cual la soledad ha podido con ella y le ha llenado la vida de tics y de manías que a más de uno de parecerían estúpidas pero que nos regalan un buen puñado de momentos cómicos.

Aunque hay muchas características que separan las vidas de ambas protagonistas, ocupan un lugar en esta sala de espera psiquiátrica, están juntas en la misma línea, la que separa la locura del sentido común. Y esa línea es tan delgada que...

Roser Batalla aporta al personaje una rigidez milimétrica, en cierto modo, excesiva, incomoda su presencia, no hay lugar para una mínima empatía con el personaje. Es frío, sólo los últimos diez minutos que sirven para romper todos los esquemas, entonces se produce la magia. Por contra, Muntsa Rius asume un papel, que puede sacar de las casillas a más de uno, pero que se rebela con una gran intensidad, nos gana con sus momentos cómicos, con ternura y convence hasta con el giro final. Creo que no la había visto en un montaje no musical y es un buen momento para decir que no necesita de notas musicales para demostrar que su potencial va más allá de cualquier música.

Minimalismo en la escenografía, para una historia de no necesita más que dos buenas actrices y un director que las sepa dirigir. En este caso, Josep Maria Segura ha conseguido que en poco más de una hora nos creamos el texto, caigamos en la trampa y nos volvamos Boges. ¡Maldita línea no la he visto!

BOGES

by on 19:18
AUTOR: JOSÉ PASCUAL ABELLÁN DIRECCIÓN: JOAN MARIA SEGURA i BERNADAS INTÉRPRETES: MUNTSA RIUS y ROSER BATALLA DURACIÓN: 1h 5min P...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
La carrera del dramaturg Esteve Soler va fer un salt mortal el 2007. Va ser seleccionat entre 646 autors per participar en el festival de teatre més important d'Alemanya, el Theatertreffen, amb una obra escrita en català anomenada Contra el progrés. De resultes d'aquella lectura, l'obra es va convertir en un èxit fulgurant a Europa, tot i que a Catalunya només va aconseguir dos petits forats a la cartellera. Les estrenes es van anar succeint amb noves traduccions fins a arribar a les nou actuals: castellà, anglès, francès, italià, alemany, danès, txec, romanès i grec.
Soler va escriure després dos textos més que completen la trilogia Contra: Contra la democràcia (2011) i Contra l'amor (escrita el 2009 i estrenada el 2012 a Atenes), dues obres que es van contagiar de l'èxit de la primera i que ja s'han estrenat en diversos teatres de tot el món. La temporada 2012-2013 Soler té 18 produccions en cartell per mig món. Per primera vegada a l'Estat, dissabte es podran veure els tres espectacles seguits al Teatre Alegria de Terrassa. Serà una marató de teatre (de les 5 de la tarda a quarts d'11 de la nit) en què s'oferirà dorsal i avituallament als participants (el teatre té 250 localitats). L'experiment ja s'ha provat a Ginebra amb èxit. Després de Terrassa es farà durant tres diumenges a La Seca de Barcelona (aprofitant que Contra l'amors'hi estrena l'11 d'abril i hi fa temporada) i es repetirà al Kursaal de Manresa el 18 de maig.
Les tres obres, més enllà del títol, tenen diversos punts de contacte tant en la forma -l'estructura en set peces que utilitzen gèneres diferents, i alguns tan oblidats com el gran guinyol o el burlesc- com en el contingut. Progrés , amor , democràcia "són paraules que eren positives, i que la contemporaneïtat ha anat transformant en negatives", explica. "Hi ha gent que parla del progrés econòmic però s'oblida del progrés humà; es parla de democràcia i s'oblida la democràcia real que es va reivindicar el 15-M; i el consumisme ha afectat també les relacions més íntimes".
Excitar el sentit crític
Malgrat el títol de la trilogia, Contra, i malgrat el to lacònic, fosc i apocalíptic que poden tenir alguns dels fragments, Soler assegura que no ha creat un artefacte ni cínic ni pervers. Però sí incòmode. "Les obres parteixen de la comèdia, però s'hi introdueix un element de terror. Aquest xoc de gèneres produeix un distanciament brechtià a l'espectador i li excita el sentit crític. L'objectiu no és fotre un cop de martell al cap del públic sinó provocar-li una sèrie de reflexions", afirma l'autor.
Darrere de cadascun dels capítols hi ha anys de recerca sobre cada tema. Soler, que també és professor de dramatúrgia a l'Obrador de la Beckett, elabora complexos esquemes teòrics i després els concentra en tesis que serveix amb imatges i recursos escènics originals. "Es tracta de donar una visió calidoscòpica de cada tema, oferir set punts de vista que fins i tot poden ser contradictoris -explica-. Per això és molt sorprenent el ressò que han tingut les obres, perquè és un teatre més aviat underground i està tenint la repercussió de teatre comercial".
La trilogia recupera les dues produccions ja estrenades a Catalunya i n'hi afegeix una de nova. Tot i que tenen dos directors diferents (la primera, Joan Maria Segura, i les següents, Carles Fernández Giua), guarden certa coherència estilística. Però sobretot conceptual.
A Contra el progrés Esteve Soler es planteja a qui beneficien els avenços i si són realment bons per a la humanitat o caldria aturar-los. Contra la democràcia és un text escrit un any abans del moviment dels indignatsperò que combrega amb les seves tesis: posa en qüestió qui ostenta veritablement el poder en les nostres democràcies. I Contra l'amor planteja com el materialisme ha objectualitzat les persones: "Apreciem els altres com si fossin objectes, i juguem amb les emocions de manera més egoista i menys humana".
Les paraules claus de les obres són consumisme, velocitat i, sobretot, deshumanització. "Aquest camí és ferm i devastador, però cal tenir esperança. Es pot canviar. Mai hem sigut tan conscients que no estem en el bon camí. Hem trobat una manera d'entendre el món que ens destrueix i alhora ens satisfà. Estem molt ben acostumats. I el dia que vulguem canviar el món haurem de renunciar a coses que desitgem".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

AUTOR: RUBÈN MONTAÑÁ i TONI SANS
AUTOR MÚSICA: ARTHUR SULLIVAN
DIRECCIÓ: JOAN MARIA SEGURA
INTÈRPRETS: LALI CAMPS, ANNA ALBORCH, RUBEN MONTAÑÁ, ALBERT MORA, MARIA SANTALLUSIA, TONI SANS, FRANCESC MORA (piano)
DURADA: 1h 40 min
PRODUCCIÓ: EGOS PRODUCCIONS
CLUB CAPITOL

Ruddigore o la nissaga maleïda és un bon exemple de com fer un musical sense grans pressupostos però amb les idees força clares i amb unes bones interpretacions tot és possible. Després de passar per diversos teatres de Barcelona, fins al 4 de novembre s'ha instal·lat en el Club Capitol.

Sense escenografia, només parets negres, per allò d'anar a conjunt amb els seus terrorífics personatges i uns quadres i una catifa vermella a la segona part. Però no us penseu, no hem vingut a passar por, sinó a riure. Amb els seus divertits i rocambolescs gags que intercalen entre cançó i cançó.

Però això és un musical i la música i les lletres són el millor de l'espectacle. Meravellosament teixides en el conjunt del muntatge i amb unes veus de primera. 

 Egos Teatre tornar a recrear un atmosfera pròpia només amb interpretacions i veus extraordinàries. No cal grans posades en escena, només talent, i d'això a aquesta companyia en sap. Felicitats!
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,