La Ismènia és una víctima, víctima d'un pare gelós que no la deixa sortir del niu perquè, segons defensa l'home, "només té 28 primaveres". La meva Ismènia és l'adaptació teatral de la comèdia del dramaturg francès Eugène Labiche (1815-1888) que relata un conflicte domèstic i quotidià: un pare vidu i protector que no permet que la seva filla es casi. La casa s'omple de pretendents però ell no n'accepta cap. Sempre troba als nois algun però al qual aferrar-se. La germana del pare, una tieta rica que viu amb ells, representa l'altra cara de la moneda. Ella farà costat a la Ismènia i l'ajudarà a trobar el seu pretendent. I, enmig del conflicte, apareix un galant de París que també voldrà pretendre-la.
La meva Ismènia és, segons el seu director, Hermann Bonnín, un mirall de "les petites misèries de l'ésser humà". I també és un vodevil. De fet, Eugène Labiche va ser el creador d'aquest gènere, un dels més populars del segle XIX, que consisteix en un retrat dels homes d'aquella època i també dels de sempre, perquè "la condició humana no ha canviat gens, ni tampoc canviarà", diu Bonnín. El director, d'altra banda, ha volgut ressaltar el valor d'aquest gènere i la seva "arrel popular per excel·lència", ja que va néixer de la veu del poble i de la cançó obscena de França. Es caracteritzava per "recollir l'actualitat del dia a dia" a través de personatges satírics que no deixaven d'interpretar la realitat.
Aquest sainet costumista, a la moda del segle XIX -i que conté un homenatge als espectacles del Paral·lel-, en el qual els actors canten cançons franceses a cappella , com ara La vie en rose i Milord, "reclamava uns comediants en el millor sentit de la paraula", diu el director. Lina Lambert (la tieta), Jaume Pla (el pare), Mingo Ràfols (el pretendent parisenc), Anna Ycobalzeta (Ismènia) i Teresa Urroz (la minyona) són els intèrprets d'aquesta gran comèdia humana. El director ha volgut recordar que a França els comediants no són actors, sinó que són senzillament "comediants" i "són honorats i valorats perquè no són els que fan comèdia, sinó que són aquelles persones capaces de jugar amb el text i sentir-lo des del plaer". Expliquen coses "des de la rialla" i "integren l'espectador", conclou.
La meva Ismènia és el primer text que Hermann Bonnín dirigeix a La Seca. És, també, de les poques vegades que s'atreveix amb la comèdia per "l'accent de vodevil" de l'espectacle, que compta amb vestuari i decoració d'època i il·lustra de ple els costums del segle XIX. L'obra es podrà veure a partir d'aquest dijous i estarà tot un mes en cartellera, fins al 23 de juny. El públic que hi vagi descobrirà que, a la terrassa del teatre, Hoffman hi ha instal·lat un bar-restaurant a l'aire lliure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario