Butaques i somnis: NEO

Mostrando entradas con la etiqueta NEO. Mostrar todas las entradas

Quan Àlex Rigola va deixar la direcció del Teatre Lliure, quedava clar que un dels damnificats del seu comiat seria el cicle Radicals, que durant cinc anys havia aglutinat a Barcelona gran part de les propostes de teatre menys convencional. Però la jugada s'ha corregit i augmentat. El Teatre Lliure s'ha aliat amb l'Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i La Seca per fer renéixer una mostra que s'havia creat el 1973 amb el nom de Festival Internacional de Teatre Visual i Titelles i que el 2006 s'havia convertit en el NEO (Noves Escenes Obertes), en una edició que no va tenir continuïtat.

El NEO, doncs, dirigit de nou per Jordi Fondevila, recull l'herència i part de les companyies que s'havien quedat orfes de Radicals i programarà en les quatre seus del festival, del 9 al 13 de maig, una quinzena d'espectacles i vint esdeveniments paral·lels, entre els quals hi ha la recuperació de tres instal·lacions interactives de Marcel·lí Antúnez que es podran veure al Foyer del Mercat de les Flors: Human machine , Hypnotoc i Alfabeto .

L'objectiu del NEO és condensar les noves creacions d'autor en un aparador on s'han convidat 85 programadors, dels quals 10 són espanyols i 25 internacionals "molt seleccionats", assegura el director artístic. "És molt important la dimensió de fira, de mercat, esperem que d'aquí en surti molta feina i molt ressò", diu Fondevila.

Amb un pressupost de 300.000 euros i quatre coproduccions pròpies, el NEO es presenta com una gran esperança per als creadors, que han vist com la possibilitat de fer bolos ha anat disminuint des del 2008. Si ja és prou difícil per a aquesta mena de propostes entrar en les programacions convencionals dels teatres -una vella reivindicació, l'autèntic objectiu-, la crisi ha agreujat la capacitat de subsistir. "A Catalunya ja hi havia només quatre o cinc places per actuar, a Espanya s'ha baixat de quinze o vint, mentre que el mercat internacional està normalitzat. Per exemple, a França hi ha 800 llocs on podrien actuar aquests artistes", diu Fondevila, conscient que el NEO només pot ser una empenta. "Depèn del públic, que el festival tingui èxit. La gent ha de descobrir una cosa de la qual no se'n pugui estar", apunta Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors.

Fondevila va assenyalar que la "diversitat expressiva" és el que uneix els espectacles de la programació. I va llançar un triple missatge per al públic. "Al NEO no hi ha companyies emergents, perquè la majoria ja fa anys que treballen en aquest món; el festival no és per a públic jove, sinó que programa espectacles per a tots els públics, i els artistes no són ni radicals ni gamberros", diu Fondevila. Ser inclassificable comporta aquests problemes.

Font: Laura Serra (www.ara.cat)

NEO: l'aparador del teatre d'autor

by Elisa Díez on 13:36

Quan Àlex Rigola va deixar la direcció del Teatre Lliure, quedava clar que un dels damnificats del seu comiat seria el cicle Radicals, ...

El Festival de Teatre Visual de Barcelona del 2004 es va transformar en festival de creació i innovació escèniques i nous mitjans, el Neo, la tardor del 2006. Amb el nom se'l volia convertir en una edició anual de la primavera que fos referència de la creativitat de nous dramaturgs (que fusionen disciplines, des de la performance a la dansa o el cinema i la música) del sud de la Mediterrània. Ara, cinc anys després del que li correspondria, hi ha concretada convocatòria: del 10 al 13 de maig. En aquesta primera edició, de circumstàncies, es renunciarà a ser la porta d'entrada d'algunes de les creacions internacionals a Barcelona. Sí que es vol convertir en l'aparador de la nova escena catalana per oferir nous muntatges tant a la resta de Catalunya com a l'Estat i altres mercats internacionals. Amb el suport de l'Institut Ramon Llull, volen atraure uns 50 programadors que els rebin en gires internacionals.

A més de l'Institut del Teatre, l'impulsor d'aquesta trobada arran del festival de titelles que va engegar el director Herman Bonnín el 1973, ara també s'hi adhereixen el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i La Seca (la fàbrica de creació que lidera l'equip de l'Espai Brossa, amb Hausson i el mateix Bonnín). El pressupost d'aquesta nova etapa és d'uns 300.000 euros, ja que a l'aportació de l'Institut del Teatre s'hi ha d'afegir la que el Lliure destinava al cicle Radicals Lliure, per exemple. El director general de l'Institut del Teatre, Jordi Font, augura” que sumar té, avui, efectes multiplicadors”. Per ara, no s'han integrat sales com ara L'antic Teatre o La Porta o La Caldera, tot i que sí que han format part del procés de resurrecció del festival: “El sector hi està implicat”, assegura el director del Neo, Jordi Fondevila.

Ahir només es van presentar les tres coproduccions, però està previst que el Neo es mogui entre “els 10 i 15 títols”, comenta el director del Lliure, Lluís Pasqual. Les coproduccions són de Roger Bernat (els espectadors seran parlamentaris, a Pendent de vot); Macarena Recuerda (Lídia González Zoilo, de 96º i Amaranto) pretén construir cinc biografies inventades a partir d'imatges conegudes per tot el públic a Greenwich Art Show; i Iris Heitzinger i Natalia Jiménez casen natura amb tecnologia en una acció al capvespre als peus de Montjuïc, a L_entes. A part de les tres estrenes rigoroses, també hi haurà peces estrenades durant les dues darreres temporades fora de Barcelona o que no han tingut suficient difusió, en representar-se en sales “clandestines”, diu il·lustratiu Fondevila.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)