180º de cel és l'amplitud d'horitzó que pot veure una persona al carrer en una situació normal. Quan un pres surt de permÃs o en llibertat, tant de cel l'arriba a marejar. La companyia La Virgueria presenta al Tantarantana fins a l'1 de juliol un treball a mig camà de la instal·lació, la dansa i el text teatral realitzat durant un any, a partir d'entrevistes amb interns de presons. La seva llibertat té ombres estranyes perquè arrosseguen un temps mort.
El seu personatge protagonista surt al carrer després de sis anys de presó i s'adona que tot aquest temps només li ha servit per aprendre unes normes que l'han coartat com a persona i que no li serveixen per a res al carrer. La germana i un amic retrobat (que desconeix la seva etapa de delinqüent i presidià ria) són els fars que l'ajudaran a situar-se de nou. Al seu cap, el jutge i el fiscal li aporten la mirada estreta del bé i del mal, segons la justÃcia.
Aleix Fauro, autor (juntament amb l'actriu Isis MartÃn) i director, somia que d'aquà a unes dècades ja no existeixin presons. És un ideal utòpic. La investigació els ha ajudat a conèixer aquest món molt oblidat. Han optat per una delinqüent de l'Eixample catalanoparlant. En la seva obra no hi ha la veu de la vÃctima ni de l'advocat defensor: “Molts cops ni sabien el seu nom durant el judici”, s'exclamen.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario