Butaques i somnis: Glòria Balañà

Mostrando entradas con la etiqueta Glòria Balañà. Mostrar todas las entradas

TEXT: VICTORIA SZPUNBERG

DIRECCIÓ: GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA

INTÈRPRETS: FRANCESC GARRIDO, ARMAND VILLÉN, MARI PAU PIGEM, DAVID ANGUERA

DURADA: 1h 10 min

PRODUCCIÓ: TANTARANTANA TEATRE S.L. i FESTIVAL GREC 2012

TEATRE TANTARANTANA

Anar a veure una obra que no tens ni idea de que va i que resulti ser un puzle de peces que fins a gairebé el final no encaixen passa, i sortir amb totes les peces desencaixades i sense saber encara de què va també. Gairebé 24 hores més tard i havent-te explicat les històries, el puzle s'ha completat.

Boys don't cry és una obra sobre el poder. Dues vells amics, el Jordi (l'Armand Villén), un polític amb èxit i el Walter (el Francesc Garrido), un dramaturg/guionista fracassat protagonitzen una història plena de realitat, somnis, fracassos, guanyadors i perdedors, que es precipiten cap a una caiguda lliure.

La història amaga parts fosques de les personatges i l'escenografia tampoc és el que sembla. Una oficina, on només es seu la persona amb poder també és significatiu. Però el més soprenent de la posada en escena és la petita escena en la que els actors interpreten a les fosques. Desconcertant per al públic i poc útil ja que el valor del teatre és veure les expressions a les cares dels actors.

Les interpretacions comencen agafen més força sobretot en l'univers de somnis, on els tres actors principals es deixen portar per la seva imaginació i els seus personatges canvien completament i es converteixen en éssers sense preocupacions amb l'única premissa d'explicitar la seva bogeria.

A Boys don't cry li manca a estones una embranzida per un text que no s'acaba d'arrodonir i que deixa molt fils que l'espectador haurà d'anar cosint de camí a casa.

BOYS DON'T CRY

by Elisa Díez on 19:21

TEXT: VICTORIA SZPUNBERG DIRECCIÓ: GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA INTÈRPRETS: FRANCESC GARRIDO, ARMAND VILLÉN, MARI PAU PIGEM, DAVID ANGUE...

Font: J.B. (elpuntavui.cat)

Victòria Szpunberg i Glòria Balañà van aconseguir un èxit notable al Tantarantana amb La marca preferida de las hermanas Clausman. Des d'avui hi tornen amb un treball antagònic (el protagonisme és de dos homes madurs, abans eren dues noies) però que també circula per la fulla d'un ganivet.Boys don't cry, que remet al tema musical dels The Cure dels vuitanta (quan els dos amics es volien menjar el món, desinhibits), explica com es retroben els dos protagonistes: l'un no ha deixat de ser artista; l'altre hi ha renunciat i ha consolidat el seu vessant pragmàtic. Però, d'amagat, somnia encara un futur impossible, que beu dels ideals de joventut. Francesc Garrido és l'artista que no ha volgut renunciar al seu compromís irrenunciable. Armand Villén és l'intel·lectual que ha prosperat, ben parapetat amb estructures institucionals i polítiques. Al costat de tots dos hi ha Maria Pau Pigem, que substitueix Alícia González Laá (quan es va estrenar al juliol ja estava embarassada i ara és a punt de ser mare, feliçment) en el paper de la dona del qui ha triomfat socialment. La directora prefereix parlar de nou viatge entre tots tres actors, ja que l'obra ha continuat creixent després de les quatre úniques funcions del Festival Grec.

Szpunberg es qüestiona quin és el paper de l'artista: seguir fidel als ideals, o bé acomodar-se en les institucions i guardar els somnis per a la fantasia. L'obra, que alterna de la situació absurda i còmica a la tràgica, té una escapada a la fantasia. L'acció es desenvolupa en un pis que té una mena d'airbag: quan una persona es vol suïcidar tirant-se des de la finestra, el terra expulsa un coixí que el protegeix. Farts d'aquesta vida, el joc és llançar-se al buit.