Mostrando entradas con la etiqueta Míriam Escurriola. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Míriam Escurriola. Mostrar todas las entradas



IDEA ORIGINAL: CLARA PEYA, ARIADNA PEYA y MÍRIAM ESCURRIOLA (L'ERA DE LES IMPUXIBLES)
TEXTO y CANCIONES: MARC ROSICH
A partir de escritos de MIGUEL MISSÉ y POL GALOFRÉ
DIRECCIÓN ESCÉNICA: MÍRIAM ESCURRIOLA
DIRECCIÓN MUSICAL: CLARA PEYA
INTÉRPRETES: MARIONA CASTILLO, TATIANA MONELLS, ARIADNA PEYA, CLARA PEYA
DURACIÓN: 1h 05min
PRODUCCIÓN: TEATRE GAUDI
TEATRE GAUDI

Me da igual que Berta se haya convertido en Albert, me importa la persona. Este es un discurso tan manido como cualquier otro, porque en el fondo siempre vemos antes que nada la forma. Y quizás, quien vea Limbo se dé cuenta lo poco que cuenta la nada para el todo.

Un aeropuerto, un pasaporte equivocado, un ser en tránsito. Inicio de porqués sin responder, inicio y final de no hace falta ser respondidos. Y quiero ser, y soy y cómo me ven los que me rodean, como soy o como quiero ser, y cómo quieren ellos que sea, y yo quiero ser como quiero o me dejaré influir por lo que ellos quieran. Soy más importante por lo que soy o por lo que otros quieran que sea. Porque ya se quien soy, ¿no?

Limbo es el tránsito hacia ese YO, una amalgama de pensamientos, de voces, en medio de un espectáculo multidisciplinar: dramaturgia, canciones, música de piano, audiovisual, danza. Y si esto fuera un crítica al uso diría que todo fluye, que todo tiene un porqué, que me he dejado llevar por un torrente emocional de canciones, que se me ha puesto la piel de gallina al escuchar el piano en directo tocado por Clara Peya, que los momentos de danza ayudan a potenciar lo que no se dice. Pero lejos de esto o aquello no ves partes, ahora toca cantar ahora toca bailar, ves un sólo grito de un ser que busca desligar cadenas y SER.

Un espectáculo íntimo a tres bandas, donde el público es un elemento importante. Un público diverso que no es activo ya que directamente no se le pide nada, pero tiene que respirar el espectáculo en directo y en mi sesión se consiguió, esa comunión bestial en la que por un momento todos somos Albert.

A veces nos perdemos para encontrarnos y Albert se encuentra pero se vuelve a perder y entra en una espiral de esas en las que uno tiene que salir solo. Pero no es solo Albert el que se pierde, si al salir de la sala no te has perdido un poquito, quizás debas volver a entrar para aprender a perderte. Encontrémonos, pues en el Teatre Gaudí antes del 1 de marzo, tengo ganas de volver a transitar mi reencuentro.

LIMBO

by on 16:49
IDEA ORIGINAL: CLARA PEYA, ARIADNA PEYA y MÍRIAM ESCURRIOLA (L'ERA DE LES IMPUXIBLES) TEXTO y CANCIONES: MARC ROSICH A partir ...

Font: Ana Maestre (ara.cat)
Limbo és la història de l’Albert, que abans era la Berta. Les vicissituds d’un trànsit que comença amb la prohibició de pujar a l’avió que l’ha de dur a operar-se perquè al seu carnet d’identitat hi apareixen el rostre i el nom d’una noia. Aquesta terra de ningú és el punt de partida des d’on la companyia L’Era de les Impuxibles, que aterra al Teatre Gaudí del 5 de febrer al 3 de març, planteja els reptes, personals i socials, que suposa enfrontar-se a un canvi de sexe.
L’espectacle, dirigit per Míriam Escurriola, s’endinsa en el territori de la dansa-teatre a través de la música en directe de la pianista Clara Peya que pretén que el públic entri en els mateixos llimbs en què es troba el protagonista. “Volíem remoure el cor de tothom. Però no des d’un vessant discursiu ni adoctrinant, sinó suggeridor”, explica la pianista. A més, el muntatge s’ha nodrit dels textos de Miguel Missé i Pol Galofré, dos nois que han viscut en primera persona la realitat de la transsexualitat, reelaborats pel dramaturg Marc Rosich. “La transsexualitat és un tema desconegut i fa plantejar molts dubtes. A més, el Miguel i el Pol tenen una visió molt particular dins la particularitat”, diu Rosich sobre la decisió dels dos de no sotmetre’s a cap operació.
Però l’espectacle no només parla de la transsexualitat, sinó que també planteja com la societat topa amb els seus propis prejudicis. “Ho portem a un lloc que aborda la insatisfacció que tots podem tenir en algun moment. Què passa si estic en un lloc que no es pot etiquetar i què passa si tu no ho entens?”, planteja Mariona Castillo, que dóna vida a l’Albert. També hi actuen Tatiana Monells i la coreògrafa Ariadna Peya. Tot i que hi predomina la crítica i la reflexió, Limbo també està esquitxat d’humor i ironia. La companyia vol que aquesta petita història sigui universal. Un relat que podria començar amb la pregunta: ¿si tu estàs convençut, a qui has de convèncer?