'Incendis', un viatge a la guerra des del Romea

Quan han de parlar d' Incendis , a la companyia que capitaneja Oriol Broggi només els surten paraules grandiloqüents: "Tenim la sensació d'estar fent una obra important, d'un dels millors autors de teatre que hi ha, com Sòfocles o Shakespeare -s'atreveix a afirmar el director-. És una gran epopeia d'una dona que va estar a la Guerra del Líban (1975-1990), que podria ser qualsevol guerra del Pròxim Orient d'avui o la nostra Guerra Civil", comença a explicar Broggi des de l'escenari del Teatre Romea.

Aquesta dona que ha tingut una vida extremadament desgraciada mor a l'exili i en un silenci que no comprenen els seus fills. Al seu testament obligarà els dos germans bessons (interpretats per Clara Segura i Julio Manrique en un duel actoral excepcional) a buscar els seus orígens per entendre qui va ser ella, quina és la seva veritable família i el seu país natal. "I mentre descobreixen les tortures, vexacions i morts que va viure, parlen de l'amor, la mort, l'odi, del que parlen les grans obres de teatre, que són coses que afecten la humanitat", diu el director.

La companyia s'ha encarat amb un conte d'horror, terrible, sanguinari i violent, en el qual han trobat un plaer masoquista. Han gaudit com mai explorant aquest dolor immens que es va acumulant fins a esclatar en una tempesta que porta l'expiació de totes les culpes.

La recerca dels orígens

Wajdi Mouawad -autor nascut al Líban, d'on va marxar amb la seva família quan tenia 8 anys, primer a França i després al Quebec- és responsable d'aquest text que la traductora, Cristina Genebat, descriu amb adjectius motivants com "boníssim", "potent", "clàssic": "M'havia d'aturar per plorar quan el traduïa", afirma. Mouawad va ser notícia a Barcelona perquè el Grec -i la majoria de festivals internacionals- va vetar-lo quan pretenia estrenar una tragèdia grega femenina, Des femmes , on hi actuava l'assassí de l'actriu Marie Trintignant, Bertrand Cantat.

Polèmica al marge, Mouawad és autor de l'alabada tetralogia La sang de les promeses , on hi ha Littoral (que ja va passar pel Temporada Alta), Incendis ,Boscos i Cels . Les quatre obres tenen en comú que tracten el desarrelament, la recerca dels orígens i que hi ha morts que no descansen en pau, explica el director artístic del Romea, Julio Manrique, que aquí torna a treballar d'actor en mans de Broggi, després del seu celebrat Hamlet . A la saviesa dramatúrgica que li atribueixen a Mouawad, que és capaç de fer filosofia i poesia a través d'una obra que té un fil argumental que enganxa i que va revelant sorpreses constants, s'hi ha d'afegir el segell artesanal que tants bons resultats ha donat a Broggi als espectacles que fa amb La Perla, habitualment a la Biblioteca de Catalunya. A escena hi ha poc més que la seva tradicional sorra, quatre cadires i una cortina. El director ha condensat tota la galeria de personatges que apareixen al text en set actors. Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Xavier Ricard, Xavier Ruano i Claudia Font fan tots els secundaris, i Manrique i Segura interpreten tots els papers masculins i femenins de la seva família, dels avis als néts. La història, no cal dir-ho, marca més enllà d'una generació.

Violència i amor de mare

"És una tragèdia actual, amb mòbils, aeroports i armes d'avui, que se'ns fa més pròxima que les tragèdies clàssiques. Passa al Líban, però també va passar aquí fa uns anys i a Iugoslàvia no en fa tants. Aquesta sensació de proximitat trasbalsa", diu Clara Segura. La companyia també llegeix l'obra en clau femenina: "És la història d'un relleu generacional. L'àvia li diu a la néta: aprèn a llegir, escriure i parlar, perquè així podràs canviar una mica el món. És una veu de coratge per canviar un món que està contaminat per l'home, com a símbol del no-amor". Manrique hi està d'acord: "Parla de la necessitat de feminitzar el món en un sentit psicològic, per deixar de solucionar les coses a hòsties", conclou l'actor.

Font: Laura Serra (www.ara.cat)