Mostrando entradas con la etiqueta Martí Peraferrer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Martí Peraferrer. Mostrar todas las entradas

Font: Jordi Camps i Linnell (elpuntavui.cat)
Si a l'hivern la gran cita teatral és Temporada Alta, a l'estiu el Fitag és el punt de trobada dels entusiastes de les arts escèniques a les comarques gironines. El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona continua fent camí i, després de divuit anys, celebra la seva quinzena edició. “Hem complert la majoria d'edat”, remarca amb satisfacció el seu director, Martí Peraferrer, que també va avançar ahir durant la presentació del festival que, per aquest motiu, la línia de programació enguany serà “més festiva”.
Del 25 al 29 d'agost, el Fitag 2015 oferirà una trentena d'espectacles de 26 companyies on hi predominaran sobretot musicals i comèdies. També, per nacionalitats, destaquen les companyies provinents de Llatinoamèrica i de l'Estat espanyol. Però, com sempre, l'eix principal tornen a ser les companyies gironines, amb un total de 10 participants.
Precisament, Quantus Teatre, una companyia de Lloret de Mar nascuda el 2008, serà l'encarregada d'obrir el teló portant a l'escenari del Teatre Municipal una reeixida adaptació de Lisístrata. L'espectacle tindrà lloc el 25 d'agost, a les 19 h, i l'entrada serà gratuïta.
Entre d'altres, també de la programació destaquen un parell de coproduccions que s'estrenaran pel festival. D'una banda, Mazatin, el hombre venado (29 d'agost), obra de “teatre antropocòsmic” coproduïda entre la Cia. Centro Cultural Jalil Gibran de Mèxic i el Col·lectiu Actoral de Girona, de la qual se'n farà un càsting per trobar quinze actors i quinze actrius. De l'altra, Mis mejores amigas, coproduïda per Cia. Teatro de la Costa d'Israel i els figuerencs Tequatre, i que es podrà veure a Figueres el 23 d'agost. I entre les novetats, destaca la filmació d'un work in progress del Fitag durant els dies que té lloc el festival, que, si bé l'epicentre és Girona, també hi haurà funcions a altres municipis. Enguany també, com a novetat, a Vidreres, Maçanet, Sant Gregori i Sant Pere Pescador.
Festival de festivals
Entre les novetats i, sens dubte, un dels actes estrella, destaca l'organització d'unes jornades internes de treball per debatre sobre el món dels festivals internacionals amateurs. Al llarg de tres dies, del 26 al 28 d'agost hi assistiran directors de festivals de teatre no professionals, amateurs, independents o universitaris de relleu internacional amb l'objectiu de crear un espai de pensament que, segons Peraferrer, “neix amb l'objectiu de crear un espai de pensament que ens permeti entendre cap a on es dirigeix el sector, com també buscar noves fórmules de relació entre festivals i crear ponts de col·laboració”. Tota aquesta feina quedarà recollida en un document de treball que serà presentat el 29 d'agost.

DIRECTOR: FRANCESC CERRO
DRAMATURGIA y ACTOR: MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA
PRODUCCIÓN: TEATRE BLAU DE GIRONA y TEATRE TANTARANTANA 
TEATRE GAUDI

Dedicarse al teatro en los tiempos que corren ya es todo un riesgo, pero si además eres valiente y te tienes que enfrentar al todopoderoso Festival Grec en pleno mes de julio, la hazaña ya se escribe en mayúsculas. Después de tres semanas de auténtica maratón teatral, era necesario salirse del circuito e ir a explorar otras naturalezas.

Martí Peraferrer, el héroe de la aventura nos explica la vida y milagros de Tennessee Williams en un monólogo de hora y media donde se combina palabra en directo con grabaciones. En primera persona, Tennessee habla, si desde el principio ocurre lo que pocas veces tenemos la suerte de encontrar, el actor desaparece y entre la buena caracterización y el buen savoire faire de Martí Peraferrer, la historia entra y el viaje comienza.

Escenográficamente muy simple, un salón con una chaise longue donde la terapia de confesiones alcanza su máximo esplendor. La sorpresa nos espera en la entrada a la sala donde nos inunda un ambiente cargado de humo y oscuro. Pese a ello, pronto salimos de la oscuridad y las palabras de Tennesse Williams nos invitan a pasar a una vida, eso sí, no menos tenebrosa y atormentada que la sala.

La cercanía entre actor y público es uno de los puntos más a favor del montaje, esa sensación de estar en un lugar donde las confesiones son íntimas. La entrega de Martí Peraferrer es máxima y la atención del público es de no poder despegar la atención del escenario.

Lástima que no sea la mejor época del año para lanzar una propuesta como esta. Lástima ver la platea tan vacía, pero parafraseando Un tranvía llamado deseo: "esto huele a éxito eterno", aunque tendrá que ser en otro lugar y en otras fechas.

TENNESSEE (w)

by on 20:32
DIRECTOR: FRANCESC CERRO DRAMATURGIA y ACTOR: MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA PRODUCCIÓN: TEATRE BLAU DE GIRONA y TEATRE TANTARANTANA  ...


El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona celebrarà la dotzena edició del 28 d'agost a l'1 de setembre. Serà la vuitena dirigida per Martí Peraferrer.
L'Ajuntament de Girona s'implica més que mai en el Fitag?
La veritat és que el nou consistori creu en el festival, entre altres coses perquè l'alcalde, Carles Puigdemont, en va ser un dels fundador i se l'estima. Actualment l'Ajuntament no hi pot posar diners, però ens ajuda perquè no tinguem el sobrecost que fins ara ens representava el lloguer del Teatre Municipal, que, encara que fos a un preu pactat, ens costava uns 5.000 euros que ara ja no paguem. El festival té menys diners que mai, però ens ajuda el fet que governi el mateix partit a la Diputació, la Generalitat i l'Ajuntament, perquè això ho fa tot més fàcil.
Per tant, el Fitag ha arrelat definitivament a Girona?
Sempre ens hem sentit molt a gust aquí, però faltava que l'Ajuntament es fes seu el festival i aprofités el seu potencial econòmic i turístic. Ara sembla que ja veu que és un benefici per a la ciutat i que en treu més del que li costa. En el Fitag participen unes 350 persones, comptant-hi les companyies gironines i de la resta de Catalunya, i també serveix per mostrar als de fora la ciutat i la nostra manera de conviure.
Al Fitag tampoc no li han faltat detractors, dins del mateix món teatral gironí.
D'una banda, no entenc per què, de cop i volta, sembla que els problemes del teatre professional gironí els hagi de pagar el Fitag. Conec les dues realitats, perquè les visc dia a dia i crec que comparar-les és una trampa en què no vull caure. Amb els diners del Fitag no s'ha d'arreglar el teatre professional. Per mi, el Fitag és una manera de projectar cap a fora el que es fa aquí. Cal un festival com aquest en temps de crisi? Això es pot arribar a qüestionar, però en tot cas ho han de decidir les institucions. Cada vegada hi ha més participació del teatre gironí en el Fitag, tant pel que fa a les companyies com a l'Agrupació Teatral de les Comarques Gironines. I crec que els grups amateurs gironins no tenen queixes del Fitag, perquè m'haurien arribat. Com a director del festival del sector, vull estar al costat de la gent i vaig sempre a totes les representacions a què em conviden, perquè crec que els grups ho agraeixen. Volto molt i totes les despeses surten del meu sou.
Aquest serà el seu vuitè Fitag. Es marca un final de trajecte?
No em vull eternitzar en aquest càrrec. Crec que he fet un servei i tinc la sensació d'haver potenciat almenys un estil de teatre amateur. És molt gratificant aconseguir que, a finals d'agost, la gent es trobi i s'ho passi bé al Fitag. És un festival molt sòlid i està molt consolidat dins del teatre amateur, però no va néixer per arreglar els problemes de les seves companyies. El teatre amateur és tan fràgil com apassionat i jo he après molt de la seva gent. Ja no vull caure en l'error de parlar de teatre professional i teatre amateur: tot és teatre. El món va cap a unir el teatre en una sola paraula, sense prejudicis.
Quina mena de prejudicis?
Per exemple, que el teatre ha de ser només intel·lectualitat i investigació. I la distracció? Ningú té la veritat del teatre i per això no m'ha convençut mai la crítica teatral: si hi ha respecte, la tolero, però em quedo sempre amb l'opinió del públic.
Com funciona el Fitag en temps de retallades pressupostàries?
Realment, tinc la sensació que, com més malament anem de diners i encara que ens hem hagut de rebaixar els sous, més assentat està el festival. Algú pot dir: si ara el feu amb 80.000 euros –90.000, si venem entrades–, per què abans en necessitàveu 160.000? Segurament, llavors no havíem fet alguns esforços per negociar preus perquè la situació no hi obligava, però quan hi ha recessió has de negociar més. En tot cas, no em sento culpable, ni crec que hàgim malgastat mai diners. El pressupost del festival sempre ha vingut adjudicat per la Diputació i jo mai no hi he anat a demanar més diners.

Font: Xavier Castillón (www.elpuntavui.cat)