Mostrando entradas con la etiqueta Porta4. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Porta4. Mostrar todas las entradas

DIRECCIÓN y DRAMATURGIA: ORIOL MORALES i ALEIX PLANA
INTÉRPRETES: KAROLINA LEE GLUECK y MARTA FÍGULS
DURACIÓN: 55min
PRODUCCIÓN: TEATRE SENSE SOSTRE
PORTA 4

Es necesario a veces salir del circuito más comercial y sumergirte en las pequeñas salas que pueblan Barcelona para descubrir joyitas. Os presento una, Del que mengen les bèsties. Evidentemente los medios de los que puede disponer Teatre Sense Sostre al Porta 4 serán muy diferentes a los que tendría en una sala más comercial, aunque tampoco considero que con más medios el resultado fuera mejor.

Del que mengen les bèsties es un de esos montajes que te toca, que te emociona. Sus actrices te hacen sentirte identificada, sufres con ellas, te emocionas con ellas y sientes minuto a minuto el que se está desarrollando en escena. Un espectáculo muy vinculado con la naturaleza, desde un punto de vista simbólico pero también real, que nos muestra la aventura hacia los orígenes de dos hermanas, jóvenes, que viven en la ciudad y vuelven al pueblo natal. Al no estar satisfechas con sus vidas actuales tendrán que tomar una decisión importante.

Entramos en una sala a la italiana donde en la parte escenográfica hay partes de tierra con forma de L. Una tierra muy simbólica pero que al mismo tiempo da mucho juego a las protagonistas. Los cambios de luces y, sobre todo, algunos detalles en el texto la hacen próxima y sirven para que te identifiques con ella. 

Las interpretaciones naturalistas y llenas de vida, de sentimiento y adaptadas perfectamente a la intimidad de la sala, convierten a Del que mengen les bèsties en un must de aquellos que un aficionado al teatro no debería perderse. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT                                             INTÈRPRET
Noemí Carrasco                          Damià Piensa
Marc Guevara                              Marta Bayarri
Marta Solé                                    Vanessa Segura
Nan Vidal                                      Joan Sureda
Alberto Ramos                             Mireia Gubianas
Niclas Johansen                           Carles Algué
Joan Yago                                     Annabel Castan
Jumon Erra                                   Pep Ambròs

DIRECCIÓ: NEIL LABUTE
AJUDANT DE DIRECCIÓ: JESSIE MILLS
DURADA: 40min
PORTA4 (Divendres, 23h)

Què feu encara asseguts llegint això? Ah, que no és divendres i no podeu anar a gaudir dels monòlegs de DESIGJAM. Quaranta minuts, 8 monòlegs, 5€, millor pla impossible. Tots els dirigits i supervisats pel dramaturg i guionista nord-americà Neil Labute. 

Vuit actors amb força experiència dramàtica, 8 dramaturgs que escriuen monòlegs curts, tan sols 5 minuts per actor i la imaginació d'actors i públic fa la a resta. Tots els tracten de la recerca del jo, dels desitjos per complir. Uns són més clàssics, d'altres innoven. Per destacar dos, em quedo amb el monòleg i la interpretació de Marc Guevara i Marta Bayarri, tot una lluita existencial d'una vaca. Però sense dubte, per mi, el més imaginatiu és el que amaga el colze de l'Alberto Ramos interpretat per la Mireia Gubianas.

Bon textos, bons actors, bé dirigits, bé interpretats. De moment el podeu veure a la Porta 4 els divendres a les 23h fins al 23 de desembre. Vale, tothom ja ha reservat la seva entrada?

DESIGJAM

by on 17:01
TEXT                                             INTÈRPRET Noemí Carrasco                          Damià Piensa Marc Guevara        ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

TEXT: ERIC ROMERO
DIRECTOR: SERPAI SOLER
INTÈRPRETS: LLUÍS ALTÉS i MANEL PIÑERO
DURADA: 70min
PRODUCCIÓ: COMTASKEDAT i PORTA 4 amb la col·laboració de MICROFUSA
PORTA 4

Sense saber gaire d'aquest muntatge, em torno a endinsar a la Porta 4 per descobrir-lo. Culpables té lloc a un soterrani d'una masia on el protagonista es desperta immobilitzat i atordit després del seu comiat de solter. Al seu costat apareix un personatge encaputxat que es disposa a fer-li passar la pitjor nit de la seva vida.

Eric Romero, autor del text, ens submergeix en una hora i escaig d'intriga, de girs constants i de canvis de guió, on res és el que sembla i quan sembla que li havies agafat el truc, la història torna a fer una volta i tornes a estar perdut, però això fa que l'atenció de l'espectador no decaigui mai.

Lluís Altés fa interessant el seu personatge, però el gran protagonisme és pel Manel Piñero, que a molts els sonarà per ser l'homo APM. La seva incredulitat del principi on sembla que tot sigui una broma macabra dels seus amics fins el desconcert del final, la interpretació de Piñero és creíble i res imposada.

La petita sala de Gràcia encara fa més angoixant tota la història. En un espai una mica més gran, perdria part del seu esperit. Amb la sala plena, Culpables prorroga els dissabtes fins al 15 de desembre a les 22:30. Un bon pla per gaudir-ne de teatre proper que us deixarà moltes preguntes però amb un bon sabor de boca.

CULPABLES

by on 18:17
TEXT: ERIC ROMERO DIRECTOR: SERPAI SOLER INTÈRPRETS: LLUÍS ALTÉS i MANEL PIÑERO DURADA: 70min PRODUCCIÓ: COMTASKEDAT i PORTA 4 a...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,

DRAMATURGIA: FERNANDA METILLI, PATRICIA SUÁREZ y VERÓNICA PALLINI
INTÉRPRETE: VERÓNICA PALLINI
DURACIÓN: 65min
PRODUCCIÓN: PORTA 4
PORTA 4 (vuelve en enero)

Sumergirse en la sala Porta 4 es estar dispuesto a esperar cualquier cosa, habitualmente buena. Con las mismas, decido entrar a disfrutar de este monólogo, o no tanto, que ya lleva unos cuantos meses en cartel y que es altamente recomendado para desestresarse. 

Escenografía alargada en el centro de la sala, la actriz sentada en una especie de púlpito, vestida de novia. Los espectadores van tomando asiento. Momento inicial de teatro participativo. Y nos metemos en materia. ¡Qué lindo suena cualquier cosa explicada en argentino!

La novia es una soltera que lo único que quiere es encontrar al hombre de su vida. Como buena argentina ha probado todas las terapias habidas y por haber. En esta hora nos hará un repaso por sus últimas tres parejas, como las conoció, y el resultado que tuvo con ellas. Como está en la terapia Walt Disney, entre hombre y hombre hay una pequeña translación de la seva vida amorosa a cuentos clásicos como Blancanieves o Peter Pan.

Con continuos guiños al público, la historia de esta soltera argentina, que podía ser de cualquier otro país, porque nos explica situaciones universales, discurre con un ritmo adecuado sin caer en el aburrimiento. Verónica Pallini se adecua a la perfección a los diferentes cambios de personaje y consigue conectar con el público, que disfruta con las diferentes escenas.

Yo, sola es un montaje divertido, fresco, actual y que sirve para olvidar lo que pasa de puertas afuera de la sala. Debido al éxito, vuelve en enero. Si la cuesta de enero te supera, ándate corriendo al Porta 4.

YO, SOLA

by on 17:45
DRAMATURGIA: FERNANDA METILLI, PATRICIA SUÁREZ y VERÓNICA PALLINI INTÉRPRETE: VERÓNICA PALLINI DURACIÓN: 65min PRODUCCIÓN: PORTA 4...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , ,


L'entrada és a tocar de l'església de la plaça de la Virreina de Barcelona. S'hi accedeix per un passadís, passant per sobre d'una antiga balança industrial, fins a arribar a un pati molt berlinès. El cartell anuncia "Porta4", un nom que homenatja el gran referent del teatre argentí Timbre4, l'espai domèstic que Claudio Tolcachir va convertir en una de les millors sales off de Buenos Aires. En cartell hi ha de nou l'argentina Verónica Pallini perquè la bona acollida ha fet que reprogramés el muntatge Yo, sola.
Pallini és, de fet, actriu i ànima d'aquest petit espai alternatiu al cor de Gràcia que funciona de dia com a escola de perfeccionament d'actors i de nit, de divendres a diumenge, com a sala d'exhibició professional. L'entrada va dels 8 als 12 euros i acull exclusivament "un teatre d'experimentació, autònom i independent", diu, sorpresa per l'allau de peticions que li han arribat tot just un any després d'obrir aquest teatre. "Com a actriu trobava a faltar espais d'exhibició", afirma.
L'aforament és limitat (60 persones) i els luxes són escassos: cadires plegables i una sala quadrada que aconsegueix la foscor necessària amb cortinatges negres. Però l'esperit -creativitat més empenta més sacrifici- és el mateix que ha fet obrir en els últims anys a Barcelona diverses sales off , nascudes de companyies o escoles, com la Sala FlyHard, l'Almeria o l'Atrium. Totes han tingut continuïtat. "És una categoria que cada vegada se sosté més a Barcelona -diu convençuda Pallini-. La possibilitat de crear i mostrar, això oxigena el nostre camp". Com que no es considera programadora, acull els projectes que li semblen més solvents i que compleixen el criteri de "petit format, professional i de qualitat", amb el risc que això comporta. "Cedeixo l'espai i no entro en criteris estètics", assegura. La voluntat és que el públic es deixi temptar pel que és desconegut. Amb Yo, sola ha funcionat el boca-orella i les xarxes socials, i torna a representar el monòleg els divendres d'aquest mes. Els diumenges hi ha Bufanga i Yo quiero ser agua i els dissabtes, Noviembre del 36 .
A Yo, sola , Pallini es plantifica a l'escenari vestida de núvia i desgrana -amb ajut d'unes projeccions de vídeo- les seves relacions amoroses (fracassades). Entre teràpia i teràpia, apareixen algunes princeses de Disney fora de si que tampoc han trobat el príncep blau. D'un se'n va enamorar per la seva enorme casa, de l'altre per les seves sortides de to i el tercer el va deixar a l'Índia. La conclusió: el títol de l'obra.
L'argentinització catalana
En un any han passat unes 44 companyies per Porta4. Cada nit del cap de setmana hi ha una o dues propostes diferents (a la primavera i tardor també hi ha sessió infantil) i cada mes canvia el programa. És una fórmula que funciona al Llantiol o al Teatreneu, amb una gran rotació de companyies. La cantarella que sona per Catalunya sobre el parentiu amb el teatre de Buenos Aires, Pallini creu que és certa: "Veig valors similars als del teatre argentí -diu l'antropòloga portenya-. Però s'ha de trobar el terme mitjà. Ni un teatre tan pobre ni un de tan inaccessible. Perquè costa molt tirar endavant aquest tipus d'espais", bufa.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: