Butaques i somnis: Teatre Nu

Mostrando entradas con la etiqueta Teatre Nu. Mostrar todas las entradas

IDEA ORIGINAL: LAURA GUITERAS

DIRECCIÓN y DRAMATURGIA: VÍCTOR BORRÀS

ACTRIZ y CANTANTE: LAURA GUITERAS

PIANISTA y ACTOR: ABEL BOQUERA

CONTRUCCIÓN DEL TÍTERE: MARTÍ DOY

DURACIÓN: 1h

FOTO: NACIÓ DIGITAL

PRODUCCIÓN: TEATRE NU

EL MALDÀ

Llevaba más de un año persiguiendo a Mrs. Brownie y no había manera de concertar una cita con esta diva de la música negra americana. Solucionada la papeleta y dispuesta a escuchar una voz irrepetible acudo a una de sus últimas actuaciones. Creo que estamos poco acostumbrados a ver títeres para adultos, pero tenemos reacciones similares a la de los más pequeños. El títere te encandila desde el primer momento. Quizás porque represente con una ternura indescriptible la historia de toda una vida, por la mirada, por la forma de moverse que le otorga Laura Guiteras, pero en nada y menos tiene a todo el público en el bolsillo.

Con que poco se monta el espectáculo, y es que el títere es el protagonista, más allá de él, la música en directo de Abel Boquera, que lo mismo te toca el piano que ejerce de polifacético maestro de ceremonias, para un público, quizás en esta ocasión que pensó que iba a permanecer en el anonimato, pero que también juega un papel importante, y al que Boquera no se cansa, bueno en alguna ocasión sí, de animar a que entre en el juego.

La impresionate voz de Laura Guiteras pone el resto. Como “ama de llaves” de la ceremonia, con o sin títere consigue el aplauso sincero de un público que aunque no se le dé bien llevar el ritmo consigue que Mrs. Brownie se despida en medio de un profundo y caluroso aplauso.

Ni la huelga de metro, ni las altas temperaturas que nos aompañan estos días son excusa suficiente para perderse una de las dos funciones que quedan: el 26 de junio, Mrs. Brownie se despide del Maldà y le gustaría tener la sala llena, que menos!

MRS. BROWNIE

by Elisa Díez on 19:20

IDEA ORIGINAL: LAURA GUITERAS DIRECCIÓN y DRAMATURGIA: VÍCTOR BORRÀS ACTRIZ y CANTANTE: LAURA GUITERAS PIANISTA y ACTOR: ABEL ...

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

Els actors de Teatre Nu s'atreveixen a això, a sortir sense quasi res, per explicar un conte de Pere Calders (de dues planes) en un espectacle de prop d'una hora de durada. Poc més que una maleta, alguna andròmina i un raspall. Són només dos actors però durant l'estona que s'allarga l'acció (que sembla trepidant i tot) hi ha lladres, pare i mare, fill, gos jardiner i retalls d'informatius que revelen la campanya de robatoris pel barri d'Antaviana. El codi és tan simple com eficaç. La canalla l'entén quasi abans que els pares. Hi ha un ADN en entendre i explicar una història que no està escrita però que circula més ràpidament que l'ADSL. Senzill i perfecte. Exportable més enllà dels Pirineus.

En el Festival Grec també s'han vist dues peces més adreçades al públic familiar i, per contra, la tecnologia hi tenia un paper predominant. Els italians de TPO mostren una Islàndia tota natura, però amb un joc interactiu que convida a moure mans i braços des de la butaca i pujar a l'escena per als privilegiats més menuts. Els actors donen la sensibilitat que les màquines (que capten moviments i reaccionen davant d'uns cors de llana amb un comandament intern). La nota negativa d'aquest Grec familiar és el treball benintencionat de La Nana Bunilda menja malsons. Lloable que unes filles recuperin un univers màgic del seu pare, Agustí Asensio (mort massa d'hora). Que pretenguin vincular l'atenció dels nens ingressats en hospitals perquè ajudin a resoldre el conflicte que es planteja a escena. Però tot i l'èxit de la connexió digital, no es produeix cap interacció entre els espectadors dels dos espais. Probablement, més que tecnologia, calia un treball a l'hospital per fer actius els espectadors més llunyans. Transformats en una imatge quasi estàtica, es revela la pitjor de les aparicions: la peça no roda. Cal revisar-la. I és que, abans d'embolicar-se en tecnologia, cal tenir clar que, d'entrada, és bona la màxima: menys és més. Tot i l'interès a incorporar públic familiar al Grec li cal oferir més funcions de caps de setmana (no tots els pares tenen vacances ni, sobretot, tots els nens van sols a teatre). No es pot penalitzar per culpa de la concentració del festival en dies i espai. Si s'acompanya a les propostes, els resultats són exponencialment millors.