'Siena', el macroespectacle humanista de La Veronal

Font: Laura Serra (ara.cat)

"L'ambició creativa de La Veronal no afluixa", avisava Cesc Casadesús, director del Mercat de les Flors. Siena , l'últim artefacte de la companyia valenciana, el defineixen com un "macroespectacle". En un espai escenogràfic que podria semblar un museu o una església, hi disposen dotze ballarins i fan que explorin "el cos i la massa -explica el dramaturg Pablo Gisbert-; com des del Renaixement i fins avui la idea de l'home com a centre del món s'ha pervertit fins a ser una massa en un forat negre". L'espectador, en el viatge cap a la destrucció, haurà de reconstruir diversos passatges inconnexos en què es mostra el cos "viu, mort, exposat, contemplatiu, real, representat, individual, col·lectiu", explica Tanya Beyeler. Juntament amb el director i coreògraf Marcos Morau, són el trio que capitaneja una de les companyies de l'Estat més reivindicades del moment i sol·licitades a l'estranger.

Siena -que estrenen aquest cap de setmana i recuperen el primer d'abril al Mercat de les Flors els seus avaladors i coproductors- és un nou capítol del decàleg geogràfic de la companyia format per Islàndia ,Rússia , Finlàndia , Maryland i Suècia , a través del qual han creat el seu segell propi: la multiplicitat d'accions i disciplines sumades a escena. "Ens agrada saturar les peces de teatre: dansa, text, música, actors, moviment són un tot. No fem cinema, no oferim primers plans. L'espectador pot escollir què mira de l'escena. D'altra banda, la idea panoràmica del teatre no ens l'hem inventat ni nosaltres ni Jan Fabre, Jan Lawers o Les Ballets C de la B. És en la història del teatre", diu Gisbert. El text que diuen les ballarines és en italià i anglès (i està sobretitulat), cosa que reforça la idea que es pot escollir escoltar, llegir o només mirar.

"Construïm capes -explica Morau-. La música és latent en tot el procés i hi juga un paper important, però la concretem al final. Anirà des del Renaixement fins al segle XXI passant pel Barroc, hi haurà compositors italians com Scarlatti, Monteverdi, Verdi, i grans músics com Schubert, Bach i Händel, però pervertim la seva música en contrast amb creacions cinematogràfiques". El títol, Siena , fa referència a la ciutat on havia de florir el Renaixement però que va quedar eclipsada per Florència per culpa d'una pesta que va fer guillar la seva població a la ciutat toscana veïna. De la mateixa manera, la idea humanista que neix en aquella època de l'home que ja no està lligat a reis ni déus ni feus ha quedat aniquilada per la postmodernitat. Malgrat aquesta transcendència, la "comèdia" continua sent present en el nou espectacle de La Veronal, així com les ganes de plantar cara a la situació actual plantejant preguntes amb risc i entrega.