Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)
Les comèdies comercials no hi han deixat mai de ser. Joan Pera, Santi Ibáñez i Mercè Comes, només per citar tres actors de llarg recorregut, sempre somriuen en alguna marquesina de la cartellera.Aquesta temporada, però, es podrien erigir com el gènere que mantingui la gran afluència de públic, vista la deserció dels musicals de gran format de la cartellera. Avui arrenca les funcions de Toc Toc, un treball que, d'entrada, preveu estar fins al gener al Teatre Borràs (hi ha un altre compromís a partir d'aquesta data). Toc Toc és una comèdia que se situa a la sala d'espera del consultori d'un psicòleg. El retard de l'especialista comporta la concentració de pacients amb transtorns obsessius compulsius (TOC) que garanteixen una mirada respectuosa cap a qui en pateix però alhora sarcàstica de la situació. Es va estrenar el 2005 a França i ja ha superat el milió d'espectadors.
Esteve Ferrer, que ha dirigit la peça adaptada al català per Jordi Galceran, fa també de director i d'actor en la versió castellana, a Madrid. Aquest octubre arribaran a la funció 1.000. Feia 30 anys que cap espectacle obria una quarta temporada sense més pausa que l'estiu i sense canviar de sala a la capital espanyola, amb vuit funcions per setmana. A Barcelona, augura Ferrer, “estarem cinc temporades al Borràs!”, com a càlid homenatge al fa poc desaparegut Paco Morán (que amb Joan Pera tenen el rècord d'espectadors gràcies aLa extraña pareja). Ferrer, un actor que fa una quinzena d'anys es va traslladar a Madrid amb T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré, torna ara amb aquesta comèdia que treu importància als problemes psicològics, fent veure que tothom té una mania o altra. Pel director, “l'humor és el gran mecanisme de defensa, el riure és la gran teràpia per a tot”. Tot i que sigui una peça que busca entretenir, per Ferrer l'obra ajuda a ser tolerant i pensar que aquella mania del veí es pot interpretar com un problema puntual, no com una acció amb mala fe. La comèdia és el refugi, a més, per desconnectar dels ambients negatius de la crisi econòmica. L'obra garanteix 100 minuts d'oblidar-se dels problemes, i connecta gràcies a la seva empatia amb el públic, que s'identifica amb els personatges o, millor encara, amb gent del seu entorn: aquesta és la clau de l'èxit de l'espectacle, segons el director, sumat al treball d'actors: interpreten uns personatges que pateixen els seus trastorns majoritàriament. I, a escena, segons Ferrer, com més pateix un personatge en una situació còmica, més riures provoca.
La comèdia atraurà el mig milió aproximat d'espectadors que no podran captar els grans musicals? Per Ferrer, “el més important és que no es perdin, que vagin a les comèdies o a altres espectacles. Han de seguir existint alternatives a no quedar-se a casa”. També aquest tipus de públic perseguirà No et vesteixis per sopar, una comèdia que arrenca temporada a mitjan setembre al Teatre Condal. La tirada pel gran públic tindrà una nova producció paròdica sobre la monarquia de Dagoll Dagom al Victòria (que inclou cançons però es manté com un híbrid d'espectacle), la continuïtat de La Cubana al Tívoli i els reclams d'espectacles acrobaticomusicals com ara Stomp o amb una aura internacional Ennio Marcheto i el cabaret de Crazy horse Paris (que es traslladen a l'Artèria Paral·lel, en procés de canvi).
Sense grans musicals
A espera que l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca) faci públiques les dades de la temporada 2011/12, previstes per a mitjan setembre, en les últimes temporades els musicals sempre han aplegat milers d'espectadors. El 2010/11, per exemple (20% del total de l'assistència) va ser de mig milió. El sostre cal situar-lo en el 2007/08, que va superar els 821.000 espectadors: un de cada tres espectadors d'aquella temprada sortia d'un musical. Efectivament, no hi ha els reclams de l'any passat com ara Grease,Los miserables i Cop de rock. S'especulava que es recuperés La vampira del Raval però, pel que sembla,no ha trobat sala que li concedeixi una llarga estada, tot i l'èxit de l'any passat. També apareixen com títols que poden desembarcar a Barcelona, a partir de principi del 2013, My fair lady, i fins i tot Grease. La comèdia és el valor refugi del sector enguany.
Maniàtics de comèdia
by
Elisa Díez
on
15:50
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat) Les comèdies comercials no hi han deixat mai de ser. Joan Pera, Santi Ibáñez i Mercè Comes, no...
