Mostrando entradas con la etiqueta Blai Mateu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Blai Mateu. Mostrar todas las entradas

Font: J.B. (elpuntavui.cat)

Blai Mateu està molt satisfet de Mazùt, l'espectacle que es va estrenar ahir dins de Temporada Alta i que farà una breu estada al Mercat de les Flors de Barcelona, només del 13 al 16 de desembre.

Què significa Mazùt?
Mazùt és una paraula francesa que significa petroli. També té el sentit de transformació perquè és el petroli que s'extreu de la terra per refinar. Per nosaltres, el nom ens porta a investigar en la transformació animal dels humans, en la recerca de l'animal que tots tenim en l'interior.
Però per anar a l'interior d'un mateix n'hi ha prou amb un actor. Ara en sou dos [Blai Mateu i Camille Decourtye].
Aquesta recerca animal interior és una constant en el muntatge, però no és la conclusió, ja que també treballa amb la relació d'aquests dos individus concrets. Aquesta recerca animal ens serveix d'excusa, en realitat, per poder traslladar-nos a un món més oníric.
La sensació és que exploreu l'instint amb un llenguatge més plàstic que circense.
Al circ, habitualment, treballem una història per arribar a una figura que ja tenim seleccionada. En l'espectacle Mazùt, en canvi, només hi han entrat els números de circ que li ha permès la història que expliquem.
Així doncs, el nou títol té més d que no pas de Le sort du dedans.
Tornem a la sala i això ja fa que sigui una proposta molt més oberta. La veritat és que, com a companyia, ens agrada anar reprenent les pistes que deixem pel camí. Aquest espectacle ha tingut molt en compte el treball que vam investigar al centre de creació de Mal Pelo, L'animal a l'esquena, a Celrà. Però hem aprofundit el treball amb Laurent Jacquin, amb qui havíem dut a terme a Le sort du dedans. Ara ens ha construït l'escenografia. Aquest últim espectacle ens ha donat molt de nom i premis arreu, però hem d'aclarir que qui busqui Le sort... a Mazùt no el trobarà.
Abandoneu aquell preciosisme, començant per la mateixa vela...
Sí que ara ens ho mirem tot des d'un art brut. Però també hi ha molt de treball acurat. Per posar un exemple, tota la música és fruit de cinquanta gotes d'aigua que repiquen i que cauen en directe.
Reprendre el costat animal. Diu poc d'una societat que vol ser tan racional...
Té una part de crítica a la societat. Donem prou força a la consciència? No anirien millor les coses si ens féssim més confiança a nosaltres mateixos? Això és el que planteja Mazùt.


Per als puristes, el que fa Blai Mateu aÏ no és circ. Tampoc no és teatre, tot i que actuï i parli en català, castellà, francès i anglès. I als festivals de pallassos, tampoc no el consideren del ram. El seu circ contemporani té l'habilitat de caminar per la corda fluixa sense decantar-se, ni tancar-se, a cap disciplina. Al solo Ï transita més que mai per la frontera. En aquest espectacle, Mateu -el fill gran del Tortell Poltrona i la Senyora Titat- va plantejar-se per primera vegada els seus orígens, la seva vocació circense, i va acabar traslladant a l'escenari l'exili dels antifranquistes a França després de la Guerra Civil.
Resident a França des del 1997 -on va marxar per estudiar circ a les escoles més prestigioses d'Europa, perquè a Catalunya no n'hi havia- i amb una companyia en marxa, el Baró d'Evel Cirk Cie, Mateu diu que l'any 2007 va plantejar-se: "Per què em passo sis hores intentant fer el mortal enrere?" "Això em va portar a pensar que si faig circ és gràcies a la meva família, i si ells en fan és per culpa de la Guerra Civil i de Franco, per la tristor d'aquella època -revela-. Jo també he sortit de Catalunya per fer circ. Ha estat una mena d'exili cultural, que és incomparable al drama dels republicans, però la sensació de deixar les arrels, la cultura i certes connexions, l'he tinguda", assegura. Ara torna de nou a casa dels pares, en una funció avui a Girona (amb entrades exhaurides) i una temporada del 22 de desembre al 8 de gener al Lliure de Gràcia.
Identitat i llibertat
Sempre que la companyia Baró d'Evel encara un espectacle es planteja una qüestió per explorar dramatúrgicament. En aquest cas és la identitat i la cerca de llibertat. I aquesta idea es plasma a escena de maneres sorprenents.
La guerra, per exemple, s'il·lustra amb un treball amb pintura vermella que s'escampa per l'escenari. Un gran ventilador reprodueix la terrible tramuntana dels camps de refugiats, i el sacs que carretejaven els exiliats són material de propulsió i caiguda acrobàtica.
Gestualitat, teatralitat, música en directe, acrobàcia i treball amb objectes, són les tècniques que va posant sobre la taula Blai Mateu, un intèrpret superdotat que ja va demostrar les seves habilitats de pallasso modern en l'íntima Le sort du dedans, amb la qual van guanyar el Premi Nacional de circ i el premi Ciutat de Barcelona de teatre 2010.
Unes videoprojeccions oníriques i poètiques il·lustren sobre els objectes la fugida en massa dels republicans. Les imatges es van rodar amb deu acròbates als passos fronterers dels Pirineus i a les platges traïdores d'Argelers. "No és un espectacle d'història. Volia contrastar la teatralitat i la comicitat del pallasso amb una història dramàtica. La meva generació no ha viscut aquella època i per tant hi tenim una relació menys traumàtica", explica.
Un pallasso en construcció
L'Ï arriba a l'escenari en plena Guerra Civil i viu la cerca de la llibertat, la identitat, la llengua pròpia... Mateu hi veu l'essència del pallasso, en aquest camí per redefinir-se: "El pallasso sempre intenta saber qui és, però mai està acabat de formar, sempre està entre fronteres". Ï s'adona dels fets històrics i s'hi posiciona. "Hi ha una referència a l'actualitat, perquè la immigració encara avui és una realitat: molts pobles marxen dels seus països forçats -explica Mateu-. I també hi ha una denúncia de la manera com van estar acollits els 500.000 exiliats espanyols a França".
Amb l'arribada a Barcelona, l'espectacle, el tercer de la companyia Baró d'Evel, tanca un cicle. N'han fet una setantena de funcions per França, sobretot, i Àustria i Alemanya, on l'exili també els ha marcat. Però Blai Mateu no té intenció d'abandonar aquest pallasso perdut en una catàstrofe, perquè el fa créixer com a intèrpret. A la cartera d'obres en gira hi quedaran, doncs, Ï i Le sort du dedans, mentre dediquen el temps lliure a crear el nou muntatge que estrenaran el 2012 amb Mal Pelo i que tractarà sobre la transformació animal.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)