Butaques i somnis: Pepa López

Mostrando entradas con la etiqueta Pepa López. Mostrar todas las entradas

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: PERE RIERA

INTÈRPRETS: MÍRIAM ISCLA, EMMA VILARASAU, JORDI BANACOLOCHA, ANNA MOLINER, PEP PLANAS, PEPA LÓPEZ, CARLOS CUEVAS i JOAN CARRERAS

DURADA: 1h 30min + 20 mins (entreacte) + 45 minuts

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

SALA GRAN (TNC)

Barcelona és el text que la Sala Gran del TNC necessitava com a revulsiu d'una temporada artística nefasta. Pere Riera agafa el timó d'un vaixell a la deriva i ens explica la història de dues dones durant el 17 de març de 1938 quan els Nacionals bombardejaven sense descans la Ciutat Comtal. Potser sí que Barcelona ens parla d'una família de la burgesia benestant i no s'embolica a explicar-nos la lluita de la classe obrera durant els bombardejos, però la por, el no saber si la casa aguantarà o si hauran de recollir les runes es troba molt present.

Entremitges una història d'amistat que amaga moltes coses, algunes s'expliquen, altres queden perquè cada espectador es faci la pròpia versió dels fets. Tres actes: matí, tarda i nit; més de dues hores i mitja i molts temes que han quedat pendents. Li sorprendrà potser a qui s'esperi un drama, no seria el cas. La ironia i el sarcasme inunden tot el text, el més important és la barreja d'incertidumbre amb la joie de vivre. I no és fàcil parlar d'un tema tan escabrós, de la manera que ho fa el Pere Riera, no molestant ningú, simplement és una història més, que podia o no haver-se viscut en aquella data.

Gran plantel d'actors entre els que destaquen una cada vegada més consolidada Anna Moliner com a Victòria; la Míriam Isla com a Núria, força allunyada dels seus papers més còmics i gran encert veure que pot meravellar fent riure que fent patir, com és el cas; l'Emma Vilarasau, que deixa fora la gran part dels seus clixés habituals i ens regala grans moments (escena del ball inclosa). Tot hi els grans noms, hi ha un, el Joan Carreras que deixa escapar (malgrat la millora del tercer entreacte) el que podia ser un interessant secundari.

Hi ha influències de tot tipus des de Txèkhov fins al mateix Haneke, però del que no podrà fugir mai el Pere Riera és del segell Josep Maria Benet i Jornet. Aquest cop el fill (Riera) ha superat clarament al pare (Benet) des del punt de vista dramatúrgic i de discurs. Però si que es troba a faltar, potser, una mica de risc, de sortir dels convencionalismes tradicionals i anar un pas més enllà. Tot i això, no em queda cap dubte que arribarà amb el temps.

Al col·loqui un espectador li va demanar al Pere Riera que escrivís un spin off de Barcelona centrant la trama en l'Elena i la Núria, agafant com a punt de partida vint anys enrere. Cap dramaturg escriu personatges femenins com ho fa el Pere Riera i crec que tots ens hem quedat una mica amb el dubte de que s'amagava darrere d'aquest meravellós tango. Potser en la llarga trajectòria que li espera a Pere Riera com a dramaturg tregui una estoneta per explicar-nos-ho. De moment, als seus peus, Pere. Tothom dempeus que això es mereix un gran: Bravo!

BARCELONA

by Elisa Díez on 20:33

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: PERE RIERA INTÈRPRETS: MÍRIAM ISCLA, EMMA VILARASAU, JORDI BANACOLOCHA, ANNA MOLINER, PEP PLANAS, PEPA LÓPEZ,...

TEXT: BIEL MESQUIDA

DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: ROSA NOVELL

INTÈRPRETS: PEPA LÓPEZ, ROSA NOVELL i ANNA YCOBALZETA

DURADA: 1h 30 min

PRODUCCIÓ: BOHEMIA'S

LA SECA-ESPAI BROSSA

Prometia molt al llegir el programa de mà. Tres personatges clàssics, eterns secundaris, d'aquells que serveixen per fer avançar la història: Enona, la dida de Fedra; Clitemnestra, dona del rei Agamèmnon i Ismene, germana d'Antígona. Però el muntatge no m'ha acabat de convéncer.

El muntatge parteix d'una bona idea, dones secundàries que normalment acostumen tenir poques línies de text, ara tindran el protagonisme perdut. Rosa Novell, a més, ha concebut el muntatge com un assaig, on un grup d'actrius s'asseuen en una taula a comentar com fer el seu personatge. Parlen de personatges i de vida, del món actoral, d'experiències. És la millor part de tota l'obra, malgrat que pel meu gust es fa una mica llarga.

Vint minuts després comencen els monòlegs. Obre foc, Enona, Pepa López i sembla mastegar a tota presa les paraules. No recita, ni parla, agafa una metralleta i les dispara. Tota una llàstima perquè el seu monòleg és el més sentimental, el que amaga més ràbia i el que té un text lo suficientment punyent per fer-te sortir del teu insomni en el que et fica lentament la primera part.

Després li toca el torno a Clitemnestra, un bombó de personatge, que la Rosa Novell fa insofrible. Totalment sobreactuada, li dóna un modo altiu que no cal, es desganyita per dir-nos el text, en un fals sentimentalisme que no es necessari i que converteix en massa llargs els seus vint minuts de protagonisme.

Per últim, Ismene per l'Anna Ycobalzeta. La millor part de tot està al final. Es podria dir que salva els mobles. El seu paper és el més tendre, innocent i dolç de tots. El públic ho sent perquè ella ho transmet. Sap com dir el text, com moure'ns per l'escenografia, amb només una olivera al mig, sap actuar i fa que et creguis que Ismene viu dins seu.

Els missatgers no arriben mai és un text interessant que amb altres protagonistes hagués brillat. Aquí només falta una mica de seny interpretatiu. Tota una llàstima que un bon text no acabi de quallar per la part interpretativa. Una altra vegada serà.

ELS MISSATGERS NO ARRIBEN MAI

by Elisa Díez on 18:17

TEXT: BIEL MESQUIDA DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: ROSA NOVELL INTÈRPRETS: PEPA LÓPEZ, ROSA NOVELL i ANNA YCOBALZETA DURADA: 1h 30 min ...

Font: L.S. (ara.cat)

Agamèmnon, Antígona i Fedra. Tres grans noms de la mitologia grega, tres figures que els clàssics van fixar en tragèdies que parlaven de la dimensió de l'ésser humà i que encara avui ressonen, ben vives, als teatres. El mallorquí Biel Mesquida va voler reivindicar la Grècia "que els poderosos, els banquers i els alemanys s'estan carregant" quan va seleccionar els personatges protagonistes d' Els missatgers no arriben mai . "Com Costa i Llobera, crec que Grècia som nosaltres. M'agrada la Grècia sense repressions, d'Homer, Èsquil, Sòfocles, Aristòtil, Plató, dels grans mestres que ens han fet", assegura.

Per això quan Rosa Novell i Pepa López li van proposar que els escrivís una obra de teatre -cosa que no feia des dels anys 70 perquè ningú l'hi havia demanat- ell va optar per recórrer a tres grans dames de la tragèdia. Tot i que no són les més tòpiques: "Són personatges secundaris, el mirador més privilegiat sobre el mite i la història, perquè permeten veure un nou angle i noves perspectives de lluita, de vida, de sentiments", diu l'autor. Així doncs, les insòlites protagonistes aquí són Clitemnestra (Rosa Novell), la dona que va assassinar Agamèmnon; Ismene (Anna Ycobalzeta), la germana d'Antígona, i Enona (Pepa López), la dida i cuidadora de Fedra.

Aquest vespre a La Seca s'estrena una obra que "defensa el lliure pensament", assegura, encès, Mesquida. "En un país on ens amenacen amb F-18, on el conseller de les Illes Balears diu que els professors han de ser objectes de l'ordenament jurídic, on ens volen dirigir la vida com si fóssim xifres, pitjor que un ramat, pitjor que el nazisme, aquestes dones conviden l'espectador a pensar lliurement. Si no ho fem, serem esclaus", lamenta.

Entre els déus i els humans

"Biel Mesquida ha fet una catedral, una prosa poètica que ens situa a les actrius entre els déus i els humans", diu Novell, actriu i directora. Ella ha decidit convertir Els missatgers no arriben mai en una obra de teatre dins el teatre. L'espectador es cola en un assaig d'una companyia en què tres actrius preparen tres monòlegs clàssics. Això els permet introduir els personatges a l'espectador no avesat als clàssics i alhora dóna un to essencialista a l'espectacle. "La paraula i l'actor són suficients si hi ha aquest text", diu Novell. L'escenografia és molt conceptual i el vestuari es construeix a base de peces que són com atributs.

Les tres dones reviuen i recorden les històries que les acompanyaran tota la vida. "Tenen un sentiment tràgic, de culpa, perquè potser podrien haver evitat la tragèdia, però hi ha el fat, el destí, que les obliga a tirar endavant amb el dolor de l'absència", apunta Novell. L'espectador segueix el seus pensaments, que són construccions no lineals i contradictòries: "Veiem com funciona el seu cervell", il·lustra la directora.

Anna Ycobalzeta reivindica la poesia de Mesquida, al costat de Shakespeare: "Espero que l'obra desperti el gust per la cultura i permeti retrobar els clàssics. Només la cultura ens pot salvar en temps tan hostils".