Grans noms de l'escena internacional, com Peter Brook, i de la nacional, com Calixto Bieito, seran presents en el Festival de Barcelona Grec 2011, que aquest any s'inaugura amb un espectacle de dansa, per primera vegada en els seus 35 anys d'història, a càrrec de Cesc Gelabert.

Més de 60 propostes de teatre, dansa, circ i música conformen la programació d'aquest festival d'estiu, que se celebrarà entre el 17 de juny i el 31 de juliol, i que serà l'últim que dirigeixi Ricardo Szwarcer, que durant els últims cinc anys ha apostat per la dansa, els espectacles familiars, el circ i la internacionalització del festival.

“Malgrat que la Generalitat ha reduït la seva aportació i l'Ajuntament també una mica, el festival ha aconseguit mantenir el mateix pressupost de l'any passat gràcies a aportacions d'altres institucions i empreses”, ha dit en roda de premsa el delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona en funcions, Jordi Martí, que també abandonarà el càrrec pròximament per deixar pas al nou govern municipal.

El reconegut director anglès Peter Brook torna a Barcelona amb una interpretació lliure per a piano de la La flauta màgica, de Mozart. Entre els grans noms de l'escena internacional també cal destacar la presència de Romeo Castellucci, Joël Pommerat, Claudio Tolcachir, Patrice Chéreau, Bartabas i Tomaz Pandur. Calixto Bieito, que aquest any abandona la direcció del Teatre Romea, i Àlex Rigola, que s'acomiada del Teatre Lliure, presenten els seus nous espectacles al Grec.

“Sense festivals com aquest seria molt difícil produir certes obres”, ha dit Rigola, que dirigeix Tragèdia, un poema visual sobre El naixement de la tragèdia, de Friedrich Nietzsche. Bieito porta a Barcelona l'espectacle Voices, que es va estrenar a Salamanca, en què revisita La Passió segons Sant Mateu, de Bach, i li suma música d'Abba, PJ Harvey, Johnny Cash o Nick Cave.

Mario Gas, Oriol Broggi i Carmen Portaceli són alguns dels directors nacionals que participen en la programació del Grec, que aquest any compta amb França com a convidat i programa catorze propostes del país veí.

La dansa adquireix especial protagonisme en la present edició, tal com ho demostra l'espectacle inauguralLa muntanya al teu voltant, de la companyia Gelabert Azzopardi i l'artista plàstic Perejaume. L'aposta per la dansa es concreta amb la presència d'artistes catalans com Sol Picó, Mal Pelo i Àngels Margarit, que comparteixen cartell amb Sasha Waltz, Philippe Decouflé, Virgilio Sieni, Israel Galván, Ko Murobushi i Blanca Li.

En l'oferta musical destaca la presència del músic de jazz Keith Jarrett, la banda de pop catalana Manel, la soprano basca Ainoa Arteta, el flamenc de Las Migas i Niña Pastori i el so mediterrani de Noa.

La decisió d'eliminar del programa l'obra en què cantava Bertrand Cantat, per la polèmica que va sorgir després de ser condemnat per matar la seva dona, ha permès oferir més concerts musicals al teatre Grec, segons Szwarcer.

Font: www.avui.cat

Fins fa ben poc, no estava gens clar que el cicle Diàlegs a Quatre Bandes, organitzat per la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines, s'arribés a realitzar, perquè no hi havia la certesa que es pogués cobrir el pressupost real de tot plegat, que és d'uns 15.000 euros. Finalment han arribat subvencions (Casa de Cultura de Girona i Ajuntament, a través de les ajudes Kreas) i això, juntament amb l'esforç fet per la sala La Planeta, que sufraga, entre altres coses, l'edició i publicació dels sis textos d'aquest any –com l'any passat, en la col·lecció Off Cartell, de Re&Ma12– i posa a disposició dels sis quadres artístics la seva infraestructura a cost zero, ha permès que es dugués a terme. Així, dijous i divendres (22.00 h) es faran sengles funcions de tres dels sis espectacles inclosos aquest any al cicle, i dissabte i diumenge (18.00 h), dues sessions dels altres tres espectacles.

La primera edició, l'any passat, va ser un èxit de públic i en general els autors, directors i intèrprets en van fer una valoració positiva. Aquest any les tres primeres peces que es podran veure són les que han escrit Francesc Ten (Calella de Mar, 1968), Pere Solés (Girona, 1967) i Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966). Francesc Ten, amb la col·laboració de Cristina Cervià en la direcció i de Georgina Asín i Francesc Sala en el repartiment, presenta Pentimenti: la història d'una parella que prepara el trasllat a un pis nou, però ell troba papers i llibretes de l'anterior parella de la dona, que l'afectaran profundament. Pere Solés presenta La darrera partida, una història que explica la relació d'un empresari i una treballadora seva, amb Jordi Prat i Coll a la direcció i els intèrprets Berta Giraut i Carles Sales. Tanca la primera tanda de textos el del poeta –dramaturg ocasional– Roger Costa-Pau,Miols o música d'ambre, que dirigeix Rosa Vilanova i interpreten Gemma Gómez i Albert Prat. Costa-Pau parla també de la parella i del seu món interior, confidencial, íntim, que finalment és refugi.

La segona tanda de textos, que es posaran en escena dissabte i diumenge, l'obrirà Ismène après Creont, de Janot Carbonell (Ribes de Freser, 1952), que ha confiat la posada en escena a Sílvia Escuder, la qual dirigeix els actors Jordi Subirà i Georgia Bonell. En aquesta peça Carbonell fa l'exercici d'imaginar-se quin serà el comportament de la germana d'Antígona, ara reina de Tebes, en quina mena de dona es convertirà en abandonar el paper secundari que li va atorgar Sòfocles. Temps de flors és la peça escrita per Nene Coca (Blanes, 1974), que dirigirà Isidre Hernández i interpretaran Cristina Matas i Grau Matas, els quals representen una parella de joves artistes que col·laboren en el muntatge d'una instal·lació de la mostra Girona, Temps de Flors. Finalment, Anna Torres Muertes (Sant Feliu de Guíxols, 1974) ha escrit 24, en què Llàtzer Garcia dirigeix Meri Yanes i David Planas. A 24, Torres parteix del mite de Caront, el barquer, i el trànsit de les ànimes per la llacuna Estígia fins a l'Hades, personalitzat en una mare i la mort del seu fill.

Els sis textos, que escenificats tenen una durada d'entre 20 i 30 minuts depenent del cas, són d'autors vinculats amb les comarques gironines, així com els directors i els intèrprets. Precisament l'objectiu principal és que aquest cicle serveixi d'aparador per als professionals gironins. En aquest sentit, el president de la plataforma, Pere Solés, va lamentar, a més de les dificultats econòmiques plantejades, que el cicle no pot fer gires: “L'any passat vam mirar de fer un acostament als programadors per aconseguir alguna contractació, però no vam aconseguir res. Esperem que s'adonin de la importància que té això, de la repercussió social que té, i també sobre el territori, perquè vull recordar que en la plataforma hi ha gent de totes les comarques gironines.” Pep Torner, director de la Casa de Cultura de Girona, va explicar que aquest organisme s'implicarà activament en la recerca d'un circuit per a aquest cicle i que ja n'han facilitat tota la informació als programadors municipals.

Respecte al contrasentit absolut que suposa el fet que aquest cicle tingui dificultats per aconseguir 15.000 euros i que la Casa de Cultura n'aporti 100.000 –aquest any– al Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG), que produeix espectacles de companyies semiprofessionals de Madrid i Alacant, per dir-ne alguna, Torner va assenyalar que són dues propostes ben diferents, una d'embrionària i l'altra d'evolucionada; que el FITAG, que considera un “projecte molt prioritari”, ha reduït un 30% el pressupost –les reduccions han estat graduals els darrers anys, i de 180.000 euros es va passar a 150.000 i, ara, a 100.000–, tot i que admet que les xifres són molt diferents i que existeixen “contradiccions”.

Font: Dani Chicano (www.avui.cat)

Des del 22 de setembre i només fins al 6 de novembre, Stage Entertainment presentaràChicago en castellà al Tívoli de Barcelona. És el mateix muntatge i repartiment que va fer temporada a Madrid (hi tornarà just després de l'estada a Barcelona), amb el llibret, escenografia i la mateixa exigència artística que la producció que fa 15 anys triomfa en la cartellera de Broadway (i en fa 14 anys a Londres).

El llibret de Chicago narra, amb tocs de comèdia i de misteri, diferents nivells de corrupció a l'Amèrica dels anys vint. Roxie Hart, ballarina d'un club nocturn obsessionada perquè el seu talent es tradueixi en titulars a la premsa, assassina el seu amant i, a causa d'aquest crim, ingressa a la presó, on coneixerà Velma Kelly, una experta a sobreviure dins de la cel·la.

Chicago es va estrenar a mitjans dels setanta, sense sort. Segons el director associat de Stage, Nigel West, la producció va coincidir amb l'afer Watergate. I els americans no van voler veure una obra que parlava de la mateixa corrupció del president Nixon que denunciaven els diaris. A principi dels anys noranta, aquest llibret es va reprendre en format concert. Va ser un èxit fulgurant que va permetre recuperar el llibret. L'obra és molt austera. No hi ha més escenografia, pràcticament, que una tarima on se situen els catorze músics i els tretze artistes. Els jocs de llum evidencien els canvis de localització.

Marta Ribera torna 15 anys després al Tívoli (West Side Story). Ella, que també va ser l'ambaixadora a Barcelona de Stage amb Cabaret, el setembre del 2007, no veu cap relació entre els dos musicals: “Són dues històries diferents”. Es podria dir que aquella ingènua Sally Bowles de Cabaret ha crescut i s'ha fet experta a aprofitar-se de les crisis. Aquella Sally delerosa d'èxits ara és Roxie.

Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)

El jardí dels cirerers, una adaptació de l'obra de Txèkhov El cirerar, a càrrec de la companyia la Funcional de Figueres, sota la direcció de Josep Maria Cortada, ha estat l'obra premiada en el Projecte T de la Casa de Cultura de Girona, de promoció del teatre amateur, en l'edició del 2011. La Funcional va ser proposada pel jurat del concurs per rebre 1.500 euros de beca per invertir en formació o producció. El jurat també va proposar que s'atorguessin 1.000 euros –per a cadascun i també per destinar a formació o producció– al Grup Nàiade, de Girona, que va presentar l'espectacle musical Una veu, amb direcció de Cristina Bota, i a la jove Companyia de Comediants Kafkiana, que hi va presentar Apareguda, Nostra Senyora de les Caixeres, una peça escrita i dirigida pel dramaturg Ferran Joanmiquel.

En la tercera edició del Projecte T s'han triat nou espectacles de companyies gironines, seleccionades d'entre 17 propostes. A més dels tres espectacles esmentats, també es van triar Un fill, un llibre, un arbre (La Gespa Teatre, de Palamós. Dir. Carles Casanovas), Almenys no és Nadal (AT Benet Escriba, de Sant Feliu de Guíxols. Dir. Miquel Pelló), Trapezi (7'd'làtex Teatre, de Girona. Dir. Cristina Ayala), La crisi, quin quadre!(Bambolina Ambulant, d'Anglès. Dir. Elisabeth Cauchetiez), Això no és vida (ACGT Sant Hilari. Dir. Carme Martorell) i Bye, bye Cugui (Infinit Teatre, de Sant Esteve de Guialbes. Dir. Martí Peraferrer). El jurat estava format per Martí Peraferrer (director de Fitag), Pep Torner (director de la Casa de Cultura), Pere Puig (director artístic de La Planeta), Rosa Oliveras i Laura Iglesias (Agrupació Teatral de les Comarques Gironines), i els programadors municipals Íngrid Calpe (Banyoles), Quim Marcè (Bescanó) i Rosa Ribot (Palamós).

Tal com marquen les bases del Projecte T, la Casa de Cultura de Girona promourà la contractació de les companyies seleccionades pel jurat establint convenis de cofinançament amb els ajuntaments interessats. El període d'exhibició dels espectacles, anomenat Fase Circuit, haurà d'estar comprès de l'1 de setembre d'aquest any al 30 de juny del que ve, i la Casa de Cultura es farà càrrec de la meitat del catxet fins a un màxim de 600 euros, sempre que el consistori interessat contracti un mínim de 2 i un màxim de 4 dels espectacles.

Font: Dani Chicano (www.avui.cat)