FITXA ARTÍSTICA

TEXT: AMBROSI CARRIÓN
DIRECCIÓN: RAMON SIMÓ
INTÈRPRETS: MARIA MOLINS, MANEL BARCELÓ, ARTUR TRIAS, ROSA CADAFALCH, IVAN BENET, PEPO BLACO, JULIÀ BARCELÓ, JORDI PUIG "KAI", JORDI LLOVET i els músics de LISBOA ZENTRAL CAFÈ.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA



Autor desconocido per la gran majoria del públic davant d'un més que conegut argument. Un cap militar, vencedor d'una guerra, proposa a l'esposa d'un rebel, reu de mort, bescanviar la vida del marit per una nit d'amor. Però el que podia ser la mateixa història de sempre, en les mans de Carrión es torna una història d'amor i abandonament.
Una gran Maria Molins dóna vida a l'abnegada esposa que està disposada a tot per salvar la vida del seu marit, fins que una nit de fals amor és converteix en una nit de veritable amor. Per donar-li la réplica, i que es manté a la mateixa alçada interpretativa, Manel Barceló, el Capitel·lo.
La resta del repartiment ajuda a fer que de l'obra una de les millors d'aquesta temporada.

La sala petita acull temporada rere temporada les millors representacions del TNC. I aquesta és una mostra. La força interpretativa dels protagonistas d'aquesta obra deixen molts pocs punts de discusió. Les escenografies del Nacional són sempre magnífiques, per on els personatges es mouen com peixos en l'aigua.

Darrerament la música es un altre dels protagonistes de les obres del TNC i aquesta no anava a ser menys. Els intervals i els silencis queden trencats per la música, del saxo i del piano entre altres.

Un clar encert d'aquesta temporada rescatar aquesta peça de museu.

LA DAMA DE REUS

by on 21:50
FITXA ARTÍSTICA TEXT: AMBROSI CARRIÓN DIRECCIÓN: RAMON SIMÓ INTÈRPRETS: MARIA MOLINS, MANEL BARCELÓ, ARTUR TRIAS, ROSA CADAFALCH, ...


El Govern ha acordat concedir la Medalla o la Placa al treball President Macià 2008 a l'actriu Anna Lizarán, al perruquer Lluís Llongueras, a la dissenyadora Totón Comella, al sindicalista Diosdado Rebollo, a l'empresa Borges i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), entre d'altres.

Les 22 medalles i les set plaques President Macià volen recompensar tant treballadors com empreses pels seus mèrits laborals i la seva contribució a l'impuls de l'economia catalana. Són un reconeixement als treballadors i als empresaris que s'han distingit per la dedicació, la constància i l'esperit d'iniciativa a la feina.

Es premia les empreses i entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l'ordre laboral. La concessió d'aquests guardons, que es van crear el 1938, és oberta a qualsevol persona o entitat.

El Govern ha reconegut amb la Medalla President Macià l'actriu i directora Anna Lizarán, pel seu esforç per impulsar el teatre català, primer a 'Els Comediants' i al Teatre Lliure. També rebrà el guardó Lluís Llongueras, per la seva visió de la perruqueria i la seva voluntat d'innovació en el sector.




FITXA ARTÍSTICA

TEXT: DOUG WRIGHT
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: MARTA ANGELAT
INTÈRPRET: JOEL JOAN
PRODUCCIÓ: LA VILLARROEL
TEATRE VILLARROEL



Aquesta obra és un viatge entre els sexes, sense arribar mai ha diferenciar gaire què és masculí i què és femení. Doug Wright ens presenta la vida de Charlotte von Malsdorf, un travestit alemany que ens explica la seva vida i com rerefons tot la història europea des de els anys vint des de els seu petit refugi, el seu museu, ple de magnetòfons.

Marta Angelat ha aconseguit que en determinats moments de l'obra poden veure al Joel Joan interpretar un personatge que surti d'ell i no sigui ell mateix. Joel Joan s'ha entregat tant aquest projecte que porta a sobre Charlotte tot el dia. Perquè aquest meravellós cabell no és perruca com molt ho publicita ell sinó que s'ha tenyit perquè considera que així faria més creïble el seu personatge.

Amb un escenari decorat amb magnetòfons disposats en una prestageria on hi caben la resta de mobles que li calen a l'espectacle.

Un drama però amb humor. Una obra recomanada per a tots els fans de la inconmesurable personalitat del Joel Joan, que impregna cadascú dels minuts que la componen, en que deixa el seu segell personal. No dóna per més, i a aquestes alçades tampoc se li demana.


JO SÓC LA MEVA DONA

by on 17:41
FITXA ARTÍSTICA TEXT: DOUG WRIGHT TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: MARTA ANGELAT INTÈRPRET: JOEL JOAN PRODUCCIÓ: LA VILLARRO...



FITXA ARTÍTICA
TEXT: SERGI LÓPEZ y JORGE PICÓ
DIRECCIÓ: JORGE PICÓ
INTÈRPRET: SERGI LÓPEZ
PRODUCCIÓ: SETZEFETGES ASSOCIATS S.L
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA



Va ser tota una llàstima que per culpa d'una afònia, més de la meitat de les persones que podien accedir a aquesta Sala Tallers es van quedar amb les ganes. Per als que van poder gaudir de l'espectacle, van sortit amb l'impressió d'haver vist una de les millors obres que s'havien representat a Barcelona darrerament. Es notava els recursos interpretatius del Sergi López, adobat després d'anys de dedicació exclusiva al cinema. Una gran obra, un text que ajuda al coneixement d'un mateix, per donar a conèixer tots aquestos "jo" que tenim dintre nostre i que en molt poques ocasions els deixem sortir. Era tot un meravella per als sentits, que com totes les meravelles va durar ben poc.

Més informació: www.nonsolum.cat

NON SOLUM

by on 17:20
FITXA ARTÍTICA TEXT: SERGI LÓPEZ y JORGE PICÓ DIRECCIÓ: JORGE PICÓ INTÈRPRET: SERGI LÓPEZ PRODUCCIÓ: SETZEFETGES ASSOCIATS S.L TEATRE NAC...


FITXA ARTÍSTICA
TEXTO: JUAN MAYORGA
DIRECCIÓN: JOSÉ LUIS GÓMEZ
INTERPRETES: José Luis Alcobendas, Julio Cortázar, Israel Elejalde, Susi Sánchez, Fernando Sansegundo.
PRODUCCIÓN: CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL y TEATRO ABADÍA
TEATRO NACIONAL DE CATALUNYA

Y de tortugas a perros, pero en esta ocasión la esencia de la personificación se pierde por el camino. ‘La paz perpetua’ pretende ser una metáfora de un entorno amenazado por la amenaza terrorista desde los ojos de unos perros entrenados para proteger al mundo, una analogía de los cuerpos de seguridad militarizados.

La obra se pierde al querernos explicar cómo se sienten estos perros, lo que padecen para llegar a ser los mejores y poder salvar al mundo de uno de los mayores horrores de la nueva década. A pesar de su corta duración, a penas una hora y cuarto, el espectador mira atónito como entre ladridos y demás sonidos de la especie canina, se ‘entrena’ a estos animales para liberar al mundo de la amenaza sin ningún tipo de piedad.

Gritos, sonidos estridentes, cambios de luces constantes, una escenografía moderna, un ascensor que sube y baja por donde entran y salen los personajes, todo para nada. Porque la obra esta falta de significada, de algo de la englobe y que haga que el espectador no salga de la sala con la sensación de haberse perdido en el bosque de las palabras del autor.

Tal vez la irracionalidad que respira la obra, sea porque el mundo en el que vivimos la padecemos. Pero el argumento se pierde por lugares de los que es imposible salir, el tiempo en el que los personajes perros se disputan formar parte de la unidad antiterrorista es demasiado amplio y la lucha se hace interminable a los ojos del espectador.

A pesar del esfuerzo interpretativo de los actores, la debilidad del texto hace que la obra caiga por su propio peso. Una pena para lo que nos tienen acostumbrados tanto el Centro Dramático Nacional como el Teatro Abadía.

LA PAZ PERPETUA

by on 23:32
FITXA ARTÍSTICA TEXTO: JUAN MAYORGA DIRECCIÓN: JOSÉ LUIS GÓMEZ INTERPRETES: José Luis Alcobendas, Julio Cortázar, Israel Elejalde, Susi S...


FITXA ARTÍSTICA
TEXTO: JUAN MAYORGA
DIRECCIÓN: ERNESTO CABALLERO
INTÉRPRETES: Carmen Machi, Vicente Diez, Susana Hernández y Juan Carlos Talavera.
PRODUCCIÓN: TEATRO EL CRUCE y TEATRO ABADÍA
TEATRE ROMEA

Harriet es una totuga, es la tortuga de Darwin. Hasta aquí todo es historia. Pero durante casi dos horas, Harriet es mucho más que una tortuga. Harriet habla y nos explica su historia, porque está a punto de cumplir doscientos años y tiene mucho que contar. Y nos explica todos los hechos históricos que ha presenciado, desde abajo, desde los pies del mundo, el marxismo, el caso Dreyfus, las dos guerras mundiales, la revolución rusa, el nazismo. Lo que se ha explicado y lo que no. La evolución humana de dos siglos vistos desde la perspectiva de una tortuga que evoluciona tomando características propias de los seres humanos.
Si bien es cierto que Juan Mayorga nos presenta una fábula, una historia para que el público pueda reírse de las desgracias ajenas y no tan ajenas. Harriet tiene puntos de Gregorio Samsa pero es la historia al revés, una tortuga que fue evolucionando hasta ponerse erecta, hablar y poder caminar y Gregorio Samsa de la noche a la mañana se convirtió en un bicho, en un escarabajo.
En este cuento, la tortuga, genial, brillante, sublime (y todos los adjetivos que al espectador se le puedan pasar por la cabeza, porque no hay palabras) es Carmen Machi, que con este papel ha demostrado que hay vida después de salir de la caja tonta, y cuánta vida. A su lado grandes actores todos ellos, pero si la obra es brillante es por Carmen Machi, por sus dos horas haciéndonos creer y ver una tortuga en todos sus pausados movimientos, da igual que esté a dos patas que a cuatro, nunca se podría decir que aquello no era una verdadera tortuga.
Cuando hay un gran texto y una gran interpretación, la escenografía pierde ese algo que en otros montajes la hace imprescindible. Aquí, tenemos el gran ejemplo, una escena simple, porque lo que importa es lo que se tiene que decir. Las palabras que, como se afirma en la obra, son las causantes de todas las desgracias humanas. Pero aunque todo parezca mentira, todo, absolutamente todo, es real.

“Y después de todo que nos queda, seguir evolucionando”

LA TORTUGA DE DARWIN

by on 0:25
FITXA ARTÍSTICA TEXTO: JUAN MAYORGA DIRECCIÓN: ERNESTO CABALLERO INTÉRPRETES: Carmen Machi, Vicente Diez, Susana Hernández y ...