El teatre català viu en l'actualitat un fenomen curiós i significatiu, fruit de la conjuntura. Es podria afirmar, per ser el més grà fics possible, que viu una mena de procés d'argentinització, ja que en una època especialment complexa a causa de les dificultats econòmiques, que provoquen l'aflorament virulent dels signes d'una crisi de valors, comportaments i relacions –en aquest sentit es podria encetar també el debat de què va ser primer, si l'ou o la gallina–, la creació contemporà nia, especialment pel que fa a les arts escèniques, mostra una vitalitat espectacular. Indubtablement, la precarietat esmola l'enginy, i si a l'Argentina el corralito va ser determinant en aquest sentit, a Catalunya la crisi provoca un efecte semblant –no pas grà cies a les institucions i els polÃtics, precisament–, mentre que a la resta de l'Estat l'efecte és de desertització. Durant el primer semestre de l'any, la sala La Planeta de Girona renova de manera decidida l'aposta pels autors catalans contemporanis, per companyies emergents o aquelles que sobreviuen –invariablement fent grans esforços i corrent riscos–, i que serveixen de suport a aquests nous i joves autors. La sala gironina, alternativa i independent, ha programat fins a 40 espectacles, amb 65 funcions teatrals de diversos gèneres –teatre, cabaret literari, clown, teatre musical i familiar– i 3 concerts. A tot això s'hi han d'afegir, fora de programa, més d'una quarantena de funcions per a escolars o instituts, de manera que el total de funcions és de 120, en un perÃode de 180 dies. Inaudit.
La densitat i riquesa de la programació són destacables. Més de la meitat dels espectacles (26), són obres de dramaturgs catalans contemporanis i, cal afegir, joves, per norma general, i amb una nodrida representació d'autors gironins. Jordi Casanovas, Jordi Oriol, Carles Mallol, Xavier Pujolrà s, Marc Angelet, Ferran Joanmiquel, Llà tzer Garcia, Marilia Samper, Aleix Aguilà , Toni Gomila, Gerard Guix, Albert Pijuan o els sis que estrenaran en el cicle Dià legs a Quatre Bandes, en què a més de Garcia, també hi ha Joan Solana, Pere Puig, Carles Batlle, Josep M. Uyà i Josep Pujol. Propostes interessants i a preus assequibles: des de la gratuïtat als 12 euros –preu que no se supera mai, tret del concert de Quico Pi– i amb força possibilitats de descompte.
D'estrenes absolutes n'hi ha dues, totes dues de creadors gironins, com Ferran Joanmiquel, que a més de reposar Dinou, una producció de La Planeta estrenada per Temporada Alta, que es podrà veure a la Beckett a l'abril, estrenarà Desitjar viure en un paÃs sense vent, amb la nova companyia gironina El Mirador, dirigida per SÃlvia Escuder. L'altre és l'actor Albert Prat, que debuta en la direcció amb l'estrena de la posada en escena de la versió en català d'Algo de ruido hace, Fa una mica de soroll, de l'autora argentina Romina Paula, que el públic català va descobrir recentment a Temporada Alta, a la mateixa sala gironina, amb l'esplèndida El tiempo todo entero. La Planeta també ha programat la comèdia Ens haurÃem d'haver quedat a casa, abans que faci temporada a la Muntaner, de Barcelona, i la coproducció Arca (JoGiJo).
Continuen els vincles amb la Mostra de Teatre de Barcelona (Buenos Aires, de Rafael Spregelburd, amb la companyia barcelonina Obskené); amb la Coordinadora de Teatre Independents de Catalunya (Més enllà de la foscor, del Teatre de l'Aurora, i Drames rurals, del Teatre de Ponent); amb la Nau Ivanow (Companyia solità ria, del gironà Aleix Aguilà , guanyador de la beca Desperta) i amb creadors com Jordi Casanovas (Sopar amb batalla, finalista dels Premis Butaca al millor text); el gironà Jordi Prat i Coll (Frida en el mirall, teatre musical amb Núria Piferrer, Nèvoa) i Jordi Oriol, que hi presenta Ara estem d'acord estem d'acord, i La caiguda d'Amlet, espectacles deliciosos que ja s'han vist a Girona anteriorment i que la sala recupera enguany.
Font: www.elpuntavui.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario