Mostrando entradas con la etiqueta ICEC. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ICEC. Mostrar todas las entradas

Font: Laura Serra (ara.cat) | Foto: Manolo García
“Qualitat, feina i públic” és el mantra que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, assegura que ha repetit al seu equip en els últims anys per marcar els objectius de l’administració en el sector de les arts escèniques. Qualitat, feina, públic. Finalment, ahir, el departament va explicar el nou model d’ajuts públics que ha implantat i que reformula un “sistema envellit” creat a finals dels anys 90. La necessitat de modernitzar els ajuts, a més, ha coincidit amb “l’ensorrament” del sistema teatral català motivat tant per la crisi del consum com per “polítiques errònies i punitives” contra la cultura executades des del govern espanyol, lamentava Mascarell. 
El nou sistema d’ajuts pretén solucionar dos desajustos greus: el primer és que es prioritzava la producció d’espectacles per sobre d’aspectes crucials com l’exhibició dels muntatges -és a dir, es premiava fer noves obres sense valorar el públic que aconseguien-, i el segon que per a les empreses més joves era difícil accedir als famosos convenis triennals. “Qui tenia subvenció estable es pensava que era eterna”, criticava el conseller. Aquestes són les novetats essencials del nou sistema d’ajuts a les arts escèniques. 
Atenció a tota la cadena de valor 
S’han ordenat els ajuts en cinc apartats: creació, producció, exhibició, mercat i públic. La producció i l’exhibició són les dues potes que continuen rebent més atenció i recursos, tant per a equipaments públics com per a projectes privats. Però el sistema també inclou beques per a recerca i formació i suport a centres de producció i a associacions professionals. Dos aspectes que avui es consideren crucials són la generació de mercats (via festivals estratègics o plans d’internacionalització) i la creació de públic (amb eines com els tallers de l’espectador o els premis sectorials).
Suport al procés de creació
El 2014 vencien els convenis triennals que rebien la majoria de sales i diverses companyies històriques. Aquests ajuts són els que han patit més canvis. No només perquè se n’han ampliat els destinataris -es repartiran els diners entre més candidats-, sinó perquè es tracta d’una subvenció modulable en funció del projecte artístic que es presenti. Les companyies podran aspirar, en funció de la seva capacitat de producció, a ajuts anuals de fins a 40.000, 80.000 o 140.000 euros per desenvolupar un projecte artístic. Però, a més, podran sol·licitar suport per a produccions concretes de 170.000 a 825.000 euros pels tres anys. En resum, les companyies rebran un total de 196.500 euros, 370.000 euros o 790.000 euros en tres anys per produir entre 2 i 8 muntatges durant aquest període. La filosofia és produir menys que abans i dedicar més temps a la creació per apujar el llistó qualitatiu. 
Tria de 30 projectes estables
Una comissió especialitzada ha triat les 30 empreses, companyies i teatres, en comptes de les 21 que tenien conveni fins ara. Els escollits han sigut 5 empreses amb una capacitat de producció gran (Bitò, Focus, La Perla 29, Dagoll Dagom i el Teatre Romea), 10 projectes mitjans (Anexa, FEI, La Seca, T de Teatre i la Sala Beckett, entre d’altres) i 15 empreses més petites que s’estrenen en els ajuts triennals (com la Sala FlyHard, Atrium, Les Antonietes, Pepa Plana i La Brutal). Qui n’ha quedat fora pot optar a altres ajuts, reintegrables o no. De fet, la intenció és que les empreses vagin saltant de categoria i al final els sigui més rendible guanyar-se el públic que guanyar-se la subvenció. Els ajuts a les arts escèniques s’acosten als 13,6 milions d’euros (el 2014 va pujar un 16,5% respecte a l’any anterior), dels quals gairebé 11 milions són per al sector privat. A més, 18 milions van destinats als equipaments nacionals (Liceu, TNC, Lliure i Mercat de les Flors).
Claus: l’exhibició i el territori
“El sector té una dependència molt gran de l’administració. El 50% dels ingressos són públics. Cal una relació més sòlida amb els consumidors”, diu Mascarell, que insisteix en la gran capacitat per créixer que tenen els teatres del territori. Per això hi ha línies d’ajuts a l’exhibició i crèdits reintegrables per empènyer les empreses a fer gires. Lògicament, reben més punts per a ajudes els espais que programin obres que l’administració ha contribuït a produir, de manera que es garanteix la sortida al mercat de les obres subvencionades. També s’han reformulat els convenis amb els equipaments municipals de capitals de comarca i l’oferta al territori (el Programa.cat consta d’un catàleg obert d’espectacles dels quals s’ajuda a pagar el caixet). La conselleria assegura que ja s’ha començat a notar la recuperació del teatre a tot el país.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,

Font: Laura Serra (ara.cat)
Les estrelles de les programacions musicals i escèniques dels auditoris i teatres catalans no tenen cognoms famosos ni apareixen en campanyes de publicitat. La gran obsessió dels directors artístics són els espectadors. La gestió de públics, l’ampliació i la fidelització de l’audiència és el gran repte actual del país. No en va l’Institut Català de les Empreses Culturals ha creat l’Àrea de Públics. “No té a veure amb la necessitat d’omplir auditoris ni amb el descens d’espectadors de l’última temporada -opina el director del Mercat de les Flors, Francesc Casadesús- sinó amb la voluntat de legitimar la cultura, de fer que l’art importi, d’ampliar-ne la base social i que no sigui per a una elit o una minoria”.
Es tracta de tenir més públic però també un públic més qualificat. El rol de l’audiència s’està transformant. Fins i tot està guanyant capacitat d’influència davant els programadors. “El públic, que són els ciutadans, cada vegada té més veu -corrobora el director del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer-. En part perquè està més format i en part perquè s’ha dessacralitzat l’art. Ara la gent sap més, vol més, i, per tant, et pot aportar més”, explica.
Aprendre a ser espectador
Les activitats pedagògiques, la clau per tenir un públic format 
“No té cap sentit parlar d’excel·lència artística si no es té un públic informat i format. Va lligat amb la programació que vols oferir”, explica Casadesús. Les activitats per ajudar el públic a aprofundir en l’experiència teatral estan creixent exponencialment i s’estan sofisticant. Tots els grans equipaments ofereixen col·loquis postfunció, però les possibilitats van molt més enllà. Agost Produccions organitza l’Escola de l’Espectador per a festivals com el Grec, el Temporada Alta o el Trapezi. Munten paquets d’activitats (xerrades amb experts, tallers de pràctica artística, visites a assajos, debats amb els creadors, etc.) perquè l’espectador “surti de la seva mirada natural i l’ampliï amb altres recursos i punts de vista -diu Jordi Valls-. Es tracta d’aconseguir un espectador més crític i que es pugui crear un criteri propi”. “Ens interessa la qualitat del públic. La gent pot fer el que vulgui, esclar, però si vol ha de poder aprendre’n més. I això no es fa amb una conferència al mes sinó amb una bateria de propostes. Ha de ser un treball transversal, l’eix principal de l’activitat del centre”, defensa Casadesús.
Empoderar l’audiència 
El canvi de paradigma: quan el públic decideix què vol veure 
La manera de veure i programar teatre està canviant. “Hi ha una part de màrqueting que té veure amb la voluntat de millorar la relació amb l’espectador, de fer que el teu públic vagi pujant esglaons i hi puguis mantenir una relació més pròxima -explica el director del festival Temporada Alta-. Però el més important és el canvi de paradigma: s’està desmuntant l’estructura piramidal en l’art, com en la política. Fins fa pocs anys, el programador era el que en sabia i els altres el seguien. Ara veiem que les coses van de baix cap a dalt. I quan els escoltes, veus que qui més hi guanya ets tu a l’hora de programar”.
Els pioners en la gestió de públics a Catalunya són entitats com la bagenca El Galliner, que des de la societat civil s’ocupa de la direcció artística del Kursaal de Manresa. La seva fórmula de treballar des del públic i per al públic està servint d’exemple a altres teatres mitjans, fins al punt que fa un mes van constituir l’Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques de Catalunya amb companys com el Teatre del Mercat Vell de Ripollet, l’Aurora d’Igualada, el Monumental de Mataró i l’Escorxador de Lleida per compartir experiències que “promouen la participació de l’espectador”, explica Joan Morros, coordinador d’El Galliner. En música també hi ha experiències similars, com el Camallera Cançó d’Autor o el cicle ContraBaix del Baix Llobregat. Sovint no es tracta que el públic actuï de programador i demani artistes a la carta, sinó que tingui veu i es pugui considerar com un consell assessor d’un director artístic.
L’empoderament del públic afecta en tots els nivells, també en la crítica teatral. El portal Recomana.cat vol contribuir a donar rellevància al paper del crític però també a dessacralitzar la seva figura i la del ritual teatral. Tant a través de la web com d’activitats postfunció -les anomenades RecomanAccions que munten per al TR3SC o Escena 25-, promouen la interacció del públic amb el crític. “Necessitem capgirar la dinàmica antiga del crític que va a la fila 7, mira l’obra i se’n va a casa a pontificar -diu Jordi Bordes-. Volem que la gent s’atreveixi a opinar, de manera més col·loquial, més pròxima”.
Cultivar l’empatia 
Les noves relacions que es creen amb un espectador compromès 
Els primers a parlar de l’“economia empàtica” van ser la companyia independent Sixto Paz. Fa dos anys els servia per justificar l’experiment de la taquilla inversa (pagar després de veure l’espectacle). Però aquella filosofia es pot aplicar de manera més àmplia a la necessitat de tot projecte artístic de tenir un coixí de seguidors, no tan sols per vendre’ls entrades sinó també per intercanviar-hi opinions. La forma que pot prendre aquest col·lectiu va des del format innovador d’una Lliga de Teatre (una competició de públics que han inventat les petites companyies) fins a fórmules més estructurades com el Club Ciutat del Teatre que va néixer dins la fundació del Temporada Alta o l’AsSocPerla que penja de La Perla 29 d’Oriol Broggi, amb referents com els Amics del Liceu o l’Associació d’Espectadors del Lliure. “Som un grup de seguidors de La Perla 29, tenim una història junts de molts espectacles compartits i ens agrada la seva manera de fer teatre -resumeix Toni Trallero-. Vam voler fer l’associació per donar suport al projecte, contribuir a plantejar idees, aprendre coses, muntar activitats que tinguin relació amb les seves obres o en general amb l’art”.
El Club Ciutat del Teatre va néixer per obrir un canal de comunicació amb l’espectador del Temporada Alta, però també amb ganes d’obrir el ventall a altres disciplines i equipaments. “Volem acompanyar el públic en un creixement cultural, encara que soni ambiciós, i pretenem generar nous públics dins el segment de gent que ja és consumidora de cultura, però que potser només va a museus”, explica Marta Montalban. La fórmula és la d’un club de socis amb carnet i abonaments (a preus de 100 euros a 300 o 1.000 per als micromecenes) que alhora atorga avantatges fiscals i regals, descomptes i accés preferent a activitats.
Superar els prejudicis 
Participar en la cultura és a l’abast de tothom, no de minories 
Cada vegada hi ha més escletxes per participar en el fet cultural. Moltes vegades, però, el handicap que cal superar és que es tracta d’iniciatives per a entesos. Casadesús insisteix que hi ha “activitats amb diferents graus de compromís”, des de propostes hardcore fins a activitats escolars, xerrades a les biblioteques o tallers de participació. “Si un no professional s’implica en la creació d’una obra acaba tenint una relació personal amb l’espai i el seguirà”, exposa. “Es tracta que la gent se senti seu el projecte”, argumenta Morros.
Les activitats pedagògiques “no són per a majories, ara -admet Sunyer-, perquè no hi ha l’hàbit i perquè alguns encara ho veuen com una cosa de secta, però jo crec que cada vegada serà més comú i formarà part de l’experiència d’anar al teatre, que és de les poques que és en viu i és agradable d’allargar si t’ha agradat l’obra”. No s’ha de menystenir el paper socialitzador de l’art. “L’AsSocPerla ha agafat forma de grup d’amics amb interessos comuns”, confirma Trallero. A vegades és tan fàcil com això. “La clau perquè el Mercat fos un espai de trobada va ser que les tapes del bar fossin més bones”, diu Casadesús.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Ajustar la llei del cinema català al dictamen de la Comissió Europea i “projectar la nostra cultura lluny del país” són dos dels principals objectius que va destacar Gorka Knörr Borràs ahir, en la seva presentació com a nou director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Nascut a Tarragona, aquest empresari, polític i músic basc ha estat parlamentari europeu, i, a pesar que, segons diu ell, “el País Basc i Catalunya, en moltes coses, estan d'esquena”, el conseller de Cultura Ferran Mascarell l'ha fitxat per substituir Fèlix Riera al capdavant de l'ICEC.
“Coneix bé l'àmbit artístic, perquè ha actuat com a músic en llargs períodes de la seva vida”, i “té una llarga experiència empresarial” són dues de les virtuts que va destacar Mascarell de Gorka Knörr. Exsecretari general d'Eusko Alkartasuna entre el 1999 i el 2003, Knörr va ser membre del Parlament basc i de l'Europeu. El conseller de Cultura va incidir en aquest punt: “Coneix bé i de manera profunda la realitat europea, i sap bé les finestres que es poden obrir i les portes a què es pot trucar.” En tot cas, va remarcar que “viu aquí des de fa sis anys, té relació des de sempre amb la cultura catalana i coneix bé, bé, bé i en profunditat la nostra cultura”.
La llei del cinema
Gorka Knörr va ser nomenat oficialment pel Consell General de l'ICEC. Amb el càrrec tot just estrenat, va ser el conseller de Cultura qui va prendre la paraula per explicar en quin punt es troba una de les feines més urgents que se li han girat: adaptar la llei del cinema català després del dictamen de la Comissió Europea que obliga a canviar-ne alguns aspectes. “Encara tenim dos mesos per donar una resposta –va dir Mascarell–. De moment hem fet una primera avaluació d'urgència, hem posat en marxa les dinàmiques jurídiques necessàries per adaptar la llei i hem conversat amb cada grup parlamentari per veure quina valoració feia cadascun de la primera lectura del dictamen.”
“Seguim mantenint la idea que el català necessita el suport adequat i seguim desplegant acords amb el sector”, va manifestar Mascarell, que va destacar que, després de sis mesos del pacte anunciat amb exhibidors i distribuïdors, “els espectadors de cinema en català han passat de 60.000 a 300.000.”
Pel que fa als altres àmbits d'actuació, Ferran Mascarell va insistir que la política serà de continuïtat. “Entrem en una fase d'aprofundiment de la feina feta”, va dir. En aquest sentit, va expressar satisfacció pels resultats de la política de suport als festivals de música: “Cal fer petites esmenes perquè la realitat ens hi obliga, però no canviarem les línies bàsiques. Estem bastant contents dels resultats, les apostes que hem fet han donat un bon rendiment. El model de negoci està en qüestió, el nombre d'actuacions ha baixat, i cal actuar amb una mica d'energia, però estem raonablement contents.”
Font: Bernat Salvà (www.elpuntavui.cat)

Knörr mira a Europa

by on 14:20
Ajustar la llei del cinema català al dictamen de la Comissió Europea i “projectar la nostra cultura lluny del país” són dos dels princi...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,