Butaques i somnis: Can Felipa

Mostrando entradas con la etiqueta Can Felipa. Mostrar todas las entradas

Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Este fin de semana vuelve CROQUIS_BCN, la muestra de ensayos abiertos de procesos de creación de artes escénicas organizada por la Sala Beckett, la compañía Atresbandes y el Centro Cívico Can Felipa. Las compañías comparten el proceso de creación con el público, presentando un fragmento de lo que están trabajando y lo debaten con los espectadores.

En esta cuarta edición se han seleccionado nueve proyectos de un total de 90 proyectos presentados.

Make the secrets productive, de La Llebre (Barcelona)
Mujeres que corren con los lobos, d’Up-a-tree Theatre (Madrid)
Lo cantan los ciegos, d’Hipólito Patón (València)
-araoke, de Teatre del límit (Barcelona)
VARVARA, de Bárbara Sánchez (Sevilla)
POCAHONTAS o la historia de una traviesa, de Bàrbara Mestanza (Barcelona)
Virginia’s Woolf Party (Tenemos IN-VI-TA-DOS), de Cristina Peregrina & Josep Maria Riera (Madrid)
AL TORO, LES MÀSCARES, d’Empara Rosselló (Barcelona)

Además de la presentación, la muestra también tiene dos premios, ya que una comisión formada por los organizadores de la muestra elegirá dos de los proyectos. Uno de los cuales disfrutará de una residencia artística en el centro cívico Can Felipa y se representará en CROQUIS_BCN 2018 y el segundo se presentará dentro de la programación de la Sala Beckett.

De esta manera en esta edición le toca el turno a los ganadores de la edición de la temporada pasada: Elefant Terrible de Eric Balbàs y Roger Torns y Projecte 92 del colectivo LasHuecas.

Elefante Terrible. Eric Balbàs y Roger Torns han llevado a cabo un proceso de investigación dramatúrgico que ha contado con la colaboración de un grupo de adolescentes de dos institutos: Moisès Broggi y Barri Besòs. Los jóvenes han participado como asesores artísticos, aportando la mirada de su generación. El resultado se podrá ver en la Sala Beckett del 30 de noviembre al 3 de diciembre.

Projecte 92. LasHuecas. El montaje gira entorno a las olimpiadas de Barcelona 92. Han trabajado a partir de la rememoración y buscando complicidades con experiencias propias, la ficción y el documento. El espectáculo es el resumen del desencanto y del dolor de una década que, no sin cierta perversión, pretendía ser la más feliz posible. El 1 y el 2 de diciembre, el resultado a Can Felipa.

-araoke

Lo cantan los ciegos

Pocahontas o la historia de una traviesa

Mujeres que corren con los lobos

Este fin de semana es CROQUIS_BCN 2017!

by Elisa Díez on 14:22

Por Elisa Díez (Butaques i Somnis) Este fin de semana vuelve CROQUIS_BCN , la muestra de ensayos abiertos de procesos de creación d...

Aquest dijous es va estrenar Una fiesta para Boris de Thomas Bernhard al teatre Can Felipa del Poblenou. Estarà en cartell amb 5 úniques funcions (dies 29, 30, 2 i 4 de genr). L'obra està dirigida per Matthias Janser, amb Amparo Valle i Anke Rauthmann com a protagonistes. L'actriu hi treballa amb 17 actors amb diferents discapacitats.

La festa d'en Boris és on arriben els convidats. Tots són persones amb alguna discapacitat física que fan sentir bé a l'amfitriona: La Buena (Valle). Ella no s'amaga la seva discapacitat sinó que hi fa referència sense embuts. En Boris també té totes dues cames amputades i és el nou marit que ha escollit La Buena recentment entre els amputats de l'asil per tal de no haver de viure sola mai més. Tots plegats lluiten, riuen i parlen sobre els seus mètodes per a fer les seves vides més suportables.

Amparo Valle, que interpreta el personatge de La Buena, ha ressaltat que Una fiesta para Boris és una obra de teatre "molt arriscada" en un moment en què considera que "el risc ha fugit dels escenaris".

Font: www.ara.cat

'Una fiesta para Boris' de Bernhard, al Can Felipa

by Elisa Díez on 14:52

Aquest dijous es va estrenar Una fiesta para Boris de Thomas Bernhard al teatre Can Felipa del Poblenou. Estarà en cartell amb 5 úniq...

El mediàtic Albert Espinosa (Planta 4a, Polseres vermelles, o Un món groc) no és l'únic que es treu la pròtesi davant del públic. Des d'avui i només fins al 4 de gener, el director alemany Matthias Janser presenta a l'escenari de Can Felipa, al Poblenou, el projecte, Una fiesta para Boris, en què artistes amb discapacitats locomotores comparteixen escena i text amb altres de professionals. Crosses, bastons i altres ajudes de locomoció són guardats al racó. Boris, de fet, és el ballarí James O'Shea, un dels referents internacionals principals a l'hora de parlar de dansa integrada, aquella que obre el moviment als que no disposen de tot el cos íntegrament. També hi és l'actriu Anke Rauthmann (en el paper de Johanna) i Amparo Valle (La Buena). Aquesta, precisament, celebra l'experiència i remata: “Tots som discapacitats en un aspecte o altre; l'únic que els passa a ells és que la seva no la poden amagar.”

El text és obra de Thomas Bernhard. En la descripció dels personatges ja demana que tant Boris com altres membres del repartiment siguin coixos. Aquest és el primer cop, apunta Janser, que veu aquest text complint part de les pretensions de l'autor. També és el primer cop que es representa Una fiesta para Boris (1967) a l'Estat espanyol, coincidint amb el vuitantè aniversari del naixement de l'escriptor austríac. Bernhard, que estrenaria aquest text tres anys més tard a Hamburg, planteja una dansa macabra moderna en una de les seves primeres peces comercials: la protagonista (Amparo Valle) viu des de la rancúnia la seva existència amputada. Per això, fa que la seva criada (Anke Rauthmann) visqui les dificultats de no poder-se desplaçar amb normalitat. La Buena, que s'ha erigit com la dominadora del quadre, en què també viu Boris, el seu marit (James O'Shea) i 15 persones més discapacitades comprovarà com la seva dansa macabra es torça quan Boris i la criada prenen decisions pel seu compte.

El projecte, que té la participació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) i del Foro Cultural de Austria, a Madrid, i del Goethe-Institut de Barcelona, va arrencar amb un taller en què el director va poder comprovar les capacitats de moviment i interpretatives de tot l'equip.

S'ha fet sota el paraigua d'Alta Realitat, una empresa que ja ha presentat altres treballs coreogràfics de dansa integrada de la mà de Jordi Cortés. Els uns es desprenen de pròtesis físiques, i el públic s'alliberarà de prejudicis inútils.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)