Butaques i somnis: Jumon Erra

Mostrando entradas con la etiqueta Jumon Erra. Mostrar todas las entradas

TEXT INTÈRPRET

Noemí Carrasco Damià Piensa

Marc Guevara Marta Bayarri

Marta Solé Vanessa Segura

Nan Vidal Joan Sureda

Alberto Ramos Mireia Gubianas

Niclas Johansen Carles Algué

Joan Yago Annabel Castan

Jumon Erra Pep Ambròs

DIRECCIÓ: NEIL LABUTE

AJUDANT DE DIRECCIÓ: JESSIE MILLS

DURADA: 40min

PORTA4 (Divendres, 23h)

Què feu encara asseguts llegint això? Ah, que no és divendres i no podeu anar a gaudir dels monòlegs de DESIGJAM. Quaranta minuts, 8 monòlegs, 5€, millor pla impossible. Tots els dirigits i supervisats pel dramaturg i guionista nord-americà Neil Labute.

Vuit actors amb força experiència dramàtica, 8 dramaturgs que escriuen monòlegs curts, tan sols 5 minuts per actor i la imaginació d'actors i públic fa la a resta. Tots els tracten de la recerca del jo, dels desitjos per complir. Uns són més clàssics, d'altres innoven. Per destacar dos, em quedo amb el monòleg i la interpretació de Marc Guevara i Marta Bayarri, tot una lluita existencial d'una vaca. Però sense dubte, per mi, el més imaginatiu és el que amaga el colze de l'Alberto Ramos interpretat per la Mireia Gubianas.

Bon textos, bons actors, bé dirigits, bé interpretats. De moment el podeu veure a la Porta 4 els divendres a les 23h fins al 23 de desembre. Vale, tothom ja ha reservat la seva entrada?

DESIGJAM

by Elisa Díez on 17:01

TEXT INTÈRPRET Noemí Carrasco Damià Piensa Marc Guevara ...

TEXT i DIRECCIÓ: JUMON ERRA

INTÈRPRETS: ELENA FORTUNY i OTA VALLÈS

PRODUCCIÓ: FONAMENTUM

TEATRE TANTARANTANA

Impressiona, impressionada, així és com vaig sortir fa una setmana del Tantarantana. Una història que va creixen i que és molt més del que el programa de mà promet. Aparentment la història de dos amigues que es retroben i sopen. Entremig una maleta, que no sabrem què amaga fins al final. Un fill. Un pare amb una relació inexistent amb el fill. Fins que alguna cosa passa que ho capgira tot i llavors es comprèn tot el que l'autor amb una delicadesa impressionant ens ha estat explicant. Les peces comencen a encaixar de forma absolutament sorprenent.

Sí que és cert que en breus instants al text li manca polir petits detalls per fer-lo absolutament perfecte, però malgrat no aconseguir aquesta perfecció, funciona i el viatge per la història d'aquestes dues dones et manté expectant sense poder papellejar massa no et vagis a perdre el següent moviment. Direcció actoral acurada, amb un desconeguda (al menys per mi) Ota Vallès, un altre descobriment i una Elena Fortuny, a la que la direcció aconsegueix treure els nervis i els moviments sense parar d'altres interpretacions que ja cansaven.

Dues taules de restaurant, dos marcs, un ple de fotos, l'altre buit i poca més utilleria conformen l'escenari d'aquesta hipnòtica història, al que no li calen masses mobles per a ser explicada. Això si la il·luminació i el so del Carles Yagüe juguen un paper determinant i ajuden a fer entendre les emocions dels personatges.

I com acostuma a passar, Un disgust danès només va romandre en cartellera quinze dies, insuficients perquè un públic més ampli pogués gaudir d'un text que es mereix més oportunitats de créixer i poder delectar a més espectadors. I recorden, Jumon Erra, tornarem a sentir parlar d'ell. Espero. Quin delit!