Butaques i somnis: Mònica Lucchetti

Mostrando entradas con la etiqueta Mònica Lucchetti. Mostrar todas las entradas

TEXT: VIRGÍNIA SÀNCHEZ PEIRÓ

DIRECCIÓ: MÒNICA LUCCHETTI

INTÈRPRETS: CARMEN FORTUNY, MARTA MARTORI, BEATRIZ L. MAUREL i VIRGÍNIA SÀNCHEZ

VERSUS TEATRE

Començo temporada com fa un parell d'anys amb un text de la Virgínia Sànchez Peiró sobre com quatre personatges, dones, creuen les seves vides sobre l'escenari en una recerca constant del que són i del que necessiten per ser felices. Des-penjades es una comèdia amb petites escenes i amb una escenografia escassa, per no dir que l'escenari roman gairebé buit durant l'hora i escaig que dura l'espectacle.

Els problemes de les histories d'aquestes quatre dones són molt recognoscibles per bona part femenina de la platea, encara que aquesta comèdia no només va dirigida a elles. És interessant anar descobrint com les vides d'aquestes quatre dones es van entrecreuant i acaba amb una happy ending més real que de pel·lícula romàntica americana.

Malgrat tot al text li sobren pàgines i escenes. És una obra massa desfragmentada. Hi ha escenes que clarament es podien ajuntar per no fer que l'espectador hagi de passar d'una història a altre, sense ordre i masses vegades fan trencar un clima de tensió i de voler descobrir què li passarà al personatge per canviar a una altre totalment prescindible.

Totes quatre actrius, poc conegudes dins el circuit de teatre comercial, aproven amb nota amb les seves interpretacions, fan creïbles les seves línies i conviden al públic a riure'ns de la seves vides. Mònica Luchetti, aquesta vegada només dirigeix, ha optat per la combinació de paraula, text i una sugeridora veu en off (Mariona Ribas) que converteix durant estones a les protagonistes en marionetes a les seves ordres.

Des-penjades suposa una continuació en la carrera de la dramaturga Virgínia Sànchez, aquesta vegada una mica menys prometedora del que va demostrar amb Ollor d'ocell fa un parell de temporades, amb una barreja de realitat ficcionada que prometia grans textos futurs. De totes maneres, Virginia Sànchez segueix en la línia de voler sorprendre'ns amb el següent. Estarem atents per comprovar si ho aconsegueix.

DES-PENJADES

by Elisa Díez on 17:40

TEXT: VIRGÍNIA SÀNCHEZ PEIRÓ DIRECCIÓ: MÒNICA LUCCHETTI INTÈRPRETS: CARMEN FORTUNY, MARTA MARTORI, BEATRIZ L. MAUREL i VIRGÍNIA SÀNC...

FITXA ARTÍSTICA

TEXT: VIRGINIA SÁNCHEZ

DIRECCIÓ: ALFRED LUCCHETTI

INTÈRPRETS: MÒNICA LUCCHETTI i VIRGINIA SÁNCHEZ

PRODUCCIÓ: LAIA CIRERA (CIA. LA TARIMA)

VERSUS TEATRE

Dues dones. Una presó. Dues maneres d’entendre la vida. Una meta: conviure. Mònica Lucchetti ha tornat per interpretar a Rosa, un dona d’aparença forta que es troba reclosa en una presó i que rep, de bon principi recelosa a la seva nova companya de cel·la, Mar, Virginia Sánchez, una innocent noia que per confiar en les persones equivocades ha arribat fins allà. Ara hauran de compartir alguna cosa més que un espai físic si volen sobreviure.

Aviat començarem a desemmascarar que res és el que sembla. Rosa no és la més forta de les dues, ni tan sols és una ‘pasota’, sinó que és feble, més feble del que ella mateixa pensa que és. Mar deixa de banda la seva innocència obligada pels cops que la dóna la seva nova vida. Rosa i Mar aniran juntes de la mà, descobrint pas a pas que la realitat sempre supera a la ficció.

Viginia Sánchez es revela com una nova promesa tant en la seva vessant de dramaturga com d’actriu. Amb un text fet a mesura de les dues intèrprets, que no deixa ni un segon perquè el públic agafi aire pel següent assalt, descriu i narra de manera punyent, colpidora i sense escrúpols l’existència i relació de dues dones comdenades a entendre’s.

Mònica Lucchetti, apartada dels escenaris de manera obligada, no sempre portar un gran cognom obre les portes més pesades, de vegades les tanca de cop, ha tornat per reafirmar i convèncer fins i tot als més incréduls amb la seva enorme capacitat interpretativa.

Olor d’ocell es mereix molt més que passar desapercebuda en un mes, setembre, on tots són grans estrenes dels teatres més comercials on l’escena alternativa catalana queda reduïda al mínim possible i on experiències tan grates com aquesta haurien d’estar lluitant en primera divisió enlloc de manternir-se discretament en segona.