Mostrando entradas con la etiqueta Teatre de Bescanó. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Teatre de Bescanó. Mostrar todas las entradas

Font: Jordi Camps i Linnell (elpuntavui.cat)
Que un teatre d'un petit poble de tan sols 5.000 habitants com és Bescanó s'acosti als 16.000 espectadors anuals, que hagi augmentat més d'un 50% la xifra d'entrades venudes en els seus quatre anys de funcionament i que, a més, una de les seves campanyes promocionals hagi transcendit en l'àmbit mundial, mereix una atenció especial.
És per això que, aprofitant la presència del director general de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas, ahir els seus màxims responsables, amb Quim Marcé –el seu director– i l'alcalde Xavier Soy al capdavant, van convocar els mitjans per oferir un extens balanç que, amb els números a les mans, només es pot qualificar de “positiu” i “molt satisfactori”.
La trajectòria ascendent d'aquest equipament cultural municipal des que l'Ajuntament va rehabilitar ara fa quatre anys l'antic Teatre Municipal és espectacular. Només per començar, si el 2010 el teatre va encetar la programació amb 49 espectacles, el 2013 es va arribar als 66. I si a l'inici van passar per l'equipament un total de 10.321 espectadors, el 2013 ho van fer 15.757, un 52% més. Una altra xifra que pot deixar més d'un programador garratibat és la de gent que disposa del carnet d'Amics del Teatre –targeta de fidelització que atorga certs avantatges i descomptes–, que és de 2.671 persones. Tot això, en un municipi que no arriba als 5.000 habitants i que està a tocar de poblacions amb gran potencial cultural com Girona i Salt.
L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, no es podia sentir més satisfet i per afegir dades positives va destacar el fet que la programació és “autosuficient” i que, per tant, el consistori es limita a sufragar les despeses de manteniment. El pressupost del teatre és de 107.833 euros.
Un elogiat Quim Marcé, per la seva banda, va remarcar com de clau ha estat per donar a conèixer el teatre i oferir espectacles de primera línia el fet de ser escenari dels festivals de la transcendència de Temporada Alta i Black Music Festival.
Precisament, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, va aprofitar per qualificar d'“excepcional” la tasca que es fa al Teatre de Bescanó. “Si Bescanó té 5.000 habitants i en porta 15.000 al teatre, vol dir que, si ho comparem amb Catalunya, que té set milions de persones, pels teatres catalans hi haurien de passar 21 milions d'espectadors, quan, realment, només n'hi ha uns dos milions”, va reflexionar Sunyer. Realment, extraordinari.

Una petita (gran?) revolució

Entre les claus de l'èxit del Teatre de Bescanó hi ha, sens dubte, les diverses iniciatives i campanyes promocionals que s'han endegat. La de les pastanagues, concebuda per queixar-se de la pujada de l'IVA cultural –quan va passar del 8% al 21%–, va aconseguir una notorietat que va traspassar fronteres. Aquella iniciativa que va captar l'atenció de mitjans de comunicació d'arreu del món va concloure l'any passat en un congrés a Nova York per explicar l'experiència. Ahir, el director del teatre va aprofitar la presència de Jordi Sellas per demanar que la Generalitat lideri accions en contra de l'IVA cultural en l'àmbit de país. “Si la campanya de les pastanagues la féssim a totes les sales del país, passaria de ser una queixa a ser una petita revolució”, va dir Marcé a un receptiu Sellas.


Font: Jordi Camps i Linell (elpuntavui.cat)
Malgrat el poder d'atracció de Temporada Alta, el Teatre de Bescanó –que també programa espectacles dins el festival– ha aconseguit a base de la imaginació fer-se un lloc destacat en el panorama de les arts escèniques. La seva programació, variada i per a tots els gustos, ha reeixit a l'ombra dels grans teatres de la capital gironina i de la veïna Salt a base d'imaginació i enginy. Dos requisits indispensables per als temps que corren i que, vistos els resultats a Bescanó, donen el seu fruit.
Així, després del ressò i l'èxit de la campanya de les pastanagues, tan imitada arreu, l'han tornat a encertar amb Tria el preu, nom de la iniciativa que ha consistit en una promoció en què s'ha rebaixat el preu de 15 dels 21 espectacles programats i de la qual s'han venut la totalitat d'entrades (en total, 3.100). La idea ha consistit que qui ha fet la compra més aviat ha aconseguit un estalvi de fins al 65%, que ha anat variant fins al 45% de descompte a mitjan setembre.
El director del Teatre de Bescanó, Quim Marcé, valora molt positivament aquesta campanya que, tal com assegura, de ben segur es repetirà. Entre altres dades positives, Marcé ha detectat que el 82% de la gent que ha comprat entrades ho ha fet de dos o més espectacles diferents, un fet que demostra que la reducció del preu no comporta simplement un estalvi econòmic sinó també la satisfacció dels espectadors en poder veure més funcions per un mateix preu.
Per a tots els gustos

Pel que fa a la programació, que s'enceta aquest dissabte amb una estrena, Paradís, a càrrec de Divinas, consta de 20 espectacles i 27 funcions que tindran lloc durant els propers quatre mesos. Marcé destaca que la programació està pensada “per tal que tothom hi pugui trobar el seu espectacle, des de l'adult amant de la comèdia i l'humor, fins al qui li agradi el thriller o les obres compromeses socialment, i també esplèndids espectacles familiars i infantils, amb un lloc destacat per a la música”.
Encara hi ha entrades a la venda de la majoria d'espectacles, alguns pendents d'obrir noves funcions si s'esgoten aviat.
Fuente: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
Després de la “ressaca de les pastanagues” i de la campanya Per la Salut de la Cultura, que va convertir el Teatre de Bescanó en un símbol de la lluita contra la pujada de l'IVA en les arts escèniques, després d'haver venut pastanagues en comptes d'entrades per a l'obra Suïcides de Poca Cosa Teatre, el teatre dirigit per Quim Marcé continua buscant noves fórmules perquè “l'espectador pugui gaudir de diverses manifestacions culturals a un preu raonable”.
El Teatre de Bescanó ha presentat una programació de 29 espectacles, entre els mesos de gener i agost del 2013, per als quals proposa durant la campanya de Nadal, fins al 6 de gener, diverses promocions de 2x1 en la compra d'entrades anticipades. Concretament, hi ha quatre promocions temàtiques de 2x1:
La Promo clown: comprant una entrada per a Hotot, de Cascai, se'n podrà triar una altra per veure Pàjaru, de Pere Hosta, o Trau, de la companyia Guillem Albà. Les dues primeres obres es van estrenar recentment en l'última edició de Temporada Alta, i Trau, amb música d'Anna Roig, a Fira Tàrrega 2012.
La Promo adults: comprant una entrada per a Litus, una comèdia agredolça de Marta Buchaca, se'n pot escollir una altra entre Red Pontiac, estrenada per Pere Riera en l'última Temporada Alta, amb Cristina Cervià i Míriam Iscla, o Carmela, Lili, Amanda, un espectacle en què Isabel Soriano, Noèlia Pérez i Neus Pàmies donen vida a tres dones que, a través de cançons molt emblemàtiques, representen moments importants del segle XX com ara la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el cop d'estat a Xile.
La Promo infantil: comprant una entrada de La bella i la bèstia, es podrà triar una altra entrada de regal entre Puig i Fontanals, carters professionals i Gúlliver al país de Lil·liput, del Centre de Titelles de Lleida.
La Promo familiar: si es compra una entrada de l'espectacle Capas, de la companyia de Circo Eia, les dues opcions per triar una entrada gratuïta seran l'espectacle musical Ruddigore o la nissaga maleïda, d'Egos Teatre, i El fantástico viaje de Jonás el espermatozoide, de la companyia Espejo Negro.
Per poder rebre les entrades gratuïtes, cal comprar l'entrada pels canals habituals i després enviar un correu electrònic a teatre@bescano en què s'indiqui el nom i els cognoms dels beneficiats i quines entrades de franc volen rebre.
També hi ha una promoció per a diversos concerts, en què no caldrà pagar les despeses de gestió en la compra d'entrades anticipades. Seran els concerts de Moncho, que celebra 50 anys de boleros; el cantautor selvatà Uat Boada, exmembre de Frenètic; la col·laboració entre Miquel Abras i Cesk Freixas (Cançons de nosaltres i el món); la Big Mama, que celebrarà 25 anys en el món de la música, acompanyada pel quintet Taller de Músics All Stars; el grup vocal Les Síxters, Menaix a Truà, el Cor de Cambra de la Diputació i Le Croupier, que hi presentarà el seu primer treball en català: Lesió per tensió repetitiva.


Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
“Una comèdia negra d'humor blanc.” Així presenta la companyia gironina PocaCosa Teatre la seva primera producció, Suïcides, escrita per Llàtzer Garcia i dirigida per la brasilera Marilia Samper, que s'estrena aquest dissabte al Teatre de Bescanó(21 h). El debut de la companyia creada per l'actriu Meritxell Yanes i l'actriu i cantant Elena Martinell ha tingut una gran repercussió mediàtica, fins i tot en l'àmbit internacional, perquè Suïcides és l'obra per a la qual el Teatre de Bescanó ha posat a la venda pastanagues en comptes d'entrades, com a protesta per la pujada de l'IVA cultural del 8 al 21%. L'IVA de les hortalisses és del 4%, i en aquest cas el preu d'una pastanaga –amb una entrada de regal– és de 13 euros a la venda anticipada i de 15 a la taquilla.
Prenent com a punt de partida la novel·la La botiga dels suïcidis (2007), del francès Jean Teulé, el dramaturg gironí Llàtzer Garcia ha construït la història d'un poble en què els seus habitants han sabut treure profit de la desgràcia: “Hi ha una botiga que ven artefactes per a suïcides, un escriptor que redacta notes de suïcidi... Fins que un dia hi arriba la felicitat, però ningú vol que la gent sigui feliç, perquè se'ls acaba el negoci”, expliquen Martinell i Yanes, úniques intèrprets d'aquesta obra, que vol ser un divertit revulsiu contra la crisi: “Ara tothom està molt pessimista i derrotista, així que hem volgut treure suc de la desesperació total de la gent i capgirar-ho”.
Sense que sigui “ni un concert, ni un musical”,Suïcides es presenta com una obra de teatre amb fragments d'òpera –parts d'àries de Leonard Bernstein i Léo Delibes, i música original de Roman Gottwald basada en el Rèquiem de Mozart– en què Elena Martinell no parla, només canta. Com també ho han fet amb la seva altra companyia, Vadecontes, i l'espectacle familiar La vaca que canta, Yanes i Martinell proposen amb Suïcidesapropar l'òpera a un públic més ampli i heterogeni. De fet, ja estan pensant a oferir als programadors un paquet amb els dos espectacles.

“Penjarem el cartell de pastanagues exhaurides”

“Vaig proposar a la Meritxell i l'Elena que s'impliquessin en aquesta acció de protesta perquè sabia que em dirien que sí”, afirma el director del Teatre de Bescanó, Quim Marcé, sobre la que ja es coneix en uns quants països de quatre continents com “la revolució de les pastanagues”. La repercussió internacional que ha tingut aquesta iniciativa ha sorprès tant el director del teatre com les actrius de PocaCosa, que comparteixen la preocupació per una mesura que ha reduït substancialment el nombre d'assistents als teatres i ha obligat a tancar, o amenaça de fer-ho, sales i companyies. Ja s'han venut més de 260 pastanagues anticipades –l'aforament és de 330 localitats–, que dissabte es podran recollir en una parada a l'entrada del teatre, on també s'exposaran els treballs dels alumnes del col·legi de Bescanó sobre les pastanagues. El lema és Per la salut de la cultura. “Crec que penjarem el cartell de pastanagues exhaurides”, diu Marcé.


Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
“Quan parlem d'herois, sempre pensem en personatges com ara Indiana Jones. I moltes vegades no ens adonem del sacrifici que representa per a una parella tenir un fill: és tota una heroïcitat, i més encara en aquest moment de crisi. Per això, Cristina Clemente afirma que aquesta és una història d'herois quotidians”, diu l'actor Santi Ricart, que interpreta juntament amb Alícia Puertas la parella formada per en Bernat i l'Aina que protagonitza La nostra Champions particular. Amb una versió esbossada d'aquesta obra, la dramaturga i directora Cristina Clemente va quedar finalista ara fa un any de la primera edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta, del qual justament ahir va començar la segona edició, a la sala La Planeta de Girona. I dissabte vinent, La nostra Champions particular torna a Temporada Alta per estrenar-se al Teatre de Bescanó, en una versió més llarga i completa, d'una hora i escaig, que segons Ricart no serà tampoc la definitiva: “Des del torneig, la Cristina ha anat treballant en l'obra, afegint i canviant coses, perquè aquesta també és una obra que ho permet molt i, de fet, crec que serà un canvi constant.” Per començar, des del torneig han canviat dues coses fonamentals: els actors.
La nostra Champions particular narra la història d'una parella que, un dia qualsevol, decideix tenir un fill. Així de senzill, i així de convuls. “El moment en què es plantegen ser pares és el punt de partida de tota una sèrie de canvis en la seva relació, com si fos la gota que fa vessar el got. És una comèdia, però amb un final més aviat de comèdia negra”, afirma Santi Ricart, actor de llarga trajectòria que, des de finals dels vuitanta, ha participat en nombroses produccions del Lliure, el Teatre Nacional, etc. L'estiu passat va estrenar al Grec El principi d'Arquímedes i, en televisió, ha treballat en diverses sèries, com araInfidels. Al desembre actuarà a Ball de titelles, al Nacional.
Abans d'arribar a Bescanó, s'han fet prèvies de La nostra Champions particular, el 21 de setembre a Badalona i, la setmana següent, a la sala Trono de Tarragona. “Havíem de provar-lo abans de l'estrena perquè aquest és un espectacle que necessita molt del públic perquè funcioni. De fet, estem parlant d'un parella que està explicant directament la seva vida a la gent que té al davant. I hem pogut comprovar que la gent s'ho passa molt bé, segurament perquè se sent molt identificada amb la història: segur que un setanta o un vuitanta per cent de la platea s'ha platejat en algun moment tenir un fill.”
Aquesta producció de La Troca es podrà veure al Teatre Gaudí, de Barcelona, de l'1 de novembre al 2 de desembre, abans de començar a fer sortides, amb un muntatge escenogràfic senzill que ho facilita.

Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)

La iniciativa del Teatre de Bescanó de protestar contra la pujada de l'IVA a la cultura, del 8 al 21 per cent, venent pastanagues –que tenen un IVA del 4 per cent– en comptes d'entrades per a l'estrena de l'obra Suïcides de Poca Cosa Teatre, el 10 de novembre, està tenint una gran repercussió arreu del món: no només s'han interessat per la singular campanya de protesta mitjans de tot l'Estat, sinó també grans diaris internacionals, com ara The New York Times i la seva edició global, International Herald Tribune, que han dedicat amplis reportatges a la “rebel·lió de les pastanagues” de Bescanó. Ahir, la BBC també va entrevistar el director del Teatre de Bescanó, Quim Marcé, i la notícia ha arribat fins i tot a Egipte i el Vietnam. “Crec que és una notícia simpàtica al mig de totes les misèries de la crisi”, diu Marcé. Teatres i companyies de Madrid, Euskadi i Galícia també volen fer accions semblants –els bascos, substituint les pastanagues per cerveses–, i a Bescanó ja s'han venut un terç de les pastanagues posades a la venda, amb una entrada “de regal”.


El món de la cultura viu amarat aquests dies de la indignació a causa de la mesura imposada pel govern del PP d'augmentar en 13 punts el percentatge d'IVA que grava les entrades als concerts, cinema i teatre. De protestes n'hi ha hagut i n'hi haurà, de nombroses i de tota mena, i darrerament està agafant força el lema La cultura no és un luxe, promogut per la redacció de la revista Time Out. El Teatre de Bescanó s'hi ha afegit amb un gest concret de protesta que, tot i que es pot considerar simbòlic, li costarà una quantitat encara indeterminada de diners i un seguit de dificultats d'organització que, segons el seu programador, Quim Marcé, assumeix per fer explícit el malestar per la mesura i mirar de perjudicar com menys millor l'espectador. La mesura presa es tradueix en la publicació de la programació sencera per a la tardor vinent –seguint els temps habituals, es faria pública al setembre– i la posada a la venda de les entrades per a aquests espectacles amb un IVA encara reduït del 8%, sense fer-hi repercutir els 13 punts més fins a arribar al 21% que el govern del Partit Popular ha imposat a partir de l'1 de setembre, i que tindrà uns efectes devastadors per al sector i, sobretot, per a la cultura.
El govern, tranquil
Segons explica Quim Marcé, El Teatre ha obert el procés de venda d'entrades, l'haurà de tancar el darrer dia d'agost, fer recompte, reajustar el sistema de venda, i reobrir-lo l'1 de setembre. Ara bé, com que les factures que els presentaran les companyies seran posteriors a aquesta data, El Teatre haurà de liquidar l'impost al nou tipus. Això vol dir que amb els grups que vénen cobrant el catxet, la diferència l'haurà d'assumir El Teatre, mentre que en el cas dels que actuen a taquillatge, seran les dues parts les que s'hauran de fer càrrec de la diferència. En tot cas, l'Estat recaptarà el nou tipus d'IVA i els perjudicats seran l'equipament, les companyies i l'espectador.

En la programació que presenta El Teatre, però, cal distingir alguns espectacles que no estan subjectes a aquesta mesura. Per exemple, tres espectacles del Festival Temporada Alta que es presentaran quan es faci pública la programació, el 5 de setembre, i dels quals, per tant, no es pot avançar la venda d'entrades. Tampoc es farà venda anticipada, sinó només a taquilla de la Tarda de curtmetratges (14 d'octubre) i de la Gala Benèfica de Dansa del Ventre (25 de novembre). Quim Marcé assegura que a causa de la mesura governamental d'augmentar l'IVA, dos espectacles que ja tenia emparaulats per a aquesta tardor no els ha pogut contractar finalment, amb el perjudici que això suposa.
Pel que fa a l'aspecte artístic, la programació d'El Teatre per a la tardor segueix les línies habituals de l'època, en què Temporada Alta s'hi incorpora, però també és un competidor temible a l'hora d'atreure públic. Destaquen de la programació, òbviament, els tres espectacles del programa del festival que faran les funcions a Bescanó, un de familiar, que obrirà la temporada, i dos espectacles per a adults. El més destacat que ha programat el coliseu bescanoní és l'estrena de Suïcides, de Pocacosa Teatre, amb les actrius gironines Meri Yanes i Elena Martinell dirigides per Llàtzer Garcia, que també és l'autor del text; Las Divinas, que ja havien estat a Bescanó amb Chocolat, portaran el seu nou espectacle de teatre musical,Enchanté; el musical familiar i de titelles En Joan sense por, d'Egos Teatre; el Chamorro Grup i lajazzwoman Andrea Motis, que la temporada passada van omplir; Albert Pla i Diego Cortés, i el nou valor de la música d'autor catalana Joana Serrat.
El Teatre encara ha de tancar la temporada d'estiu i manté en cartell el concert 15 dies i una nit, del trio Vuit, i l'espectacle d'humor Con todos mis respetos, de Reugenio.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

És un dels espectacles de circ que ha aconseguit l'èxit més remarcable dels darrers anys, que s'ha vist al Festival Grec i a la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal. Call me Maria arriba avui (18 h) a El Teatre, de Bescanó, que es convertirà, per una tarda, en un bar de Barcelona dels anys cinquanta, el Bar Manolo. Al local, s'hi segueix amb atenció la transmissió, per la ràdio, d'un partit de futbol. El quadre gairebé és costumista i el propietari, un home fruit del tarannà gris i conservador del temps de la dictadura, no pot sospitar que, en els propers minuts l'arribada de dos mariners americans posarà una mica de color, emoció i alegria a la vida dels presents al local. El xoc cultural és considerable i comença amb una festa en què la llibertat és l'eix vertebrador, perquè el llenguatge principal és el circense, paradigma d'activitat lliure, juntament amb la música, en aquest cas el rock, i el teatre. Són aquests tres elements creuats que construeixen aquest espectacle per a totes les edats i que cerca la participació activa del públic. Adrián Schvarzstein (Circus Klezmer) i Sergi Estebanell són els codirectors de Call me Maria, un espectacle que ha obtingut un gran èxit de públic i del qual la crítica ha dit que és “brillant” o que “sedueix amb l'acrobàcia”.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)


Teatralment hiperactiu. Així es podria definir El Teatre, de Bescanó, que presenta un programa amb 25 espectacles per al primer semestre de l'any vinent, als quals se n'afegirà algun més, quan es concreti el cicle Espai Amateur, gràcies al qual, cada mes, un grup d'aficionats hi podrà actuar. D'aquest cicle, de moment només hi ha confirmat el grup vocal gironí Nàiade, que presentarà l'espectacle Una veu, el mes d'abril.
La programació d'El Teatre, però, conté diversos punts d'interès, cites ineludibles. Per a qui es va quedar sense entrada de la funció de Zirocco que ha ofert aquesta tardor Marcel Tomàs, hi ha una nova oportunitat de veure'l. Un dels grups més puixants i interessants del panorama de la música catalana actual, Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, hi presentarà el disc Bigoti Vermell, una proposta en què Roig aporta humor i un component teatral a la posada en escena.
El mes de febrer destaca Diagnòstic Hamlet, de la companyia Pelmànec, de Miquel Gallardo, que torna a fer tàndem creatiu amb Maria Castillo en la direcció, després de l'èxit de Don Juan, memòria amarga de mi. Torna la sorprenent tècnica dels titelles de mida natural, al servei d'una història amb arrels shakesperianes. També es podrà veure S'ha acabat el bròquil, dels Electrotoylets, recentment estrenat a Temporada Alta.
PlecsMon Brel, l'actuació d'Andrea Motis i Joan Chamorro amb l'esplèndid pianista Ignasi Terraza, a més de David Mengual i Esteve Pi, i l'espectacle de circ Call me Maria, són els plats forts d'un mes de març molt intens. Plecs és una combinació efectiva de circ, papiroflèxia i humor. Mon Brel és una petita joia en format de cabaret, dirigit per Jordi Prat i Coll, amb l'actor i cantant Jordi Vidal i el guitarrista Toni Xuclà, que fa una repassada per alguns dels temes menys coneguts del cantautor belga, versionats en català. Andrea Motis, és ben conegut, és una de les joves revelacions del jazz català, i arriba acompanyada d'uns músics excel·lents, mentre que l'espectacle de circ Call me Maria ha triomfat arreu i va tancar la darrera edició de la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal, aquest estiu. El març també es podrà veure Pirouette en re menor, de la companyia Bacum, un espectacle visual en què predomina la dansa, gènere que Bescanó vol començar a explorar.
El mes d'abril arriba un dels millors espectacles que es veuran aquest semestre a Bescanó, Exitus, de Titzina Teatre. Diego Lorca i Pako Merino, responsables també de Folie à deux Entrañas, fan un espectacle que tracta el tema de la mort amb una delicadesa inusual –en la línia de Folie à deux, que tractava la bogeria–, gràcies a una dramatúrgia gairebé perfecta, un text carregat d'humor sense ser irreverent i fent ús dels seus grans recursos interpretatius. La peça va ser un èxit a la Villarroel de Barcelona la temporada passada, després d'un parell d'anys de viatjar arreu de Catalunya. El mateix mes, els músics Joan Masdeu i Jorge Cáliz presentaran els seus darrers discos, Casa murada i A mi manera, respectivament. Aquest últim, una barreja de flamenc-pop i cançó d'autor, ha estat gravat ben a la vora del teatre bescanoní, a l'estudi Juglans Music, d'Estanyol.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

Bescanó, plaça teatral

by on 14:05
Teatralment hiperactiu. Així es podria definir El Teatre, de Bescanó, que presenta un programa amb 25 espectacles per al primer semestr...