Nou piular europeu

Font: J. Bordes (ElPunt/Avui)

Josep Maria de Sagarra descobreix el teatre psicològic i realista europeu i americà i decideix fer un gir en la seva dramatúrgia. Torna a Barcelona i presenta Ocells i llops. Només aguanta dues funcions. Insisteix, sis mesos més tard, amb Galatea amb un resultat similar. 65 anys després, Xavier Albertí encomana a Lurdes Barba que aixequi Ocells i llops a la Sala Petita. S'estrena avui i estarà en cartell fins al dia 6 d'abril. Amb aquesta peça, amb la qual fa un homenatge a la seva mare (i als ocells amb els quals es devia distreure), té “l'absoluta necessitat de comunicar als seus espectadors el tresor que ha descobert a França”, segons Albertí. La directora reivindica tant l'autor com l'obra i aclareix que serà una fita històrica perquè no caldrà esperar uns altres 65 anys perquè es faci una nova producció.

Carme Conesa interpreta la vídua jove que aspira a mantenir el seu món amable i cordial. És el debut d'aquesta actriu al TNC. L'actriu admet el perill que la prosa poètica i el seu personatge arraconat de la vida sigui distant. Per això advoca per interpretar-lo des de la veritat d'una mare que és una heroïna de l'amor familiar i que ho fa tot pels seus fills. Efectivament, les pulsions dels seus tres fills (amb l'ambició econòmica, l'anunci de l'homosexualitat i la necessitat de practicar un avortament trencaran aquesta) dilapidaran aquest petit racó on pretén protegir les convencions de l'aristocràcia. De fet, a Ocells i llops es reprodueix un tema constant en Sagarra: la fi del seu món, que pot recordar, per exemple, a Mort de dama de Llorenç Villalonga.

Al costat de Conesa, Roser Tàpias (que és el seu primer personatge professional a l'escena), Nausica Bonnín, Llorenç González, Jaume Madaula, Francesc Luchetti, David Bagés i Montse Pérez. Són el contrapunt al desig de la vídua jove de lluitar per un impossible: aconseguir que el seu món sigui com vol i acabar intentant respirar. No és una presència absoluta: “Primer parlen d'ella i al cap de 10 minuts apareix”, quan ja tothom sap què li passarà, el millor recurs per a lluïment d'una primera actriu, recorda Conesa tot citant Amparo Rivelles.

Josep Maria deSagarra havia de ser el continuador de la dramatúrgia d'Àngel Guimerà. Tot un Teatre Romea li feia d'avalador. Va ser així fins a l'esclat de la Guerra Civil. Al 1948, l'obra va passar per la censura, perquè, tot i la convulsió de la trama, no és escabrosa: el que importa són les conseqüències en l'àmbit estrictament familiar. Segons s'ha pogut saber, aquesta peça és la traducció d'una peça escrita per encàrrec de l'actriu madrilenya Caterina Bárcenas: La muñeca sangrienta no va pujar a escena perquè l'actriu va considerar que no seria entesa pel públic. Efectivament, Ocells i llops no va rebre el plàcet del públic. Ara és el moment de revisitar-la i posar-la a lloc, anuncia Albertí.