Sanzol conjura els fantasmes de la crisi al Teatre Lliure

Font: Xavi Serra (ara.cat)

"Calen noves regles. En temps no gaire normals, fem coses no gaire normals". Aquest diàleg d' Aventura!, la nova col·laboració entre el dramaturg Alfredo Sanzol i T de Teatre, resumeix els mecanismes de "reordenació dels principis morals" que l'autor observa amb recel des del començament de la crisi econòmica. L'obra, que s'estrena divendres al festival Temporada Alta i es representarà al Lliure de Montjuïc a partir del 29 de novembre, treu a la llum els fantasmes i les pors que provoca l'alarma social general.

"Tinc por que aquesta crisi ens transformi en esclaus, que ens arrabassi els nostres drets", confessa Sanzol. D'aquest neguit sorgeix la història dels sis protagonistes d' Aventura!, socis d'una empresa que reben una oferta de compra per part d'una empresa xinesa. "L'empresa no va malament, però tampoc va bé -explica l'autor-. Així que els socis decideixen vendre-la. Abans, però, conviden l'empresari xinès a Barcelona per veure si aconsegueixen apujar el preu de venda. Però vet aquí que el xinès s'enamora d'una de les sòcies". Després d'un viatge exprés a la Xina, la sòcia apareix amb una oferta insòlita: si ella marxés a la Xina amb ell, el xinès renunciaria a comprar l'empresa i pagaria 200.000 euros a cada soci. D'entrada tots reaccionen amb indignació davant la proposta, però a poc a poc s'ho fan venir bé per veure-la amb uns altres ulls. "El que m'interessava era examinar la construcció d'aquesta argumentació ètica dels socis -diu Sanzol-, com es justifiquen per canviar d'opinió i llavors poder dir «Endavant, Sandra, vés-te'n a la Xina»".

Sis personatges, una sola ment

Aventura! suposa el retrobament de Sanzol amb T de Teatre després de l'èxit de Delicades , que després d'estrenar-se al Grec del 2010 va estar al Teatro Español de Madrid i va fer gira per tot l'Estat. L'equip és gairebé el mateix: Sanzol, les fundadores de T de Teatre (Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca), els actors Albert Ribalta i Jordi Rico i l'escenògraf Alejandro Andújar. Una de les novetats és el compositor Fernando Velázquez, col·laborador habitual de Sanzol, que també firma la banda sonora del film de Juan Antonio Bayona Lo imposible; i també s'afegeix a l'equip el director artístic del TNC, Sergi Belbel, responsable de l'adaptació al català del text.

Sanzol deixa clar que per ell els sis personatges són "una sola ment" i que formen una unitat orgànica, "una intel·ligència col·lectiva de sis individus". El seu gran problema és organitzar les seves prioritats morals. "José Antonio Marina diu que una de les pors que defineixen la societat moderna és la por que s'enfonsi l'estructura ètica de la comunitat", recorda Sanzol. Carme Pla també assenyala "la por" com a factor clau que explica que els personatges s'agafin a "una solució desesperada sense estar ells en una situació desesperada".

Segons Àgata Roca, Aventura! és "una comèdia àcida que de vegades reflecteix el pitjor d'un mateix i dels altres". L'actriu interpreta la sòcia de qui s'enamora l'empresari xinès. "No ha portat mai la veu cantant en el grup -diu Roca-. Arran de la situació que es crea es troba en la situació d'aportar alguna cosa a la resta del grup i, per primera vegada, se sent important".

Associació "lluminosa i benèfica"

Tot i que les preocupacions que inspiren l'obra són profundes i de caràcter més aviat seriós, Sanzol defineix Aventura! com "una tragicomèdia". D'una banda, el títol fa referència a la peripècia que viu el personatge de Roca, però també està utilitzat "de manera irònica". "M'agraden els títols contradictoris, i aquest ho és", confessa l'autor, que no pot evitar imprimir un sentit lúdic als seus textos. "Tot el que escric ho faig pensant a passar-m'ho bé després amb els actors". Això ho confirma també Lluís Pasqual, director del Lliure, que qualifica de "lluminosa i benèfica" l'associació entre Sanzol i T de Teatre i revela que durant els assajos de l'obra es respirava al teatre un insòlit ambient de bon humor. Sanzol no ho nega: "L'última cosa que es perd no és l'esperança, sinó el sentit de l'humor".