Mostrando entradas con la etiqueta Alba Ribas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alba Ribas. Mostrar todas las entradas

dramatúrgia JAUME VIÑAS
dirección JÚLIA BARCELÓ
intérpretes ALBA RIBAS y MERITXELL TERMES
duración 70min
fotografías MARTINA MATENCIO
SEGUNDO PREMIO BECA DESPERTALAB
SALA ATRIUM

¡Abre los ojos! ¡Abre los ojos! ¡Abre los ojos! ¡Más! ¡Más! ¡Más! No es que me haya vuelto loca, sino es la sensación que tengo desde hace tres semanas. Parece como si hubiéramos despertado de una pesadilla, como si hubiéramos estado viviendo en el País de Nunca Jamás y de pronto al despertar hubiéramos topado con el duro, frío y asqueroso mundo real.

Jaume Viñas, sí este texto lo ha escrito un hombre, sorpresa (positiva) nos invita a entrar a la truculenta historia de dos hermanas, mujeres que se encuentran en el lindar de la infancia y la edad adulta. Su habitación está cerrada, viven en un mundo inventado, lleno de miedos y esperanzas. Faltan horas para el año nuevo, en el que una de ellas se hará mayor y mientras sueñan con escapar.



La dramaturgia es como una flor al que se le van arrancando sus pétalos. Delicada al principio y dura, áspera y "fea" al final. El ritmo del principio te atrapa y te suelta, aunque el espectador esté siempre alerta al próximo paso, hay momentos en que te permiten respirar, tomar aire para la próxima embestida. Eso sí, una vez resuelto uno de los principales misterios de la obra, no serás capaz de quitártela de encima. Vivirás, respirarás y sentirás todo y cada uno de los movimientos de las protagonistas como si fueran tuyos.

Quien siga a Júlia Barceló en las redes sociales o quién haya visto sus últimas interpretaciones, verá un sello muy personal en la dirección del montaje. Sin duda la escena final es el ejemplo más claro, pero a lo largo de la obra también va dejando ligeras pinceladas. Sin duda, Goldilocks parece escrita para que la dirigiera ella. Ha controlado a la perfección los tempos, los movimientos, ha sabido conducir perfectamente al espectador durante toda la historia hasta dejarlo sin aliento.



A pesar de la inexactitud de edades, Alba Ribas y Meritxell Termes capturan la inocencia de cuerpos y miradas, gestionan el tono infantil con registros más adultos, implican al público en su situación y consiguen que seamos empíricos y cómplices al mismo tiempo de su drama. Goldilocks es una obra difícil de digerir pero mientras observaba, con los ojos bien abiertos, a sus protagonistas actuar, me daba cuenta de que el papel más difícil lo tenían ellas. Sin duda son el puntal de la obra y consiguen que dejemos de pensar en edades, que nos olvidemos de todo y nos centremos única y exclusivamente en su drama.



Nadie dijo que vivir fuera fácil, pero para algunos es casi misión imposible. Goldilocks llega en el momento donde nos hemos dado cuenta que es hora de coger la sarten por el mango y dar la vuelta a la tortilla. Ahora o nunca. Goldilocks es otra prueba más de que la única opción es ahora. 

GOLDILOCKS

by on 19:49
dramatúrgia JAUME VIÑAS dirección JÚLIA BARCELÓ intérpretes ALBA RIBAS y MERITXELL TERMES duración 70min fotografías MARTINA MAT...

TEXT: IGNACIO GARCÍA MAY
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
IDEA i DIRECCIÓ: MARC MONTSERRAT DRUKKER (Basat en l'experiment real de RON JONES)
INTÈRPRETS: BORIS CARTES, EDUARD FARELO, MALCOM McCARTHY, MARTA OSSÓ, ALBA RIBAS, ANDREA ROS, MARTÍ SALVAT, JOAN SUREDA i veu en off JORDI ROYO
DURADA: 1h 20 min + 15 min pausa + 45 min
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

He de dir d'entrada que no coneixia l'experiment, que fins fa quatre dies no sabia que havia dos pel·lícules, un llibre i fins i tot un musical sobre ell. I també que fa una setmana que estava comentant que em feia mandra veure-la. Hete aquí la meva ignorància. Tot això s'ha esvaït des del divendres, des del primer minut del muntatge.

Marc Montserrat porta a escena els seus cinc anys de feina, de documentació, de recopilació de tota la informació possible per a que el muntatge sigui ho més verídic possible. I ho aconsegueix, no hi ha moments ensucrats ni anècdotes, amb un ritme constant ens presenta com es va desenvolupar l'experiment, des del seus inicis com un simple joc de classe fins a la realitat final.

Eduard Farelo interpreta magistralment al professor Jones, amb un inici de bon rotllisme típic d'un professor jove que vol caure en gràcia als alumnes però que els fets li acabaran convertint en un líder autoritari amb una presència que fa callar i tallar la respiració a a alumnes i públic.

Meravellosa la nova onada de joves intèrprets que ens presenta el muntatge. Grans descobriments com l'Alba Rivas i l'Andrea Rosa i alguns que poc a poc es van consolidant dins de l'escena catalana com són la Marta Ossó, que la van poder veure al darrer muntatge del Pau Miró a la Sala Beckett, Un refugi indie; i el Joan Sureda que en muntatges anteriors no m'havia acabat de convèncer, però en L'onada demostra que ha vingut per quedar-se, i esperem que molt de temps.

Meravellosa escenografia de Joan Berrondo i il·luminació d'Albert Faura que completen un muntatge, que només amb el text ja colpeix però que l'ajuda audiovisual fa augmentar la sensació d'estar veient un moment únic, un espectacle que és molt més que una obra de teatre. El públic es sent part de l'experiment, no per ser exactament partícip sinó per estar observant el que està passant i no poder fer res.

Tots sabem que portem un monstre dins. Que d'alguna manera i amb les circumstàncies adequades podríem ser el Ron Jones de torn. Que el que el Marc Montserrat ens ha volgut mostrar no està tan lluny de nosaltres. Que el que passa és real i podria tornar a passar. Ho sabem i ens aterra. Per això el primer aplaudiment va ser fred perquè l'obra et deixa mut, sense respiració, atònit pel que acabes de veure. Afortunadament segueixes aplaudint perquè acabes de veure un gran muntatge i els actors s'ho mereixen. Però han passat dos dies i jo encara tinc un nus a l'estómac, encara hi penso. Encara tinc els pells de punta. No és normal, és L'onada i s'ha d'experimentar.

L'ONADA

by on 14:03
TEXT: IGNACIO GARCÍA MAY TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT IDEA i DIRECCIÓ: MARC MONTSERRAT DRUKKER (Basat en l'experiment real de RON...