Mor el director brasiler Augusto Boal
Augusto Boal, el director teatral i dramaturg brasiler reconegut pel seu gènere anomenat Teatre dels Oprimits, ha mort als 78 anys. Elisa Nunes, portaveu de l'Hospital Samaritano de Rio de Janeiro, ha declarat que Boal va morir dissabte 2 de maig de 2009, d'insuficiència respiratòria, després d'una llarga lluita contra la leucèmia.

Boal, que va estudiar art dramàtic a la Universitat de Columbia a la ciutat de Nova York, va crear el Teatre dels Oprimits al començament de 1960, com una forma d'establir un diàleg entre el públic, el dramaturg, el director i els actors, encoratjant l'activisme polític. Considerat una amenaça a la dictadura que va governar Brasil entre 1964 i 1985, Boal va ser empresonat i torturat, abans d'exiliar-se a Argentina.


Galceran, Miró i Cunillé venen el teatre català a EUA
"És una comèdia que funciona a tot arreu", comentava el dramaturg Jordi Galceran, després de la lectura dramatitzada a Nova York de la seva obra més exitosa, El mètode Grönholm. Ja siguin d'Olot o del Bronx, els espectadors "riuen als mateixos llocs i guarden silencis als mateixos moments". De fet, molts se sorprenien en saber que l'obra l'havia escrit un català. "M'ha semblat molt americana, i també els personatges. Crec que pot funcionar molt bé als EUA", comentava un espectador al final de la funció.

Era el primer cop, fora de l'àmbit universitari, que es feia en anglès per a un públic angloparlant. Juntament amb
El mètode Grönholm, dilluns al Baryshnikov Arts Center també es van fer les lectures dramatitzades de Plou a Barcelona, de Pau Miró, i Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé, dirigides per Carlota Subirós dins del festival Catalan Days que organitza l'Institut Ramon Llull. L'espectacle es va titular Food and drama i va atraure una notable presència de públic nord-americà, que va gaudir d'una tarda de gastronomia i teatre català.

L'objectiu, a més de donar a conèixer el teatre que es fa a Catalunya, també és vendre'l als EUA. En el cas del Mètode, Galceran és a Nova York treballant perquè l'obra es pugui representar a Broadway. Els drets d'autor els ha comprat el productor Jeffrey Richards, guanyador de cinc Tony. Estrenar un text propi a Broadway, on els guions s'acumulen als despatxos, és difícil, però Galceran és "optimista" i assegura les "coses van per bon camí". I, si no, tampoc descarta estrenar-lo al circuit alternatiu de l'Off Broadway o en una altra ciutat nord-americana.




'Germanes' torna a La Villarroel després d’un any d’èxit
Germanes torna dissabte que ve al mateix teatre on va néixer, La Villarroel, després d’un any d’èxit absolut de gira per tot el país. La creació de Carol López ha rebut molts elogis de crítica i pública, des que es va estrenar l’any passat, i nou premis teatrals. Els dos últims han estat per a Carol López qui ha obtingut el premi a la millor direcció i el premi José María Rodero en el XII Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Escena Ciudad de Torrejón de Ardoz.

Noticias 7 de mayo

by on 16:17
Mor el director brasiler Augusto Boal Augusto Boal, el director teatral i dramaturg brasiler reconegut pel seu gènere anomenat Teatre dels O...


Enguany els premis Tony s’han convertit en un duel entre Billy Elliot iNext to Normal. Billy ha obtingut 15 nominacions, Normal en té 11, els dos coincideixen en una desena de categories. La única categoria on Normal no competeix amb Billy Elliot és a la millor actriu protagonista, on Alice Ripley competeix amb Sutton Foster (la pricnesa Fiona d’Shrek The Musical) i Josefina Scaglione (l’actual Maria a West Side Story).

Les dues produccions han rebut excel•lents crítiques. Billy Elliot es va estrenar al novembre és el musical més vist de tots els nominats, malgrat que potser el jurat dels premis tingui Next to normal més recent. Influirà que Next to Normal sigui un espectacle genuïnament produït a Amèrica i Billy Elliot una importació del West End londinenc? Influirà queBilly, a diferència de Next to Normal, compta amb màgiques coreografies acompanyades d’una adorable banda sonora?

I encara en el terreny dels musicals, la gran sorpresa ha estat la quantitat de nominacions que ha obtingut Shrek (vuit en total) en comparació amb les obtingudes per altres musicals també traslladats de la gran pantalla: 9 to 5: The musical, que només n’ha rebut quatre. Rock of Ages, un musical del que alguns pocs esperaven que donés la campanada en les nominacions, només n’ha obtingut cinc.

En l’apartat de Millor Revival està el duel entre Hair i West Side Story, tot i que el segon no hagi acomplert les expectatives que molts hi havien dipositat. El seu actor protagonista, Matt Cavenaugh, no ha rebut cap nominació pel seu paper de Tony. Hair ha aconseguit vuit nominacions, mentre que West Side Story s’ha quedat en quatre.

No hi hagut gaires bones produccions d’obres de text aquesta temporada a Broadway i, inevitablement, moltes s’han quedat fora. Kristin Scott Thomas ha fet fallida amb The Seagull i John Lithgow ha desaparegut de la taula amb All My Sons.

Sí que han aconseguit nominació John Goodman/Nathan Lane/Bill Irwin per Waiting for Godot, Daniel Radcliffe per Equus i Carla Gugino per Desire Under the Elms

L’obra més taquillera de Nova York, God of Carnage, ha aconseguit sis nominacions inclosa la de Millor Obra, actor protagonista i la resta dels quatre actors que formen el repartiment.

A la categoria de millors obra hi ha treballs memorables com: Dividing the Estate, God of Carnage, Reasons to be pretty i 33 Variations.

La gala dels premis Tony es celebrarà el proper 7 de juny al mític Radio City Music Hall de Nova York, en una gala retransmesa en directa per la televisió americana Cbs.

http://www.tonyawards.com/en_US/index.html

Font: www.teatral.net

El CDN estrena 'Avaricia, lujuria y muerte' de Valle-Inclán

El teatro de Valle-Inclán es tan exageradamente moderno con su belleza de lo feo que se puede estrenar por muchos años sin tocar una sola coma sin riesgo de ser ingenuo. Y hoy en día la ingenuidad se lleva mal hasta entre niños. Ya se cansaron de los Simpson y ahora ven 'Padre de familia'. Por su parte, los aficionados al teatro siguen acudiendo a Valle, 90 años después. Evidente señal de grandeza.

El Centro Dramático Nacional, consciente de esta virtud inalterable del escritor, ha puesto en marcha una producción tricéfala en el Teatro Valle-Inclán (hasta el 21 de junio): 'Avaricia, lujuria y muerte', sobre tres de las piezas de esta pentalogía. Ana Zamora, Alfredo Santol y Salva Bolta son los tres jóvenes directores de escena que apuntalan este ramo lírico de sordideces.

"¿El nexo de unión? Es casi inexistente. Pero era el espíritu de la función: tres visiones antagónicas", explica Ana Zamora, responsable escénica de 'Ligazón'. Salva Bolta, que dirige 'Rosa de papel', corrobora lo dicho: "Realmente sólo compartimos el suelo que pisamos". Pero se llevan muy bien, que quede claro.

El clima de las tres es criminal y pesado, busca la noche. 'Ligazón' , 'La cabeza del Bautista' y 'La rosa de papel' son un camino en sombra hacia la muerte. Cada uno de los escenarios (diseñados por Jean Guy Lecat) describe un espacio cada vez más pequeño. Si hubiesen sido cuatro obras, con esta progresión, se podría anticipar que la cuarta se situaría en un ataúd. "Pero esa progresión fue algo totalmente casual", aclara Sanzol. Lo tres están de acuerdo con la disparidad y no hay que insistir más.

'Ligazón' es un "auto para siluetas" y los otros dos son "melodrama para marionetas", según rezan sus subtítulos. Su naturaleza humana se pone en entredicho y se hace artificio, misterio de palabras, equívoco pasional o hasta mordisco lobuno. Lo grotesco, siempre lo grotesco como germen de lo realmente literario.

En 'Ligazón', que Zamora ha definido como "triunfo de lo humano frente a lo divino", muestra una Galicia de misterios y arcanos. Se ve un espacio limpio, anegado por la noche, con largas cortinas vidriosas con ademán de lluvia. Brisas que trepidan y cuatro personajes con sus volubles pensamientos. Sabiamente, Zamora ha querido que las acotaciones del autor entre parlamentos sean también pronunciadas.

El resultado es magnético. Sobre el abrevadero reflecta el haz lunar, como un espectro fatídico. El afilador hace relucir el cuchillo en su rueda, y canta la Mozuela (Elena Rayos). La Raposa (Gloria Muñoz), que jura ser visitada por los trasgos, capta la lujuria atmosférica. El desenlace es unavirguería de sombras chinas, por eso que tienen estas obras de artificios perversos, de feria malsana. Declama Muñoz la acotación: "Lenta se oscurecía la luna con errantes lutos".

'Avaricia, lujuria y muerte', de Ramón del Valle-Inclán. Dirección: Alfredo Sanzol, Salva Bolta, Ana Zamora. Intérpretes: Gloria Muñoz, Elena Rayos, Iñaki Rikarte, Juan Codina, Lucía Quintana, Juan Antonio Lumbreras, Nerea Moreno, Marcial Álvarez, Cristina Fenollar. Teatro Valle-Inclán. Hasta el 21 de junio



El TNC amplia el aforo de 'La Casa de Bernarda Alba'

El Teatro Nacional de Catalunya ha ampliado el aforo para la obra 'La Casa Bernarda de Alba' protagonizada por Nuria Espert que se representa en la Sala Pequeña. Las nuevas localizades a 14 euros, se sitúan en los laterales de las dos galerías. Aunque la visión es reducida, el espectáculo se puede seguir con toda corrección.

La Biblioteca Nacional inaugura hoy un portal en Internet consagrado al teatro del Siglo de Oro (http://teatrosiglodeoro.bne.es/es/Presentacion/index.html), periodo de apogeo de la literatura en castellano, entre los siglos XVI y XVII. Laweb ofrece por el momento una colección de 137 manuscritos autógrafos de autores como Tirso de Molina, Lope de Vega y Calderón de la Barca, pero la idea es que vayan publicándose hasta 2.000 manuscritos.

"Autógrafos, copias manuscritas, partes, sueltas, relaciones, conformarán el grueso de los contenidos del portal. Pero además de esta sección principal de Textos dramáticos, en la deInstrumentos bibliográficos se dará libre acceso a índices y catálogos de consulta tan inexcusable como, a menudo, difícil (por carecer de ediciones actuales y antiguas, en algunos casos): Fajardo, Medel, Durán, García de la Huerta, Mesonero, La Barrera, Paz y Melia, etcétera", comenta en la presentación del nuevo portal, Germán Vega García-Luengos, Catedrático de Literatura Española de la Universidad de Valladolid.

La página cuenta además con un potente buscador y ofrece las obras en varios formatos. El internauta puede sumergirse directamente en las páginas manuscritas en alta resolución y también estudiar las cubiertas de los volúmenes.

Además, el portal cuenta con un glosario, todavía en construcción, de términos técnicos necesarios para el estudio de las fuentes. En el área de enlaces, se encuentran vínculos a los principales grupos de investigación sobre el Siglo de Oro, institutos, asociaciones y otras instituciones españolas y extranjeras dedicadas a este periodo cultural.

Fuente: www.elpais.com

L'actriu Mercè Lleixà va morir divendres 1 de maig a Barcelona víctima d'un càncer. Tenia 49 anys. Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del teatre, va ser professora del centre.

El seu darrer paper al cinema va ser a la pel·lícula El Kaserón(2008) de Pau Martínez, tot i que també destaca el seu paper a Què t'hi jugues Mari Pili? (1991), de Ventura Pons. A televisió, el seu darrer paper va ser el d'Alícia Fuster a El Cor de la Ciutat.

També havia participat a les sèries Nissaga de Poder (TV3) i Makinavaja (La 2), entre d'altres.

Amb una llarga trajectòria teatral, el seu darrer treball en aquest àmbit va ser en el muntatge La Plaça del Diamant del Teatre Nacional de Catalunya.

Llicenciada en art dramàtic (interpretació) l'any 1983 per l’Institut del Teatre de Barcelona, va fer classes d’interpretació amb Albert Vidal, Marie Sue Bruce (Estudi Ernie Martin, Nova York), Franco di Francescoantonio, Dominic de Fazio (Actors Studio), Pavel Khomsky (Teatre de l’Art de Moscou) i Genadi Korotkov (Teatre de l’Art de Moscou) entre altres.

Font: www.teatral.net



FITXA ARTÍSTICA
DRAMATÚRGIA: KEKKE SCHIDT
DIRECCIÓ: HASKO WEBER
INTÈRPRETS: ROSER CAMÍ, ÀNGELS BASSAS, DIANA GÓMEZ, SUSANA EGEA, BABOU CHAM, JOEL JOAN, MINGO RÀFOLS i PEPO BLASCO
PRODUCCIÓ: FOCUS i AJUNTAMENT DE VILADECANS
TEATRE ROMEA


A gran part del teatre d'avui no li agraden els clàssics, per això juguen un vegada rere altra a reformar-los, a modernitzar-los (segons les seves pròpies paraules) amb més o menys sort.

Aquesta nova revisió de l'obra de Guimerà canvia el tempo i alguns personatges de l'original. Manelic avui en dia és negre, un immigrant africà sense papers que ha arribat en pastera. Seria impossible apropar-lo més al nostre dia a dia. La història la narra Marta com si fos un record. Marta va ser arrossegada, enamorada i esquinçada però ara ja no ho és, ha aconseguit alliberar-se dels seus opressors.

Marta és Roser Camí, que no contenta amb destrossar Mama Medea ha tornar per carregar-se un altre personatge. Marta és un personatge que hauria de tenir fases, ritmes, vides que Roser Camí ens roba i només ens mostra una fase, un ritme, una vida. No es pot negar que està millor que a Mama Medea, però des del novembre fins ara no ha aconseguit encara arribar al nivell un.

La visió de Manelic com immigrant africà funciona la major part del temps gràcies al 'savoir faire' de Babou Cham. I entremig dels dos està Sebastià, Joel Joan, en una de les seves millors interpretacions dels últims anys, ja que ha deixat una mica de banda el seu ego i juga a actuar i a ser un altre damunt de l'escenari.

Això sí, les millors parts de la representació ens les ofereix Àngels Bassas, tant per la seva interpretació de text com per la de veu, les cançons que ens canta. Una nova faceta fins ara desconeguda de l'actriu, que seria agradable potenciar.
I un gran Pepo Blasco com Xeixa, que fa que la platea es rigui, s'emocioni i pateixi amb un gran moment fent de borratxo, que no té preu.

El Romea s'ha tornat a equivocar donant protagonisme a qui no s'ho mereix i deixa als grans actors de la companyia en segon pla per a que ens regalin uns inoblidables secundaris.

TERRA BAIXA

by on 14:43
FITXA ARTÍSTICA DRAMATÚRGIA: KEKKE SCHIDT DIRECCIÓ: HASKO WEBER INTÈRPRETS: ROSER CAMÍ, ÀNGELS BASSAS, DIANA GÓMEZ, SUSANA EGEA, B...