Mostrando entradas con la etiqueta Atrium Viladecans. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Atrium Viladecans. Mostrar todas las entradas


DRAMATURGIA: MARC ANGELET
DIRECCIÓN: GUILLEM ALBÀ
INTÉRPRETES: GUILLEM ALBÀ y CLARA PEYA
DIRECCIÓN MUSICAL: CLARA PEYA
DIRECCIÓ DE GEST I TITELLES: ANDREU MARTÍNEZ
COREOGRAFÍA: ARIADNA PEYA
DURACIÓN: 40min
FOTOGRAFÍA: DIARI DE VILANOVA
ATRIUM DE VILADECANS (EN GIRA)

Pluja es el espectáculo de noviembre. Y me explico después de entrevistar a sus creadores y protagonistas antes de Fira Mediterrania, las ganas de ver la bomba que tenían entre manos ha ido in crescendo. Al fin, y una vez más gracias a Recomana, he tenido la oportunidad de que la bomba me explote y ha ido directa al corazón.
Cuarenta minutos, de tener los ojos como platos. Cuarenta de minutos de retorno a la infancia, aquella época donde todo lo que vislumbraban nuestros ojos era nuevo y nos parecía maravilloso. Una historia llena de miedos, los miedos a hacerse mayor, y de como los mayores muchas veces también nos sentimos pequeños.
Al igual que los ojos para no perderse nada de lo que está pasando en el minúscula escenario, la piel de cada espectador es parte importante para que la magia que se desprende del espectáculo consigna su efecto. Emociones a flor de piel, incluso para los más duros de tocar. Sentimientos compartidos en una platea donde los setenta afortunados espectadores no pueden contener, en algunos casos, las lágrimas delante del preciosista montaje.
Guillem Albà se atreve a seguir la estela familiar y hacer interpretar sus manos con títeres en una de las escenas con más fuerza escénica de todo el montaje. La timidez de Clara Peya queda difuminada en los momentos donde hace uso del sentido del humor, dejando de lado su inseparable piano (que una vez más nos regala melodías maravillosas), se "sale del guión" y supera con nota a sus miedos.
Si el teatro es un acto de comunión colectivo, Pluja es un ejemplo de como convertir esta máxima en un espectáculo casi "privado" pero donde los espectadores más que nunca comparten, por un breve período de tiempo, algo más que cuatro paredes. Una respiración común, un sentimiento común, una experiencia, que después de casi una semana sigue latiendo dentro del cuerpo. Después del parón navideño, la magia de Pluja continuará viajando por Catalunya. No te la pierdas. Hay cosas que es mejor vivirlas, porque cuando te las cuentan pierden su esencia. 

PLUJA

by on 20:35
DRAMATURGIA: MARC ANGELET DIRECCIÓN: GUILLEM ALBÀ INTÉRPRETES: GUILLEM ALBÀ y CLARA PEYA DIRECCIÓN MUSICAL: CLARA PEYA DIRECC...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: Belen Ginart (ara.cat)
Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Blanca Bardagil són còmplices d'un crim. No és ben bé que tinguin les mans tacades de sang. Són el que els informes policials designen com a autors ideològics. Coautors, en aquest cas. Entre els quatre han perpetrat l'obra amb què l'Atrium Viladecans celebra aquest cap de setmana el seu desè aniversari. El títol no pot ser més explícit: Assassinat a Atrium Viladecans. El que ja no és tan previsible és la manera en què es desenvolupa la història: tres espais reals de l'equipament acolliran les diferents escenes del relat. Els sospitosos són molts. L'obra aplega una quinzena de personatges. I tots tenen motius per haver volgut desempallegar-se de la víctima.
ESCENARIS REALS
En arribar al teatre, el públic rebrà la macabra notícia: algú ha acabat amb la vida de... Bé, la identitat del mort no la sabreu fins al final. Però els fets han tingut lloc justament el dia en què tothom s'havia vestit de festa per commemorar l'aniversari de l'Atrium. Per aclarir els fets, un petit viatge en el temps. Breu, molt breu. Dividits en tres grups, els espectadors seran convidats a presenciar què estava passant a la pista de pàdel, la piscina i el teatre que conviuen a l'Atrium mitja hora abans de la seva arribada. La gràcia de l'obra és justament que utilitza espais reals (per on el públic anirà desfilant de manera rotatòria: cada peça es representarà tres vegades en una mateixa funció). "Aquest és un dels elements engrescadors de la proposta perquè ens ajuda a trencar amb el que fem habitualment", explica Cristina Clemente.
Cadascun dels autors s'ha ocupat d'un dels escenaris. "La meva obra és la que passa a la pista de pàdel", aclareix la dramaturga. Aficionada a l'esport i interessada pels temes de dopatge, ha utilitzat aquest element com a possible mòbil de l'assassí. "M'encurioseix molt el fet que si ets esportista es pressuposa que has de donar exemple i jugar net i, en canvi, aquesta exigència no es trasllada a altres àmbits. Ningú fa debat del fet que l'obra de Sarah Kane o Antonin Artaud hagi estat escrita sota els efectes de certes substàncies", planteja.
AUTORS I DIRECTORS
Els quatre dramaturgs van pactar unes consignes a l'hora de fer la feina. Però a partir d'aquí han treballat lliurement. La gràcia, diuen, és precisament el fet que es percep l'estil de cadascun en les diferents peces. Sergi Belbel ha treballat l'escenari de la piscina. En la seva proposta, el mòbil de l'assassinat podria ser un ERO entre els treballadors de l'equipament. Segurament l'encara director del TNC coneix ben de prop el malestar laboral provocat per la crisi. Blanca Bardagil s'ha centrat més en les grans passions humanes, i ha imaginat un culpable motivat per gelosies amoroses. L'espectador tindrà la possibilitat de dir-hi la seva i votar qui creu que és el culpable. Les respostes a aquest misteri, però, són a les mans de Jordi Casanovas, el dramaturg que s'ha ocupat de lligar totes les trames i escriure la part final de l'espectacle. Cada peça està dirigida pel seu autor. I el misteri d'aquesta obra efímera s'esvairà per sempre diumenge vinent, quan acabi l'última representació.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.com)
Jordi Casanovas, Blanca Bardagil, Cristina Clemente i Sergi Belbel són dramaturgs que escriuen també per a espais no convencionals. Divendres, dissabte i diumenge presenten Assassinat a l'Àtrium, una manera original de traslladar la dramatúrgia catalana fora dels teatres. I també una manera esplèndida per celebrar els deu anys d'un equipament que engloba dos escenaris i unes instal·lacions esportives. Els espectadors (pràcticament ja s'han exhaurit les 1.200 entrades de les tres funcions) hauran de fer d'Agatha Christie i endevinar qui ha estat l'assassí del director del complex. Novel·la negra passada pel tamís teatral, amb grans dosis d'emoció i d'humor.
L'autor i director Jordi Casanovas és un defensor de multiplicar els centres on es puguin crear històries teatrals. Tothom pot ser generador de productes propis, no cal limitar-se sempre als productes que estan en gira. En uns anys en què els mateixos centres d'arts escèniques, impulsats pel Departament de Cultura, tenen limitacions pressupostàries, els municipis poden fer-se forts. De fet, ja fa anys que la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega impulsa les creacions en espais no convencionals, més enllà de les animacions més o menys lúdiques de carrer. Però són treballs als quals no accedeix, habitualment, el dramaturg, un aspecte que reivindica Casanovas. A Assassinat a l'Àtrium l'acció es realitza a través d'accions sense paraules i de text (“quan els personatges són a tocar del públic”).
El muntatge disposa d'uns quatre-cents actors per sessió. Però, després d'una introducció, el públic es divideix en tres grups que viuen els vint minuts abans del crim en espais diferents: la piscina (s'aborden motivacions del món laboral per matar una persona), escrit per Belbel i dirigit per Isra Solà; la pista de pàdel (el món competitiu dóna raons per al crim), escrit i dirigit per Bardagil, i la sala petita de l'Àtrium (explota el món afectiu de la venjança). L'obra, amb un ampli repartiment d'actors, és difícilment traslladable a cap altre escenari, però Casanovas no amaga la possibilitat de moure-ho fent, sempre, les adaptacions imprescindibles.
Jugada d'estalvi
Cristina Cervià, de la companyia La Mentidera, confia que el seu primer treball fora de l'espai no convencional els doni possibilitats per fer gires. Mgogoro el van estrenar al Temporada Alta, a la Casa de Cultura de Girona. El públic, en grups d'unes 40 persones, saltava d'espai a espai. Cervià defensava aquest treball, un cant còmic a l'optimisme, com a alternativa a la crisi dels teatres municipals. Hi ha, segons comenta Cervià, ajuntaments que no poden obrir el teatre per l'elevat cost de manteniment. Encara que les companyies s'arrisquin actuant a taquillatge, la sala suposa unes pèrdues que la regidoria de Cultura no pot assumir. en aquest sentit, actuar en equipaments actius (residències, escoles, cases de cultura) aporta nous espais per continuar respirant teatre, encara que sigui fora del seu lloc natural.

Actuar sense teatre

by on 19:02
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.com ) Jordi Casanovas, Blanca Bardagil, Cristina Clemente i Sergi Belbel són dramaturgs que escriuen ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Fuente: Begoña Barrena (elpais.com)
Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas y Cristina Clemente son los autores de cuatro piezas que, a modo de rompecabezas, estructuran Assassinat a Atrium Viladecans,una propuesta inspirada en las novelas de Agatha Christie y con la que el equipamiento municipal celebrará 10 años el próximo fin de semana. A los personajes, representados por una quincena de intérpretes, se suman algunos de los usuarios de las instalaciones del Atrium, como el equipo de básquet femenino y varios nadadores, e incluso el público, según señaló Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, durante la presentación de este experimento. “El Atrium reúne servicios deportivos y culturales en un único centro y la fórmula para celebrar los 10 años, conjuga todos esos espacios”.
Jordi Casanovas dio algunas pistas sobre este misterioso asesinato. “Los espectadores estarán asistiendo a los actos de celebración de las instalaciones y, de repente, aparecerá un cadáver; por grupos y guiados por un par de maestros de ceremonias, visitarán la sala pequeña de teatro, la pista de pádel y la piscina que es donde se desarrollarán las historias que ilustrarán tres aspectos de la víctima y los motivos de los sospechosos para asesinarle”. La pieza de Blanca Bardagil tendrá lugar en la sala de teatro y trata sobre cómo la sociedad afronta el amor y la muerte; Cristina Clemente, aborda el dilema moral del dopaje en la pista de pádel; Sergi Belbel plantea un expediente de regulación entre los trabajadores de la piscina; y Casanovas se encarga de resolver las tres tramas y darles un final.
Todos ellos dirigen sus propios textos a excepción del de Belbel, que será dirigido por el joven Isra Solà, incorporado al proyecto a última hora.
La colaboración de todos ellos lleva el inconfundible sello Flyhard, pues nació como suelen hacerlo los montajes de la pequeña sala del barrio de Sants, que viene a ser “un laboratorio en el que todo se cocina a fuego lento y después, si funcionan, los espectáculos saltan a otras salas más grandes”, en palabras de su director. Casanovas añadió que espera que “este experimento sea la semilla para que otros teatros, y no hace falta que estén en Barcelona, se animen a producir propuestas parecidas”.

Asesinato a ocho manos

by on 16:17
Fuente: Begoña Barrena ( elpais.com ) Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas y Cristina Clemente son los autores de cuatro pi...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,