Mostrando entradas con la etiqueta La Caldera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta La Caldera. Mostrar todas las entradas

Font: Marta Cervera (elperiodico.cat) | Foto: Josep Garcia
Els ballarins i coreògrafs del centre de creació La Caldera -la seva històrica seu a Gràcia la van haver d'abandonar- es preparen per estrenar nou local. Les obres als antics cines Renoir Les Corts encaren la recta final. A partir del dia 29 i fins al 3 de maig, l'espai ha d'acollir el Barcelona lnternational Dance Exchange (BIDE), plataforma de trobada i intercanvi per a professionals de la dansa. «L'esforç ha sigut molt gran. Només ens falta l'esprint final, que serà titànic», vaticina Alexis Eupierre, director de La Caldera. «Gairebé no hem tocat res de l'estructura de l'edifici per economitzar. Conservem els banys i el bar al mateix lloc per aprofitar els baixants, també les taquilles estan igual», explica. El cine Renoir tenia sis sales. La Caldera en disposarà de cinc: tres d'assaig -una serà també d'exhibició-, un espai polivalent i un altre compartit que estarà dedicat al co-working. Allà s'instal·larà l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (Apdc), actualment ubicada a la Fabra i Coats.
A l'entrar el canvi més visible és la unió de la sales de cine 1 i 2 formant en un gran espai d'assaig que compta amb llum natural. La sala contigua també comptarà amb llum diürna, però no així la resta. Al pis superior ja s'estan col·locant les rajoles de les dutxes i aviat seran visibles els canvis a la sala de reunions que es podrà transformar en espai per acollir-hi creadors en residència. «A la nova Caldera volem anar a més però mantenint el mateix esperit i unes línies de treball similars», afirma el director. El 50% de l'espai estarà ocupat pels antics calderers i la gent nova que s'ha anat sumant al projecte al llarg d'aquests 20 anys. «L'altre 50% s'obrirà a través d'una convocatòria pública per a la qual es crearà una comissió de selecció. Hi haurà un procés transparent», afirma Eupierre.
Se seguirà recolzant la creació amb residències i formació continuada i s'ajudarà la coproducció. Com a novetat hi haurà una sèrie de serveis compartits de gestió i producció. «Abans les companyies s'ocupaven d'això. Avui, com que no tenen diners, s'ha d'inventar un sistema de serveis per donar suport a la gestió d'espectacles».
L'objectiu és que d'aquí a tres anys La Caldera s'hagi transformat en un centre de referència de creació i exhibició. «No comptarem amb un director artístic per a la programació sinó amb comissaris que treballin per cicles per mostrar d'aquesta manera diferents perfils de dansa i d'art en lloc de tenir una única mirada». Espera donar cabuda a tota mena de propostes, des dels experiments més radicals, fins als més comercials, la performance o la dansa destinada al públic familiar. «Ens agradaria que La Caldera es veiés com un espai d'exhibició obert i polivalent».
El pressupost de l'obra eren 500.000 euros i s'ha incrementat en 140.000 euros després de sorgir problemes d'estructura que no s'havien contemplat. La façana amb prou feines es tocarà. «El que és important ara és poder entrar-hi i començar a treballar».

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Els coreògrafs de La Caldera es posen el casc per poder habilitar un espai comú i recuperar l'esperit del que van generar el 1995 al carrer Torrent d'en Vidalet de Gràcia. Ara, tornen a començar a les Corts. A les sis sales de cinema del Renoir, que va tancar el juny del 2012, s'hi habilitaran tres sales d'assaig i es podrà habilitar una petita oficina per a l'equip de La Caldera, a més d'un espai de coworking, pensat per acollir companyies.
De 1.000 metres quadrats es passarà a 1.600. Hi haurà, per exemple, un espai més gran per habilitar un bar, i també es mantindrà una sala per al magatzem. Una altra de les diferències notables del canvi és que, si el 1995 La Caldera va néixer com una iniciativa privada, que rebria un suport econòmic, ara l'espai és públic, ja que es considera una fàbrica de creació de l'Ajuntament de Barcelona, que assumeix el cost d'aquestes petites reformes. Ara, a les Corts, la gestió es farà a través del consens dels representants de l'Ajuntament, les associacions de companyies de dansa i la dels ballarins, juntament amb La Caldera. Ara com ara, el conveni parla només de sis anys. En els tres primers, els socis fundadors de La Caldera podran disposar de fins a un 50% dels serveis que es facilitin al carrer Eugeni d'Ors. Tots els usuaris (siguin socis o no) tindran les mateixes condicions, “no hi haurà jerarquies”, aclareix Alexis Eupierre, director artístic de La Caldera des del 2009. El segon trienni, haurà desaparegut aquesta quota. De fet, l'equip de La Caldera ja treballa amb la regeneració des que Eupierre ha passat a ser el director artístic.
Les previsions d'Eupierre són que la reforma (de la qual La Caldera consta com a promotora d'obra) s'allargarà només tres mesos. Mentre s'habilitin les sales com a espais d'assaig (encara hi ha les butaques instal·lades i el pendent, que caldrà deixar sense caiguda per fer estades de residència artística) s'aniran treballant les convocatòries perquè els artistes interessats a disposar de sales d'assaig puguin apuntar-s'hi. Tot i que no hi hagi especificades les fàbriques de creació per gèneres artístics (teatre, dansa, circ...), La Caldera compta ser compatible amb el Graner (la fàbrica de creació vinculada al Mercat de les Flors), però també amb sales privades com La Poderosa o La Piconera, “amb qui ja tenim una relació d'anys”, apunta el director artístic. A Les Corts, també hi ha espais en què es treballa la dansa, com el Centre Cívic veí, cosa que convida a una relació estable. També tenen el suport de l'Institut del Teatre, que, precisament avui (i fins al 12 de setembre) és la seu de La Caldera Barcelona Dance and Scenic Arts International Meeting Point, mentre no disposin d'un espai propi.Els socis fundadors de La Caldera que es mantenen en l'aventura són Carles Mallol i Montse Colomé (O Tempo Voa), Inés Boza (Senza tempo), Toni Mira (Nats Nus Dansa), Álvaro de la Peña (Iliacán), Claudia Moreso (Mons) i el propi Eupierre. Sol Picó va marxar quan va obrir La Piconera. Lipi Hernández i Carles Salas,que ja no tenen companyia estable, també s'han desmarcat. En els últims anys, han entrat nous creadors com Roser López Espinosa, Maria Campos /Guy Nader, Sarah Anglada, Sebastian García Ferro, Iris Heitzinger i el col·lectiu interdisciplinari Tantagora, que freguen la trentena d'edat.
La Caldera vol estar ben oberta perquè “quedi per a la ciutat i per a la dansa”. “Que la gent que ve darrere trobi un espai, sigui per a gestió o per raons artístiques, amb què perduri l'esperit de La Caldera”, que es va crear, fa 20 anys, a partir de les necessitats de les companyies del moment.
Llum al final del túnel
Els últims temps han estat devastadors per a les companyies de dansa catalanes. El tancament, fa tot just un any, de La Caldera no va ajudar gens a reorganitzar el sector. De fet, calcula Eupierre, en els dos darrers anys, La Caldera ha patit un 45% de retallades en les ajudes econòmiques. I és en aquests mínims que han d'assumir la reinstal·lació a les Corts. En el conveni, queda establert que La Caldera cedeix tot el material (des de linòleums fins a focus i equips de música per habilitar les noves sales d'assaig). Les companyies s'han desfet per la impossibilitat de mantenir equips de producció i distribució. És conseqüència de les retallades i de la reducció dràstica de gires arreu de Catalunya i l'estat espanyol. Ara, es limiten a integrar el director i coreògraf, que prova de complir també les funcions logístiques. La Caldera proposa ara que les companyies encarreguin plans de comunicació, producció i distribució al seu mateix equip: és la fórmula que proposa Eupierre per garantir “una certa estabilitat dins de la precarietat” actual.
La invitació de l'Ajuntament de cedir l'espai a La Caldera és de les poques bones notícies per a la sostenibilitat de la dansa a Catalunya. La incertesa d'aquest espai va començar quan van tenir les primeres dificultats per renovar el lloguer. Pels volts del 2008, la propietat va proposar vendre l'espai, una iniciativa que els de La Caldera van veure bé, perquè era un preu raonable, sempre que tinguessin el suport municipal. L'Ajuntament va descartar transformar, llavors, aquella iniciativa privada en una nova fàbrica de creació (que s'estaven implantant arreu de la ciutat). Dos anys més tard, la propietat va construir i vendre lofts a tocar de La Caldera. Eupierre admet que haurien d'haver denunciat l'obra perquè la van fer amb una qualitat d'aïllament insuficient. Tot i que La Caldera va mirar d'insonoritzar des de la seva finca, les denúncies van implicar un desnonament per no complir amb la llicència d'activitat (per posar l'espai en regla calia una inversió superior al milió d'euros que era impossible de finançar). Tot i que l'equip de La Caldera va buscar altres espais a Gràcia, amb la complicitat del districte, i aventurant una continuïtat com a organisme públic, això va resultar insuficient. El districte de les Corts els ha rebut amb els braços ben oberts i ha manifestat l'interès de “reivindicar la dansa”. Després del teixit amb el veïnat que s'havia aconseguit a Gràcia, caldrà partir de zero per repetir-lo a les Corts. Aquest és el nou repte.


Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat)
L'Ajuntament de Barcelona i La Caldera han reaccionat amb rapidesa davant la sentència que hauria deixat l'entitat sense seu a l'agost. La concessió que havia fet el consistori als cinemes Renoir de les Corts -tancat des del juny del 2012- va finalitzar al gener, i ahir es va anunciar que La Caldera s'hi instal·larà durant el primer trimestre de l'any que ve amb un nou nom que decidiran conjuntament amb els veïns del barri. Les sis sales en què està dividit el local actualment es convertiran en quatre: dues sales d'exhibició, una per a 200 espectadors i l'altra de petit format, per a prop de 100 espectadors, i dues sales polivalents. A més, s'aprofitarà el distribuïdor per fer activitats diverses per a tots els públics. La reforma dels cines Renoir té un pressupost de 468.433 euros, que aportarà l'Ajuntament i que se sumarà als 65.000 euros de subvenció anual a l'entitat. Fins ara, La Caldera disposava d'uns espais de 1.200 m a Gràcia i a la nova seu creixerà fins als 1.600.
"Hem de sumar i ser eficients per optimitzar el que ja tenim i donar-li valor", va dir Alexis Eupierre, director artístic i coordinador del centre. En els pròxims tres anys, l'equip de La Caldera conviurà amb altres companyies que faran residències a partir de convocatòries públiques que seran avaluades pel consell general que regirà el centre. El formaran nou representants de l'Ajuntament, de l'antic equip de La Caldera, de l'Associació de Companyies Professionals de Dansa i de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. El 2017 es farà un concurs per a la gestió del centre.
Un nou espai públic per a la dansa
En aquesta nova etapa, La Caldera serà "un espai públic per a la dansa" que ha de ser "obert i transparent" i que oferirà "oxigen a la dansa i a la vida del barri", va dir Cristina Riera, gerent i coordinadora del nou centre. L'equipament estarà regit per tres línies: el suport a la creació, l'acostament de les arts a la ciutadania, des del mateix barri fins a tota la ciutat, i l'establiment de xarxes amb altres centres locals, europeus i internacionals. El nou equipament s'integrarà a la xarxa de Fàbriques de Creació municipals. L'experiència de prop de 20 anys de La Caldera a la seu de Gràcia se sumarà a la tasca del Mercat de les Flors i la seva fàbrica de creació, el Graner de l'Illa Philips. "En altres sectors culturals de Barcelona hi ha molts agents que col·laboren. A la dansa en falten. El millor que pot passar és que n'hi hagi més i si són diferents, millor", va dir Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors.


Font: Carmen del Val (elpais.com)
La Caldera, centro de creación de danza y artes escénicas, cerrará sus puertas el próximo 31 de agosto tras 18 años de ferviente actividad artística, según ha podido saber este diario.
Desde hace cinco años el centro mantiene un enfrentamiento con un vecino del edificio que ha interpuesto diversas denuncias por ruido. Ni la mediación del distrito municipal, ni la de las administraciones culturales provinciales y autonómicas han podido evitar que La Caldera se vea obligada a abandonar su emblemático edificio en el barrio barcelonés de Gràcia.
El coreógrafo Alexis Eupierre, director artístico y gerente de La Caldera afirma: "Estos últimos cinco años, han sido un calvario, hemos sido victimas de un acoso contínuo por parte de este vecino que no soporta el ruido, hemos cambiado horarios, hemos intentado llegar a un acuerdo, pero todo ha sido imposible". El vecino, arquitecto de profesión, sabe que La Caldera, de las tres plantas que ocupa, solo tiene permiso de licencia de actividades en la planta baja. "Debíamos realizar obras para obtener los permisos para las otras salas, que en la actualidad están cerradas".
Durante estos 18 años, La Caldera ha sido un pulmón creativo para Barcelona. En la programación de 2012 participaron 259 artistas, nacionales e internacionales y 4.070 personas asistieron a los espectáculos. La Caldera cuenta, además, con 400 amigos. El centro apoya a creadores y a las compañías de danza contemporánea con su programa de residencias y aula y también ayuda a la difundir la danza programando espectáculos.
Alexis Eupierre y el equipo de La Caldera se manifiestan tristes por tener que abandonar el edificio que tanto esfuerzo y dinero ha costado, pero también están satisfechos. "La Caldera ha sido la plataforma de muchos creadores, un proyecto que ha funcionado y ha dado muy buenos resultados, además ha demostrado que los artistas también pueden gestionar económicamente un espacio”. La Caldera ultima la elaboración de un libro que repasa sus 18 años de historia.
Actualmente se barajan diversos espacios donde instalar la nueva sede de La Caldera y se han presentado varios proyectos al Ayuntamiento de Barcelona, que los está estudiando. "Estamos hablando de espacios municipales. Necesitamos una respuesta rápida del Ayuntamiento pues el trasladado debe ser inminente", afirma el director artístico y gestor.

CREACIÓN y DIRECCIÓN: IVAN MORALES
ADAPTACIÓN: JOAN ROSELLÓ
INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN y XAVI SÁEZ
PRODUCCIÓN: PRODUCCIONES PRISAMATA
LA CALDERA


Béré y Simón son una pareja, de esas que ni están juntos ni están separados, todo depende de las circunstancias y del cristal con que se mire. Se quieren y se nota, pero no siempre todo es tan fácil. Iván Morales presenta su pequeña historia de amor envuelta con sus mejores galas. La experiencia es inmejorable. No asistes a una sala convencional, no simplemente te sientas en una butaca a ver qué te ofrecen, sino que de un modo u otro el público es parte activa del espectáculo y eso es de agradecer.

La Caldera siempre ha sido un laboratorio de ideas y ésta es una de esas que le ha salido redonda. Cuidado texto, cuenta con unos actores que lo miman, Anna Alarcón que sigue en su línea de perfección, con unos toques de genialidad en momentos concretos y a su lado un desconocido Xavi Sáez, del que seguro volveremos a oír hablar, que aunque consigue seguirle los pasos a su compañera de reparto, todavía se le nota algo inseguro con alguna tensión escénica.

Morales recupera el café-teatro y habilita la sala sin diferenciar escenario y platea. Todo es escenario y todos somos actores en diferentes grados de pasividad. Obras como ésta demuestran que no son necesarios ni los fuegos artificiales escénicos ni una puesta en escena descomunal para que el texto y los intérpretes brillen con luz propia.

Un excelente propuesta que, desgraciadamente ha tenido una corta, pero intensa, vida en La Caldera y esperemos que pueda continuarla fuera porque proyectos como éste sirven para revitalizar la escena barcelonesa, ávida de nuevos ingenios y perspectivas.

SÉ DE UN LUGAR

by on 17:40
CREACIÓN y DIRECCIÓN: IVAN MORALES ADAPTACIÓN: JOAN ROSELLÓ INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN y XAVI SÁEZ PRODUCCIÓN: PRODUCCIONES PRISAMATA...