Font: Laura Serra/X. Cervantes (ara.cat)
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, encara no ha rebut cap trucada del ministeri de Cultura per avaluar els pressupostos del seu ram. Però les xifres ja són públiques amb detall i la tisorada a la cultura al global de l'Estat, que frega el 30%, és encara més greu a Catalunya, on arriba al 50%. Ahir Mascarell va tornar a repetir que la situació és "molt greu".
"L'Estat sempre havia participat en la cultura catalana, i estava present en institucions com el Macba, el Liceu... La nova proposta trenca les regles del joc històriques del finançament de la cultura a Catalunya. Implica que l'Estat abandona els sistema cultural català", va dir.
Reinventar els grans equipaments
El Gran Teatre del Liceu és una de les institucions més perjudicades i, d'un pressupost ja minvat, perdrà més de tres milions del ministeri, que aportava el 45% de les subvencions. "No ho puc acceptar. Hem de posar tota l'energia perquè no afecti els escenaris i ho puguem compensar buscant nous recursos, sent més imaginatius. O ens carregarem la institució", apunta Joan Francesc Marco, el director del Liceu. La conclusió és la mateixa per a Bartomeu Marí, director del Macba, però el mètode no. Davant la retallada d'un terç de l'aportació del ministeri, una "sorpresa desagradable", aposta per desplegar "el pla D": reduir l'activitat expositiva a mostrar fons de la seva col·lecció. I llança una reflexió als polítics sobre el model de cultura pública: "El país ha d'apostar per una sèrie de coses i renunciar a d'altres. No té sentit tenir tothom asfixiat", afirma Marí. El MNAC patirà la mateixa asfíxia i Pepe Serra està estudiant escenaris possibles des de la setmana passada.
El Mercat de les Flors és una altre dels damnificats: perd el 50% del pressupost, una retallada al nivell del Palau de la Música, l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Miró. Francesc Casadesús, director del Mercat, ja havia presentat una temporada retallada i tenia com a credencials una gestió econòmica impecable. En calent, només té clar que la retallada no afectarà la temporada en curs per respecte als artistes. A tots els espais, la dràstica retallada els ha enxampat amb la temporada i el pressupost tancats.
Barcelona, la marginada
La capitalitat de Barcelona és una de les grans víctimes del ministeri. Fa dos anys, per al finançament dels grans equipaments de la ciutat, el ministeri va donar a l'Ajuntament 10,7 milions. El 2011 van passar a 9,5 milions, però el 2012 ja se'n van pressupostar 3,6 i en van pagar només 1. Enguany és zero. "La imatge de Barcelona se'n pot ressentir molt, és una amenaça important per al sistema de grans equipaments", diu el regidor de Cultura, Jaume Ciurana. I hi afegeix: "Han jugat a debilitar l'ecosistema, a consciència o per desídia". Tot i que es nega al "darwinisme cultural", diu que volen "salvar-ho tot", el que sí que es podria qüestionar és el sistema de governança dels equipaments si, com diu Mascarell, l'Estat toca a retirada.
Sales i festivals sense subvenció
El govern ja havia avisat que tenia intenció de retallar les subvencions nominatives, creades el 2002. I ha complert: de 54 n'han quedat només 17. Festivals estratègics com els de la Costa Brava, el Temporada Alta, el Grec, i cites com el Saló del Còmic i la Fira Trapezi s'han quedat sense subvenció directa. Hauran de recórrer a la concurrència pública. Alguns hi podran optar, d'altres no. Toni Casares, de la Sala Beckett, veu "mala peça al teler" perquè es queda sense 74.000 euros d'un pressupost de menys de mig milió d'euros. "Hem capejat la retallada reduint la despesa, limitant estructura. Haurem de deixar l'espai de l'Obrador. Aguantarem fins a finals d'any, però ens plantejarem si hem de tancar o no, si hem de deixar de ser la Beckett i ser una altra cosa".
El director del Festival de la Porta Ferrada, Albert Mallol, espera poder gratar una altra subvenció que iguali el 6% de l'última aportació ministerial, però es queixa de la "incertesa" que suposarà a l'hora de fer la programació de l'any vinent, quan havien de commemorar 50 anys. "És lamentable -diu-. Serà un pas enrere en cultura, sobretot en festivals eclèctics que programem coses comercials i no comercials". Estava menys preocupat Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, un festival que també deixa d'existir per a Madrid. "A nosaltres ens toca batallar amb el que hi ha. Era més difícil la situació de després del franquisme", diu, traient-hi ferro.
Tampoc no hi ha partida als pressupostos per a equipaments aprovats com la Biblioteca Provincial i l'Arxiu Històric de Girona.
