Mostrando entradas con la etiqueta Monòlegs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Monòlegs. Mostrar todas las entradas


Font: ara.cat
Han passat prop de tretze anys des que Berto Romero va estrenar La apoteosis necia amb la companyia teatral El Cansancio. Amb aquest monòleg, en què parla de les dèries de l'adolescència, ha voltat per tot Espanya fins ara. "La vida d'una obra hauria de ser de cinc anys, però La apoteosis necia s'ha dilatat molt en el temps, perquè l'havia de combinar amb la televisió", argumenta l'humorista.
Era, però, el moment de fer un canvi: "Ja no tenia sentit continuar amb un punt de vista que ja no és el meus, he canviat", afegeix. Si a 'La apoteosis necia' parlava dels pares i els avis, del primer amor o de la recerca de la primera feina, a Berto Romero sigui con nosotros, reflexiona sobre la paternitat: "Parlo de ximpleries, del meu nou paper a la societat com a pare responsable, de la sexualitat sana, lliure i divertida, de l'obsessió per fer esport de molts homes quan arriben als 40...". Romero prefereix passar per l'actualitat de puntetes: "Tocarem l'actualitat una miqueta però des d'una perspectiva no sagnant, no em ve de gust que la gent surti del teatre deprimida", assegura. 
Berto sigue con nosotros s'estrena el 7 de febrer a l'Alexandra Teatre de Barcelona i l'humorista té previst actuar dues vegades a la setmana fins l'estiu. Romero pot haver madurat però no desisteix en la seva obsessió per cantar i ballar, fins i tot, s'atreveix amb el hip-hop. 


En mans d'un humorista, els tòpics nadalencs es converteixen en pura dinamita. "Em fa molta il·lusió tornar a casa per Nadal, la gent em diu coses pel carrer i jo ja em sento part del mobiliari urbà, com un fanal del passeig de Gràcia", deia fa uns dies Andreu Buenafuente. Berto Romero té clars els avantatges de treballar durant les festes: "Després de dinar, quan la família comença a emborratxar-se, va molt bé poder-te escapar dient que tens funció".
Aquests pare i fill humorístics -Romero assegura que és el fruit de cèl·lules mortes de Buenafuente manipulades amb enginyeria genètica- pugen a partir d'avui a l'escenari del Teatre Coliseum acompanyats de José Corbacho i Ana Morgade per presentar una nova versió de l'espectacle Terrat Pack . Han renovat tant el repartiment com els textos. A Jordi Évole, que va participar-hi la temporada 2008-2009, "li van començar a anar bé les coses just després de deixar l'espectacle". "No el volíem fer tornar i l'hem canviat per Ana Morgade", matisa Buenafuente. Els quatre humoristes diuen els monòlegs en castellà, català, anglès i (una paraula) en hebreu, i van una mica més enllà amb algunes escenes en què interactuen. Malgrat que no vol revelar cap detall del text, Buenafuente avança que l'espectacle està centrat en la incertesa provocada per la crisi, de què intenten fer humor. A diferència de la televisió, assenyala Buenafuente, el teatre els permet anar una mica més enllà en les seves crítiques. "Hi ha coses que al teatre es poden dir, però a la televisió no", conclou.
Buenafuente i Romero també han col·laborat amb Godoy, que ahir va començar la tercera temporada de l'espectacle Verás que todo es mentira al Teatre Capitol. A aquest humorista uruguaià la família i el Nadal -tret del seu nét- també li produeixen uns sentiments curiosos. "Es diu que el més bonic és rebre cartes de la família, perquè vol dir que la tens lluny", etziba.
Espectacles amb llarga vida
Godoy no deixa de sorprendre's dels deu anys que Rubianes -un altre mestre recordat constantment per Buenafuente- va estar al Club Capitol, però ell va fer dotze temporades d' Esperando a Godoy . "Encara n'he de fer setanta, però ja estic pensant en el meu pròxim espectacle, que estrenaré quan faci 80 anys", diu. La principal novetat d'aquesta temporada és la incorporació com a personatge del seu nét, un nen de quatre anys que fuma en pipa, sap quatre llengües i llegeix la Crítica de la raó pura de Kant en serbocroat. Més que fer monòlegs, Godoy, que assegura que va arribar al teatre per casualitat, es considera un charlista , un humorista que trenca la distància amb l'espectador per explicar les seves històries surrealistes sobre el sexe, la mort, Déu, l'estupidesa i la felicitat amb naturalitat.
Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)