Les funcions de l'espectacle Waiting Room.0, del prestigiós director polonès Krystian Lupa, programat per als dies 4 i 5 de novembre al Teatre de Salt, finalment es faran a l'espai La Pineda de Sant Gregori, i a més s'hi ha afegit una altra funció, el dia 3 de novembre (20 h). L'organització del festival va anunciar ahir aquest canvi “per motius aliens al festival”. Waiting Room.0 va ser programat quan la producció encara estava en marxa, i l'escenografia ideada per Lupa ha crescut tant que és impossible encabir-la a l'ateneu saltenc. D'altra banda, Temporada Alta també ha anunciat que ha programat una altra funció de dos espectacles: San Jerónimo, d'Angélica Liddell, i Insomni, de la companyia Playground. Totes dues funcions són el mateix dia (20 de novembre) i a la mateixa hora (18 h), a la Factoria Coma Cros i L'Animal a l'Esquena, respectivament.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET
INTÈRPRETS: CLARA PUERTO, CARLES GOÑI, SERGI TORRECILLA, IÑIGO ARANBURU
PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEATRE
SALA BECKETT

Aquest mes d'octubre la Sala Beckett ofereix una mena de 2x1 o La Guapa Teatre per partida doble i els dimarts programa la primera obra d'aquesta companyia. Marc Angelet ens parla d'opcions, Opció A, Opció B i Opció C, sempre hi haurà una opció que puguis escollir. Tot és una excusa per desenvolupar una trama centrada en la clonació de l'ésser humà. Un laboratori on es busca l'home/dona més perfecte possible i rebutjar (o matar) els individus que no serveixin.

Amb una escenografia força simple aconsegueixen crear tota mena de sensacions angoixants a l'espectador. El pensament que no estem sols al món, que pots creuar el carrer i trobar-te a una persona exactament igual a tu mateix, els límits de la ciència o si som o no rates de laboratori són alguns dels temes dels que tracta.

Opció B va ser la primera obra de la companyia La Guapa Teatre que també té en cartell la seva darrera El biògraf a la mateixa sala i que després de veure-les totes dues es pot veure on eren i on són ara. La dramatúrgia d'Opció B i la posada en escena recorden a una opera prima mentres que a El biògraf les intencions i la claredat d'idees és força més clara.

Malgrat tot, dramatúrgia, escenografia i interpretació conflueixen per donar-nos com a resultat un thriller que no permet ni parpellejar amb un ritme frenètic que es resol positivament o negativament (depenent de la mirada de cada espectador) en un hora d'angoixa. Encara tens l'Opció B d'anar a veure dimarts 25 d'octubre. Tu mateix.

OPCIÓ B

by on 19:05
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET INTÈRPRETS: CLARA PUERTO, CARLES GOÑI, SERGI TORRECILLA, IÑIGO ARANBURU PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEA...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET
INTÈRPRETS: BORJA ESPINOSA, CLARA PUERTO, CARLES GOÑI i IÑIGO ARANBURU
PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEATRE
SALA BECKETT

En un moment on guanya la immediatesa de qui serà el més ràpid a publicar la biografia de la celebrity de torn quan aquesta mori, La Guapa Teatre ens presenta El biògraf on la realitat i la ficció van agafades de la mà. No es pot negar que aquesta generació begui de fonts diverses però comença haver-hi un nou grup de dramaturgs força influenciats per les sèries de televisió americanes i pel·lícules de ciència ficció, com en aquest cas.

El biògraf agafa elements de la literatura de George Orwell (1984, l'ull que tot ho veu), de l'El show de Truman i els barreja amb el més nou de J. J. Abrams amb Person of Interest per crear una trama on el protagonista és el biògraf que amb qualsevol mitjà disponible i inventat segueix la vida minut a minut de la seva persona fins a que es mor. Això si cap dels dos sap de l'existència de l'altre. I fa reports a un tal Senyor Smith del que només coneixem la seva veu.

Amb una dramatúrgia molt interessant, la posada en escena resta teatralitat al conjunt. Ens trobem en un despatx, on una taula i una cadira estan envoltades per dos enormes pantalles on s'aniran projectant la vida dels individus. En teatre es necessiten veure les cares dels actors, els seus gestos, la seva manera de parlar. Aquí tot això no es ho permet aquest tipus d'escenografia massa estàtica i que converteix a Simon en un ser que viu únicament per la seva feina en la seva bombolla particular. Els altres personatges només apareixen en format videoconferència, per tan es converteix tot en una pantalla sense gaire realitat on agafar-se.

Tot una llàstima per una dramatúrgia ben sòlida i actual que es vegi relegada a un segon pla per culpa d'una deficient i de vegades massa pesada posada en escena que no ajuda gens a parar l'atenció de l'espectador durant gaire temps en el missatge que ens vol transmetre. Com sempre, el més important.

EL BIÒGRAF

by on 18:30
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET INTÈRPRETS: BORJA ESPINOSA, CLARA PUERTO, CARLES GOÑI i IÑIGO ARANBURU PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEAT...

La història de Citizen Kane és la inspiració, l'excusa que la prestigiosa companyia gallega Chévere (Annus horribilisTestosterona...) a partir de la qual ha muntat, al llarg de la temporada 2010-2011, la trilogia Citizen, que aquest cap de setmana presenta a La Planeta, en el marc del festival Temporada Alta. El film d'Orson Welles és l'excusa, però el mirall, el material del qual es parteix, és la trajectòria d'un altre poderós empresari, gallec multimilionari, una de les persones més enriquides del món, que no és precisament de ficció, al qual no se cita en cap de les tres parts, però a qui es fan referències evidents: Amancio Ortega, fundador i propietari de l'imperi Inditex, o dit d'una altra manera, l'amo de Zara.
De fet, però, això és fins i tot l'anècdota, que és elevada a la condició de categoria quan, a través de tot plegat es posen sobre la taula, sense ànim de donar resposta a cap problemàtica, les conseqüències de la globalització, “els efectes que produeix l'anhel de la societat que du a la creació d'empreses que ens fa menys ecològics i que ens fa més participatius del consum”, tal i com explica Manuel Cortés, un dels intèrprets de la peça, juntament amb Miguel de Lira, Patricia de Lorenzo, Nekane Fernández, Mónica García, Iván Marcos i Arantza Villar. Tots sota les ordres del director, Xesús Ron, que també és responsable de la dramatúrgia de l'espectacle.
Es tracta d'una trilogia i el més adequat hagués estat poder-la gaudir sencera, les tres parts seguides, resultant 3 hores i mitja de teatre, però cada part ha estat separada i programada en dies consecutius, de manera que demà passat (22h) es veurà Citizen I (Maiorías silenciosas), dissabte (21h), Citizen II (Made in Galizia) i diumenge (18h), Citizen III (Wii economia). La companyia, però, insisteix que cada part és independent de la resta, que són autònomes i molt diferents pel que fa a l'estil i la temàtica: “La primera està basada sobretot en el text –explica Cortés–, amb una escenografia gairebé inexistent, en què els intèrprets interpel·len directament el públic. La segona part no té text, és més orgànica, gestual, física, té com a escenografia cinc màquines de cosir industrials, mentre que la tercera part és més tecnològica, suposa un cert esforç pel públic perquè la primera mitja hora allò que passa s'explica projectant text en una pantalla, de manera que el públic s'hi ha d'implicar, llegint.” La trajectòria d'un empresari que comença amb una petita botiga i acaba dirigint un imperi empresarial és la intrahistòria que relliga les tres parts, i així, en la primera part té lloc l'obertura de la botigueta, un fet situat en un context polític i econòmic molt determinat, pocs dies després de morir el dictador. En la segona apareix l'essència i l'esperit cooperativista que donava cobertura a la gran empresa, els tallers tèxtils que van proliferar a Galícia durant la dècada dels 90 que suposaven la sobreexplotació de mà d'obra barata, un model que es traslladaria posteriorment a països subdesenvolupats. La tercera part se situa en el segle XXI i aborda de ple la crisi profunda del capitalisme.
Aquest espectacle ha implicat un cert treball d'investigació, perquè entra en terrenys fins ara poc explorats pel grup gallec, com el treball corporal, i a més, tracta la política de manera més literal que en ocasions anteriors. Segons Xesús Ron, “Citizen és teatre de text. D'actor. És teatre documental. Teatre físic.Performance. Comèdia. Audiovisual. El què tu vulguis. Però sobretot és teatre.” Manuel Cortés anima “el públic fidel de comarques gironines, que sabem que en tenim, a Girona, a Banyoles, a Olot, que vinguin a aquesta festa del teatre.”
Assetjament del PP
Chévere va preparar Citizen en règim de companyia resident de la sala Nasa (Santiago de Compostel·la), sala alternativa referent a l'Estat, que aquest mateix grup gestionava des de feia 25 anys, fins que l'assetjament polític del Partit Popular els va obligar a tancar, deixant entre 9 i 15 treballadors al carrer, segons la temporada. L'accés a l'alcaldia de Santiago de Compostel·la del popular Gerardo Conde Roa, que ja havia fustigat la sala i els comediants gallecs quan era a l'oposició, pro tagonista d'alguns incidents que voregen, si no és que hi cauen plenament, en el ridícul més absolut, va suposar l'asfixia econòmica de la sala, en un context de crisi, ja que l'ajuntament li va retirar el ja escarransit suport econòmic que li prestava, la qual cosa va suposar que la conselleria de cultura gallega també li retirés, convertint el projecte en inviable econòmicament. Chévere, i la independència de la sala Nasa, sempre han resultat incòmodes pel poder, que no encaixa gens bé la crítica, i menys encara si aquesta està vehiculada a través de la ironia i l'humor intel·ligent, una matèria en què aquesta companyia gallega són uns veritables mestres, com han demostrat al llarg de la seva dilatada trajectòria.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

Desconstruir Amancio

by on 14:55
La història de  Citizen Kane  és la inspiració, l'excusa que la prestigiosa companyia gallega Chévere ( Annus horribilis ,  Testoste...
El director Joan Fullana proposa un viatge a la memòria a La Seca. Pessoa o que o turista deve ver és el títol d'un muntatge que s'ha construït a partir d'una guia turística que l'escriptor va editar quan era lluny del seu país. De fet, les seves recomanacions són ben poc convencionals. L'obra es podrà veure fins al 6 de novembre amb una disposició de l'espai també molt original. S'han eliminat les grades i la sala Joan Brossa s'ha convertit en un espai intimista per on els espectadors aniran passejant, d'estació en estació. Allà és on descobriran diferents passatges que evoquen la Lisboa de Pessoa a través dels heterònims més coneguts d'un autor que va assumir el repte de renovar tota la literatura creant personatges ficticis que escrivien de poesia a novel·la, amb referències antagòniques. La producció s'emmarca en la Mostra Portugesa i rep el suport de l'Institut Camoes.

Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)
Virgínia García i Damián Muñoz, els impulsors de La Intrusa Danza, reflexionen al Mercat de les Flors com pot ser que hi hagi algunes de les seves obres que es mantinguin vigents, tot i el pas dels anys, i d'altres hagin caigut en l'oblit de seguida. Piezas en fuga recull tres títols: Pobres bestias (28 i 29 d'octubre), Tres tristes stripteases (ahir i avui) iAtaraxia (del 3 al 5 de novembre). També s'alternen aquestes funcions amb algunes accions interactives al vestíbul i a l'atri de l'Institut del Teatre i han demanat a Sol Picó i al ballarí Jorge Jáuregui que facin petites peces inspirant-se enTres tristes stripteases i Pobres bestias, respectivament.

La Intrusa Danza va néixer el 1996 i ha constatat com hi ha espectacles que evolucionen contínuament i són sempre actuals i altres que queden aparcats en l'anècdota. Per a Muñoz, el motiu de la longevitat d'unes respecte a les altres no és per res més que per l'embrió. Tot el que ha sorgit de la necessitat, “d'un fet veritable” se sap actualitzar; a diferència del que neix d'un encàrrec. La Intrusa treballa una dansa que vol trobar sempre noves textures i que s'autolimita amb la pregunta: “I això és necessari, realment per a l'espectacle?”

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)


La dansa eterna

by on 14:45
Virgínia García i Damián Muñoz, els impulsors de La Intrusa Danza, reflexionen al Mercat de les Flors com pot ser que hi hagi algunes de le...