Font: Jordi Camps i Linell (elpuntavui.cat)
És un dels sospitosos habituals a les rodes de premsa de Temporada Alta i la seva presència als escenaris del festival esdevé una cita anual recurrent i gairebé obligada. Aquest any hi torna, però en aquesta ocasió per presentar una nova obra a l'antítesi del que sol representar l'actor català. I és que Sergi López, que ve del mim i del teatre gestual, ara s'embarca en una lectura dramatitzada –que emfasitza més que mai la paraula– vertebrada a partir d'una selecció de textos d'un dels dramaturgs més grans, William Shakespeare.
Pel caràcter experimental de l'obra i expectants del seu resultat, l'actor i la seva “parella de fet estable”, el director Jorge Picó (30/40 Livingstone), han escollit el recolliment que ofereix la sala La Planeta per representar les dues funcions de Shakespeare a Benicàssim, que tindran lloc avui i demà a les nou del vespre.
Fragments d'Enric V, El mercader de Venècia,Otel·lo, Hamlet, La tempesta i Ricard II han estat escollits com si fossin una llista de reproducció intel·ligent d'un reproductor d'MP3 del jove anglès protagonista, que arriba a l'estació de Benicàssim atret pel festival de música independent que cada any congrega milers dels seus. Són textos que parlen molt sobre l'“estranger”, “la mirada cap a l'altre” i “la identitat” que, malgrat el pas dels segles, encara resulten d'allò més actuals. Sobretot, com bé remarca Jorge Picó, pel fet que amb la traducció es poden contemporitzar encara més. És en aquest punt que, a més de la feina de l'actor i de la seva posada en escena, Picó ressalta la feina feta pels tres traductors –Miguel Teruel, Pilar Ezpeleta i Vicent Montalt–, fonamental pel resultat final de l'obra.
La paraula, protagonista
“Volem que el públic visualitzi el que estem realitzant; que l'espectador es relaxi, escolti i es deixi emportar per les paraules”, reconeixen Jorge Picó i Sergi López. Per això han escollit un escenari simple, amb pocs elements –una taula–, per tal de donar tot el protagonisme a les paraules. Paraules evocadores que pronuncien Iago, Portia, Hamlet, Caliban o Ricard II, i que Sergi López s'encarrega de llegir. “La meva nació?... Quina és la meva nació?” “Ser... No ser” o “Fer... o no fer.” Heus aquí el dilema.
L'actor vilanoví, que assegura haver “descobert” Shakespeare amb aquest projecte, afirma que malgrat que no hi ha un fil conductor, aquest sorprenent viatge per l'arxipèlag shakespearià resulta d'allò més “divertit”.
Font: Jordi Camps i Linell ( elpuntavui.cat ) És un dels sospitosos habituals a les rodes de premsa de Temporada Alta i la seva presèn...
