Butaques i somnis: LAminimAL

Mostrando entradas con la etiqueta LAminimAL. Mostrar todas las entradas

Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Hacía un tiempo que no sabíamos nada de LAMinimAL, pero parece que no ha estado de brazos cruzados y desde el 12 de septiembre ha iniciado una nueva aventura, LAminimaLAB en el mismo espacio que ya utilizó José Sanchis Sinisterra para iniciar su investigación escénica de su Teatro Fronterizo. Una investigación colectiva hacía los límites del hecho teatral. El espacio se encuentra en la calle Nou de Sant Francesc de Barcelona.

Treinta años después, LAminimAL Teatre reprende la actividad con la intención de mantener vivo el espíritu explorador y colaborativo. El espacio estará abierto a la comunidad profesional invitando a compañías, intérpretes, creadores y creadoras, personal técnico e interesados en la búsqueda artística y a participar en los laboratorios que se llevarán a cabo. Un lugar para cuestionar y cuestionarse.

Desde el 12 de septembre, una vez a la semana se tratará de un tema o punto de vista diferente, a través de ejercicios, lecturas y debates para ampliar la visión de la escena y traspasar las fronteras de aquello que parece inamovible.

LAminimaLAB17

A partir del 12 de septembre

todos los martes de 17:00 a 21:00h

Confirma la tu participación en:

formacio@laminimalteatre.cat

o llamando al +34 690 779 610

Colaboración 10€ por sesión.

LAminimAL TEATRE

LAminimAL nace en el 2010 en la Sala Beckett de la mano de Daniela De Vecchi como grupo de investigación entorno a los Sistemas Minimalistas Repetitivos.

Desde entonces han producido y estrenado siete espectáculos:

* La Grandesa d’ésser un entre tants (Temporada 13-14 en la Sala Atrium de Barcelona)

* Dimecres (Temporada 13-14 en la Sala Beckett)

* El suïcidi de l’elefant hipotecat (Primera parte de la trilogia «Fer sonar una flor» que inaugura el Àtic22 del Teatre Tantarantana y que posteriormente se representó en La Seca-Espai Brossa y en la Sala Barts)

* En abril del 2014 estrena en São Paulo Animales nocturnos de Juan Mayorga en coproducción con la Società Autonoma Laboratori del Mare.

* En la temporada 14/15, se estrena en el Festival Frinje Madrid La supervivència de les Lluernes, creado en residencia en el programa Suport a la Creació de Fira Tàrrega en una coproducción del Festival Grec, Temporada Alta y Focus, y que se ha podido ver en temporada al Teatre Romea de Barcelona.

* La tercera parte de la trilogía, Apocalypse Uploaded: la transhumanització de les Abelles se ha podido ver en el Frinje Madrid y en la Fira Tàrrega 2016.

* Su último espectáculo, Llançar-se al buit se ha estrenado en enero del 2017 en el Festival Internacional Santiago Off.

LAminimaLAB recupera el espíritu del Teatro Fronterizo de Sanchis Sinisterra

by Elisa Díez on 13:19

Por Elisa Díez (Butaques i Somnis) Hacía un tiempo que no sabíamos nada de LAMinimAL , pero parece que no ha estado de brazos cruza...

DRAMATÚRGIA: AINA TUR

DIRECCIÓ: DANIELA DE VECCHI

INTÈRPRETS: ANNA BERENGUER i XESCO PINTOR

DURADA: 70min

PRODUCCIÓ: LAMINIMAL, SALA BECKETT/OBRADOR DE DRAMATÚRGIA

SALA BECKETT

Flaco favor el que li ha fet LAminimAL a l'Aina Tur amb aquesta adaptació de la seva obra de Dimecres. Suposo que els espectadors que no s'han llegit l'obra o que no coneguin l'original no els semblarà tan greu, però qui em optat per fer-lo em trobat que l'una i l'altre s'asemblen el que un ou a una castanya. I és tota una veritable llàstima perquè l'obra escrita per l'Aina Tur pot donar molt de sí, en un muntatge molt més convencional i sense tants retallades com li ha fet la Daniela de Vecchi per adaptar-la a l'estil de LAminimAL.

21 dones, 21 escenes dividit en tres blocs, fins aquí totes dues obres coincideixen. El muntatge de la Daniela de Vecchi ha optat per trencar la cronologia de present, passat i futur i jugar a l'aletorietat de les escenes deixant a l'Anna Berenguer sense llocs on agafar-se a l'hora d'interpretar aquestes 21 dones que ell (Xesco Pintor) es va imaginant mentres obre les caixes del seu trasllat a viure a Menorca.

No hi ha matisos interpretatius entre les 21 noies, només s'entreveuen que existeixen algunes més tímides i d'altres més juganeres i que a cada una li correspon una peça o peces de roba vermella diferents, però cal alguna cosa més perquè a la dona 10 no comencis a pensar que deuen ser totes bessones perquè comences a confondre-les i a no veure més que una repetida innecessàriament moltes vegades.

L'escenografia del força buida deixa tota la responsabilitat de l'obra als actors que no arriben a donar-li als seus personatges vida pròpia i que vaguen entre escena i escena buscant més perquès que respostes troben. Està clar que no tots els textos passen igual pel sedàs de LAminimAL i aquest s'ha quedat en un "vull però no puc". Tota una llàstima perquè les expectatives estaven molt altes i han quedat per terra. La propera vegada serà...