Mostrando entradas con la etiqueta Rubén de Eguia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Rubén de Eguia. Mostrar todas las entradas


Font: Laura Serra (ara.cat)
Cada festival Grec ofereix algunes obres per emmarcar. El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró va ser un d'aquests èxits memorables, petit en volum però gran pel ressò popular que va esgarrapar. Després d'omplir durant un mes d'estiu la Sala Beckett (el boca-orella va atreure 2.000 espectadors), ara La Villarroel recupera l'espectacle amb el mateix text i equip originals. Des del juliol, l'obra s'ha llegit a Moscou i a Normandia, i segueix tocant una temàtica candent: "La pederàstia és una anècdota, una excusa per parlar d'una problemàtica que s'ha incorporat en els últims anys a l'escola i és la pèrdua de l'afectivitat en el camp educatiu".
El protagonista de l'espectacle és un monitor de piscina (Rubén de Eguia) que fa un petó a un dels seus alumnes més porucs. La interpretació d'aquest gest (inofensiu i excessiu?) que en fan els pares dels alumnes, la directora del centre i un altre professor dóna l'oportunitat a l'espectador de posicionar-se a favor d'uns o altres -o de tots ells, segons el moment-. "No m'agrada el teatre resolutiu, sinó el que obre interrogants; volia obrir el debat", diu el dramaturg.
"Es nota que Miró és periodista per l'interès que té de trobar un tema del qual té molt sentit de parlar. Planteja un dilema moral, ideològic, filosòfic. T'obliga a enfrontar-te amb els teus propis dubtes i problemes", opina Toni Casares, director de la Sala Beckett, coproductora del muntatge junt amb el festival Grec. Aquesta temàtica s'acobla amb una arquitectura dramatúrgica complexa, que juga amb el raccord escenogràfic per fer avançar i retrocedir l'acció. La informació arriba a l'espectador de manera comprensible però fragmentada, igual que ho fa la informació a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
"Els protagonistes són quatre persones excel·lents que es troben en una situació que els desborda -diu Josep Maria Miró-. El món va més de pressa que la capacitat que tenim les persones per gestionar-lo". L'efecte nociu que poden tenir les xarxes sumat a la paranoia per la seguretat dóna com a resultat una societat asèptica. "S'ha transmès el virus de la por, i això ha obligat a modificar conductes", explica l'autor. Ell ho associa a "l'arribada del corrent puritanista que ve dels Estats Units".
Tot i que a l'obra només arribi a plantejar una problemàtica complexa, en el fons la decisió d'abordar aquest tema ja diu molt del posicionament de l'autor: "M'agradaria pensar que encara podem fer les coses d'una altra manera", afirma.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,
El dramaturg Josep Maria Miró no concep el teatre si no és des del compromís ètic i polític, encara que això li hagi comportat tràngols, com en l'última estrena al TNC de la polèmica Gang Bang (obert fins a l'hora de l'Àngelus) . "El 2012 a la cultura li hem de reclamar un paper", defensa l'autor. En la seva pròxima estrena, torna a incomodar l'espectador amb un altre conflicte, aquest cop plantejat des d'un vessant íntim, trivial i fàcilment identificable per tots els públics. El principi d'Arquimedes arrenca amb una anècdota: ha arribat el dia que els nens de la classe dels Cavallets es treguin la bombolleta i nedin sense flotador. Un dels petits, espantat, plora. Una nena explica als seus pares que ha vist que el monitor l'abraçava i li feia un petó per consolar-lo. Alguns pares, però, no ho veuen així: potser el noi s'ha excedit, potser tenia intencions lascives. La paraula pederasta plana sobre l'obra sense que s'arribi a pronunciar mai.


"En els últims 15 anys han canviat les nostres pautes de relació humana. Jo dic que hi ha hagut una americanització de la vida. Hem assumit la política de la por. Qualsevol persona, un amic, un veí, pot delatar-nos si no li agrada el que fem", explica Miró. L'obra, més que el fet en si -ni tan sols hi apareixen els nens del curs de natació-, exposa el conflicte des de quatre mirades adultes que defensen quatre postures: el monitor acusat (Rubén de Eguia), un company (Albert Ausellé), la directora de la piscina (Roser Batalla) i un pare (Santi Ricart). "És una obra que reclama un espectador actiu. El text va guanyar el premi Born 2011 i la gent que l'ha llegit veia de manera diferent la culpabilitat o la defensa del monitor. Depèn del model de relació social que cadascú defensi", explicava ahir Miró. El director i dramaturg no es mulla per una tesi: "Sóc poc resolutiu, però si escric sobre això, ja és evident que és una qüestió de principis".
La teoria de la por
El debat que serveix en safata aquesta obra per a les tertúlies post-teatre és quin tipus de societat volem. L'anècdota és traslladable a tots els àmbits, també a la política. "El discurs de la por i de la seguretat es ven molt bé aquest 2012", opina Miró. Toni Casares, director de la Sala Beckett -on s'estrenarà el muntatge dimecres vinent, dins el Grec-, celebrava ahir que per fi una obra plantegi una qüestió que el toca de ple: "M'indigna profundament quan a l'escola o a la guarderia de les meves filles els professors em demanen permís per fer-los fotos. És escandalós. Hem arribat a un extrem dels comportaments socials en què l'espontaneïtat és castigada".
Casares també destaca la sàvia construcció temporal i estructural del text, a més de la "necessitat estomacal d'enfrontar-se a aquest tema". La narració no té una estructura lògica, com tampoc la solen tenir els inputs que rebem de fets i notícies, que sabem per fases, desordenades, a partir de fonts diferents i amb una credibilitat desigual.
Facebook, xarxa de distorsió
El principi d'Arquimedes -una teoria física que té a veure tant amb la pressió feta sobre l'aigua com amb la flotació dels cossos- exposa un conflicte indissociable del món contemporani, "on tot va més ràpid que la capacitat que tenen els personatges per solucionar els problemes". I en aquesta voràgine, les xarxes socials hi tenen un pes crucial. "Facebook és una xarxa de difusió i de distorsió fantàstica. És un mitjà ràpid però no del tot fiable", opinava Miró.
Les xarxes són les que aixequen la llebre i posen en marxa la piconadora de crítics i malfiats. El noi s'adonarà que un fet anodí pot convertir-se en un problema gegantí. Quan li cauen les ulleres de la innocència, veu les mirades acusadores d'una societat contaminada.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,